En el procés de recerca
per escriure la història del barri de Granvia Sud, he ensopegat amb un tripijoc
urbanístic de primera magnitud.
Com ja he escrit abans, el Pla Comarcal de 1953 afectava 27 municipis de
l’àrea barcelonina i zonificava el territori segons la seva funció.
Segons el Pla Comarcal, a banda i banda de la Granvia el terreny fou qualificat com d'habitatge intensiu. És a dir, per construir blocs d'habitatges.
Les
propostes del Pla del 1953 havien de ser desenvolupades en plans parcials, que
es van elaborar en els anys següents. El Plan
Parcial de Ordenación del Sector Granvia Sur fou presentat inicialment en
octubre de 1958 i afectava a tot el terme de l’Hospitalet per sota de la
Granvia i també a terrenys de Barcelona.
 |
| La Granvia separava la Caserna de Lepant (on ara hi ha la Ciutat de la Justícia) i els terrenys d'en Pere Balañá on després es construirà el nou barri. |
En el Pla inicial del 1958, en la franja de 80 m de profunditat a la banda sud de la Granvia, entre la Riera Blanca i el riu, l'ús urbà fou substituït
per l'ús industrial. En aquell moment, la política de l’Ajuntament era la de
crear sòl industrial, “concibiéndose así
a Hospitalet no como centro dormitorio de la gran urbe sino como una unidad de
empleo, autosuficiente”.
En aquests anys també foren creat els polígons industrials de Provençana i
Carretera del Mig (1956 i 1959, respectivament).
 |
| Fragment del Pla aprovat per l'Ajuntament el desembre de 1958. Veiem com la franja inferior de la Granvia és qualificada com IP (indústria preferent), incloent l'espai del futur Granvia Sud. Font: Arxiu Municipal de l'Hospitalet. |
Tanmateix, en el procés de discussió del Pla, el maig de 1959 foren
presentats uns altres plànols. En ells, oh sorpresa!, en la parcel·la de l’extrem de llevant de l'esmentada franja
industrial, a tocar de la Riera Blanca, es produeix un canvi, i es requalifica com “Residencial Urbano Intensivo con Bloques
Aislados”.
Per alguna raó ja no es veia tan necessària la indústria en aquest indret, i només en aquest indret.
 |
| En aquest plànol del Pla aprovat per l'Ajuntament de l'Hospitalet el maig del 1959 podem veure com part del que abans era zona industrial (bàsicament els terrenys d'en Balañá), ara ja és edificable. |
O potser el que va passar és que el propietari del 90% d’aquestes terres, Pere Balañá, va
aconseguir la sorprenent requalificació. El Pla Parcial amb la modificació fou aprovat
definitivament per la Comissió d’Urbanisme (la institució que regulava el Pla
Comarcal) el juny de 1960.
Pere Balañá era un important empresari taurí i dels cinemes i teatres. Malgrat el seu passat republicà, s'havia relacionat molt bé amb el règim franquista organitzant corrides benèfiques per a les vídues i orfes dels militars. La seva bona relació amb l'alcalde Porcioles, el gran responsable polític dels desastres urbanístics d'aquella etapa, el van portar a ser regidor de Barcelona en 1963.
El novembre de 1961, Balañá presentava un Proyecto de Ordenación de la manzana
limitada por la Granvia, Riera Blanca y las calles Arquitectura y Literatura,
en el que es preveien 13 blocs amb 1.366 habitatges, que havien d’acollir unes
6.800 persones.
 |
| Projecte del barri aprovat en 1961: una vintena d'edificis. Font: Arxiu Municipal de l'Hospitalet |
 |
| Fotografia del primer bloc del barri, construït entre 1965 i 1967. |
Per fer el barri, Balañá es va associar amb Federico Vallet, constructor de
l’Opus Dei. Finalment, només es van fer cinc blocs en aquells primers anys, en bona part gràcies al
moviment veïnal, amb qualitats inferiors a les anunciades i sense construir els
equipaments previstos als que s’havien compromès. Molt típic.
 |
| Plantada d'arbres convocada per l'Associació de Veïns per ocupar el solar on era previst aixecar un bloc de 13 plantes. Avui és la Plaça dels veïns. Fotografia de 1975 cedida per l'AV Ildefons Cerdà de Granvia Sud. |
|
|
Recapitulem. Balañá té uns terrenys agrícoles pels farratges pels toros. El
Pla Parcial de 1958 els requalifica per zona industrial, però per art de màgia,
l’any següent la seva parcel·la es torna a requalificar com urbana intensiva. I
guanyes uns calerons sense fer gaire.
 |
| La Vanguardia Española, 2 de juliol de 1967 |
Aquesta és una història de 60 anys ençà. Episodis com aquest, però, són molt i molt habituals. Ahir es va fer un altre pas en l’aprovació del PDU Granvia. Hi ha coses que
canvien poc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario