Mostrando entradas con la etiqueta PEPPA. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta PEPPA. Mostrar todas las entradas

jueves, 29 de noviembre de 2018

LES XEMENEIES DE L’HOSPITALET

La nostra ciutat té un important passat fabril (i també una activitat industrial considerable en l’actualitat) del que tenim algunes restes materials de gran vàlua: Vilumara, Tecla Sala, Trias, Trinxet/Gras, Albert Germans, Cosme Toda, etc. En alguns casos, d’un conjunt industrial només resta la xemeneia, com una fita, un obelisc que marca el que havia estat aquell indret en el passat.

Una imatge de Sant Josep i el Centre de l'any 1957. Es poden veure fins a 8 xemeneies.
 
La majoria de les primeres xemeneies anaven associades als generadors de vapor, que proporcionaven energia a partir de la combustió del carbó. Podem dir que a l’Hospitalet s’hi van instal·lar un bon grapat entre 1853, amb la primera, La Aprestadora Española S.A., a Santa Eulàlia, i el 1913, quan es generalitzà l’energia elèctrica. 
 
Les xemeneies de la fàbrica de tints de Gabarró, a la Torrassa, l'any 1927.

També eren habituals les xemeneies relacionades amb els forns de les fàbriques del sector de la ceràmica, especialment important a l'Hospitalet, que feien diferents materials de construcció (rajoles, teules, maons, etc.), amb els processos productius del sector químic o amb els alts forns de les metal·lúrgiques.

Una imatge de la Foneria Escorsa i de Santa Eulàlia, plena de xemeneies fumejant.

És relativament freqüent que es decideixi conservar la xemeneia de les instal·lacions fabrils que es volen enderrocar: no ocupa gaire espai, fa la funció de monument urbà i és un element del patrimoni històric. Trobem diversos exemples a Barcelona (com ara a la Vil·la Olímpica) i d’altres ciutats.

A l’Hospitalet es conserven dotze xemeneies. Són aquestes:

- Can Batllori. Fàbrica de productes ceràmics que des del 1874 va desenvolupar la seva activitat a l’Hospitalet. La xemeneia és de 1882 o posterior.



- Can Llopis. Fàbrica de productes ceràmics des del 1883-85.



- Tecla Sala. Fàbrica del tèxtil cotoner fou construïda vers 1892-93 per encàrrec de la família Basté.

Foto de 2013

- Can Trias. Fàbrica tèxtil de filats i teixits de jute, construïda el 1903.
 
Foto de 2014

- Can Vilumara. Aquesta fàbrica tèxtil que treballava amb seda fou construïda l’any 1907, dissenyada per Andreu Audet.

Foto de 2015

- Gras /Trinxet. Com és conegut, el conjunt que avui coneixem com Can Trinxet en realitat fou impulsat per Miquel Gras entre 1906 i 1910. Les naus de Can Gras foren dissenyades per Modest Feu.

Foto de 2014

- Industrial Ladrillera, S.L. La xemeneia quadrada característica d'una bòbila és al Torrent de Can Nyac, a Sanfeliu.
 
Foto de 2015

- Can Brugarolas. Tot sembla indicar que les dues xemeneies que hi ha a Can Serra, al Parc de Can Cluset, pertanyien a aquesta fàbrica de productes químics, que inicià la seva activitat l’any 1915. Cap de les dues gaudeix de protecció.

Foto de 2010

 
Imatge de Can Brugarolas. A l'esquerra, l'inexplicablement enderrocat palauet de Can Cluset. A la dreta, les xemeneies que crec que són les que es conserven. Font: https://brugarolas.com/compania/historia/

- Courtaulds Hispania S.A., un conjunt industrial que fabricava seda artificial, dissenyat per l'arquitecte Jaume Torras i Grau l'any 1926. No és al PEPPA i per tant cap dels seus elements, tampoc la xemeneia, no té protecció. 
Coutaulds Hispania és situat a la cruïlla de l'Avinguda Pau Casals i la Carretera del Mig. 

- Can Goyta. Una de les indústries que hi va haver a l’actual Parc de Les Planes era aquesta bòbila, activa des del 1924. A partir de 1944 la raó social era Goyta y Oliveros.
 
Foto de 2010

- La segona xemeneia del Parc de les Planes. No puc concretar de quina empresa i de quin any és aquesta xemeneia. Potser de la bòbila d’Ernest Mayoral, en actiu l’any 1923. Potser d’una altra empresa de productes ceràmics, CEBACSA, el començament de la qual és a l’any 1953. Potser la segona va adquirir les instal·lacions de la primera... O potser era de l’empresa química Cardoner, S.A. 
Segons ens informa en Josep Mompó, la xemeneia és de la bòbila de IMPACOSA (Industrias Para la Construcción, S.A.), i que la de CEBACSA va ser enderrocada.

Foto de 2010

Caldria considerar les xemeneies com un important element patrimonial i incorporar les que no tenen protecció al PEPPA, a més d’afegir-les alguna mena de senyalització que ens informi del seu origen i context.

Les dotze xemeneies de l'Hospitalet


Podem considerar una tretzena xemeneia encara existent: la de la refineria d'olis de Duran i Cia. Ha passat desapercebuda perquè és incorporada a l'interior de l'edifici, a la Plaça dels Avis de Santa Eulàlia.
El permís de construcció és de l'octubre de 1930, pel que imaginem que la construcció i posada en marxa de la fàbrica és de l'any següent.
 



 
Algunes xemeneies perdudes:
 
Can Gomar, una fàbrica tèxtil del barri del Centre.


En aquesta foto publicada en 1959 podem veure a l'esquerra la xemeneia de Can Gras, la que es conserva, i a la dreta la que era pròpiament de Can Trinxet, desapareguda.



Vers 1957, les xemeneies de Cosme Toda.

 

Caralt i Cia, "el cànem", l'any 1916.



jueves, 22 de febrero de 2018

ELS PASSADISSOS, HABITATGES PER A LA CLASSE OBRERA


Ara queden pocs, però fa unes dècades milers de persones vivien als passadissos, a uns habitatges petits, normalment de planta baixa, disposats a banda i banda d’un passadís perpendicular al carrer.

N’hi havia a tots els barris de l’Hospitalet, encara que eren més freqüents a Collblanc-Torrassa. Existeix un gran estudi sobre els passadissos d’aquest barri, gràcies al qual sabem que el primer es va construir el 1906, però que la gran majoria són del període 1921-1926. Un 32% dels habitatges bastits a Collblanc-Torrassa entre 1915 i 1930 van ser als passadissos. Podem dir que a partir de 1930 triomfà definitivament el bloc de pisos. 

Passadissos de Collblanc-Torrassa en la dècada de 1990. En la fotografia de l'esquerra, un dels pocs que tenien dues plantes.


A Sant Josep recordem els set passadissos que hi havia al Carrer Mestre Candi, enderrocats entre 1980 i 1984, encara que hi havia un projecte per conservar alguns d’ells, considerats patrimoni històric de la ciutat. A Santa Eulàlia encara es conserven els del Carrer General Prim, i fins i tot a Les Planes n’hi ha un, al Carrer Subur. 

Passadís a Santa Eulàlia.

Tanmateix, foren molts més nombrosos a Collblanc-Torrassa per la senzilla raó que aquest barri va ser el que va créixer més en els anys ens els que s’utilitzava aquest tipus de construcció. També els trobem als que eren barris obrers de Barcelona en aquelles dècades: Les Corts, Sants, Sant Martí, etc.
 
Passadís a la Torrassa.


Els habitatges en passadissos eren petits, d’uns 20-40 m2, amb serveis sanitaris comuns i fetes amb materials de qualitats baixes. Normalment eren disposats en forma de U, al voltant d’un passadís central. Eren les cases dels immigrants més pobres, que arribaren en massa a l’Hospitalet a partir de 1915, quan la indústria necessitava mà d’obra per fabricar el que demanaven els països en guerra.

Plànols de passadissos a Collblanc-Torrassa de Ramon Puig i Gairalt. Veiem la planta i l'alçat. Font: HERNÁNDEZ, TATJER i VIDAL. Passat i present de Barcelona (III), pàg. 227.

El problema de l’habitatge per a la classe treballadora era enorme en aquella època. Milers i milers de famílies no podien pagar els lloguers dels pocs estatges dignes que es construïen. Les diverses formes d’infrahabitatge (barraques, coberts, lloguer d’habitacions o de llits, etc.) eren el més abundant. Els passadissos eren al llindar del que podem considerar digne segons la situació d’aquella època. A més, no tots eren iguals.

Passadissos al Carrer Llançà i Montseny, a la dècada de 1990.



Fins i tot, arquitectes com Ramon Puig i Gairalt van justificar el disseny de molts passadissos a la ciutat com una manera de solucionar aquest greu problema social. Pels propietaris del sòl i els promotors era una manera de guanyar diners amb una escassa inversió. I si en un solar podien fer cinc casetes en comptes de quatre, millor. Finalment van ser més un negoci pel capital que una solució per la classe treballadora.


Passadís al Carrer Occident de Collblanc. a l'esquerra de la foto, hi havien botiguetes, perquè aquesta façana donava a la Plaça del Mercat. Foto del 2008 de google sreet view.
 
La lluita de classes es va manifestar en aquest terreny de l’habitatge tant com en el món laboral. A partir de l’estiu de 1931, la CNT va promoure una vaga de lloguers, i durant la revolució de 1936, a l’Hospitalet es van col·lectivitzar també els habitatges, com les fàbriques i les terres.

Malgrat les dificultats, o potser a causa de les dificultats, la majoria dels testimonis parlen d’una estreta relació entre les famílies que hi vivien. El passadís era un espai comunitari on es compartien moltes coses i la solidaritat solia ser molt important. En algun cas s’hi instal·laven vàries famílies amb relacions de parentiu i paisanatge.

 
Joaquín Ruiz ens explica les migracions de Mazarrón (Múrcia) a Collblanc-Torrassa, i com diverses famílies van viure als passadissos del barri.


A hores d’ara en conservem molts pocs. Caldria fer un inventari i decidir quins volem conservar. En són un testimoni importantíssim de la nostra història. Actualment tenen protecció les Cases Borràs, i els passatges Pons i Mata, tots dos conjunts a La Torrassa. També són al PEPPA unes cases en passadís al Passatge de Piera, al Centre, però no semblen del mateix tipus que els altres. 

Passatge de Pons i Mata, a La Torrassa, l'any 2017

Pocs elements arquitectònics són tan representatius d’una època i del nostre ADN com els passadissos. Són patrimoni!

Annex (6 de juliol de 2020). 
També trobem passadissos o passatges d'aquesta mena a Barcelona, com els de León i Pau Hernández.
 
ANNEX FOTOGRÀFIC
 
Carrer Montseny, 142. Foto 2022.

Carrer Estruch, 13. Foto 2002.

Carrer Llançà, 91. Foto de 1992.

Carrer Occident, 25. Fotos de 2002

Carrer Holanda, 21. Foto de 2021.

Carrer Mas, 125. Foto de 2022.

Carrer Dr. Martí i Julià, 183. Foto de 2021.

Ronda de la Via, 25. Foto de 2022. Aquest també té entrada per la Ronda de la Torrassa.

Carrer Goya, 17. Foto de 2022.

Santiago Apostol, 88. Foto de 2024.

Carrer Cavall Bernat. Foto de 2025.


A Santa Eulàlia, al Carrer General Prim, 22. Foto de 2022.

Carrer General Prim, 26. Foto de 2022

Carrer Prat de la Manta, a Santa Eulàlia. A la façana hi ha la data de 1930. Foto de 2023.


Carrer Bassegoda, Sants. Foto de 2021.

Carrer Arizala, de les Corts. Foto de 2022

Carrer Ramón Turró del Poblenou. Foto de 2025.