L'HOSPITALET, SERÀ UNA MAQUILA?

Mentre preparava les classes de geografia vaig trobar aquest text:

“En estas zonas, los gobiernos ofrecen a las empresas privilegios económicos: no pagan impuestos, pueden sacar el dinero del país fácilmente y además el gobierno mantiene una estructura de empresas de servicios para las propias multinacionales.
(...) En las zonas francas generalmente se produce en cadena y trabajan mujeres o niños/as en condiciones de explotación y con sueldos bajos. Aunque a menudo estos sueldos son superiores a los que se perciben en otros trabajos en el mismo país. Por eso, mucha gente quiere buscar trabajo aquí.”

Font: LAS ZONAS FRANCAS PARA LA EXPORTACIÓN: LAS MAQUILAS. http://www.edualter.org/material/consumo/maquilas.htm

I vaig pensar que, en part, aquesta situació es la que es comença a donar a l’Hospitalet, i que l’estratègia del govern municipal és convertir l'economia local en una maquila.

El concepte maquila neix a Amèrica Llatina i fa referència al procés industrial que trasllada (deslocalitza) part o tota la producció a un país amb mà d’obra barata, menys impostos i control mediambiental, etc. A partir de la segona meitat de la dècada de 1960, aquest procés és imparable i és un dels principals fenòmens d’això que en diem globalització.

Des dels moviments contraris a la globalització o altermundistes, sempre havíem denunciat aquest sistema com una nova forma d’imperialisme, que tornava a atorgar al Tercer Món un paper desfavorable en la divisió internacional del treball. Les maquiles no proporcionaven desenvolupament, perpetuaven la pobresa.

Mentrestant, una bona part dels països subdesenvolupats es barallaven entre ells per oferir millors condicions i avantatges comparatius a les multinacionals, per tal d’aconseguir que es localitzessin en la “zona franca” que les oferien.

Can Trias és un extraordinari edifici de 1903. Cedir-lo a una empresa no és recuperar patrimoni, és perdre-ho.

I ves per on, ara ens trobem a l’Hospitalet amb uns processos que tenen una flaire molt semblant. En primer lloc, cal aclarir que el que es vol atraure són activitats terciàries, no industrials, i amb un valor afegit superior al de les activitats manufactureres més senzilles. De fet, l’empresa que pot trobar atractiu l’Hospitalet exigeix un cert nivell de qualificació de mà d’obra i de serveis (com passa amb les multinacionals del sector de l'automòbil, raó per la qual encara no s’han anat del tot).

Però, com ha exigit la indústria de l’automòbil, la condició prèvia a la localització en un país per part d'una gran empresa és tenir una mà d’obra dòcil i barata. Les reformes laborals i la devaluació interna a base de baixar salaris han proporcionat el marc òptim pel capital. I aleshores comença la competició per atraure les inversions i les empreses -mentre més grans millor- que, diuen, ens faran sortir de la crisi i generaran molts llocs de treball. I en això, el govern municipal de l’Hospitalet està destacant, com les campanyes de El Periódico i La Vanguardia ens recorden de forma acrítica cada pocs dies.

I quin és el nostre avantatge comparatiu, què és el que fa la nostra ciutat especialment atractiva? L’avantatge comparatiu de l’Hospitalet és la proximitat amb Barcelona. I que podem oferir? Espai per situar-se a prop de Barcelona, especialment ara que allà hi ha un govern que intenta, amb més o menys èxit, enfrontar-se als grans moviments del capital. I espai és el que ja gairebé no ens queda.

El Districte Cultural ofereix espais amb un 95% d’exempció fiscal, segons va manifestar el comissionat local en una reunió de la Taula de Cultura del Consell de la Ciutat. La seu dels antics jutjats ha estat cedida a Planeta. Can Trias, després de fracassar el projecte inicial d’un centre gastronòmic, es cedirà a un Centre de Desenvolupament i Promoció de Medicina Tradicional Xinesa. Una escola privada anomenada U. College of New Technologies S.L. ha demanat anar-hi a Albert Germans. El Circ du Soleil diu que s’instal·larà a tocar de Bellvitge...

El PDU Granvia és una forma d’oferir el poc espai lliure que ens queda a grans empreses. Segons el regidor que ens va explicar el projecte, es tracta de deixar guanyar diners als privats per poder fer les obres i els serveis públics que necessitem. Per això no tenim els impostos? És a dir, que primer baixeu els impostos als rics perquè facin inversions i com que les institucions públiques tenen cada vegada menys ingressos hem de deixar que els rics guanyin encara més diners per poder recaptar alguna cosa. 

Albert Germans, equipament públic o escola privada?

En resum, oferir la ciutat a la inversió de grans empreses pot ser positiu o pot convertir la ciutat en una gran maquila. Què en traiem? El que recaptarem d’IBI justifica la pèrdua per generacions d’espai o de patrimoni públic? El teixit econòmic o cultural de la ciutat es veurà beneficiat per l’arribada d’aquestes empreses? L’experiència d’arreu del món ens diu que més aviat no. Caldria que les institucions forcessin certes condicions o la creació de joint ventures. Si no, només traurem feines precàries i mal pagades, com les kellys ens anuncien.

I caldria informació pública de les condicions amb les que venen aquestes empreses. L'Hospitalet té molt de sòl que ja és industrial; que comprin un espai i facin el que hagin de fer pagant impostos.

El relat oficial insisteix que tota la inversió del gran capital és positiva i que cal fer tot el possible per atreure-la. I amb la propaganda oportuna es crea una imatge de modernitat que genera satisfacció. La percepció de la realitat pot tenir més importància que la realitat mateixa.