Pirates i corsaris... del Carib? No, al Delta del Llobregat!
La pirateria és l’assalt des d’un vaixell a un altre vaixell o a terra ferma amb la intenció de cometre actes delictius: robatori, segrest i si s’escau assassinat, destrucció, etc.
La seva existència a la Mediterrània és molt antiga i ja existia en el II mil·lenni a.C. La paraula pirata procedeix del grec antic. Del que parlarem en aquest article és de la pirateria que va patir l’Hospitalet, durant l’Edat Moderna.
Clar que també podríem parlar de la pirateria que va “gaudir” l’Hospitalet, perquè també els mariners catalans practicaven aquesta lucrativa activitat, sobretot en la Baixa Edat Mitjana.
 |
| Atac de pirates barbarescos segons una pintura de la primera meitat del segle XVII del pintor neerlandès Andries Van Eertvelt. |
Alguns d’aquests pirates ho feien amb el suport o la tolerància dels respectius monarques, sempre que ataquessin als seus enemics. Aleshores gaudien d’una patent de cors i eren corsaris.
En ocasions, a més, l’acció comercial era agressiva i costava de distingir de la pirateria o fer el cors, especialment quan es tractava d’aconseguir el domini d’una ruta. Vaja, que la diferència entre comerciant, corsari i pirata no sempre era nítida.
 |
| Monjos pagant rescat pels captius. Font: |
Val a dir que la pirateria, com era una activitat al marge d’allò políticament i cultural acceptable, va ser un espai on les dones van gaudir de més igualtat que en la majoria dels àmbits de les seves societats contemporànies, tant a les tripulacions com a les zones d’on partien els vaixells, en alguns casos veritables “cimarroneries”.
La pirateria als segles XV i XVI
L’època en la que les costes catalanes van patir més l’assot de la pirateria va ser la de la guerra començada amb la conquesta de Melilla, el 1497. La Corona de Castella i més tard la Monarquia Hispànica van voler estendre el seu domini pel nord d’Àfrica i es van enfrontar amb els regnes del Magrib i més tard l’Imperi Turc en expansió.
 |
| Política exterior dels Reis Catòlics, que inclou la conquesta de Melilla (1497), Orà i Bugia (1509), etc. Font: https://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/04/11/la-monarquia-dels-reis-catolics-una-potencia-europea/ |
Els corsaris d’un i altre bàndol van campar per la Mediterrània durant dècades, amb una impunitat gairebé total, car en aquella època no hi havia gaires mitjans per aturar els petits i ràpids vaixells que atacaven on volien, sense donar temps a organitzar una expedició militar de defensa i represàlia.
En afortunada expressió de Santiago Colomar, la guerra entre la Monarquia Hispànica i l’Imperi Turc va fer que les costes mediterrànies esdevinguessin una frontera, una línia de front entre dos exèrcits.
Els encontorns de Barcelona van començar a patir atacs dels corsaris nord-africans a partir de 1519, encara que més aviat per la banda del Besòs i el Maresme. Badalona i Mataró, properes a la costa, eren víctimes propiciatòries.
Els atacs de la primera meitat del segle XVI eren dirigits pels germans Barba-rossa. El bàndol turc-magribí anava guanyant la partida i les autoritats hispàniques amb prou feines posaven pedaços i la resposta era el sometent.
 |
| Al Castell de Castelldefels hi ha una extraordinària exposició sobre el tema de la pirateria. Font: https://www.turismebaixllobregat.com/ca/que-fer/activitats-oci/viu-lestiu-al-castell-de-castelldefels |
Felip II, el 1570, va plantejar el desallotjament de l’illa de Menorca, davant la impossibilitat de defensar-la dels atacs. Alhora, centrava els seus esforços en lluitar contra els corsaris anglesos a l’Atlàntic i organitzava la Armada Invencible.
 |
| Rajoles de la primera meitat del segle XVIII que representen vaixells. El de l'angle superior esquerre és una galera corsària. Font: Museu d'Arenys de Mar. Per cert, a l'exposició permanent del Museu es diu que a Arenys van haver fins a tretze torres de vigilància. |
 |
| L'Hospitalet vers 1516. El terme de la jurisdicció de l'Hospitalet arribava al mar i incloïa el Prat dellà l'aigua, que aconseguirà la seva independència 40 anys més tard. Font: https://www.celh.cat/sites/default/files/publicacions/pdf/PLAAPLA.PDF |
El primer desembarcament al Delta es produí l’any 1549. Ho sabem perquè per aquest motiu, els habitants d’algunes vil·les i el Baró d’Eramprunyà endegaren les obres de reconstrucció del castell de Castelldefels l’any següent, perquè servís de refugi en cas d’atac pirata.
 |
| Els murs de pedra vermella del Castell de Castelldefels són els construïts en 1550. |
El juny de 1556 foren atacades diverses cases del Prat (l’any de la independència de la parròquia pratenca respecte de l’Hospitalet) amb el resultat de 13 persones segrestades. D’ells, sabem que tres van ser posats a remar a les naus sarraïnes i dos dels quals van ser rescatats, a canvi de diners, l’any 1565.
 |
| Gravat que representa Trípoli, una de les ciutats barbaresques, fet per Jan Peeters l'any 1624. Aquesta ciutat era un dels ports de partida dels corsaris. |
El juny de 1564 es produí un atac molt trascendent, per la seva intensitat i perquè va afectar les rodalies de Barcelona. Unes setze naus corsàries van atacar especialment Badalona, on van saquejar i segrestar algunes persones. En el seu periple van fer servir la desembocadura del Llobregat.
 |
| La Torre Pella i Forgàs, a Begur (Baix Empordà), és una de les desenes de torres bastides a les costes catalanes durant el s.XVI. |
Les autoritats de Barcelona van plantejar-se la construcció d’una Torre a la vora de la desembocadura del Llobregat, per impedir que les naus corsàries aprofitessin el lloc. La Torre del Cap del Riu es va bastir entre 1566 i 1567 i tenia una guarnició permanent, primer de dotze soldats i a partir de 1591, de sis soldats i un capità. Els desperfectes provocats pels elements naturals a la Torre van haver de ser reparats els anys 1617 i 1650.
 |
| En aquest mapa de la dècada de 1580, de Nicolau Credensa, podem veure el port de Barcelona, la Torre del Cap del Riu i el reconstruït Castell de Castelldefels. |
Al llarg de la costa es van construir moltes torres de guaita i de defensa per part de les autoritats. També es van organitzar una mena de patrulles marítimes amb grups de galeres que van ser insuficients durant molt de temps, fins la dècada de 1600, com ara veurem. L’any 1604 es va signar la pau amb Anglaterra i per fi es van abocar recursos a la defensa de la Mediterrània.
 |
| La Torre del Cap del Riu l'any 1697. |
L’eficàcia de la Torre i les galeres de defensa es va demostrar el març del 1609 quan la guarnició va disparar contra un vaixell corsari que havia atacat una barca procedent de Blanes. El resultat va ser de tretze corsaris morts i nou de presoners, encara que alguns van poder fugir en la barca que havien agafat.
 |
| A la llinda de l'ermita de Sant Simó, a Mataró, es va esculpir un ex-vot com agraïment a haver fugit de l'atac de dues naus corsàries, l'any 1691. |
El setembre de 1611 es produí un enfrontament naval entre un vaixell corsari i dues de catalanes i els vint sarraïns foren capturats. Semblava que ja s’havien aturat els atacs, però el juny del 1622 es va produir un gran desembarcament de corsaris al Delta i a El Prat.
El gener de 1626 va haver un important combat al davant de la Torre del Cap del Riu entre un vaixell corsari i cinc galeres al servei de la Generalitat.
 |
| Vaixell francès atacat per dues galeres de corsaris otomans. Font: https://www.sapiens.cat/historia-casa/pirata-a-la-vista-els-atacs-corsaris-a-l-emporda-del-segle-xvi_200763_102.html |
A més
de les fortaleses d’iniciativa pública n’hi havia de privades. A l’Hospitalet
tenim la Talaia, una torrassa que era adjunta a un mas, Can Modolell, a
l’actual Carrer Talaia. A la llinda hi podem veure la data de la seva
construcció: 1587.
 |
| La Talaia al seu emplaçament original. Font: AMHL 101 AF 0000408 /a.Autor desconegut/da |
L’aspecte de fortalesa dels casalots renaixentistes fets en aquella època, també es deu a aquesta amenaça. Casa Espanya (1563), amb el seu matacà a la façana, n'és un exemple pregó. La persistència del castell de Bellvís com a fortificació, com a torrassa, fins el segle XVIII és una altra conseqüència de l'amenaça corsària?
 |
| Aspecte del Castell de Bellvís (la Torrassa) l'any 1889. Ja s'havia començat a utilitzar com habitatge, però encara conservava l'aspecte de fortalesa. Font: CELH AF 0668 Bellvís / a. J. Roca, La Ilustració catalana 15-XII-1891, núm 274, pàg. 7 |
Veiem que a finals del segle XVI, després de la construcció de la Torre del Cap de Riu, es va produí una febre constructiva al poble: Ca l’Esquerrer (1572), l’Església de Santa Eulàlia de Mèrida (a partir de 1579), Can Sumarro (1580), l’Harmonia (1595), Cal Trabal, Can Riera, Cal Masover Nou, etc. Aquesta onada constructiva va ser possible per la protecció de la Torre i les galeres?
Conclusió
En resum, el poble de l’Hospitalet, que sapiguem, no va patir cap atac dels corsaris, per la seva llunyania de la costa i de la riba del riu i per la proximitat de Barcelona, on n’hi havia soldats. La Marina, que aleshores arribava al mar, i tot el Delta sí que van patir-los, com a mínim entre 1549 i 1626.
 |
| La Torre Major protegia la Badia d'Alcúdia, al nord de Mallorca. Les Balears van ser les que més van patir els atacs dels corsaris barbarescos. Fou construïda per ordre del rei, per tant era de les públiques, l'any 1599, amb una mica de retard en relació a l'inici dels atacs. |
La construcció de la Torre del Cap del Riu (1568) va significar una millora considerable en la seguretat de la comarca, tot i que l’amenaça i la por no van desaparèixer del tot. El desenvolupament local a partir de la dècada de 1570 és molt probable que es degui a l’existència d’aquesta fortalesa.
 |
| La Talaia en la seva localització actual i l'Harmonia (originalment Ca n'Oliver) amb una torratxa defensiva a l'angle més exposat de l'edifici. |
Els estralls en l’economia (rescats de captius/ves, destruccions, reducció del comerç, inversions en defensa), però, van durar algunes dècades més.
Un apunt final
La legalitat de l'activitat corsària a Espanya es va allargar fins el començament del segle XX. Els "patriotes" espanyols es van plantejar de portar-la a terme l'any 1896 contra els Estats Units en els moments de tensió anteriors a la declaració de guerra. Hagués estat força "pintoresc".
 |
| Font: La Vanguardia, 5-3-1896 |
ANNEX FOTOGRÀFIC
 |
| Restes de la Torre de Can Macià, a Canet de Mar. Es tractava d'una torre annexa a una masia, de planta circular. Canet en tenia dues torres defensives al casc urbà. Aquesta era al davant de l'església, |
 |
| Defenses costaneres a Tossa de Mar. |
 |
| Torre al Garraf, Fortificació del segle XIV, reaprofitada com torre de guaita contra els corsaris. |
 |
| El Castell de San Pedro (Níjar, Andalusia) es va construir al voltant d'una torre aixecada per repel·lir els atacs corsaris en 1583. Foto d'Eric Baulenas. |
