ART I PATRIMONI ALS CEMENTIRIS DE L'HOSPITALET

Una part important del nostre patrimoni és el que es troba als cementiris. Des de fa molts anys s'hi organitzen visites perquè les ciutats dels morts expliquen molt bé l'esdevenir de les ciutats dels vius, a més de que contenen obres d'art molt interessants.

A l'Hospitalet tenim dos cementiris, el nostre i el de Sants. El nostre va ser construït l'any 1852, tot i que la decisió s’havia pres el 1836. Existia una gran quantitat de lleis i reials ordres perquè es construïssin cementiris als afores dels pobles des del 1787. 

Entrada del Cementiri de l'Hospitalet. Probablement fou feta en la reforma de 1922-26 dissenyada pel Ramon Puig i Gairalt.

Recordem que els cementiris tradicionals eren al costat de les esglésies i que durant els segle XIX la principal causa de les morts encara eren les malalties infeccioses. Aleshores, en la dècada de 1850, el terreny a tocar de la Riera dels Frares era ben lluny del poble.

El Cementiri de Sants fou inaugurat l'any 1880, dissenyat per Jaume Gustà i Bondia. Hem de recordar que en aquell moment Sants era un municipi independent i que havia de tenir el seu propi cementiri (com Les Corts, Sant Gervasi, etc.). 

Entrada al Cementiri de Sants

Com que Sants no tenia un espai apropiat al seu terme, es va decidir d’ubicar-ho al de l'Hospitalet, l’any 1865. Primer es va optar per la Torrassa, i després per un indret ben connectat per la Carretera de Collblanc.

El gruix del patrimoni dels cementiris és la estatuària funerària. Tanmateix, hi ha un altre element molt important: les capelles. La del Cementiri de Sants imagino que forma part del projecte de Gustà de 1880. Es tracta d’una extraordinària obra eclèctica, amb una barreja d’estils del passat: finestrals gòtics, arcs de mig punt, coronament en forma de frontó clàssic, etc.

La capella de l’Hospitalet és un disseny del 1922 d’en Ramon Puig i Gairalt, construïda vers 1926. En plena etapa noucentista, la capella és una obra força classicista, de planta quadrada amb pòrtic; gairebé una versió de la Capella Pazzi.

La Capella del Cementiri de l'Hospitalet. Font: Pobles de Catalunya

L’entrada principal, la que dona a Sant Josep, també és una construcció classicista, amb aires d’arc de triomf. No sabem la data de la seva construcció.

Al Cementiri de Sants trobem dues obres escultòriques signades d’un valor artístic més que notable. Per una banda, la làpida atribuïda ni més ni menys que a Pau Gargallo (1881-1934) per a la família del pintor Marià Pidelaserra.

També és signada l’obra Solidaritat, de l’escultor Josep Mundet (1931-1983), una de les poques que tenen elements avantguardistes.

El fossar n’és ple d’escultures, la majoria de les quals són crucifixions, mares de Déu i àngels. De les que són exemptes, destaquem les següents.

 

També n’hi ha alguns relleus interessants.

 

Al Cementiri de l’Hospitalet no hi trobem tantes obres escultòriques. A l’entrada del recinte diu que no es poden fer fotos, per tant no puc aportar imatges pròpies, només les que ja han estat publicades i que m’imagino que tenen permís.

El que sí faré serà una enumeració de les obres que mereixen, al meu humil parer, protecció.

Tenim, com a mínim un parell d’obres de l’artista de l’Hospitalet Hèctor Cesena. Es tracta de dos relleus. 

- El primer, un alt-relleu a la tomba de la família Navarro, amb un Sant Jordi clarament noucentista. 

- El segon, al panteó de la família Ponsa Ballart, amb figures noucentistes i d’altres avantguardistes, amb influències d’en Subirachs. 

N’hi havia una altra, la dels nens que van morir intoxicats amb una llauna de tonyina, però van haver de retirar-la perquè van vandalitzar-la. Sense comentaris.

També tenim una Pietat de Josep Miret (1900-1978), l’autor del Crist del Tibidabo. N’és a la tomba de Just Oliveras i Antònia Durban, assassinats durant la Guerra, en circumstàncies encara no resoltes.

La Pietat de Miret. Font: lhdigital

- L’únic panteó amb entitat arquitectònica és el de la família Goyta, d’aire historicista, com influenciat per l’arquitectura del Cementiri de Sants. La tomba més antiga que s’hi pot veure és del 1901.

- A l’altra banda de la capella hi ha un altre panteó, el de la família Herp. En un mur corbat s’hi van posar catorze relleus de la passió de Crist. No he trobat l’autor.

D’altres escultures notables són:

- la d’una nena amb una flor a les mans, a la tomba de la família Martínez Cano

- un relleu d’una Dolorosa, a la tomba de la família Besalduch

- un Crist a la tomba de la família Campreciós

- un àngel a la tomba de la família Solanas Anglada 

Algunes altres obres m’han semblat de no tan bona qualitat o que no són obres originals, però potser estic equivocat.

Crec que aquestes obres han de rebre el reconeixement i la protecció que mereixen.

 

ELS ESGRAFIATS A L'HOSPITALET

Els esgrafiats són uns elements decoratius que es posen a les parets, especialment a les façanes, dels edificis. 

Inauguració de la Biblioteca Joaquín Costa (1969) amb un gran esgrafiat a la façana.

Els esgrafiats són uns dibuixos fets amb una capa plana d’un material que es pot gratar. El dibuix pot ser en positiu, per sobre del pla de la façana, o en negatiu, gratant la façana.

Es tracta d’una tècnica decorativa que ha tingut moments de gran difusió, destacant a l’art islàmic. A Catalunya, els esgrafiats es van popularitzar a partir del segle XVIII. N’eren molt més econòmics que els relleus, el que va permetre la democratització de la ornamentació dels edificis. 

Església de Sant Celoni. A la façana hi ha la data de 1762.

A l’Hospitalet van arribar al voltant del 1900, amb la febre constructiva d'aquell moment i el triomf del Modernisme, que incorporava elements decoratius als edificis.

Com el maó vist, els murals ceràmics, les motllures o les balustrades són tècniques ornamentals i elements decoratius barats, per edificis de classe mitjana o mitjana-baixa, entre el repertori dels rics i l'absència de decoració dels molt pobres que no es podien permetre res.

Intentaré fer un recull dels esgrafiats més importants de l’Hospitalet. 

 

Els esgrafiats de la Casa del Director de Tecla Sala.

- Casa del director del conjunt fabril de Tecla Sala, de data i autoria desconeguda, però que podem situar en la primera dècada del segle XX. En l’ampli repertori d’elements decoratius del que potser és l’edifici més bonic de la ciutat, tenim uns esgrafiats entre les mènsules i els respiralls. La veritat és que tenen un motiu més noucentista que modernista.

 

El coronament de la Casa Batlle, amb esgrafiats, respiralls i baranes. Foto @nataliapiernas

- Casa Batlle, a la Rambla, una altra de les grans obres del Modernisme local. En aquest edifici del 1910, en Marià Tomàs i Barba va incorporar els esgrafiats amb motius vegetals al fris superior, als grans merlets del coronament i sobretot al vestíbul. Actualment, els de la façana són del mateix color que el fons, per la qual cosa són poc visibles. No sabem si aquesta era la proposta cromàtica original.

 

Casa Maria Clua.

- Casa Maria Clua, al Carrer Montseny 87, en la que en Tomàs i Barba, també l'any 1910, és més contingut que a l'anterior. Els esgrafiats són a la franja central en els que destaca el nom del polític republicà Castelar.

Al Carrer Roselles 19, 21 i 23 trobem tres edificis que segurament són de les darreres dècades del segle XIX i que tenen uns interessants esgrafiats. El que passa és que no sabem si van ser afegits amb posterioritat. 

Molts edificis privats de la dècada de 1920, dels primers blocs de pisos al Centre, Collblanc, Santa Eulàlia, etc. van incorporar esgrafiats. De la majoria no sabem la data o l’autoria.

En aquells anys, l'estil dominant era el Noucentisme, que s'inspirava en l'art clàssic i del Renaixement. Els motius dels esgrafiats noucentistes imitaven els grotescos romans i renaixentistes. 

Alguns exemples són:

 

 - Edifici al Carrer París, 1 (1924), amb un mural d'un grotesc amb prou importància com per substituir una filera de balcons.

 

Casa Baufer

- Casa Baufer (1924), al Carrer Mas, 138; extraordinaris esgrafiats, imitant els models de la Domus Aurea de Neró. A més, unes columnes salomòniques ben barroques als extrems, que són uns precedents de les que Puig i Cadafalch als palaus de la Fira de Montjuïc.

 

Casa Martí, de Lluis G. Colomer, al Carrer Príncep de Bergara, 24. Foto @nataliapiernas

- Casa Martí (1925); amb garlandes amb motius vegetals en les que encara podem veure la petjada del cop de fuet modernista a l'esgrafiat inferior.

 

Edifici del Carrer Llançà, 23.

- Bloc al Carrer Llançà, 23, amb un "amoret" (putto), un motiu ornamental amb forma de nen, també d'origen romà i que va ser popularitzat pels artistes del Renaixement.

- Cases al Carrer Mas, 134 i Llavinés, 3; exemples d'esgrafiats molt modestos, en negatiu, a les motllures que envolten la porta i les finestres.

- Casa al Carrer Mas, 52; l’escut de Catalunya en forma de rombe.

- Blocs al Carrer Pujós, 19 i Mare de Déu dels Desemparats, 53; exemples d'esgrafiat amb garlanda o gerro propis del Noucentisme.

 

Casa del Carrer Príncep de Bergara, 10. Foto @nataliapiernas

- Casa al Carrer Príncep de Bergara, 10. Edifici del 1927, que combina rajoles i esgrafiats en la profusa decoració de la façana.

- Bloc al Carrer Rossend Arús, 25-27; uns esgrafiats elegants, noucentistes però amb una estilització cap a l'art déco.

Alguns edificis singulars i ben documentats també tenen esgrafiats interessants. 

 

Cal Manets. Foto @nataliapiernas

- Cal Manets, a la Rambla. Aquesta caseta de 1923 presenta un fris amb el típics motius vegetals noucentistes.

 

Detall de l'esgrafiat de la Casa Sabadell. Foto @nataliapiernas

- Casa Sabadell, a la Rambla. En aquesta remunta i unificació de tres casetes anteriors, l'any 1923 en Puig i Gairalt va utilitzar el mateix motiu que a Cal Manets.

 

Esgrafiat de l'Edifici de Correus. Font: Pobles de Catalunya.

- Edifici de Correus, a la Plaça del Repartidor. Un edifici d’en Ramon Puig i Gairalt del 1927, amb uns esgrafiats també propis del noucentisme.

 

Esgrafiat central de Can Oliveras, amb gerro, garlandes i putti. Foto @nataliapiernas

 - Can Oliveras, al Carrer Major. Una altra obra de Ramon Puig i Gairalt de 1928.

 

- Bloc a la cantonda de Progrés i Montseny. És una obra de August Miret i Baldé de 1929. Els esgrafiats geomètrics s'allunyen dels grotescos i del repertori noucentista i s'apropen al catàleg de l'art déco.

 

La Casa Sinfreu.

- Casa Sinfreu, a la Plaça del Mercat de Collblanc. És una obra de Ramon Puig i Gairalt de 1930. Els esgrafiats, com l'edifici, s'apropen a les avantguardes i també s'allunyen del noucentisme.

 

La Casa Talens.

- Casa Talens, al Carrer Santiago Rusiñol de Santa Eulàlia. En aquesta caseta d’en Ramon Puig i Gairalt del 1934  tornen els esgrafiats propis del repertori noucentista com els que va utilitzar als edificis de la Rambla (Cal Manets i Casa Sabadell). 

 

- Edifici a la cantonada de l'Avinguda Miraflores i el Carrer Florida. En aquests barris trobem un grapat d'edificis 1ue deuen ser de les dècades de 1930 i 1940, amb uns esgrafiats que van dels motius noucentistes cap a formes geomètriques.
 

A més dels ornaments més o menys elaborats, apareix un altre tipus d’esgrafiat, el que podríem anomenar una pintura o baix relleu bicolor o tricolor. Gairebé tots són fets a partir de 1950, tot i que tenim algun exemple anterior a la Guerra Civil. Malgrat que són obres d’una gran qualitat, de la majoria no sabem el nom dels/les autor/es. 

Esgrafiat de la Casa Sanfeliu. Foto:@nataliapiernas

-  Casa Sanfeliu, a la Rambla. L’arquitecte d’aquesta casa del 1928 és en Ramon Puig i Gairalt. A la façana hi ha un gran esgrafiat tricolor que representa la Mare de Déu de Montserrat amb la muntanya darrera. A la part inferior hi podem veure la signatura “R. Puig Gairal 1929”; és la signatura de l’edifici o de l’esgrafiat?

 

- Casa a la Ronda de la Via, 93. A més d'uns motius decoratius força originals, art déco, té dues extraordinàries figures femenines al·legòriques.

 

Dos dels motius, relatius a la literatura i la geografia, a l'Escola Montessori de la Torrassa.

- Escola Montessori, a la Torrassa. Al primer edifici, de l’any 1956, es van incloure uns dibuixos al·lusius a les matèries escolars (història, història sagrada, literatura i geografia) i l’escut de l’escola.

 

El mural de l'escola Santa Joana de Chantal. Foto de @nataliapiernas

- Escola Santa Joana de Chantal. Una gran obra, tant per la qualitat com per la grandària, de l’any 1962, que representa l’acció pedagògica d’aquest col·legi parroquial. 

 

L'esgrafiat de l'antiga biblioteca de Pubilla Casas.

- Antiga Biblioteca Joaquín Costa. L’extraordinari esgrafiat, de l’any 1969, fa referència al món de ficció i la cultura al que poden accedir les noies i els nois gràcies als llibres.

 

- Bloc al Carrer Provença, 50. En té dos dibuixos extraordinaris de gran format, amb la signatura "Campreciós 91"; vol dir que l'autor es deia Campreciós i la va fer l'any 1991?. Després de molts anys, els esgrafiats van tornar a les façanes, segurament, per la proximitat d'altres exemples al Carrer Príncep de Bergara, on és el dibuix de la planta.

 

Com sempre, agrairé la col·laboració i la localització de nous elements artístics a la nostra ciutat. 

ANNEX FOTOGRÀFIC

Casa de la Plaça del Pi, a Barcelona. És considerat l'esgrafiat més antic de la ciutat, del 1685.

Casa del Gremi de Velers de Barcelona (vers 1763)

Església de Sant Martí de Sant Celoni (Vallès Oriental, vers 1753)

A la Plaça Sant Bernat del recinte del Monestir de Santes Creus (alt Camp) n'hi ha un gran repertori d'esgrafiats del segle XVIII, de barrocs i de neoclassics, com el que podem veure a la fotografia.

Església de Sant Feliu de Torelló (Osona).

Casa a Montbrió del Camp (Baix Camp)

Casa al Poble Sec, Barcelona.

Esgrafiat a la Casa Navàs, de Ll. Doménech i Montaner (Reus, Baix Camp, 1908)

Panells decoratius pel Cafè Torino, d'Antoni Gaudí (Barcelona, 1902)

Vil·la Paquita, a Cardedeu, vers 1919.

Casa Felip Colldeforns, a la Via Laietana de Barcelona, vers 1921.

Els esgrafiats del Patit Manning, a la Casa de la Caritat de Barcelona (Josep Goday, 1926-29) són l'apoteosi de l'esgrafiat noucentista.

Al casc antic de Lleida, podem veure aquest esgrafiat, amb data de 1931.

Esgrafiat al·lusiu al Canal de la Infanta a Sant Joan Despí.

Carrer París, 52; edifici de 1925.

El mateix motiu, a un altre edifici de Collblanc.

Carrer Santiago Apostol, 18.

Edifici de la cantonada del Carrer Rafael Campalans i Fortuny. Evolució del motius noucentistes cap a formes geomètriques.

 

Carrer del Dr. Martí i Julià, 177.

Curiós esgrafiat del Carrer Cinca, núm 1.

Edifici de la cantonada de l'Avinguda del Metro i el Carrer Cavall Bernat, probablement de la dècada de 1930.

Carrer Santa Eulàlia

Esgrafiat amb motius geomètrics i ben diferents del anteriors, a l'Avinguda Torrent Gornal. Probablement sigui un edifici de la dècada de 1940 o 1950.

 

Un altre exemple d'esgrafiat a la Florida.

Esgrafiat a un edifici de Madrid de l'any 1873.