viernes, 1 de mayo de 2015

EL PRIMER 1r DE MAIG A L'HOSPITALET (125è aniversari)

Segons el gran web veuobrera, l'origen de la diada és:
“Jornada universal de reivindicació i protesta del moviment obrer, instaurada en el congrés de constitució de la Segona Internacional (París, juliol de 1889). La resolució aprovada per unanimitat deia: “S’organitzarà una gran manifestació internacional amb data fixa de manera que, en tots els països i ciutats a la vegada, el mateix dia convingut, els treballadors intimidin els poders públics a reduir legalment a vuit hores la jornada de treball i a aplicar les altres resolucions del Congrés Internacional de París. Vist que una manifestació semblant ja ha estat decidida per l’American Federation of Labor per al 1er. de maig de 1890, en el congrés de desembre de 1888 a Sant Louis, s’adopta aquesta data per a la manifestació internacional.” La data també volia recordar els fets sagnants a les jornades de protesta del obrers de Xicago, dels primers dies de maig de l’any 1886, i que acabaren amb l’execució (l’11 de novembre de 1887) dels dirigents anarquistes Albert Parsons, George Engel, August Spies i Adolh Fischer, acusats de llençar una bomba contra la policia que va causar 8 morts. Anys més tard es conegué la identitat de l’autor de l’atemptat, es tractava d’un anarquista alemany, sense connexió amb els dirigents condemnats a mort.
L’any 1893 després d’una llarga revisió del procés de Xicago, s’hi van descobrir diverses irregularitats. El que eren a la presó van ser alliberats i els quatre executats rehabilitats públicament. Han passat a la història del moviment obrer com "Els màrtirs de Xicago".”

És a dir, que l’acord per fer el 1r de maig com la festa de la classe treballadora és en 1889 i la primera convocatòria és per l’any següent, 1890. En uns anys amb uns mitjans de comunicació precaris, en els que la premsa, habitualment clandestina, era gairebé l’únic vehicle de transmissió de les idees i activitats, aquesta convocatòria va posar a prova la capacitat organitzativa del moviment obrer mundial. Doncs bé, Barcelona fou un dels focus principals d’aquella mobilització.
Manifestació obrera a les Rambles, el 1r de maig de 1890

Aquí teniu, per ampliar la informació, un enllaç a la premsa de l’època, a una tesi doctoral , a un article d’un altre blog, a un article de Pérez Ledesma i a un breu reportatge de televisió.


Bé, si heu mirat tot això ja tindreu clar que a Barcelona es va fer la manifestació i es va iniciar una vaga. I a l’Hospitalet? La nostra ciutat, aleshores un municipi de menys de 4.000 habitants, rebia la influència de l’obrerisme de Barcelona i Sants des de la dècada de 1840, quan els teixidors manuals del poble van fer una mutualitat. Sobre l’inici del moviment obrer ja he escrit en aquest i d’altres blogs.


Per tant, com us podeu imaginar, aquest nou episodi també va ser present a l’Hospitalet. A més, el sector tèxtil, el més important en la indústria i en l’obrerisme a Catalunya, portava en lluita des del mes de març. El conflicte havia començat a Manresa, i el principal sindicat d’aleshores “Les Tres Classes del Vapor” (traduït al català actual, Els Tres Sectors del Tèxtil, que eren la filatura, el tissatge i l’aprest) havia convocat una vaga general del tèxtil.
La vaga va arribar a Barcelona el 27 de març, i quan diem a Barcelona també diem el raval industrial de La Bordeta, que en aquells moments arribava fins el Torrent Gornal. Una de les fàbriques en vaga era la de Can Basté, que en aquell moment era el que avui coneixem com Edifici Molí del conjunt de la Tecla Sala.

Plànol de 1888
Tornant al 1r de maig, és obvi que els treballadors i les treballadores de les fàbriques hospitalenques van participar en les mobilitzacions barcelonines. 
Segons la documentació conservada al Lligall “Correspondència 1890” a l’Arxiu de l’Hospitalet sabem que la nova tongada de vagues convocades a partir del 2 de maig també fou seguida a l’Hospitalet, on es van aturar “las fábricas y diversos oficios”.

Val a dir que la vaga va concloure amb una relativa victòria obrera a mitjan de maig. Tanmateix, amb la tornada al poder del Partit Conservador de Cánovas la patronal es va fer enrere dels pactes signats i la repressió policial va esclafar la convocatòria de vaga del 22 de juliol.
Partits de dretes reprimint a la classe treballadora i defensant els interessos dels grans capitalistes? I és que sempre he pensat que conèixer la història és absolutament necessari per dissenyar el futur.




No hay comentarios:

Publicar un comentario