LES XEMENEIES DE L’HOSPITALET

La nostra ciutat té un important passat fabril (i també una activitat industrial considerable en l’actualitat) del que tenim algunes restes materials de gran vàlua: Vilumara, Tecla Sala, Trias, Trinxet/Gras, Albert Germans, Cosme Toda, etc. En alguns casos, d’un conjunt industrial només resta la xemeneia, com una fita, un obelisc que marca el que havia estat aquell indret en el passat.

Una imatge de Sant Josep i el Centre de l'any 1957. Es poden veure fins a 7 xemeneies.

 

La majoria de les xemeneies anaven associades als generadors de vapor, que proporcionaven energia a partir de la combustió del carbó. Podem dir que a l’Hospitalet s’hi van instal·lar algunes desenes entre 1853, amb la primera, La Aprestadora Española S.A., a Santa Eulàlia, i el 1913, quan es generalitzà l’energia elèctrica. 

 

Les xemeneies de la fàbrica de tints de Gabarró, a la Torrassa, l'any 1927.

També eren habituals les xemeneies relacionades amb els forns que feien els diferents materials de construcció i productes ceràmics (rajoles, teules, maons, etc.), amb els processos productius del sector químic o amb els alts forns de les metal·lúrgiques.

Una imatge de la Foneria Escorsa i de Santa Eulàlia, plena de xemeneies fumejant.

És relativament freqüent que es decideixi conservar la xemeneia de les instal·lacions fabrils que es volen enderrocar: no ocupa gaire espai, fa la funció de monument urbà i és un element del patrimoni històric. Trobem diversos exemples a Barcelona (com ara a la Vil·la Olímpica) i d’altres ciutats.

A l’Hospitalet es conserven dotze xemeneies. Són aquestes:

- Can Batllori. Fàbrica de productes ceràmics que des del 1874 va desenvolupar la seva activitat a l’Hospitalet. La xemeneia és de 1882 o posterior.

- Can Llopis. Fàbrica de productes ceràmics des del 1883-85.

- Tecla Sala. Fàbrica del tèxtil cotoner fou construïda vers 1892-93 per encàrrec de la família Basté.

Foto de 2013

- Can Trias. Fàbrica tèxtil de filats i teixits de jute, construïda el 1903.

Foto de 2014

- Can Vilumara. Aquesta fàbrica tèxtil que treballava amb seda fou construïda l’any 1907.

Foto de 2015

- Gras /Trinxet. Com és conegut, el conjunt que avui coneixem com Can Trinxet en realitat fou impulsat per Miquel Gras entre 1906 i 1910.

Foto de 2014

- Industrial Ladrillera, S.L. La xemeneia quadrada característica d'una bòbila és al Torrent de Can Nyac, a Sanfeliu.

 

Foto de 2015

- Can Brugarolas. Tot sembla indicar que les dues xemeneies que hi ha a Can Serra, al Parc de Can Cluset, pertanyien a aquesta fàbrica de productes químics, que inicià la seva activitat l’any 1915. Cap de les dues gaudeix de protecció.

Foto de 2010

 

Imatge de Can Brugarolas. A l'esquerra, l'inexplicablement enderrocat palauet de Can Cluset. A la dreta, les xemeneies que crec que són les que es conserven. Font: https://brugarolas.com/compania/historia/

- Courtaulds Hispania S.A., un conjunt industrial que fabricava seda artificial, dissenyat per l'arquitecte Jaume Torras i Grau l'any 1926. No és al PEPPA i per tant cap dels seus elements, tampoc la xemeneia, no té protecció. 

Coutaulds Hispania és situat a la cruïlla de l'Avinguda Pau Casals i la Carretera del Mig. 

- Can Goyta. Una de les tres indústries que hi havia a l’actual Parc de Les Planes era aquesta bòbila, activa des del 1924. A partir de 1944 la raó social era Goyta y Oliveros.

 

Foto de 2010

- La segona xemeneia del Parc de les Planes. No puc concretar de quina empresa i de quin any és aquesta xemeneia. Potser de la bòbila d’Ernest Mayoral, en actiu l’any 1923. Potser d’una altra empresa de productes ceràmics, CEBACSA, el començament de la qual és a l’any 1953. Potser la segona va adquirir les instal·lacions de la primera... O potser era de l’empresa química Cardoner, S.A. 

Segons ens informa en Josep Mompó, la xemeneia és de la bòbila de IMPACOSA (Industrias Para la Construcción, S.A.), i que la de CEBACSA va ser enderrocada.

Foto de 2010

Caldria considerar les xemeneies com un important element patrimonial i incorporar les que no tenen protecció al PEPPA, a més d’afegir-les alguna mena de senyalització que ens informi del seu origen i context.

Les dotze xemeneies de l'Hospitalet

Podem considerar una tretzena xemeneia encara existent: la de la refineria d'olis de Duran i Cia. Ha passat desapercebuda perquè és incorporada a l'interior de l'edifici, a la Plaça dels Avis de Santa Eulàlia.

El permís de construcció és de l'octubre de 1930, pel que imaginem que la construcció i posada en marxa de la fàbrica és de l'any següent.

 

 

Algunes xemeneies perdudes:

 

Can Gomar, una fàbrica tèxtil del barri del Centre.

En aquesta foto publicada en 1959 podem veure a l'esquerra la xemeneia de Can Gras, la que es conserva, i a la dreta la que era pròpiament de Can Trinxet, desapareguda.

Vers 1957, les xemeneies de Cosme Toda.

 

Caralt i Cia, "el cànem", l'any 1916.