ALGUNES DATES DE LA HISTÒRIA DE L'HOSPITALET (1). 1101, LA CONFIRMACIÓ DE L'HOSPITALET COM A TERRITORI.

El 27 de gener de 1101, el bisbe Berenguer de Barcelona consagrà l’església de Santa Eulàlia de Provençana. Era la cerimònia que permetia que el nou temple fes les seves funcions religioses, era la seva “inauguració oficial”.

L'actual edifici de l'esglèsia de Santa Eulàlia de Provençana és del 1201, però no deu ser gaire diferent al que es va consagrar cent anys abans.

En el document de la consagració es proporcionen diverses informacions, molt importants per conèixer algunes dades de l’Hospitalet en època medieval, quan no es produïen gaires documents.

En primer lloc, es confirma l’existència d’una parròquia anomenada Santa Eulàlia de Provençana. Dic que es confirma perquè el primer esment documental de que existia un poble, territori o terme, anomenat Provençana o Santa Eulàlia de Provençana són dels anys 908 i 986.

Aquest pergamí, conservat a l'Arxiu Episcopal de Vic, conté el primer esment de la Villa Provintiana, l'any 908. Un altre document, de 986, parla del "termini de Sancta Eulàlia Provinciana".

I per què són tan importants totes aquestes referències documentals al terme o a la parròquia de Provençana? Perquè signifiquen la creació d’una entitat jurídica que és el precedent directe del municipi que avui coneixem com l’Hospitalet de Llobregat. Ras i curt, avui existeix un municipi anomenat l’Hospitalet perquè al segle X es va crear una parròquia.

Durant els segles centrals de l’Edat Mitjana la parròquia era el territori, la circumscripció, on s’administraven els serveis religiosos des d’un punt central, on normalment hi havia un temple. La influència de l’Església era tan gran que aquesta divisió territorial religiosa va passar a ser també una divisió jurídica i política.

Al document de consagració s’indicaven els límits de la parròquia: 

“pel cantó de llevant fins el coll de Codines i dins la vila de Sants i al cim de Mont de l'Ossa fins al Castell del Port; a migjorn, fins al litoral del mar; a ponent, fins el llit del Llobregat i el coll de Gavarra; per la banda de tramuntana, el forn de Merle i l'esmentat Mont de l'Ossa.”

El Mont de l’Ossa és la muntanya de Sant Pere Màrtir; el Castell del Port era als peus de Montjuïc; el Llobregat tenia un recorregut diferent a l’actual, més a l’oest, ja en parlarem. Com veiem, un terme més gran que l’actual, que arribava fins el mar i incloïa el terme del Prat. Cal recordar, però, que aleshores la línia de la costa era a l’alçada de l’actual Bellvitge.

L’altre gran apartat del document era la llista de drets i obligacions de la parròquia: l'obediència dels fidels i el pagament d’unes rendes feudals: els delmes i les primícies, una part de les produccions agràries.

Al segle XII som en plena era feudal. La majoria de la població, camperola i artesana, ha de treballar i pagar rendes feudals als estaments privilegiats, la noblesa i el clero. L’Hospitalet, jurídicament depenia de Barcelona i, per tant, no era de cap domini d’un senyor feudal. Això no treia que no s’haguessin de pagar les rendes a l’Església i a alguns senyors que sí tenien drets sobre terres, com el del castell de Bellvís, i els impostos a la corona.

Com hem vist, la parròquia existia des del segle X, com a mínim. Molt probablement, abans existia una altre temple, potser en part de fusta, potser aprofitant les restes d'una vil·la romana.

L’edifici de l’església actual no es va consagrar fins, segons diu a la seva façana, 1201.