L’HOSPITALET, 1924. POBRESA I CONTROL SOCIAL.

A l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet de Llobregat (Correspondència 1924, caixes 40109 i 40110) es conserva una col·lecció de documents molt interessant, però trista alhora. Es tracta d’uns certificats expedits per l’alcalde de barri sobre una persona que viu a l’Hospitalet. Són papers oficials, impresos per a aquesta funció.

Per una banda, trobem junts, uns que diuen “Auxilios que necesita”, amb d’altres que diu que tal persona “ha observado buena conducta y su comportamiento ha sido inmejorable” en els que en ocasions s’afegeix que és per un auxili de tipus social.

En total, es conserven 330 documents d'aquesta mena.

Al seu costat, n’hi han uns altres que són per aconseguir la “cédula personal”, un document que era una mena d’antecedent del DNI, un comprovant de que s’havien pagat uns impostos, etc. D’aquests, es conserven més d'un centenar.

Fixem-nos en els certificats dels ajuts socials. Penso que aquesta col·lecció mereix una recerca exhaustiva, però jo ara només faré unes pinzellades.

Primer, podem veure els barris que hi havia en aquella època: Santa Eulàlia, Collblanc (escrit Coll Blanch), Torrassa i Torrent Gornal, que també seria l’actual Collblanc-Torrassa. Dins de Collblanc trobem com carrer “barrio Ceravalls”, a l’actual la Florida-les Planes.

No n’hi ha cap certificat del que avui anomenem Centre o Sant Josep. No hi arribava la immigració més pobre? Les mutualitats existents ja evitaven els casos de pobresa extrema?

Per tant, la pobresa era als barris propers a Barcelona, que estan creixent a causa de la gran immigració del període 1915-1930. Recordem que l’Hospitalet passà de tenir 8 mil habitants en 1914 a 40 mil en 1930.

POBLACIÓ DELS BARRIS DE L’HOSPITALET

ANYS	CENTRE	STA. EULÀLIA	COLL.-TORR.
1910	3.231	1.415	1.104
1930	8.634	6.124	21.185

Les condicions de vida d’aquesta immigració pobre eren molt dolentes, amb mancances en alimentació, habitatge, assistència mèdica... En alguna ocasió, el certificat informa que la persona vivia a una barraca. 

Això no vol dir que el Centre, el nucli tradicional del poble, no tingués els seus problemes. Per exemple, en aquells moments patia un brot de febre tifoide.

Però fins i tot en els brots epidèmics, els barris d'immigrants superaven la Vila Vella, i en 1931 n'hi van tenir un brot de pesta.

El següent document, també de 1924, és molt significatiu i poca cosa podem afegir. És la carta d’un metge de la Creu Roja a l’alcalde:

“La niña enfermita hija de Franco Guillén Vila tiene dos años de edad, es natural de Archena y hace sólo dos meses que viven en una de las barracas de Santa Eulalia (Pasaje Franco Elías, 92). Padece gastro-enteritis crónica por mala alimentación y la madre esta embarazada de ocho meses. Procede de Santa Coloma de Gramanet y el padre no trabaja. La historia de siempre: un murciano inmigrado que se muere de hambre por no ganar dinero. Esta clase de criaturas deberían ingresar en una clínica de puericultura, donde se les vigilaria y no cometerían las (...) de su regimen alimenticio.”

Aquest cas és comentat com “la història de sempre”, és a dir, que era freqüent. Sobre l'estigmatització de la immigració murciana, vaig escriure un altre article.

La carta era per assistir a una nena. De fet, un dels motius més abundants de les ajudes era per pagar l’enterrament dels fills/es.

O intentar que no morissin “in extremis”.

El que també vull destacar és que una part d’aquestes ajudes eren concedides en uns documents amb els que les autoritats certificaven que la persona que la rebia havia tingut bona conducta.

Què volia dir bona conducta per l’ajuntament d’una dictadura (la Dictadura de Primo de Rivera) que havia arribat  al poder per esclafar el moviment obrer i les protestes per la Guerra del Marroc?

Em sembla evident que la concessió d’ajudes era un mecanisme més per controlar i/o castigar una població que s’havia mostrat molt organitzada i reivindicativa en els anys anteriors, des de les vagues pacífiques fins el pistolerisme.

En qualsevol cas, veiem com, cent anys ençà, a la ciutat es combinava immigració i pobresa i com la difícil situació es concentrava a uns barris. Fa cent anys només?