UNA HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA PASSEJANT PER SANTA EULÀLIA

Durant la darrera festa major de Santa Eulàlia, l'AViV Som Santa Eulàlia i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet vam organitzar una passejada per fer un recorregut per la història de l'arquitectura amb exemples del barri.

Vam començar definint que l'arquitectura és l'art i la tècnica de fer edificis, volums limitats per unes parets i un sostre, per proporcionar aixopluc, seguretat, etc.

El Carrer Santa Eulàlia vers 1927.

El més complicat és fer un sostre que sigui resistent però no tan pesat que es trenqui i caigui a sobre dels nostres caps. Per sostenir els sostres durant tota la història de la humanitat es van utilitzar sobretot dos sistemes:

- Arquitravat: el sostre és sostingut per bigues horitzontals suportades per parets o columnes/pilars verticals.

- Voltat: el sostre consisteix en voltes, amb formes corbades, formades per la combinació d'arcs, suportades per parets o columnes/pilars verticals.

L'arquitectura arquitravada és la més senzilla, però la distància entre els elements verticals sustentants no pot ser gaire gran, perquè la biga horitzontal es pot trencar.

Aquest solar del Carrer Roselles del barri del Centre ens mostra com era l'estructura constructiva de les tradicionals cases de cos.

Les cases tradicionals de la classe treballadora, les cases de cos, tenien aquestes característiques. La seva amplada no podia ser superior a la longitud d'una biga de fusta, uns 5 metres. Al Carrer de Santa Eulàlia tenim encara uns exemples.  

Cases de cos al Carrer de Santa Eulàlia.

Algunes cases i masies eren més amples, a base d'afegir alineaments de pilars/columnes, d'utilitzar bigues de fustes més resistents (i cares) o encavallades als sostres amb forma de teulada.

El Molí del conjunt de Tecla Sala era en el seu origen un edifici de l'extrem de Santa Eulàlia. La seva sotateulada és suportada per encavallades de fusta. Compte! Ja té elements constructius de ferro, sent l'edifici pioner a la nostra ciutat (1854) de la nova arquitectura.

Les classes i institucions que tenien més recursos, feien sostres de pedra i per a crear espais coberts i diàfans es van inventar els arcs i les voltes.

L'arc més senzill és el semicircular o de mig punt. La successió d'aquesta mena d'arcs genera una volta anomenada de canó. Aquesta tècnica ha estat utilitzada en diferents èpoques, una de les quals va ser la d'un estil de construir que anomenem Romànic, estès per Europa durant els segles XI i XII.

L'esglèsia de Santa Eulàlia de Provençana n'és un exemple de l'estil romànic. 

Volta de canó de l'Església de Santa Eulàlia de Provençana. A la façana diu que l'edifici és de 1201, encara que una primera consagració s'havia fet en 1101.

No tenim al barri cap exemple dels estils que es van succeir al llarg dels segles: Gòtic, Renaixement, Barroc, Neoclassicisme... 

Tot va canviar al llarg del segle XIX amb la Revolució Industrial i la utilització de nous materials, com ara el ferro, el vidre i el ciment i tots els seus derivats i combinacions.

A la façana d'aquesta casa del Carrer Santa Eulàlia, 121 van voler fer visible la utilització dels nous materials constructius, una columna de ferro. Això permetia que la paret fos ocupada per vanos, en els que s'utilitzava un altre material de gran desenvolupament i ús en aquests anys, el vidre.

La nova arquitectura d'estructura interna feta amb aquests nous materials permetia edificis cada vegada més grans i diàfans, als quals les parets feien de cortina, sense funció de suport.

Les estructures eren revestides amb façanes amb més o menys elements decoratius, depenent dels estils artístics dominants. Tanmateix, a barris populars com Santa Eulàlia, els edificis amb elements decoratius eren estranys, perquè valien diners.

Durant el segle XIX, quan volies fer un edifici amb contingut artístic, el més freqüent era fer-ho amb l'estil eclèctic que barrejava elements artístics de diferents estils del passat. Potser l'exemple més important existent és el casalot del Carrer Cavall Bernat, 4, que té una data a la façana: 1880. La Caserna de Lepant (1930 aprox.) era el millor exemple.

La casa de Cavall Bernat, 4

A finals del XIX, es popularitzà el Modernisme, que a Santa Eulàlia va deixar exemples industrials, com Can Trinxet, Can Trias i Olis Regàs.

Una de les naus de Can Trinxet, l'any 1997, abans de ser enderrocada. El modernisme industrial feia servir el maó vist, barat i amb moltes possibilitats de crear ornaments, com les cornises, els coronaments, etc.

Amb trets de Modernisme popular i l'estil que el va succeir a Catalunya, el Noucentisme, es van construir desenes de cases al barri, moltes de les quals es conserven.

La Casa Layola, al Carrer Àngel Guimerà, fou dissenyada en 1930 per Ramon Puig i Gairalt. Un exemple d'aquest Noucentisme o Eclecticisme popular.

El gran protagonista de l'arquitectura de la seva època, Ramon Puig i Gairalt, va incorporar els nous corrents europeus: art deco i funcionalisme. Al barri tenim exemples, com el Mercat o Can Casals.

La Casa Casals, de 1936, és un exemple de la fase racionalista d'en Puig i Gairalt.

Les primeres dècades del franquisme van ser dominats per Manuel Puig i Janer. Va fer algunes obres públiques amb estils "neos": el COPEM i Sant Isidre, neorenaixentistes, Santa Eulàlia de Provençana, neoromànica. 

L'Església de Sant Isidre, projectada vers 1947, en la que Puig i Janer imità l'arquitecte del Quattrocento, Filippo Brunelleschi.

 

Vers el 1957, Puig i Janer va dissenyar una nova església de Santa Eulàlia de Provençana amb estil neoromànic. Malgrat que la voluntat era continuar amb l'estil romànic de l'esglesiola original, l'obra nova imitava més aviat el romànic francès i castellà que s'havia estès pel Camí de Sant Jaume. Com va passar amb la façana de la catedral de Barcelona, no es va imitar la modalitat pròpia de Catalunya de l'estil imitat i es va reproduir el "standard" franco-castellà.

En qualsevol cas, els principis del funcionalisme (o racionalisme o moviment modern) es van imposar i el típic bloc de pisos de la segona meitat de segle XX i del segle XXI és la tipologia constructiva dominant al barri.

Trobem algunes excepcions de blocs amb propostes formals diferents, amb voluntat estètica, des dels edificis privats de Puig i Janer (Casal dels Àngels o Santa Juana de Chantal) fins els grans edificis de la Granvia (Torre Copisa, Ciutat de la Justícia, Hotel Renaissance, etc...). 

Una part important de la ruta va consistir en senyalitzar el patrimoni de l'Hospitalet, una necessitat que l'Ajuntament de la ciutat no fa.