Aquest article és un
repàs de la llista d’alcaldes de la ciutat, des del 1717 fins l’inici del segle
XX (els del segle XX i XXI serán tractats en un altre post).
Per fer aquesta relació
de les persones que han ocupat el càrrec d’alcalde de l’Hospitalet, em basaré
fonamentalment en els articles que va fer en Francesc Marcé en el Boletín de Información Municipal, en
concret en els números 82 al 88, del 2n trimestre de 1974 al 4t trimestre de
1975. Si afegeixo alguna información més, cito la font.
Pel segle XVIII sempre
és d’obligada consulta l’obra de Jaume Codina Els pagesos de Provençana, editada en tres volums en 1988.
Per conèixer les lleis
electorals municipals tenim les obres d’Antonio Martínez. Perquè el primer que cal tenir en compte és que quan, a partir del segle XIX, els consistoris sortien d'unes eleccions municipals, el sufragi no era universal ni directe.
El segle
XVIII
El concepte d’ajuntament
d’una manera una semblant al que entenem avui, fou imposat a Catalunya amb el
Decret de Nova Planta. Per tant, el primer alcalde o batlle del que tenim
notícia és de 1717. A partir d’aquí es van succeint uns noms dels que a hores
d’ara podem dir ben poques coses.
Miquel Oliver de la Torre i
Anglada
|
1717
|
Segons Codina, darrer
representant de la petita noblesa en el govern local (vol II, pàg. 608)
|
Pere Pau Rius
|
1722
|
|
Josep Millàs i Hugó
|
1725
|
|
Joan Ventura
|
1727
|
|
Rafael Riera i Ginebreda
|
1729
|
|
Miquel Ràfols
|
1732
|
|
Josep Millàs i Hugó
|
4-3-1734
|
|
Francesc Oliveras
|
2-2-1735
|
|
Josep Nogués
|
2-2-1736
|
|
Jaume Hosta
|
2-2-1739
|
|
Cristòfol Llopis i Hugó
|
9-2-1741
|
Segons Codina,
l’home fort del poble és Pau Ràfols, que sense arribar a ser alcalde va
dominar la vida política local durant gairebé 30 anys (vol. III, pàg.93 i 152)
|
Pere Mestres i Serra
|
11-2-1742
|
|
Rafael Riera i Ginebreda
|
3-2-1744
|
|
Josep Miquel
|
1-2-1746
|
|
Jacint Bofill
|
8-2-1748
|
|
Jaume Hugó i Rovira
|
2-2-1750
|
|
Josep Nogués
|
2-2-1752
|
|
Cristòfol Llopis i Hugó
|
6-2-1754
|
|
Josep Miquel
|
2-2-1756
|
|
Jaume Hugó i Rovira
|
2-2-1758
|
|
Jaume Prats
|
9-3-1760
|
|
Joan Babot, pagès.
|
3-2-1761
|
Segons Marcé va
morir l’1 de març. Codina no diu res d’aquesta mort, però sí diu que l’Ajuntament
de 1761 fou destituit, arrestat i substituït per un altre per qüestions
relacionades amb els comptes i les recaptacions (vol. III, pàg 94)
|
Jaume Prats i Roquets
|
8-4-1761
|
|
Josep Norta i Coll
|
21-2-1763
|
|
Josep Nogués
|
1-1-1765
|
|
Pau Prats i Roqueta
|
18-2-1767
|
Segons Codina es
diu Pau Prats i Babot, i és el primer batlle del bàndol contrari a Pau Ràfols
(vol III, pàg. 153)
|
Pere Mestres i Noves
|
15-2-1769
|
|
Josep Ferrer i Martí
|
12-2-1771
|
|
Bartomeu Llopis i Mestres
|
13-2-1775
|
|
Josep Ràfols i Noves
|
1777
|
|
Josep Ferrer i Martí
|
1779
|
|
Pau Miquel i Julià
|
1781
|
|
Jacint Faura
|
1783
|
|
Pere Mestres i Noves
|
1785
|
|
Josep Mestres i Riera
|
1786
|
|
Josep Ferrer i Martí
|
1787
|
|
Pau Miquel i Julià
|
1789
|
|
Josep Codina i Pons
|
1792
|
|
Josep Mestres i Riera
|
1793
|
|
Pau Ràfols i Carreras
|
1795
|
|
Josep Codina i Pons
|
1797
|
|
Rafael Ferrer i Masselis
|
1799
|
|
Pere Costa i Martí
|
1802
|
|
Fèlix Norta i Salom
|
1803
|
|
Josep Oliveras i Cortés
|
1804
|
|
Josep Llopis i Mestre
|
1805
|
|
Pere Barba i Sala
|
1807
|
Guerra,
Restauració i Trienni Liberal (1808-1823).
L’any 1808 començà la
Guerra del Francés, i l’Hospitalet va ser en la línia del front durant la major
part del temps de la seva durada, fins 1814. La inexistència de canvis en
l’alcaldia fins 1811 indica més aviat un buit de poder. El rei Ferran VII
imposà l’absolutisme de seguida que va tornar i als ajuntaments no van arribar
els vents liberals de Cadis.
El canvi de règim arribà en 1820, amb el triomf de
les revoltes de l’exèrcit i les classes populars en algunes ciutats.A l’Hospitalet no van
haver canvis en aquell moment, i el batlle de 1819 es va confirmar inicialment.
Aquí tenim un problema de caire documental. En la llista de Marcé (base principal d’aquest article, recordem-ho) no apareix cap altre alcalde fins Josep Oliveras en 1822. Tanmateix, jo he trobat un document en el Lligall “Varis s. XIX” a l’Arxiu de l’Hospitalet en el que es diu que l’11 de desembre de 1820, Pau Farrés, llaurador, fou escollit alcalde per “los vecinos que se hallan en el exercicio de los derechos de ciudadano al nombramiento de nueve electores", els quals, constituïts en Junta d’electors escolliren a l’alcalde i Pablo Prats i Barruta i Carlos Vinyals, llauradors, com regidors i a Joseph Codina, llaurador, com síndic procurador.
El mapa de l'Hospitalet de 1792. Font: http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/externs/id/140/rec/1 |
Aquí tenim un problema de caire documental. En la llista de Marcé (base principal d’aquest article, recordem-ho) no apareix cap altre alcalde fins Josep Oliveras en 1822. Tanmateix, jo he trobat un document en el Lligall “Varis s. XIX” a l’Arxiu de l’Hospitalet en el que es diu que l’11 de desembre de 1820, Pau Farrés, llaurador, fou escollit alcalde per “los vecinos que se hallan en el exercicio de los derechos de ciudadano al nombramiento de nueve electores", els quals, constituïts en Junta d’electors escolliren a l’alcalde i Pablo Prats i Barruta i Carlos Vinyals, llauradors, com regidors i a Joseph Codina, llaurador, com síndic procurador.
Joan Torras
|
1811
|
|
Josep Norta y Hugó
|
1813
|
|
Pau Valls
|
21-8-1814
|
Es reincorporà el
consistori de 1808 a excepció del batlle Pere Barba, que havia mort.
|
Miquel Ràfols (regidor degà)
|
1816
|
|
Antoni Ràfols (id.)
|
1817
|
|
Josep Arús (id.)
|
1818
|
|
Josep Ferrer
|
1819
|
El Cap Polític de la província
confirma a Ferrer com alcalde en març de 1820. (AMHL "Varis s.XIX")
|
Pau Farrés, llaurador
|
11-12-1820
|
|
Josep Oliveras
|
gener
1822
|
Segons AMHL "Varis
s.XIX" fou escollit amb el mateix sistema de sufragi censatari indirecte
que Farrés.
|
Josep Mestres, baster
|
1823
|
La Dècada
Ominosa (1823-1833)
En 1823, la tornada a
l’absolutisme més ferotge i repressiu va significar la restitució del batlle anterior
al Trienni, Josep Ferrer. L’alcalde substituït, Josep Mestres, no apareix més i
no és absurd imaginar que va patir alguna mena de represàlia. Tanmateix, el seu
antecesor en l’etapa liberal, Josep Oliveras, sí que va tornar a ser-ho amb
l’absolutisme. Potser Mestres era dels liberals “exaltats” (futurs
progressistes o demòcrates) i Oliveras era dels moderats que ben aviat
s’entendran amb els absolutistes.
El canvis al capdavant
del consistori són en aquests moments anuals. En març de 1833, amb el rei
moribund, comencen unes tímides reformes liberals i es convoquen unes primeres
eleccions municipals molt restrigides pel sufragi i perquè el que es proposava
era una terna i era una institució superior la que escollia l’alcalde.
Josep Ferrer
|
26-7-1823
|
L'autoritat militar imposà l'alcalde anterior a l'1 de març de 1820 (AMHL, Actes del Ple)
|
Josep
Norta
|
2-1-1825
|
|
Josep
Oliveras
|
9-2-1826
|
|
Pere
Costa
|
4-1-1827
|
|
Francesc
Codina, espardenyer
|
12-2-1828
|
|
Josep
Vidal, carreter.
|
8-9-1829
|
|
Francesc
Codina
|
28-4-1830
|
|
Josep
Riera i Batllori
|
1-1-1831
|
|
Ramon Pujavet
|
3-1-1832
|
|
Francesc Codina
|
1-1-1833
|
Codina fou
escollit dues vegades. Primer segons l’estil absolutista, i en març, amb unes
eleccions. (AMHL
"Governació s. XIX-XX")
|
La primera
década liberal
En 1833 començà la
construcción del règim alternatiu a l’Antic Règim. Les classes altes intentaven
imposar un liberalisme restringit a la mida dels seus interessos. Les eleccions,
també les municipals, amb un cens de votants ínfim (els homes més rics),
asseguraven el manteniment de l’ordre social. Les classes baixes lluitaven per
un règim més democràtic. Un dels cavalls de batalla va ser precisament com governar
els municipis. Una Llei Municipal molt conservadora en 1840 va provocar un cop
d’estat progressista que va empènyer al general Espartero a la regència.
Les eleccions municipals
de 1841, en les que s’amplià considerablement el cens de votants, provocaren
una novetat important: Pere Antoni Prats, líder dels progressistes locals i de
la milícia nacional fou escollit alcalde i es posà al capdavant d’un grup armat
que participà en les revoltes de l’època, les conegudes “bullangues”.
Josep Vidal
|
1-1-1834
|
En AMH "Varis s. XIX"
s’indica que el Govern de la província escollí a José Vidal, fabricant de
carros de la terna proposada, i com regidors a Josep Arús, llaurador, Just
Oliveras, comerciant de cereals, Antoni Borell, llaurador i Antoni Barba,
paleta; com diputat a Joaquim Oliveras, sastre, como síndics a Josep Martí,
fuster, i a Francesc d’Asís Comas, espardenyer.
|
Esteve Norta
|
1836
|
|
Jaime Arús i Cuxart
|
9-9-1839
|
|
Esteve Norta
|
6-11-1840
|
|
Pere Prats i de Soler
|
gener 1841
|
|
Josep Cerqueda
|
gener 1843
|
La llarga
etapa moderada (1843-1868) amb un parèntesi progressista (1854-1856)
En plena revolta
democràtica de Barcelona (coneguda com la Jamància), els mossos d’esquadra
intervenen en l’Hospitalet, desarmen la milicia nacional local i imposen un nou
alcalde el 8 d’octubre de 1843. La “normalitat” liberal moderada (la dretana) es va veure interrompuda per un cop d’estat progressista en
1854, que convocà noves eleccions locals de les que surt escollit Estanislau
Prats.
Torna a aparèixer una
diferencia entre la llista de Marcé i la documentació que he pogut trobar.
Segons Marcé, Piera era alcalde en 1856; segons dos documents de l’Arxiu de
l’Hospitalet, arribà a aquest càrrec el 22 de febrer de 1855. Per afegir més
complicacions, cada document dóna una versió diferent.
Un altre cop d’estat
militar va fer tornar els moderats al poder i la seva llei municipal en octubre
de 1856. Llavors torna a l’alcaldia Jaume Arús, un figura que sembla que tenia
uns partidaris que l’imposaven al càrrec i uns detractors que el treien de
seguida que podien.
Josep Bori
|
8-10-1843
|
“9 [octubre 1843]—Ayer fue desarmada la milicia del Hospitalet. Se conoce
que fuera del llano se nos secunda con tibieza, y así nos van
estrechando. “ , Memorias de un
menestral de Barcelona, 1888, pàg. 262
|
Josep Oliveras
|
1844
|
|
Pere Pau Llopis
|
1846
|
Les eleccions es
van celebrar en noviembre de 1845 i foren denunciades irregularitats, entre
d’altres per Baldiri Coll, que será batlle en 1852. (AHDB “Lligall 748”)
|
Josep Codina
|
1848
|
|
Pere Prats
|
1-1-1850
|
|
Baldiri Coll
|
1-1-1852
|
|
Joan Sanfeliu
|
1-1-1854
|
|
Estanislau Prats
|
17-9-1854
|
|
Lluís Piera
|
22-2-1855 1856
|
Segons AMHL,
"Bans, edictes, avisos, 1840-1894" Prats dimití i els compromisaris escolliren a Piera.
Segons AMHL "Correspondència 1855" el govern civil destituí a Prats i
designà a Piera.
|
Jaume Arús i Cuixart
|
14-9-1856
|
|
Joan Sanfeliu
|
9-11-1856
|
|
Jaume Arús i Cuixart
|
12-3-1857
|
|
Pere Pujador (interí)
|
30-4-1958
|
|
Josep Ferrer
|
1-1-1859
|
|
Pau Cerdà i Giró
|
1-1-1861
|
|
Fortunat Prats i Carbó
|
1-1-1865
|
|
Antoni Parera i Codina
|
22-12-1866
|
Projecte d'urbanització del Carrer Eglésia, de l'any 1865. El poble era poca cosa més que els edificis arrenglerats a banda i banda de la carretera. |
El Sexenni
democràtic (1868-1874)
En setembre de 1868
començà una etapa de diferents règims polítics més democràtics que els
anteriors. S’inicià amb la coneguda combinació de cop d’estat militar amb
revoltes populars. A moltes poblacions es van constituir juntes revolucionàries
de les que va sorgir un ajuntament provisional.
Pere Norta |
Les eleccions posteriors, les
primeres amb sufragi universal masculí fan alcaldes a Rafael Casas i Josep Diví
(amb el petit parèntesi de Pere Norta). El mandat de Diví es va veure truncat
pel règim conservador sorgit del cop d’estat militar que liquidà la Primera
República el gener de 1874.
I al capdavant de la
reacció local trobem un altre cop a Jaume Arús, que, també un altre cop, durà poc
com alcalde, i fou substituït per Pere Norta.
Pau Mitjans, alcalde de la junta revolucionaria
|
22-10-1868
|
|
Rafael Casas i Codina
|
1-1-1869
|
Fruit de les eleccions municipals, Casas és votat com alcalde per 10 dels 11 regidors.
|
Pere Norta i Campañà
|
23-10-1869
|
Casas fou destituït com alcalde però fou mantingut com regidor, per ordre del Governador Civil, després de la revolta republicana federal
|
Rafael Casas i Codina
|
31-12-1869
|
|
Josep Diví i Codina
|
1-2-1872
|
|
Jaume Arús i Cuixart
|
10-1-1874
|
|
Pere Norta i Campañà
|
13-3-1874
|
En AMH "Correspondència
1874" diu que Norta fou nomenat pel Governador Civil i els regidors eren
Joaquim Barella, Modest Bou, Pau Mitjans, Vicenç Bou, Francesc Sagristà,
Josep Bartra i Zoilo Jané. En un altre document de març s’indica que alguns d’aquests
regidors es negaren a prendre possessió del seu càrrec.
|
La
Restauració I (1875-1902)
Poc podem dir sobre el
règim de la Restauració que no s’hagi dit centenars de vegades. Era un sistema
polític autoritari disfressat de democràtic, en el que dos partits, conservador
i liberal, es turnaven en el poder, primer amb el sufragi restringit un altre
cop, i després de la restitució del sugragi universal masculí, en 1890, amb
fraus electorlals diversos (les “tupinades”).
Just Oliveras i Pedrosa |
Encara sabem molt poc de
la filiació dels alcaldes. Sembla evident que Just Oliveras i Pedrosa i Pere
Norta eren de dos bàndols oposats i que se les van tenir en les eleccions de 1887. Sabem que Pere Norta era el líder del partit liberal (La Vanguardia, 15 de setembre de 1881).
Oliveras era del partit conservador o era d’una altra facció més dretana dels liberals?
Oliveras fou el primer alcalde que tenia com activitat principal la indústria,
en concret una bòbila.
La década de 1891
significa un canvi imporant. El sufragi universal va portar un cognom nou,
Albets, que no pertanyia a les famílies riques del poble; era republicà? El gran
dominador del fi de segle és Joan Herp, també industrial. Fou alcalde fins
1902, any en el que començà el regnat d’Alfons XIII.
Vicenç Albets i Rodamilans |
13-1-1875
|
N'Arús va morir sent batlle, el maig de 1876
|
|
Antoni Parera i Codina
|
14-5-1876
|
|
Jaume Prats i Carbó
|
1-3-1877
|
|
Fortunat Prats i Carbó
|
17-9-1877
|
|
Francesc Goyta i Vergés
|
1-8-1879
|
|
Pere Norta i Campañà
|
1-7-1881
|
|
Just Oliveras i Pedrosa
|
9-8-1887
|
|
Pere Norta i Campañà
|
1-10-1887
|
|
Just Oliveras i Pedrosa
|
7-12-1887
|
El 1887 van haver tres eleccions, fruit d'un important conflicte polític.
|
Josep Oliveras i Pedrosa
|
1-1-1890
|
|
Vicenç Albets i Rodamilans
|
1-8-1891
|
|
Joan Herp i Badia
|
gener-1894
|
Enterrament de la dona de
l’alcalde Herp, Josefa Diví i Riera, de 24 anys, deixant 4 fills, el més gran de 8 anys (La Vanguardia 3-9-1896).
Herp és atacat a trets per dos individus (Las Noticias, 23-3-1898).
L’Ajuntament de l’Hospitalet manifestà
la seva adhesió al Foment del
Treball Nacional en la seva campanya de vaga
del comerç, coneguda com
“Tancament de Caixes” (La Vanguardia 14-11-1899).
|
Finalment, enllaço la meva intervenció i l'article que vaig fer a les Jornades d'història de L'Hospitalet celebrades el 16 i 17 d'octubre de 2015, organitzades pel Museu de l'Hospitalet i el Centre d'Estudis de L'Hospitalet. Parlen de les eleccions generals de 1891, però ens poden aproximar a l'ambient polític de l'epoca.