RAMON PUIG I GAIRALT I LA CIUTAT JARDÍ DE L'HOSPITALET

El concepte de "ciutat jardí" fou creat per l'anglès Ebenezer Howard i divulgat en un parell de llibres que va publicar en 1896 i 1902.

En aquella època, les ciutats dels països industrialitzats havien crescut moltíssim (Londres, Nova York i París n'eren les més poblades del món) i sovint de forma caòtica i insalubre, especialment els barris de classe treballadora.

Molts arquitectes i enginyers feren propostes urbanístiques per a ordenar el creixement, amb criteris més o menys socials i/o higienistes. El pla de Cerdà per a Barcelona (1859) n'és un exemple.

Aquest és el context de la proposta de Howard, que plantejava ciutats petites o mitjanes amb la barreja del millor del món urbà (la nova tecnologia i les feines) i del món rural (contacte amb la Natura i descongestió).

Diagrama d'un sector de la ciutat-jardí de Howward. Font: Urban Networks

El seu model de ciutat tenia un parc central des del que partien de forma radial unes avingudes que dividien la urbs en sectors. L'ubanisme radial ja havia estat materialitzat en segles anteriors però va conèixer un gran impuls amb les reformes urbanístiques fetes a París a partir de 1852 impulsades pel prefecte Haussmann.

Les semblances entre l'urbanisme del París de Haussmann i la Pubilla Casas de Puig i Gairalt ja van ser comentades per Néstor Cabañas.

El model va arribar a Catalunya i es va dividir en dos tipus de propostes: urbanitzacions de luxe, com Terramar a Sitges (1919), o urbanitzacions per a contribuir a solucionar els problemes d'habitatge de la classe treballadora. Se'n van fer molts projectes al país.

Proposta de ciutat jardí a Olot (1916-1925), exemple d'eixample de luxe.

Al Samontà de l'Hospitalet feia temps que s'estaven produint petites urbanitzacions on hi anaven famílies de classe treballadora, però amb prou recursos com per comprar una petita parcel·la i fer-se una caseta gairebé sempre d'autoconstrucció.

Quan en Puig i Gairalt fa la seva proposta de pla urbanístic per a l'Hospitalet, per als espais que avui coneixem com Pubilla Casas, la Florida i les Planes pensà en una ciutat jardí. Ja en 1925 havia planejat una urbanització per als terrenys de la Pubilla Casas a petició dels propietaris.

 

Projecte dels terrenys de la Pubilla Casas de 1925. Ja veiem la forma radial.

A les bases del concurs del Pla de Sanejament i Eixample Interior, redactades pel propi Ramon Puig, com arquitecte municipal, preveia que una part podia ser ciutat jardí. En Puig guanyà el concurs.

 

Aquest pla va ser divulgat al reportatge publicat al setmanari madrileny La Esfera en 1928 en to elogiós. 

Les propostes formals pròpies de la ciutat jardí, amb un plànol radial i parcel·les petites per a casetes unifamiliars amb pati o jardí, es van començar a materialitzar, a poc a poc, a Pubilla Casas i molt menys a la Florida. La petjada també va quedar al nomenclàtor, amb els noms naturals i vegetals.

En Puig va escriure, l'any 1932, a la revista Fortitud:

"Sobre la extensa finca anexa a la casa se ha proyectado un extenso plano de urbanización en forma de Ciudad Jardín que con el tiempo será sin duda, la
mejor barriada del insospechado ensanchamiento del vecino pueblo de Hospitalet. Vías de gran importancia afluyen a plazas en forma de "rond point". Por el momento ya se han vendido diferentes solares y edificado algunas casas. Pero frente a la plaza central de la urbanización se ha reservado una manzana, en medio de la cual campea el edificio de la "Pubilla Casas" con sus terrazas, sus depósitos de agua y la arboleda que la rodea."

El Pla d'Eixample a la zona de Pubilla Casas. Font: article de Mercè Vidal.

Tanmateix, la zonificació pròpia de les ciutats jardí, amb sectors naturals o rurals entre barris poblats, no es preveia, perquè el pla d'en Puig proposava un continu urbà. 

La parcel·lació, en mans dels propietaris, tampoc va deixar gaire o gens d'espai pels horts o patis. Els solars es van fragmentar moltíssim, per a vendre a molts compradors i la majoria de les casetes es van construir entre parets mitgeres. 

En qualsevol cas, la ciutat jardí de Pubilla Casas era dins del projecte social de proporcionar habitatge digne a la classe treballadora i no en el de les urbanitzacions de luxe. El republicà Puig contribuia a l'ideal social que sembla que repetia el president Macià: la caseta i l'hortet. 

Tot es va acabar d'espatllar amb la lògica del capitalisme i la cobdícia d'empresaris i autoritats polítiques franquistes. Els carrers pensats per acollir casetes es van omplir de blocs a partir de la dècada de 1950. 

Uns barris concebuts com ciutat jardí, unes de les característiques dels quals havien de ser una grandària limitada i una densitat baixa, ara són els més densament poblats d'Europa.

Pel que fa a l'arquitectura, els edificis d'aquests barris eren, com hem comentat, majoritàriament d'autoconstrucció, amb gens o molt poc contingut estètic. 

Som a l'etapa noucentista i art deco d'en Puig. Als anys 30, però, s'incorporà al moviment modern. Els barris del Centre, Santa Eulàlia i Collblanc-la Torrassa són plens d'edificis dissenyats per en Puig, que podeu consultar al Geoportal de l'Arxiu de l'Hospitalet (compte, que com no podia signar algunes obres ho feien el seu germà Antoni o el seu amic Lluís G. Colomer).

L'única obra d'en Puig amb proposta estètica i seguint els principis de les ciutats jardí a Pubilla Casas fou el Xalet Molins, encarregat pel promotor de la urbanització del barri, Josep Molins. Font: https://portalimatges.l-h.cat/fotoweb/archives/5000-Fotografies/

A l'article de la revista Art: publicació de la Junta Municipal d'Exposicions d'Art, del gener de 1934 es fa un repàs de l'obra dels germans Puig i Gairalt, i entre les obres d'en Ramon es destaca el Xalet Molins.  

Pàgina de l'article de la revista Art, amb obres de Ramon Puig i Gairalt: l'Escola de Can Pi, el Xalet Molins, Casa Bellmunt i el Gratacel de Collblanc.

 

Pubilla Casas havia de ser una ciutat jardí i ara és una realitat força diferent; una víctima més de l'especulació immobiliària i la cobdícia del capital.