Aquest article vol ser una aportació al nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni de l'Hospitalet, com els de Sanfeliu, Pubilla Casas, Can Serra i Sant Josep.
Els barris de la Florida i les Planes no tenen gaire patrimoni de l’època agrària, perquè no hi havien masies ni infraestructures del Canal de la Infanta.
En primer lloc, cal recordar que el cementiri de l'Hospitalet i tot el seu patrimoni és a les Planes. Una primera llista d'elements a protegir pot ser:
1) Compartit amb Sant Josep, el pont del ferrocarril per salvar la Riera del Cementiri. La part central és de l'any 1854, i caldria esbrinar de quan són les ampliacions.
2 i 3) Del passat industrial es conserven les dues xemeneies del Parc de les Planes, reconegudes com BCIL. Eren de segles bòbiles, Goyta i IMPACOSA.
4 i 5) Uns altres elements d’aquesta branca industrial són les dues torres metàl·liques de les línies elèctriques d’alta tensió. De les moltes que passaven per l’Avinguda Catalunya algú va prendre l’encertada decisió de conservar-ne alguna. No sé de quin any són, però representen les línies que travessaven els dos barris des del 1913.
6) De la primera urbanització del districte (1922), la d’Antoni Ceravalls, també coneguda com “barri dels boters”, no en queda cap petjada. Caldria comprovar, però, si al Carrer Subur, 9 n’hi ha un passadís.
7, 8 i 9) De la segona, coneguda com “de la Granota”, sí que es conserven algunes casetes. Tenen especial interès les del Carrer Felip Pedrell, 3 i 5 o la del Carrer Collserola, 56.
10)
A la cantonada de Collserola amb Llevant hi és l’edifici que actualment ocupa
la Peña Antonio Mairena.
Es tracta d’una de les escoles que en Puig i Gairalt va dissenyar durant la 2a República, vers 1932, i l’única que es conserva.
11, 12 i 13) De la urbanització la
Florida, vers 1930, tampoc no queda gairebé res. Les casetes de Martí i Blasi,
45 i 55 i Bòbiles, 36 són alguns exemples.
Casa del Carrer Bòbiles, 36. |
14) L'Església de la
Mare de Déu de la Llum fou construïda l'any 1960. Gràcies a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet sabem que es tracta d’un disseny de l'arquitecte mallorquí Gabriel Alomar (1910-1997).
15) L’Escola Pau Vila, d’en Puig i Janer, de l’any 1964.
Pel que fa a les escultures, al districte n'hi han algunes:
16) Al Carrer Primavera, a tocar de l'Avinguda Isabel la Catòlica, hi és l'escultura Selene, de Ferran Soriano, des del 1990.
17) Al Parc de les Planes, Friendly Space, de Xavier Medina Campeny, del 1995.
Font: http://www.medina-campeny.com/planes/pu_sculp.html |
18) A la Plaça Eivissa, el monument d'homenatge a Tierno Galván, de Meritxell Martínez, del 1995 també. Actualment, l’escultura no hi és al seu lloc públic.
19) El monòlit que recorda el 50 aniversari de la Peña Antonio Mairena, del 2019, no es pot considerar una escultura, però podria ser considerat una mostra material del patrimoni immaterial.
20) La Torrassa Florida és un mural ceràmic de Nevenka Pavic i La Gloria Factoria de Arte, del 2021.
21) A l’interior de l’església, segons la fitxa de la Diputació, hi ha la imatge de la Mare de Déu de la Llum de l'escultor Rafael Solanic i Balius, del 1956.
22) A la Plaça Blas Infante, tenim un arbre de la llana, procedent d'Argentina, des del 2003. És, potser, un dels arbres singulars més importants de la ciutat.
Trobeu a faltar algun altre element patrimonial del districte?
No hay comentarios:
Publicar un comentario