TESTIMONIS D'HOSPITALENCS A LA GUERRA DEL MARROC

Fa uns anys, per mediació del Josep Mª Valero, al Centre d'Estudis ens va arribar i vam poder fer còpies d’una documentació de la família Argente. Els Argente tenien una fàbrica tèxtil al Carrer Santa Eulàlia i també hi vivien al barri. Encara tenen una parada al mercat.

Entre els documents i fotos que vam copiar, destaquen els referents a la presència d'en Josep Mª Argente Guasch a la Guerra d'Àfrica. Estracta d'unes cartes amb destinació a "Laucien-Tetuan", "Zoco El Arbaa-Tetuan" i "Rincón de Mudik", datades entre novembre de 1924 i gener de 1925, i unes fotos que les acompanyaven.

Aquesta fotografia és d'una gran vàlua. Són Argente (el tercer per l'esquerra) i els seus companys al seu "blocao". Els blocaos eren unes petites fortaleses que eren escampades pel territori ocupat, sovint a dalt de turons. Malgrat que era una tàctica de domini del terreny que s'havia demostrat fallida, l'any 1924 encara es feien servir. Font: Família Argente.

 

La foto anterior pot tractar-se d'aquest blocao, o potser es van fer diverses fortaleses d'aquesta mena d'una forma semblant. Font: El reto histórico

Per les cartes que hem pogut llegir, el mosso era un soldat de quota, dels que pagaven una quantitat de diners, el que els permetia fer una mili més curta i escollir destinació, evitant el Marroc.

Com és que malgrat ser de quota era a la Guerra d’Àfrica? Doncs perquè després del Desastre d’Annual el govern va enviar al Marroc a tothom. A l’Arxiu de l’Hospitalet es conserven 52 requeriments a mossos en aquest sentit.

Després de les derrotes populars de 1845 , 1870 i 1872, les quintes havien estat imposades, fins que la reforma de 1912 va implantar el servei militar obligatori, però amb la possibilitat de ser soldats de quota pels rics.

La Guerra del Marroc, entre 1909 i 1927, va ser una agressió imperialista, en la que els pobres vessaven la seva sang perquè els rics guanyessin diners, això sí, rere la bandera i per l’honor de la pàtria.

Un àpat al blocao. Font: Família Argente

Reproduirem tres cartes i tres fotos d'aquella època. La primera carta és la que va escriure Agustí Muns a Josep Mª Argente, pensant que ja hi havia tornat a casa o perquè la família li fes arribar.

Malauradament, a l’encapçalament de la carta no hi ha data. En una missiva que li enviaren a l’esmentat Argente el 24 de novembre de 1924 li diuen “recibi una carta de tu amigo mun (...) la que te remito con esta mia”. Per tant, la podem datar a mitjan novembre de 1924.

La família Muns era una família de propietaris del barri de Santa Eulàlia. L’any 1889 n’Onofre Muns va demanar el permís per a urbanitzar els terrenys de la seva propietat i va crear tres carrers, els actuals Muns (era normal que bategessin un carrer amb el cognom del promotor), Dr. Fleming i Clavé.

La carta diu així:

“No te había escrito antes porque hemos estado incomunicados y sitiados por los moros durante unos 15 días. Hemos sufrido mucho y el dia 29 de Septiembre pasado los moros nos hicieron una emboscada y perdimos màs de 200 hombres. Ahora estoy destacado en un Blokau y estoy algo mejor. (?) tenemos tiros por ahora y segun dicen pronto nos licenciaran. Aquì amigo se pasan muy mal y hemos pasado muchos dias que no hemos tenido para comer mas que unas galletas y un poco de sardinas.

Espero que me contestarás pronto pues aqui cuando recibimos una carta de un amigo, como tu comprenderás estamos muy contentos.

Este terreno es muy lluvioso y al menos hace 3 semanas que está lloviendo por lo que como comprendràs con el frio que hace los dias se suceden y se pasan mas molestosos.

El otro día llegaron aqui los quotas de nuestro Batallon del 1923 y los voluntarios de un año. Me gustaria saber si a vosotros os han llamado o bien si estais licenciados del primer plazo. (...)

Sr. Don Agustin Muns

Batallon Expedicionario de Cazadores de Montaña de Barcelona

Larache

Africa”

 

Poc es pot afegir a aquest impactant testimoni des de dins de la guerra, de fa 100 anys. Al número 237 de la revista Sàpiens també vam llegir alguns testimonis de soldats catalans que hi van ser. 

Coincideixen en molts aspectes, com l’escassa alimentació, basada en galetes, les moltes baixes, etc.

Embarcament de tropes al port de Barcelona, destinades a la Guerra del Marroc. Font: Catalunya Gràfica, març de 1923.

La segona i tercera cartes són de la seva família al Josep Mª Argente quan encara era al Marroc. Són del 31 de gener de 1925, i són les dues darreres que es conserven, pel que podem pensar que segurament va tornar poc després.

En Josep Mª Argente al blocao on era destinat. Font: Família Argente.

El tema de les cartes precisament anava d’això, de que havien d’haver estat llicenciats i tornats a casa, però no era així, per la qual cosa les famílies dels soldats i els partits de l’oposició havien començat a fer les pertinents protestes i gestions.

En aquesta segona carta veiem com enganxaven retalls de premsa perquè els soldats tinguessin informació de la seva situació i possible propera llicència.

Potser no els volien deixar marxar perquè la guerra anava força malament per a l'exèrcit espanyol. La premsa d'aquells mesos parlava d'accions "de repliegue" o "de prudencia", és a dir retirades, perquè s'anava perdent la guerra i les baixes eren molt nombroses.

Només esmentar que el 19 de novembre, en la retirada de Xauen a Tetuan, al "Zoco el Arbaa", on hem vist que va ser el nostre protagonista, un tirador rifeny, un "paco", es va carregar un general espanyol.

Primera frase: "Una vista del poblado de Mayeri, incendiado por nuestras tropas como castigo a la rebeldía de sus habitantes". Segona frase: "El tradicional arrojo de nuestras tropas va venciendo la hostilidad del enemigo en la zona de Tetuán". I tot això sota les ordres de l'Estat Major. Aquests caps de l'exèrcit, els africanistes, després van reproduir a Espanya el que havien fet al Marroc, durant la repressió d'Astúries (1934) i sobretot durant la Guerra Civil.

Evidentment, podem trobar testimonis d'altres soldats de la ciutat. Per exemple, en Ramon Breu ha escrit la novel·la Gloriosa mort a partir de les cartes del germà de la seva àvia, n'Emili Pujol Barrull. 

També de Santa Eulàlia era en Fèlix Escolà Sendrós. La seva neta ha compartit fotos i postals.

Veiem que també hi va ser a Laucien, com n'Argente. De fet, el més probable és que en formessin part del mateix Batalló, car en aquella època era habitual que les unitats militars estiguessin formades per mossos de la mateixa prodedència.

Les postals, malauradament sense data, mostren els sentiments de qui va haver de marxar a fer la guerra i un petit esment a les accions bèl·liques ("paseo militar" de Laucien a Uad-Lau).

En tots aquests testimonis trobem mostres d'amor per la família, però també hi ha una altra coincidència, en aquest cas en el que no hi trobem: mostres de patriotisme, reproducció de les consignes oficials, etc.

Cal fer esment també dels avantpassats de les persones que actualment vivim a l'Hospitalet que van participar en aquesta guerra però que aleshores no tenien cap vinculació amb la ciutat. Puc començar amb mi mateix, amb el germà de la meva àvia materna, Antonio Molina Guijarro, mort allà.

 

Fa cent anys, milers de nois van ser segrestats legalment i portats per la força a fer la guerra a un poble encara més pobre, perquè els capitalistes guanyessin molts diners.

Amb aquestes cartes ens hem apropat al patiment que tot això va provocar, si més no en un dels bàndols. Les guerres imperialistes provoquen patiment i destrucció, per molta bandera amb la que les vulguin disfressar.

 

ANNEX DEL JUNY DE 2023

 

Al darrer número de la revista Des De Ja,  del juny del 2023, trobem l'interessantíssim article de Jaime Araúz, "Memoria de una guerra olvidada", preludi del que serà una novel·la. Aquest veí de la Florida descriu les peripècies del seu avi Teodoro, al que el sorteig de la quinta el va portar al Marroc el gener de 1921. 

 

Segons relata l'article, en Teodoro era a un blocao i va patir totes les penalitats pròpies d'aquesta situació, arribant a beure els seus propis orins. Finalment va formar part de l'anomenada "Retirada de Xauen", en els últims mesos de 1924, i va poder tornar a casa pel Nadal d'aquell any. 

 

 

ANNEX DE L'AGOST DE 2023

 

Un altre article, gran article a un molt bon blog, sobre cartes de reclutes a la Guerra del Marroc. Els seus descendents viuen a Sant Feliu. Cliqueu aquí.