domingo, 31 de mayo de 2015

Alcaldes de l'Hospitalet I (segles XVIII-XIX)



Aquest article és un repàs de la llista d’alcaldes de la ciutat, des del 1717 fins l’inici del segle XX (els del segle XX i XXI serán tractats en un altre post).
Per fer aquesta relació de les persones que han ocupat el càrrec d’alcalde de l’Hospitalet, em basaré fonamentalment en els articles que va fer en Francesc Marcé en el Boletín de Información Municipal, en concret en els números 82 al 88, del 2n trimestre de 1974 al 4t trimestre de 1975. Si afegeixo alguna información més, cito la font. Pel segle XVIII sempre és d’obligada consulta l’obra de Jaume Codina Els pagesos de Provençana, editada en tres volums en 1988.
 
Fragment d'un mapa del setge de Barcelona de 1713.
1.       El segle XVIII
El concepte d’ajuntament d’una manera una semblant al que entenem avui, fou imposat a Catalunya amb el Decret de Nova Planta. Per tant, el primer alcalde o batlle del que tenim notícia és de 1717. A partir d’aquí es van succeint uns noms dels que a hores d’ara podem dir ben poques coses.
Miquel Oliver de la Torre i Anglada
1717
Segons Codina, darrer representant de la petita noblesa en el govern local (vol II, pàg. 608)
Pere Pau Rius
1722

Josep Millàs i Hugó
1725

Joan Ventura
1727

Rafael Riera i Ginebreda
1729

Miquel Ràfols
1732

Josep Millàs i Hugó
4-3-1734

Francesc Oliveras
2-2-1735

Josep Nogués
2-2-1736

Jaume Hosta
2-2-1739

Cristòfol Llopis i Hugó
9-2-1741
Segons Codina, l’home fort del poble és Pau Ràfols, que sense arribar a ser alcalde va dominar la vida política local durant gairebé 30 anys (vol. III, pàg.93 i 152)
Pere Mestres i Serra
11-2-1742

Rafael Riera i Ginebreda
3-2-1744

Josep Miquel
1-2-1746

Jacint Bofill
8-2-1748

Jaume Hugó i Rovira
2-2-1750

Josep Nogués
2-2-1752

Cristòfol Llopis i Hugó
6-2-1754

Josep Miquel
2-2-1756

Jaume Hugó i Rovira
2-2-1758

Jaume Prats
9-3-1760

Joan Babot, pagès.
3-2-1761
Segons Marcé va morir l’1 de març. Codina no diu res d’aquesta mort, però sí diu que l’Ajuntament de 1761 fou destituit, arrestat i substituït per un altre per qüestions relacionades amb els comptes i les recaptacions (vol. III, pàg 94)
Jaume Prats i Roquets
8-4-1761

Josep Norta i Coll
21-2-1763

Josep Nogués
1-1-1765

Pau Prats i Roqueta
18-2-1767
Segons Codina es diu Pau Prats i Babot, i és el primer batlle del bàndol contrari a Pau Ràfols (vol III, pàg. 153)
Pere Mestres i Noves
15-2-1769

Josep Ferrer i Martí
12-2-1771

Bartomeu Llopis i Mestres
13-2-1775

Josep Ràfols i Noves
1777

Josep Ferrer i Martí
1779

Pau Miquel i Julià
1781

Jacint Faura
1783

Pere Mestres i Noves
1785

Josep Mestres i Riera
1786

Josep Ferrer i Martí
1787

Pau Miquel i Julià
1789

Josep Codina i Pons
1792

Josep Mestres i Riera
1793

Pau Ràfols i Carreras
1795

Josep Codina i Pons
1797

Rafael Ferrer i Masselis
1799

Pere Costa i Martí
1802

Fèlix Norta i Salom
1803

Josep Oliveras i Cortés
1804

Josep Llopis i Mestre
1805

Pere Barba i Sala
1807


2.       Guerra, Restauració i Trienni Liberal (1808-1823).
L’any 1808 començà la Guerra del Francés, i l’Hospitalet va ser en la línia del front durant la major part del temps de la seva durada, fins 1814. La inexistència de canvis en l’alcaldia fins 1811 indica més aviat un buit de poder. El rei Ferran VII imposà l’absolutisme de seguida que va tornar i als ajuntaments no van arribar els vents liberals de Cadis. El canvi de règim arribà en 1820, amb el triomf de les revoltes de l’exèrcit i les classes populars en algunes ciutats.
A l’Hospitalet no van haver canvis en aquell moment, i el batlle de 1819 es va confirmar inicialment. Aquí tenim un problema de caire documental. En la llista de Marcé (base principal d’aquest article, recordem-ho) no apareix cap altre alcalde fins Josep Oliveras en 1822. Tanmateix, jo he trobat un document en el Lligall “Varis s. XIX” a l’Arxiu de l’Hospitalet en el que es diu que l’11 de desembre de 1820, Pau Farrés, llaurador, fou escollit alcalde per  los vecinos que se hallan en el exercicio de los derechos de ciudadano al nombramiento de nueve electores", els quals, constituïts en Junta d’electors escolliren a l’alcalde i Pablo Prats i Barruta i Carlos Vinyals, llauradors, com regidors i a Joseph Codina, llaurador, com síndic procurador. Serien les primeres eleccions municipals de la nostra història.
Joan Torras
1811

Josep Norta y Hugó
1813

Pau Valls
21-8-1814
Es reincorporà el consistori de 1808 a excepció del batlle Pere Barba, que havia mort.
Miquel Ràfols (regidor degà)
1816

Antoni Ràfols (id.)
1817

Josep Arús (id.)
1818

Josep Ferrer
1819
El Cap Polític de la província confirma a Ferrer com alcalde en març de 1820.  (AH "Varis s.XIX")
Pau Farrés, llaurador
11-12-1820

Josep Oliveras
gener 1822
Segons AH "Varis s.XIX" fou escollit amb el mateix sistema de sufragi censatari indirecte que Farrés.
Josep Mestres, baster
1823


3.       La Dècada Ominosa (1823-1833)
En 1823, la tornada a l’absolutisme més ferotge i repressiu va significar la restitució del batlle anterior al Trienni, Josep Ferrer. L’alcalde substituït, Josep Mestres, no apareix més i no és absurd imaginar que va patir alguna mena de represàlia. Tanmateix, el seu antecesor en l’etapa liberal, Josep Oliveras, sí que va tornar a ser-ho amb l’absolutisme. Potser Mestres era dels liberals “exaltats” (futurs progressistes o demòcrates) i Oliveras era dels moderats que ben aviat s’entendran amb els absolutistes.
El canvis al capdavant del consistori són en aquests moments anuals. En març de 1833, amb el rei moribund, comencen unes tímides reformes liberals i es convoquen unes eleccions municipals molt restrigides pel sufragi i perquè el que es proposava era una terna i era una institució superior la que escollia l’alcalde.
Josep Ferrer
26-7-1823

Josep Norta
2-1-1825

Josep Oliveras
9-2-1826

Pere Costa
4-1-1827

Francesc Codina, espardenyer
12-2-1828

Josep Vidal, carreter.
8-9-1829

Francesc Codina
28-4-1830

Josep Riera i Batllori
1-1-1831

Ramon Pujavet
3-1-1832

Francesc Codina
1-1-1833
Codina fou escollit dues vegades. Primer segons l’estil absolutista, i en març, amb unes eleccions.  (AH "Governació s. XIX-XX")

4.       La primera década liberal
En 1833 començà la construcción del règim alternatiu a l’Antic Règim. Les classes altes intentaven imposar un liberalisme restringit a la mida dels seus interessos. Les eleccions, també les municipals, amb un cens de votants ínfim (els homes més rics), asseguraven el manteniment de l’ordre social. Les classes baixes lluitaven per un règim més democràtic. Un dels cavalls de batalla va ser precisament com governar els municipis. Una Llei Municipal molt conservadora en 1840 va provocar un cop d’estat progressista que va empènyer al general Espartero a la regència.
Les eleccions municipals de 1841, en les que s’amplià considerablement el cens de votants, provocaren una novetat important: Pere Antoni Prats, líder dels progressistes locals i de la milícia nacional fou escollit alcalde i es posà al capdavant d’un grup armat que participà en les revoltes de l’època, les conegudes “bullangues”.
Josep Vidal
1-1-1834
En AH "Varis s. XIX" s’indica que el Govern de la província escollí a José Vidal, fabricant de carros de la terna proposada, i com regidors a Josep Arús, llaurador, Just Oliveras, comerciant de cereals, Antoni Borell, llaurador i Antoni Barba, paleta; com diputat a Joaquim Oliveras, sastre, como síndics a Josep Martí, fuster, i a Francesc d’Asís Comas, espardenyer.
Esteve Norta
1836

Jaime Arús i Cuxart
9-9-1839

Esteve Norta
6-11-1840

Pere Prats i de Soler
gener 1841

Josep Cerqueda
gener 1843

 
Jaume Arús, alcalde en cinc ocasions, sempre en un sentit reaccionari i molt conservador.
5.       La llarga etapa moderada (1843-1868) amb un parèntesi progressista (1854-1856)
En plena revolta democràtica de Barcelona (coneguda com la Jamància), els mossos d’esquadra intervenen en l’Hospitalet, desarmen la milicia nacional local i imposen un nou alcalde el 8 d’octubre de 1843. La “normalitat” liberal moderada (el que avui será la dreta) es va veure interrompuda per un cop d’estat progressista en 1854, que convocà noves eleccions locals de les que surt escollit Estanislau Prats.
Torna a aparèixer una diferencia entre la llista de Marcé i la documentació que he pogut trobar. Segons Marcé, Piera era alcalde en 1856; segons dos documents de l’Arxiu de l’Hospitalet, arribà a aquest càrrec el 22 de febrero de 1855. Per afegir més complicacions, cada document dóna una versió diferent.
Un altre cop d’estat militar va fer tornar els moderats al poder i la seva llei municipal en octubre de 1856. Llavors torna a l’alcaldia Jaume Arús, un figura que sembla que tenia uns partidaris que l’imposaven al càrrec i uns detractors que el treien de seguida que podien.
Josep Bori
8-10-1843
“9 [octubre 1843]—Ayer fue desarmada la milicia del Hospitalet. Se conoce que fuera del llano se nos secunda con tibieza, y así nos van estrechando. “ , Memorias de un menestral de Barcelona, 1888, pàg. 262
Josep Oliveras
1844

Pere Pau Llopis
1846
Les eleccions es van celebrar en noviembre de 1845 i foren denunciades irregularitats, entre d’altres per Baldiri Coll, que será batlle en 1852. (AHDB “Lligall 748”)
Josep Codina
1848

Pere Prats
1-1-1850

Baldiri Coll
1-1-1852

Joan Sanfeliu
1-1-1854

Estanislau Prats
17-9-1854

Lluís Piera
22-2-1855 1856
Segons AH, "Bans, edictes, avisos, 1840-1894" Prats dimití i els compromisaris escolliren a Piera. Segons AH "Correspondència 1855" el govern civil destituí a Prats i designà a Piera.
Jaume Arús i Cuixart
14-9-1856

Joan Sanfeliu
9-11-1856

Jaume Arús i Cuixart
12-3-1857

Pere Pujador (interí)
30-4-1958

Josep Ferrer
1-1-1859

Pau Cerdà i Giró
1-1-1861

Fortunat Prats i Carbó
1-1-1865

Antoni Parera i Codina
22-12-1866

 
Fortunat Prats, alcalde en dues ocasions amb règims dretans, del partit moderat i del seu hereu el partit conservador.
6.       El Sexenni democràtic (1868-1874)
En setembre de 1868 començà una etapa de diferents règims polítics més democràtics que els anteriors. S’inicià amb la coneguda combinació de cop d’estat militar amb revoltes populars. A moltes poblacions es van constituir juntes revolucionàries de les que va sorgir un ajuntament provisional. Les eleccions posteriors, les primeres amb sufragi universal masculí fan alcaldes a Rafael Casas i Josep Diví (amb el petit parèntesi de Pere Norta). El mandat de Diví es va veure truncat pel règim conservador sorgit del cop d’estat militar que liquidà la Primera República el gener de 1874.
I al capdavant de la reacció local trobem un altre cop a Jaume Arús, que, també un altre cop, durà poc com alcalde, i fou substituït per Pere Norta.
Pau Mitjans, alcalde de la junta revolucionaria
22-10-1868

Rafael Casas i Codina
1-1-1869

Pere Norta i Campañà
23-10-1869

Rafael Casas i Codina
31-12-1869

Josep Diví i Codina
1-2-1872

Jaume Arús i Cuixart
10-1-1874

Pere Norta i Campañà
13-3-1874
En AH "Correspondència 1874" diu que Norta fou nomenat pel Governador Civil i els regidors eren Joaquim Barella, Modest Bou, Pau Mitjans, Vicenç Bou, Francesc Sagristà, Josep Bartra i Zoilo Jané. En un altre document de març s’indica que alguns d’aquests regidors es negaren a prendre possessió del seu càrrec.
 
Pere Norta, alcalde en quatre ocasions, líder del partit liberal i dominador de la política local en la dècada de 1880.
7.       La Restauració  I (1875-1902)
Poc podem dir sobre el règim de la Restauració que no s’hagi dit centenars de vegades. Era un sistema polític autoritari disfressat de democràtic, en el que dos partits, conservador i liberal, es turnaven en el poder, primer amb el sufragi restringit un altre cop, i després de la restitució del sugragi universal masculí, en 1890, amb fraus electorlals diversos (les “tupinades”).
Encara sabem molt poc de la filiació dels alcaldes. Sembla evident que Just Oliveras i Pedrosa i Pere Norta eren de dos bàndols oposats i que se les van tenir en les eleccions de 1887. Sabem que Pere Norta era el líder del partit liberal (La Vanguardia, 15 de setembre de 1881). Oliveras era del partit conservador, era d’una altra facció dels liberals? Oliveras fou el primer alcalde que tenia com activitat principal la indústria, en concret una bòbila.
Just Oliveras i Pedrosa
La década de 1891 significa un canvi imporant. El sufragi universal va portar un cognom nou, Albets, no pertanyent als grans hisendats locals; era republicà? El gran dominador del fi de segle és Joan Herp, també industrial. Fou alcalde fins 1902, any en el que començà el regnat d’Alfons XIII.
Jaume Arús i Cuxart
13-1-1875

Antoni Parera i Codina
14-5-1876

Jaume Prats i Carbó
1-3-1877

Fortunat Prats i Carbó
17-9-1877

Francesc Goyta i Vergés
1-8-1879

Pere Norta i Campañà
1-7-1881

Just Oliveras i Pedrosa
9-8-1887
La Vanguardia 24-6-1887. “La Comisión provincial ha anulado las elecciones municipales, que á primeros del último mes de mayo se verificaron en el pueblo de Hospitalet de Llobregat”.”
Pere Norta i Campañà
1-10-1887

Just Oliveras i Pedrosa
7-12-1887

Josep Oliveras i Pedrosa
1-1-1890

Vicenç Albets i Rodamilans
1-8-1891

Joan Herp i Badia
gener-1894
La Vanguardia 3-9-1896. Enterrament de la dona de l’alcalde Herp, Josefa Diví y Riera, de 24 años, deixant 4 fills, el més gran de 8 anys.
La Vanguardia 14-11-1899. L’Ajuntament de l’Hospitalet manifestà la seva adhesió al Foment del Treball Nacional en la seva campanya de vaga del comerç, coneguda com “Tancament de Caixes”.


Si voleu llegir la segona part de l'article, amb els alcaldes i alcadessa del segle XX i XXI, cliqueu AQUÍ.


Joan Herp

No hay comentarios:

Publicar un comentario