L’HOSPITALET, 1924. POBRESA I CONTROL SOCIAL.

A l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet de Llobregat (Correspondència 1924, caixes 40109 i 40110) es conserva una col·lecció de documents molt interessant, però trista alhora. Es tracta d’uns certificats expedits per l’alcalde de barri sobre una persona que viu a l’Hospitalet. Són papers oficials, impresos per a aquesta funció.

Per una banda, trobem junts, uns que diuen “Auxilios que necesita”, amb d’altres que diu que tal persona “ha observado buena conducta y su comportamiento ha sido inmejorable” en els que en ocasions s’afegeix que és per un auxili de tipus social.

En total, es conserven 330 documents d'aquesta mena.

Al seu costat, n’hi han uns altres que són per aconseguir la “cédula personal”, un document que era una mena d’antecedent del DNI, un comprovant de que s’havien pagat uns impostos, etc. D’aquests, es conserven més d'un centenar.

Fixem-nos en els certificats dels ajuts socials. Penso que aquesta col·lecció mereix una recerca exhaustiva, però jo ara només faré unes pinzellades.

Primer, podem veure els barris que hi havia en aquella època: Santa Eulàlia, Collblanc (escrit Coll Blanch), Torrassa i Torrent Gornal, que també seria l’actual Collblanc-Torrassa. Dins de Collblanc trobem com carrer “barrio Ceravalls”, a l’actual la Florida-les Planes.

No n’hi ha cap certificat del que avui anomenem Centre o Sant Josep. No hi arribava la immigració més pobre? Les mutualitats existents ja evitaven els casos de pobresa extrema?

Per tant, la pobresa era als barris propers a Barcelona, que estan creixent a causa de la gran immigració del període 1915-1930. Recordem que l’Hospitalet passà de tenir 8 mil habitants en 1914 a 40 mil en 1930.

POBLACIÓ DELS BARRIS DE L’HOSPITALET

ANYS	CENTRE	STA. EULÀLIA	COLL.-TORR.
1910	3.231	1.415	1.104
1930	8.634	6.124	21.185

Les condicions de vida d’aquesta immigració pobre eren molt dolentes, amb mancances en alimentació, habitatge, assistència mèdica... En alguna ocasió, el certificat informa que la persona vivia a una barraca. 

Això no vol dir que el Centre, el nucli tradicional del poble, no tingués els seus problemes. Per exemple, en aquells moments patia un brot de febre tifoide.

Però fins i tot en els brots epidèmics, els barris d'immigrants superaven la Vila Vella, i en 1931 n'hi van tenir un brot de pesta.

El següent document, també de 1924, és molt significatiu i poca cosa podem afegir. És la carta d’un metge de la Creu Roja a l’alcalde:

“La niña enfermita hija de Franco Guillén Vila tiene dos años de edad, es natural de Archena y hace sólo dos meses que viven en una de las barracas de Santa Eulalia (Pasaje Franco Elías, 92). Padece gastro-enteritis crónica por mala alimentación y la madre esta embarazada de ocho meses. Procede de Santa Coloma de Gramanet y el padre no trabaja. La historia de siempre: un murciano inmigrado que se muere de hambre por no ganar dinero. Esta clase de criaturas deberían ingresar en una clínica de puericultura, donde se les vigilaria y no cometerían las (...) de su regimen alimenticio.”

Aquest cas és comentat com “la història de sempre”, és a dir, que era freqüent. Sobre l'estigmatització de la immigració murciana, vaig escriure un altre article.

La carta era per assistir a una nena. De fet, un dels motius més abundants de les ajudes era per pagar l’enterrament dels fills/es.

O intentar que no morissin “in extremis”.

El que també vull destacar és que una part d’aquestes ajudes eren concedides en uns documents amb els que les autoritats certificaven que la persona que la rebia havia tingut bona conducta.

Què volia dir bona conducta per l’ajuntament d’una dictadura (la Dictadura de Primo de Rivera) que havia arribat  al poder per esclafar el moviment obrer i les protestes per la Guerra del Marroc?

Em sembla evident que la concessió d’ajudes era un mecanisme més per controlar i/o castigar una població que s’havia mostrat molt organitzada i reivindicativa en els anys anteriors, des de les vagues pacífiques fins el pistolerisme.

En qualsevol cas, veiem com, cent anys ençà, a la ciutat es combinava immigració i pobresa i com la difícil situació es concentrava a uns barris. Fa cent anys només?

 

 

PER QUÈ TANTS BARRIS DE L'HOSPITALET FAN EL SEU 50 I 100 ANIVERSARI EN AQUESTS MOMENTS?

 Portem uns anys en els que celebrem el 50 o el 100 aniversari d'un o un altre barri de l'Hospitalet i ho continuarem fent en els propers. 

Imatge publicitària de Can Serra de l'any 1972.

Per què s'ha produït aquesta coincidència? Perquè tret dels tres nuclis més antics (el Centre-Sant Josep, Santa Eulàlia i Collblanc-la Torrassa), la resta de barris són fruit dels dos episodis immigratoris de la Catalunya del segle XX.

Celebrem el centenari dels barris creats durant la dècada de 1920 i hem celebrat el cinquantenari dels barris creats en la dècada de 1960.

Plànol de l'Hospitalet de 1923, tot just abans de la creació dels nous barris dels anys 20: la Florida-les Planes, Pubilla Casas, Sanfeliu i Can Serra. Font: Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat AMHL 101 CT 0001569 /a.Valentí Julià i Sadurní

A partir de 1915 milers de persones van arribar a Catalunya a treballar a una indústria en expansió a causa de la neutralitat espanyola en la I Guerra Mundial.

A l'Hospitalet, la majoria de les persones van situar-s'hi a Collblanc-la Torrassa i Santa Eulàlia, però també van sorgir petites urbanitzacions als turons del Samontà.

En aquells anys, els propietaris dels terrenys podien demanar urbanitzar-los, creant carrers, als que posaven el seu nom, i parcel·lant-los. Gairebé sempre rebien el permís municipal.

D'aquesta manera, diem que la urbanització d'Antoni Ceravalls el 1922 és el punt de partida dels barris de la Florida i les Planes.

Font: Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat AMHL C110 1921_02271

Les urbanitzacions de Santiago Sanfeliu i Josep Valeta del 1924 les considerem el començament del barri de Sanfeliu, que fa 100 anys enguany.

El centenari de Pubilla Casas és més complicat. El pla urbanístic de la parcel·lació de la finca del casalot que dona nom al barri fou fet el 1925. Caldria, però, comprovar quan es comencen a construir i habitar les primeres casetes. 

Font: Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat AMHL C110 1925_04006

Val a dir, que la urbanització de Pere Pelegrí, entre Pubilla Casas, Can Serra i Esplugues, era del 1922.

També hem de comentar que la urbanització d'Antoni i Ramon Faus, al Can Serra Vell, fou aprovada l'any 1925, per la qual cosa també podem dir que aquest barri serà centenari l'any vinent. Tanmateix, vam incloure Can Serra en els barris nous, els que han fet 50 anys. 

Font: Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat AMHL C110 1920_02088

El segon episodi immigratori del segle XX va més que triplicar la població de l'Hospitalet en 20 anys: de 70 mil habitants en 1950 a 240 mil en 1970.

Aleshores van sorgir barris nous, en forma de polígons d'habitatges. Els primers van ser a barris ja existents: Blocs Florida (1955) i Blocs Ciutat Comtal (1959). Després, a zones on hi havien camps.

Els primers blocs de Bellvitge. Una foto que deu correspondre a 1966.

El primer va ser Bellvitge, habitat a partir de 1965. El segon, Can Serra, a partir de 1966. El tercer, Granvia Sud, a partir de 1967. De tots aquest barris hem celebrat el cinquantenari el 2015, 2016 i 2017, respectivament. El Gornal, habitat a partir de 1974, fa 50 anys ara.

Vet aquí perquè portem uns anys de 50 i de 100 aniversari de la majoria de barris de l'Hospitalet

 

 

L'HOSPITALET TÉ ELS BARRIS AMB LA DENSITAT DE POBLACIÓ MÉS ALTA DE LA UNIÓ EUROPEA

La densitat de població a l’Hospitalet

Fa pocs dies s’ha actualitzat l’estudi d’Eurostat, l’agència estadística oficial de la Unió Europea sobre la densitat de població de les seves ciutats. El 1r, el 2n i el 7è km² més densos d’Europa són de l’Hospitalet: la Florida-Pubilla Casas (56.158 h/km²), Collblanc-la Torrassa i Santa Eulàlia-Sants. I 13 quadrats dels 15 més densos són de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Font: https://twitter.com/montsanto/status/1645760740744126466, tret de l'article d'Àlex Rebollo i Francisco José Moya a El Periódico, https://www.elperiodico.com/es/hospitalet/20230408/mapa-area-barcelona-sufre-densidad-catalunya-metropolitana-santa-coloma-85667665

El març del 2016 vaig publicar un primer article que va contribuir a introduir la densitat de població de l’Hospitalet en el debat públic.

Aleshores ja denunciava que la ciutat era de les més denses d’Espanya i Europa i que alguns dels seus districtes, els del nord, eren els més densos del continent.

El març del 2019, en pre-campanya de les municipals, com ara, vaig escriure un segon article per respondre al regidor socialista Belver, que va publicar una columna en la que deia que això de la densitat no era per tant.

Aquest mapa és de l'estudi del professor Alasdair Rae del 2018, en el que utilitzava la metodologia de dividir la superfície en quadrats d'1 km de costat. Eurostat també havía fet un altre en 2016. En tots dos casos situaven el quadrat més dens de la Unió Europea a l'Hospitalet.

Recentment, s’ha actualitzat l’estudi del professor Alasdair Rae. El quadrat més dens tornava a ser el de Collblanc-la Torrassa (52.767 h/km²) i el 12è el de la Florida-les Planes (47.139 h/km²). Entre els 20 quadrats més densos n’hi havia 16 a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Font: https://drive.google.com/drive/folders/1_c1tQQfCb1yIIbezGCQw4ktmSdT1P3pl

En resum, les dades són aclaparadores: la densitat de població de l’Hospitalet és altíssima, especialment al continu urbà Can Vidalet-Pubilla Casas-la Florida-les Planes-Collblanc-la Torrassa-Santa Eulàlia-la Bordeta.

Què cal fer?

Primer de tot, cal afirmar amb rotunditat que aquesta situació és molt negativa: contribueix a agreujar problemes de convivència i civisme, de contaminació i salut pública i els derivats de l’emergència climática, etc.

A l’Hospitalet hi ha una ferotge competència pel poc espai públic que té la molta població que hi ha: canalla jugant a pilota, joves amb la música molt alta, famílies i amics en terrasses, gent gran que vol passejar i seure tranquilament… És inevitable que es molestin.

A més, una bona part dels menors de 30 anys són d’origen estranger i la majoria del majors de 60 anys són d’origen espanyol. El que és un conflicte generacional i per l’espai és aprofitat pels feixistes per difondre el racisme.

En segon lloc, i per sobre de tot, cal aturar la construcció de més blocs que facin augmentar la densitat de población de la ciutat. Portem dècades repetint el mateix: No més blocs!

Fotografies de les dècades de 1970 i 2010

Per solucionar el problema de l’habitatge i guanyar espai públic hem de fer el que recomanen des de l’ONU fins a la Generalitat (i el sentit comú): la rehabilitació d’edificis ja construïts.

Però, què podem esperar d’un Partit Socialista que per aprovar pressupostos posava com a condició una bogeria del calibre del Hard Rock de Salou?

En tercer lloc, adquisició d’espai privat per convertir-lo en espai públic, en parcs pels diferents col·lectius, jardins, pistes esportives, etc.

Finalment, no cedir espai públic a empreses privades per a que facin els seus negocis. Si una empresa vol guanyar diners que faci la inversió corresponent, no hem de cedir un dels béns mes escassos i preuats de la ciutat: l’espai. La vergonya és més gran si a més a més l’espai cedit és patrimoni històric i cultural, com s’està fent en aquest moment amb Can Trias, una fàbrica modernista.

La situació urbanística és greu i les seves conseqüències socials, sanitàries etc. ens estan esclatant.

La política de les darreres dècades ha estat posar la ciutat al servei de les grans empreses i això ho hem de canviar.

PATRIMONI A LA FLORIDA-LES PLANES

Aquest article vol ser una aportació al nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni de l'Hospitalet, com els de Sanfeliu, Pubilla Casas, Can Serra i Sant Josep.

Els barris de la Florida i les Planes no tenen gaire patrimoni de l’època agrària, perquè no hi havien masies ni infraestructures del Canal de la Infanta. 

En primer lloc, cal recordar que el cementiri de l'Hospitalet i tot el seu patrimoni és a les Planes. Una primera llista d'elements a protegir pot ser:

1) Compartit amb Sant Josep, el pont del ferrocarril per salvar la Riera del Cementiri. La part central és de l'any 1854, i caldria esbrinar de quan són les ampliacions. 

2 i 3) Del passat industrial es conserven les dues xemeneies del Parc de les Planes, reconegudes com BCIL. Eren de segles bòbiles, Goyta i IMPACOSA.

4 i 5) Uns altres elements d’aquesta branca industrial són les dues torres metàl·liques de les línies elèctriques d’alta tensió. De les moltes que passaven per l’Avinguda Catalunya algú va prendre l’encertada decisió de conservar-ne alguna. No sé de quin any són, però representen les línies que travessaven els dos barris des del 1913.

6) De la primera urbanització del districte (1922), la d’Antoni Ceravalls, també coneguda com “barri dels boters”, no en queda cap petjada. Caldria comprovar, però, si al Carrer Subur, 9 n’hi ha un passadís.

7, 8 i 9) De la segona, coneguda com “de la Granota”, sí que es conserven algunes casetes. Tenen especial interès les del Carrer Felip Pedrell, 3 i 5 o la del Carrer Collserola, 56.

10) A la cantonada de Collserola amb Llevant hi és l’edifici que actualment ocupa la Peña Antonio Mairena. 

Es tracta d’una de les escoles que en Puig i Gairalt va dissenyar durant la 2a República, vers 1932, i l’única que es conserva.

11, 12 i 13) De la urbanització la Florida, vers 1930, tampoc no queda gairebé res. Les casetes de Martí i Blasi, 45 i 55 i Bòbiles, 36 són alguns exemples.

Casa del Carrer Bòbiles, 36.

14) L'Església de la Mare de Déu de la Llum fou construïda l'any 1960. Gràcies a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet sabem que es tracta d’un disseny de l'arquitecte mallorquí Gabriel Alomar (1910-1997).

15) L’Escola Pau Vila, d’en Puig i Janer, de l’any 1964.

Pel que fa a les escultures, al districte n'hi han algunes:

16) Al Carrer Primavera, a tocar de l'Avinguda Isabel la Catòlica, hi és l'escultura Selene, de Ferran Soriano, des del 1990.

17) Al Parc de les Planes, Friendly Space, de Xavier Medina Campeny, del 1995.

Font: http://www.medina-campeny.com/planes/pu_sculp.html

18) A la Plaça Eivissa, el monument d'homenatge a Tierno Galván, de Meritxell Martínez, del 1995 també. Actualment, l’escultura no hi és al seu lloc públic.

19) El monòlit que recorda el 50 aniversari de la Peña Antonio Mairena, del 2019, no es pot considerar una escultura, però podria ser considerat una mostra material del patrimoni immaterial.

 

20) La Torrassa Florida és un mural ceràmic de Nevenka Pavic i La Gloria Factoria de Arte, del 2021.

21) A l’interior de l’església, segons la fitxa de la Diputació, hi ha la imatge de la Mare de Déu de la Llum de l'escultor Rafael Solanic i Balius, del 1956.

22) A la Plaça Blas Infante, tenim un arbre de la llana, procedent d'Argentina, des del 2003. És, potser, un dels arbres singulars més importants de la ciutat.

Trobeu a faltar algun altre element patrimonial del districte?