Aquest article, pertany a la sèrie del patrimoni dels
barris, per aportar elements per poder fer el nou Pla Especial de Protecció del
Patrimoni de l’Hospitalet.
2) També relacionat amb el casalot de Can Serra és el
pont de ferro que travessa les vies. No sé la data de construcción, però pot ser
de 1900, aproximadament. Encara que en algunes ocasions s’ha dit, no hi ha cap
prova de que sigui del despatx de Gustave Eiffel.
3) Les xemeneies del Parc de Can Cluset és molt probable
que siguin de la fàbrica Brugarolas, del sector químic, de 1915.
4) De la primera urbanització del barri, promoguda pels
germans Faus l’any 1921, conservem la casa del Carrer Andorra, 40, de l’any
1924.
Font: Google Street View
5) També les cases del Carrer Pere Pelegrí, 34-44,
són gairebé segur de la dècada de 1920.
6) El mural ceràmic de la façana de l’Institut Torras i
Bàges molt possiblement és de l’any de la inauguració del centre, 1968.
Desconeixem l’autoria.
En aquesta foto de la façana de l'Institut de 1970 ja hi és el mural.
7) La Casa de Reconciliació és un edifici producte d’un
procés històric extraordinari. Fou construït l’any 1974 per militants
antifranquistes perquè servís com església i centre cívic.
8) La Plaça de la
Carpa fou una de les grans conquestes del moviment veïnal i antifranquista al
voltant de 1977.
El procés històric de conquesta dels espais, el "No més blocs!", és un episodi històric que forma part del nostre patrimoni, el material, car es van aconseguir espais lliures d'edificacions, i l'immaterial, perquè forma part de la nostra memòria col·lectiva.
9) Un plafó
ceràmic de Carmen Sánchez Pizarro, de l’any 1998, recorda la lluita de la Plaça
de la Carpa.
Una expressió artística que és reivindicada cada vegada
amb més força és la dels murals ceràmics. La ceràmica, en general, sempre ha
estat considerada un art menor, tot i que en algunes èpoques i civilitzacions
sí que era molt valorada. A l'Europa cristiana era considerada una germana
petita de l’escultura i la pintura.
Al llarg del segle XX, a redós de la llibertat de
l’avantguardisme artístic, la ceràmica va ser revaloritzada per si mateixa o
com a complement de l’arquitectura. En aquest sentit, el Modernisme va jugar un
paper cabdal.
Podem dir que l’edat daurada dels murals ceràmics a casa
nostra van ser les dècades de 1960 a 1980, quan molts clients públics i privats
van encarregar-ne. Hem de tenir en compte que era una expressió artística no
gaire costosa, i molts promotors van decidir embellir els seus edificis amb
aquesta mena d’obres.
Tot seguit, faré un recull dels murals que conec a
l’Hospitalet, amb les dades que tenim. Alguns han desaparegut (formant part de la llarga nòmina del patrimoni perdut) i d’altres són en
perill, en bona mesura perquè no han estat valorats com a obres d’art que s’han
de conservar, com una escultura exempta. Cal posar en valor aquest patrimoni i
conservar-ho!
Com sempre, agrairé la col·laboració i les aportacions
que pugueu fer. Moltes gràcies!
Mural de la INDO. Fotografia: @nataliapiernas
Mural a l’ampliació de la fàbrica INDO, al Carrer de
Santa Eulàlia, obra de l’artista valencià Julio Bono de l’any 1973. Destruït en
ser enderrocat l’edifici l’any 2007.
Mural de Rifà del patrimoni arquitectònic de l'Hospitalet. Foto: @nataliapiernas
Mural de Joan Rifà i Benet de l’any 1974, que representa
els edificis patrimonials de la ciutat, sobre un fons de xemeneies fumejant. És
a una benzinera a la Plaça Josep Anselm Clavé, actualment mig tapat, malgrat el seu gran valor artístic.
Mural abstracte a l’estació de RENFE, obra de l’escultor
Eduard Riu de l’any 1974. Una de les dues primeres obres abstractes de
l’estatuària pública de la ciutat.
Els tres murals del Poliesportiu de Santa Eulàlia. Foto: @nataliapiernas
Al·legoria
a l’esport, al passadís d’accés al
Poliesportiu de Santa Eulàlia. Les figures estan inspirades en els pictogrames olímpics dels Jocs Olímpics de Munic de 1972. Van ser instal·lats l’any 1974 i porten la
signatura de Raventós, una nissaga de ceramistes de la Bisbal d’Empordà.
Mural de petit format i de gran qualitat al passadís d'entrada del bloc de Jacint Verdaguer, 34. Foto: @nataliapiernas
Petit plafó al vestíbul d’un edifici del Carrer
Jacint Verdaguer de Santa Eulàlia. El títol sembla ser L'Hospitalet i la data 1986. Per tant, la imatge representa la ciutat, amb els blocs, una carretera (la Granvía?), fàbriques i curiosament el mar amb la Farola. Malauradament la signatura és il·legible. Com aquest deuen haver alguns més a la
ciutat.
Els murals ceràmics als vestíbuls de les estacions de metro, com aquest de Rambla Just Oliveras, són força freqüents.
Mural a l’estació de metro de Rambla Just Oliveras. Fou
fet l’any de la inauguració de l’estació, 1987. És signat com "AITIN N 87 EG". Segons un web de TMB és d'en Josep Mª Martin Miró. Encara que és majoritàriament
abstracte, conté elements figuratius, com l’escut de la ciutat.
Mural a la façana de l'Institut Torras i Bàges. Si és de l'any de la construcció del centre, 1968, es tractaria probablement del primer dels grans murals ceràmics de la ciutat.
Representació de l'apòstol que dona nom a l'escola i al carrer.
Imatge de l’apòstol Sant Jaume a la façana de l’escola
que porta el seu nom a la Torrassa.L'obra està signada per "Cerámicas Vila Clara", una altra casa de gran tradició a la Bisbal d'Empordà.
Dos dels murals ceràmics de l'interior de la fàbrica Vanguard. Font: L'Hdigital
Murals del vestíbul de l'edifici Vanguard. Foto: Cristobal Jaume Ortega.
Murals a l’interior de la fàbrica Vanguard. No sabem la quantitat exacta. És molt
probable quesiguin de l’època de la
construcció de l’edifici, vers 1971. Segons el testimoni de la seva filla, com a mínim un d'ells és d'en Joan Rifà.
Per un article de Jordi Panyella a El Punt Avui del 18 de març de 2023 hem sabut que tots aquests murals han estat destruïts. Si voleu més informació i fotos, cliqueu aquí.
Murals de Silicor a Cosme Toda, de la dècada de 1970.
Darrere d’aquest nom comercial hi havia els dissenys d’en Joan Rifà. Destruït
en ser enderrocat l’edifici en 2015.
A la façana de l'Hospital de Bellvitge (a l'actual edifici del Banc de sang) hi ha un mural, gairebé mosaic, que si és de l'any de la construcció de l'equipament, és del 1972.
Mural a l'edifici de l'Avinguda Miraflors, 71. La data deu ser la de la construcció de l'immoble.
Mural que reprodueix l'escultura La Tríada de Micerí, realitzada vers el 2.500 a.C. Foto: @nataliapiernas
Mural de temàtica egípcia a un edifici del carrer
Gasòmetre, a Santa Eulàlia. Imita el conegut alt relleu La Tríada de Menkaure. Al centre, el faraó Micerí, un dels tres de les grans piràmides de Gizeh. Als costats, dues deesses, Hathor i la deessa protectora d'una província. Està signada per "Ceramit, Pi i Gibert-21, Badalona".
Gràcies a la col·laboració d'en Cristobal Jaume i a la gentilesa dels propietaris de la botiga del Carrer Martí i Codolar de Santa Eulàlia, podem reproduir imatges d'aquest relleu mural ceràmic de temàtica marinera. Com en d'altres casos, no tenim dades d'autoria, data, etc.
En els darrers anys, des de l'Ajuntament s'està promovent la decoració dels espais públics amb aquesta manifestació artística. L'any 2018 es va fer La Santa Estació, una obra de Nevenka Pavic i l'Associació Cultural La Glòria Factoria d'Art.
Els mateixos actors van promoure La Torrassa Florida, l'estiu de 2021. Aquestes obres són en la frontera entre el mural ceràmic i el mosaic.
Per acabar, faig un esment especial del llibre d'Òscar Dalmau Barcelona Retro, que ha significat un punt d'inflexió en la valoració d'aquestes "arts menors".
Sabeu d'algun altre mural ceràmic a la nostra ciutat?
ANNEX FOTOGRÀFIC
A Terracotta. Museu de Ceràmica de la Bisbal, trobem alguns exemples de murals ceràmics artístics. Reprodueixo La Pagesia (1956), de Josep Vilà i Narcís Pons. Per l'estil, podrien ser els mateixos autors del mural de Sant Jaume de l'escola amb el mateix nom de la Torrassa.
Vist a Cervera (Segarra)...
Vist a Torelló (Osona)
Vist a Tàrrega (Urgell)
Vist a Manresa (Bàges). La ceràmica i l'espai públic fou instal·lat per Montserrat Riu el juliol de 2018 en el marc del projecte MUR.
Vist a Valls (Alt Camp). Mural signat per Anton Gurí, 1972.
A el Masnou, signat Cuní, 78.
Vist al Club nautic de Castelldefels (Baix Llobregat). Signat per J. Nieto. Ceramit Badalona.
A Verdú (Urgell), tenen fins i tot una ruta per veure els diferents murals que tenen pel poble.
Al metro de Barcelona trobem molts exemples. Potser el més proper és aquest de l'estació Plaça de Sants.
.jpg)
.jpg)
