LA GRAN VAGA DEL TÈXTIL DE 1913 A L'HOSPITALET

L’estiu de 1913 es va produir un dels episodis més importants de la història del moviment obrer català, la vaga del tèxtil. Ha estat un fet força ignorat durant molt de temps, però en els darrers anys ha estat rescatat per diversos estudis, com ara els de Soledad Bengoechea o Marta López del Castillo.

En aquest enllaç podeu seguir la conferència de les historiadores Laura Vicente i Dolors Marín a la Lleialtat Santsenca sobre aquest tema.

Mundo gráfico, 20-8-1913. Podem veure una de les accions típiques de les vaguistes, les manifestacions en fileres de dues dones.

Un sindicat del tèxtil, anomenat “La Constancia”, creat feia poc, va endegar una negociació per a millorar la situació de les treballadores i els treballadors del sector i dins de la seva estrategia, davant la intransigència patronal, en planejava una vaga.

Quines eren les reivindicacions obreres? Reducció de la jornada d’11 a 9 hores, amb la intenció de repartir la feina, escassa per les millores tècniques, i pujada dels sous, sempre molt baixos, fregant la supervivència. 

Vinyeta a la portada de l'Esquella de la Torratxa del 9-8-1913 criticant els arguments de la patronal. "EL SENTIT COMÚ.  -Que us moriu de gana?... Ja me'n faig càrrec!... Però i la salvació de la industria nacional? On és el vostre patriotisme? -Si..., és clar..., això sí... Bé, doncs, si li sembla, rebaixi'ns el jornal..."

També es demanava que es complissin les normes relatives al treball nocturn, aprovades feia poc però que no es respectaven. Aquest era un tema especialmente important per a la majoritària mà d’obra femenina al sector tèxtil.

El present article vol posar l’èmfasi en la participació de la classe obrera de les fàbriques de l’Hospitalet (on hi havia una llarga tradició de moviment obrer) en aquesta gran vaga.

A mitjan juliol ja s’estava negociant entre els sindicat i els patrons. El governador civil, José Francos va intervenir, combinant el pal i la pastanaga. Per una banda, va enviar la guàrdia civil a les fàbriques de la Bordeta i l’Hospitalet, on, segons la premsa, s’hi allotjaren (La Correspondencia de España, 20-7-1913). Per altra banda aconseguia mediar i acabar en aquells dies amb la vaga de flequers i va intentar fer el mateix amb les negociacions del tèxtil. 

Font: La Hormiga de oro, 9-8-13

A les fàbriques de Sants "Hervás, González i Cia" i "Balet i Vendrell" i a la de Santa Eulàlia de Joaquim Rifà les dones del torn de nit ja havien protagonitzat mobilitzacions. Un dels patrons amb els que va parlar el governador Francos directament va ser en Rifà “para tratar de algunas diferencias que han surgido entre dicho señor y los operarios de la fábrica que posee en Hospitalet de Llobregat” (La Vanguardia, 24-7-1913).

Segons La Publicidad del 25 de juliol, una primera vaga va esclatar a la fàbrica d’Hervás. Si en va esclatar, devia ser un conflicte curt, perquè el dia 29 tornà a declarar-se la vaga a aquesta fàbrica de Sants, i poques hores després van fer el mateix a dues fàbriques de Santa Eulàlia: Can Rifà, cotonera, i Caralt, coneguda com “el cànem” (La Publicidad, 30-9-1913).

Segons un comunicat oficial publicat per diversos diaris, mentre es negociava globalment, a quatre fàbriques, dues de Sants i dues de Santa Eulàlia, les obreres van decidir declarar la vaga. A Can Rifà, n’hi havien 200 vaguistes, i a Caralt, 1.400 vaguistes (El Correo Español, El Mundo, El Siglo Futuro, etc., 29-7-1913, La Vanguardia, 30-7-1913).

A d’altres diaris també s’informava que Trinxet havia tancat per motius tècnics, el que era un tancament patronal encobert (El Debate, 30-7-1913). Segurament els patrons de Trinxet van prendre aquesta decisió perquè la vaga s’estenia ràpidament i unes 300 obreres de la contígua Can Gras se’n van sumar. Francos també es va entrevistar amb en Gras (El Correo Español, 30-7-1913).

“Los huelguistas de las fábricas de la barriada de Hospitalet son 2.800, mujeres casi en su totalidad.” (El Globo, 30-7-1913)

“Por la barriadas de Sans, Hospitalet y San Martin, que son el foco de la huelga, no dejan de patrullar fuerzas de la Guardia Civil y Seguridad.” (El Globo, 31-7-1913)

Font: La Hormiga de oro, 9-8-13

“En Hospitalet se han declarado esta mañana en huelga 600 obreras de la fábrica de Trías, todas trabajadoras antiguas.” (La Correspondencia de España, 1-8-1913)

El ram de l’aigua del tèxtil (blanqueig i aprest) també es va sumar a la vaga:

“Secundaron la huelga, además de los obreros del ramo del agua de Barcelona, los de la fábrica de Gabarró y la de Paretó, de Hospitalet, que suman unos setenta.” (El Diluvio, 7-8-1913)

El Govern Civil anava proporcionant dades a la premsa, i el dia 7 afirmava que les vaguistes eren gairebé 50 mil, la meitat de les quals a Barcelona ciutat, i a l’Hospitalet n’hi havia 2.952 (La Vanguardia, El Diluvio, 7-8-1913). Pocs dies després ja n’eren 3.078 (La Vanguardia, El Diluvio, 10-8-1913). 

Font: Mundo gráfico, 20-8-13

A partir d’aquest moment hi ha uns dies d’apagada informativa, de censura per part del govern. Malgrat l’absència de dades a la premsa, sabem que la vaga va ser general al sector durant unes quantes setmanes:

“En l’Hospitalet només es treballa en la fàbrica de seda del senyor Vilumara” (Diari de Girona, 21-8-1913; El Poble Català, 22-8-1913)

Quina era la resposta del Governador? Sempre es començava amb la detenció de dirigents sindicalistes, encara que no tinguessin res a veure amb la mobilització (Solidaridad Obrera, 7-8-1913) i es continuava treien les tropes al carrer.

“A las tres comenzaron á adoptarse grandes precauciones en la capital y en las barriadas obreras, apostando gran número de fuerzas de la Guardia civil, para garantizar el orden y la libertad del trabajo. Los regimientos de dragones de Montesa y de Numancia han efectuado paseos militares por Clot, San Andrés, Hospitalet y Sans.” (El Mundo, 4-8-1913)

La vinyeta de la portada de La Campana de Gràcia del 9-8-1913 mostra la repressió de l'exèrcit contra els i les vaguistes del tèxtil, representats com aranyes. Per aquesta vinyeta, la publicació va ser denunciada segons la Llei de Jurisdiccions, la que atacava els atemptats contra l'honor de la pàtria, l'exèrcit o la bandera d'Espanya, la que va ser feta arran els fets del Cu-Cut.

Alhora, les negociacions continuaven i dins de l’empresariat hi havia un sector més intransigent, en el que destava en Caralt. La premsa també feia la seva tasca de propaganda, com avui. Els diaris de dretes escrivien coses com aquesta:

“La Prensa y el público en general acoge desfavorablemente el proceder de los obreros por su actitud de intransigencia y su continuo cambio de parecer, que hace suponer, no sólo están desconcertados, sino, lo que es peor, mal dirigidos y asustados por el griterío de las mujeres.” (El Heraldo de Madrid, 17-8-1913)

La premsa d’esquerres donava una altra visió de las mobilització de les dones:

"Són obreres de les fàbriques que han plegat perquè, treballant per a viure, se trobaven que treballant se morien". Font: La Campana de Gràcia, 2-8-1913.

La fermesa de la vaga, en tot moment pacífica, i el fet que al govern fossin els liberals i no els conservadors, va permetre que l’executiu i el seu delegat, el governador Francos, fessin de mediadors davant els patrons, i van emetre un decret que fixava la jornada setmanal en 60 hores, es comprometia a vigilar les condicions del treball nocturn femení, etc.

Reprodueixo aquestes fotografies, malgrat la seva mala qualitat, perquè crec que són un testimoni important d'aquells dies. La de dalt a la dreta, és extraordinària: "Mujeres huelguistas reunidas en el Parque Municipal, tomando acuerdos para continuar la huelga.". Font: Nuevo mundo, 21-8-1913.

Aquest decret no recollia totes les reivindicacions de les treballadores, però era una millora. Aleshores va començar el reguitzell d’assemblees d’acceptació o rebuig de l’acord. Compte, que la premsa feia més de propagandista de la patronal que de mitjà d’informació.

Font: Mundo gráfico, 20-8-13

“En Hospitalet se han abierto algunas fábricas; pero en una de ellas se retiraron los obreros por no estar conformes con el horario que establece el decreto.” (La Correspondencia de España, 27-8-1913)

“En las fábricas situadas en el termino de Hospitalet se reanudó el trabajo en algunas; en la de Trias entraron todos los obreros; en la de Gras, 30 de 250; en la de Rifá, 14 de 100 y en la Casas ninguno.” (La Vanguardia, 2-9-1913)

Tanmateix, els Caralt, de la línia més intransigent dels patrons, van posar obstacles a la tornada a la feina amb les condicions del decret del govern:

“Contra lo que se creía no ha abierto la fábrica llamada del cáñamo, situada en Hospitalet de Llobregat, que ocupa á un millar de obreros. Ayer los obreros acudieron á la fábrica, pero se retiraron en cuanto vieron la distribución del horario y las condiciones en que debían efectuar la limpieza de la maquinaria.

Una Comisión fué al anochecer á explicar al gobernador lo ocurrido. Obtuvo el gobernador la promesa de que reanudarían hoy el trabajo, en la seguridad de que se cumpliría el decreto; pero al ir esta mañana á la fábrica se han encontrado que estaba cerrada.

Se formó un grupo en la plaza de Cataluña, al que se unieron otros obreros que habían acudido á otras fábricas en las cuales tampoco habían podido trabajar, y nombraron una Comisión que visitó al gobernador. Después so disolvió el grupo pacíficamente.” (La Correspondencia de España, 3-9-1913)

“En Hospitalet de Llobregat reanudaron el trabajo todas la fábricas; la del señor Caralt y del señor Trías, con todos los obreros, y en las restantes la mitad.” (La Vanguardia, El Diluvio, 4-9-1913)

“En Hospitalet se han abierto todas las fábricas, entre ellas la de Caralt, con más de 1.000 obreros. No han acudido todos, pero se confía en que irán presentándose los que dejaron de hacerlo.“ (La Correspondencia de España, 4-9-1913)

"El cànem", la fàbrica dels Caralt, l'any 1916.

“En Hospitalet de Llobregat se trabaja en cuatro fábricas, las dos principales con el personal completo y en las restantes con parte del mismo (La Publicidad, 5-9-1913)

 “En Hospitalet y Llobregat, es hoy el primer día en que trabajan todas las fábricas.” (El Correo Español, El Siglo Futuro, El Universo, 10-9-1913)

“Las obreras afectas á la fábricas de cáñamo del distrito de Hospitalet del Llobregat, promovieron un gran alboroto por obligarles á elaborar con materias procedentes de fábricas del ramo de Barcelona que no han querido acatar el decreto del horario. Entienden que esto resulta en perjuicio de los huelguistas. El patrono de dicha fábrica ha sido avisado de que si sigue manteniéndose en su actitud de intransigencia, abandonarán el trabajo las obreras.” (El Mundo, 10-9-1913)

“De Hospitalet, barriada inmediata a Sans, nos comunican que sigue la huelga declarada en la fábrica de Rifá, y que continúan en huelga las dos secciones de la fábrica llamada de! cáñamo, de los Sres. Queralt y Compañía. Estos obreros abandonaron el trabajo porque en dicha fábrica se elaboraban géneros de la fábrica establecida en la Cruz Cubierta, en la que sigue aún la huelga.” (La Correspondencia de España, 13-9-1913)

Finalment, la vaga va concloure a finals del mes de setembre:

“ (...) de Hospitalet, que el lunes reanudarían el trabajo la única fábrica que aún estaba cerrada.” (La Publicidad, 27-9-1913).

En resum, l’Hospitalet era al nucli del moviment obrer de començaments de segle. La classe treballadora de les fàbriques de Santa Eulàlia, el barri més fabril de la ciutat, van ser de les primeres i les últimes en participar en la vaga de 1913.

Veiem com una vaga majoritàriament femenina es va mantenir durant unes sis setmanes sense violència i amb un important èxit.