Mostrando entradas con la etiqueta Hospital Universari de Bellvitge. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Hospital Universari de Bellvitge. Mostrar todas las entradas

lunes, 4 de abril de 2022

NO AL PDU (ENS PRENEM SERIOSAMENT L'EMERGÈNCIA CLIMÀTICA?)

El passat 29 de març es va fer un Consell de Ciutat que passarà a la història de l'Hospitalet dins del capítol de l'absurd.

Primer es va aprovar una declaració contra la Emergència Climàtica i després es va posar en marxa el procés participatiu sobre el PDU Gran-Via Biopol.

És com si aprovéssim una declaració contra el càncer i després féssim un procés participatiu sobre com volem que sigui el tabac que ens fumarem.

Moltes persones i entitats de l'Hospitalet diem que per lluitar contra el càncer hem de deixar de fumar, que per lluitar contra l'Emergència Climàtica no s'han d'urbanitzar més espais lliures d'edificis ni s'han de construir més blocs innecessaris.

El més important del PDU és aixecar més de 20 blocs en aquest espai al voltant de l'Hospital Duran i Reynals. La resta és fum per tal de distreure. Us imagineu tota aquesta zona reconvertida en verda o agrícola?

Anem per pams. Partim de que el model econòmic actual genera residus, especialment els gasos amb efecte d'hivernacle, que estan generant un canvi climàtic. Aquest canvi climàtic ja està provocant catàstrofes i en provocarà més en el futur. És per això que la situació actual és qualificada com Emergència Climàtica.

Aquesta realitat és la que reconeixia la declaració aprovada pel Consell de Ciutat, en la que es deia que ...

“ens trobem en una situació crítica i d’emergència, en la qual ja no n’hi ha prou amb una transició tranquil·la cap a models més sostenibles, sinó que estem obligats a reaccionar per reduir dràsticament les emissions durant la propera dècada.

(…) Malgrat que el repte plantejat és d’una envergadura
inimaginable, no fer immediatament els canvis necessaris implicaria conseqüències catastròfiques.”

I que calia impulsar un pla d’acció basat en…

“1. Esdevenir una ciutat més verda i més permeable per tal de gaudir d’una natura urbana saludable que afavoreixi la conservació del patrimoni natural i la recuperació dels ecosistemes i de la biodiversitat en general. (…)

6. Planificar i gestionar un urbanisme sostenible amb criteris d’eficiència energètica i d’acció climàtica, incloent la millora de l’espai públic per a les persones, i la rehabilitació dels edificis, en el sector públic i privat.”


Doncs, primer s’aprova que s’ha de fer una cosa i després s’aprova fer tot el contrari.

A veure, per no empitjorar l'Emergència Climàtica el que hem de fer és no construir els més de 20 blocs que pensen fer al voltant de l'Hospital Duran i Reynals. 

Perquè el PDU és això, requalificar terrenys (uns 55 mil m2) on no es pot edificar en sòl edificable per aixecar blocs.

Tota la resta d'arguments que es posen a favor del PDU (soterrament de la Granvia, manteniment de la zona agrària, el Biopol, etc.) es poden fer perfectament sense cap PDU i sense construir blocs.

Segons l'Agència Internacional de l'Energia, la construcció és el quart sector que més emissions de CO2 produeix, i que en el futur s'ha de reduir. Ho diu fins i tot el lobby de les petrolieres". Font: IEA. World Energy Outlook 2022, pg. 126.

Però no és només que el PDU sigui innecessari, és que és perjudicial; n’és negatiu per l’Emergència Climàtica.

La Declaració abans ressenyada esmenta la principal font sobre aquest tema: els informes de l’IPCC. El darrer informe conté un “resum per polítics”. Amb un llenguatge molt moderat, per les ciutats recomanen infraestructures verds, ús sostenible del sòl o agricultura urbana, tot garantit pel planejament urbà.

Font: https://report.ipcc.ch/ar6wg2/pdf/IPCC_AR6_WGII_SummaryForPolicymakers.pdf

Sembla evident que requalificar sòl, aixecar blocs i reduir l’espai agrari va totalment en contra de les recomanacions del 6è Informe de l’IPCC. Doncs, el que deia, dir una cosa i fer la contrària.

Però no és només que el PDU sigui innecessari, és que és perjudicial; n’és negatiu per la nostra salut.

Al document Criteris generals per un habitatge i un urbanisme saludables, elaborat per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, la Diputació de Barcelona i cinc institucions més, l’any 2018, es recomana:

“01. Impulsar estructures territorials i de ciutat amb densitats mitjanes. Concretament:
- Evitar la dispersió urbanística en el territori.
- Prioritzar la renovació i la rehabilitació. (...)

06. Minimitzar el consum de recursos derivat del planejament urbanístic:
- Racionalitzar el consum de sòl i el foment d’un ús més sostenible del territori prioritzant la regeneració de l’estructura urbana i la reutilització de teixits preexistents”

Per tant, escollir el sector 15 del PRAIH per localitzar el Biopol, com proposem, sembla molt més sostenible i favorable per a la nostra salut.

Font: @NoMesBlocs

Crec que ja ha arribat l’hora de fer cas dels grans acords mundials. Ja no podem fer-nos la foto, penjar-nos el pin de colors i fer els negocis com de costum, que “cal ser realistes i pragmàtics”.

El realisme i el pragmatisme de debò passen per no construir bojament, ni al PDU, ni a Cosme Toda, ni a la Remunta, ni a... tot l’Hospitalet.

Com diu la Declaració aprovada el passat 29, “estem obligats a reaccionar per reduir dràsticament les emissions durant la propera dècada”. Ens prenem seriosament el tema de l’Emergència Climàtica?

L’única opció raonable en aquest moment és abandonar el PDU. El procés participatiu preveu aquesta opció? Si fos realment democràtic ho hauria de fer. 

Ens imaginem aquest entorn al voltant de l'Hospital Duran i Reynals?

El Biopol pot fer-se al sector 15 del PRAIH, un pla urbanístic aprovat l’any 2002 precisament per allotjar activitats com la recerca biomèdica, amb un impacte mediambiental molt menor i amb millor connectivitat amb la xarxa de transport públic.

Si ens prenem seriosament la situació d’Emergència Climàtica hauríem d’ampliar la zona agrícola i natural al voltant dels dos hospitals i les zones verdes a tot arreu de la ciutat, amb l’objectiu de que cada barri tingui un parc de qualitat que pugui fer de refugi climàtic

Ja no podem dir allò de que hem de pensar en les generacions futures. El futur ja ha arribat i el nostre govern local promou declaracions i fa com si aquí no passés res.

 

lunes, 21 de marzo de 2022

L’HOSPITAL DE BELLVITGE: MÉS DE 50 ANYS A L’HOSPITALET

El novembre de 1972, l’Hospital de Bellvitge farà 50 anys. Tanmateix, el seu impacte a la història de la ciutat va començar abans, com ara veurem.

El disseny

L’Hospital de Bellvitge respon al “Plan Nacional de Instalaciones Sanitarias”, que gradualment va imposar el model d’hospitals molt grans, anomenats “residències” o “ciutats sanitàries”. La primera instal·lació d’aquesta mena a l’àrea de Barcelona va ser l’hospital de la Vall d’Hebró, l’any 1955, amb el nom de “Residencia Sanitaria Francisco Franco”.

Els equipaments socials en general i els sanitaris en particular sempre anaven molt per darrera de les necessitats de la població [i]. L’Hospitalet, que en 1970 tenia un quart de milió d’habitants, no en tenia cap hospital. Llavors es plantejà la construcció de l’Hospital de la Creu Roja, inaugurat el novembre del 1971, i la construcció d’un de metropolità a Bellvitge, on s’estava construint el barri des del 1964.

Projecte de l'Hospital. Font: Arxiu de l'Hospitalet

L’edifici fou projectat per Martín José Marcide, a qui anaven els encàrrecs de l’Instituto Nacional de Previsión en aquells anys. El model arquitectònic era l’anomenat d’infermeria, amb torres de plantes circulars, en aquest cas tres torres disposades en forma de trèvol. Ja n’havia desenvolupat aquesta tipologia als edificis de les maternitats de La Paz a Madrid i la Vall d’Hebró [ii].

La construcció de l’hospital

Els terrenys agrícoles van ser expropiats i indemnitzats amb un total de 78 milions de ptes de l’any 1969.

El barri de Bellvitge en construcció, vers 1968. Al quadrant superior de la dreta, l'espai on es construirà l'hospital.
 


La construcció dels edificis es va fer molt ràpidament. La pressió a l’empresa era traslladada als paletes, el que feia que les condicions de treball imposades per Dragados y Construcciones fossin dures i perilloses. Això va provocar una vaga, en un temps en el que les vagues eren il·legals.

El promotor de la mobilització va ser en Jaume Valls, militant del PSUC i CC.OO. Malgrat que l’obra va ser encerclada per la policia, la unitat i la unanimitat dels treballadors van aconseguir una pujada del 40% del sou, vestuaris, un menjador, mesures de seguretat, etc. Es considera una de les més importants fites del moviment obrer i de l’antifranquisme d’aquella època.

Un altre contratemps en la construcció va ser la gran inundació de setembre de 1971, potser l’últim dels grans desbordaments del Llobregat.


Finalment es va inaugurar el novembre de 1972, amb la visita dels aleshores Prínceps d’Espanya. El centre hospitalari va rebre el nom de Hospital Príncipes de España. Ciudad Sanitaria de Bellvitge.


Els primers anys i el conflicte dels MIR

L’aïllament de l’hospital va fer que trigués en completar-se la plantilla, especialment d’infermeres, una feina aleshores exclusivament femenina. Tampoc es van enllestir les instal·lacions fins a tres anys després.

Centraleta telefònica de l'Hospital l'any 1972.

L’any 1975 va ser els del conflicte dels MIR, els metges i les metgesses interns residents que demanaven contractes laborals i condicions dignes. L’epicentre de la lluita a Barcelona va l’hospital de Bellvitge, que va ser acordonat per la policia, que va arribar a entra a colpejar al vestíbul.

La lluita es va guanyar, tot i que van haver detencions i acomiadaments. Finalment, les persones amb pena de sedició van ser amnistiades i tornades a contractar un cop mort Franco.

Foto de la residència d'infermeria presa des de l'Hospital, l'any 1978. Foto de Joan Massats.

A partir de 1976 l’hospital és totalment en marxa. Tot i les dificultats, havien començat activitats pioneres al país, com el trasplantament de còrnia o el tractament de l’anorèxia. També de seguida van començar les ampliacions, com l’escola i residència d’infermeria.

Èxits mèdics i mediàtics

A partir d’aleshores, la història de l’Hospital és el de la nostra sanitat pública: milers i milers de persones treballant per millorar la nostra salut, amb molts encerts, algunes errades, sempre amb problemes de finançament... De tot això en puc parlar en primera persona i només que puc agrair el que l’Hospital de Bellvitge (les persones que hi treballen i les que fan possible que en funcioni) ha fet pel meu entorn familiar.

Els encontorns de l'Hospital l'any 1987.

Normalment es recorden les fites com trasplantaments pioners de ronyó, de fetge, etc. Però no hem d’oblidar els milers de visites i d’intervencions diàries.

Als èxits mèdics podem afegir l’èxit mediàtic Bellvitge hospital, una sèrie de TV3 que mostrava la vida quotidiana del centre, tant del punt de vista dels pacients com dels professionals. Fou emesa a partir del gener de 1999.

Ampliacions

A partir de 1984 la gestió va ser traspassada a l’ICS. L’augment de l’oferta de serveis va continuar i, potser am una mica de retard, anava acompanyada d’un increment d’edificis, fins els set conjunts actuals.

L’any 1987 l’ICS es fa càrrec de l’Hospital Duran i Reynals  i el va dotant de serveis i el va incorporar a la Ciutat Sanitària de Bellvitge. Finalment, l’any 1995 es va crear l’ICO.

Destaquem que en 1990 s’arribà a un acord amb la Universitat de Barcelona i l’hospital va començar a a nomenar-se Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge (CSUB) i comencen a construir-se les primeres aules, laboratoris, etc. Des del 2002, el nom de l’establiment és Hospital Universitari de Bellvitge (HUB).

L'edifici de la UB en primer terme i els de consultes externes en segon terme.

Les altres ampliacions més importants han estat l’edifici de consultes externes (2006) , l’ampliació del campus universitari (2012) i l’edifici d’urgències (2014) i l’edifici per tractar la COVID (2020).

A més de les ampliacions d’infraestructures, serveis terapèutics i preventius i activitats docents lligades a la UB, també s’ha desenvolupat  la recerca. El 2004 es va crear l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), per centralitzar i impulsar-la. L’existència de l’IDIBELL, l’ICO i la UB a l’entorn de l’Hospital va promoure la creació del Biopol’H, l’any 2010, un clúster que pretén atraure activitats biomèdiques a la zona.

Escenari de lluites socials

La crisi de 2008 va generar una resposta per part del poder consistent en retallar les despeses socials bàsiques de l’Estat del Benestar per eixugar els problemes financers dels bancs.

Aquesta agressió va provocar una resposta social, en la que l’Hospital de Bellvitge va ser un dels principals escenaris. A més de les mobilitzacions puntuals, des del 2012, cada dimecres, el grup anomenat Rebelión Bellvitge es concentra a la port del Hospital per defensar la sanitat pública. 

Manifestació de Rebelión Bellvitge l'any 2016.

Amb el parèntesi dels confinaments i amb l’alternança en els darrers temps amb les concentracions a l’Hospital General de l’Hospitalet, deu ser la lluita pels serveis públics més constant del país.

Potser sigui el fet de ser a l’Hospitalet el que ha fet que els més de 50 anys d’història de l’Hospital de Bellvitge comencin i acabin amb lluites socials. 

Per finalitzar, el vídeo corporatiu del 50 aniversari de l'HUB.

 


ANNEX FOTOGRÀFIC

Inauguració de l'Hospital, el 8 de novembre de 1972


1985


2016


L'edifici de la COVID en construcció, novembre de 2020.






[i] L’any 1970 Itàlia tenia 9,8 llits d’hospital per cada mil habitants i Espanya  en tenia 4,7. L’any 1979, França tenia 11,1 llits d’hospital per cada mil habitants i Espanya en tenia 5,5; www.bancomundial.org

[ii]  PIELTÀIN, Alberto. Los hospitales de Franco. La versión autóctona de una arquitectura moderna, Tesi doctoral, UPM, 2003, pàg. 100-105 https://oa.upm.es/4331/1/ALBERTO_PIELTAIN_ALVAREZ_ARENAS_b.pdf