L’ART MEDIEVAL (I). EL ROMÀNIC (I LA SEVA MANIFESTACIÓ A L’HOSPITALET)

lunes, 12 de septiembre de 2022

L’ART MEDIEVAL (I). EL ROMÀNIC (I LA SEVA MANIFESTACIÓ A L’HOSPITALET)

Després de l’extraordinària eclosió cultural lligada a les civilitzacions de Grècia i Roma entre els segles VII a C i IV dC, a Europa Occidental van haver uns temps d’escassa activitat artística entre els segles V i X dC.

Això va canviar a partir de l'any 1000. Durant els segles XI i XII augmentà gradualment la construcció d'edificis de pedra i l'elaboració d'imatges en pintura, tapís, escultura, etc. També a l'Hospitalet i el Baix Llobregat.

L'església de Santa Eulàlia de Provençana és la gran (i gairebé única) obra romànica de l'Hospitalet.

Als països cristians d'Europa Occidental, la majoria d'aquestes obres es van fer amb unes característiques semblants, el que va permetre que es parlés d'un estil artístic homogeni. Tot i això, a algunes regions sí que trobem "escoles" amb alguns trets particulars.

Al nord d'Itàlia es van construir catedrals amb arcuacions a les façanes i els campanars (com la Torre inclinada de Pisa) i els baptisteris exempts. A la foto, la Catedral de Parma.

Com que una de les inspiracions d'aquest estil era la tradició de l'Imperi Romà, va ser batejat com "Romànic".

Les altres influències del Romànic van ser l'art de l'Imperi Bizantí, les escasses creacions dels regnes europeus de l'etapa del segle V al segle X i l'art dels regnes islàmics.

L'església del Monestir de Sant Pere de Rodes (Al Empordà), consagrada l'any 1022, és una de les pioneres del Romànic. Ja hi podem veure la planta basilical de creu llatina i la volta de canó.

Al segle XI, la cultura era dominada per l'Església i l'art era concebut més aviat per a ser una eina didàctica de la religió que per a crear imatges belles.

Portalada a Vallbona de les Monges (Urgell)

Això va provocar que la temàtica de les obres fos gairebé exclusivament religiosa i que les formes no fossin el més important.

A finals del s. XI, la majoria dels pobles i ciutats, entre Galícia i Polònia tenien una església nova de pedra amb imatges religioses que divulgaven la doctrina cristiana.

Finestra de l'església de San Pedro de Villanueva (Astúries). Malgrat que tothom posa l'èmfasi en el caràcter didàctic del Romànic, no hem d'oblidar que també en té una important vessant estètica i un gran repertori ornamental, figuratiu, vegetal, geomètric, etc.

Fer les esglésies de pedra generava un problema tècnic, sobretot als sostres. Per poder fer els sostres de pedra es va generalitzar l'ús de l'arc semicircular (anomenat de mig punt) i la volta semicilíndrica (anomenada de canó).


Interior de l'església de St. Sernin, a Toulouse (França), una de les poques grans voltes de canó de catedral que es conserven.

Alguns edificis, però, tenien sostres diferents, amb cúpules, cobertes de fusta, etc.


Sostre de fusta a St. Miquel de Cuixà (Conflent)

Sostre amb cúpules semiesfèriques, a Souillac (França). A algunes comarques occitanes s'hi va deixar notar la influència de l'art bizantí.

La majoria de les esglésies tenien una planta en forma de creu. On es trobaven la nau central dels dos braços de la creu es cobria amb cúpules i una torre anomenada cimbori.

Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), del s. XI

Al segle XII també es van difondre les voltes d'aresta, fruit de l'encreuament de dos arcs de mig punt.

Volta d'aresta en el que queda de l'església romànica de Sta. Maria de Cervera (Segarra). Els trams de sostre eren coberts per l'encreuament d'arcs de mig punt. Poc després seran substituïdes per les voltes de creueria, quan s'imposin els arcs apuntats.

Amb el pas del temps, es va veure que introduint una mica de punta als arcs es podia millorar els edificis en grandària. És el camí en el que es desenvoluparà el Gòtic.

A l'església de Sta. Maria d'Agramunt (Urgell), de finals del segle XII, ja trobem arcs una mica apuntats.

Capçalera de l'església de Saint Sernin de Toulouse (França). Les capçaleres tenien formes semicirculars, els absis i absidioles. A la foto podem veure la torre campanar que hi és a l'espai on es creuen les naus més altes, anomenat cimbori.

N'hi ha poques restes d'edificis romànics no religiosos (cases, palaus, castells, etc.) perquè es van fer en menor quantitat i perquè van ser substituïts per d'altres més grans i còmodes.

Castell de Miravet (Ribera d'Ebre)

De fet, aquesta mateixa substitució es produirà amb gairebé totes les catedrals i grans temples de les ciutats d'Europa.

Els absis són gairebé l'únic vestigi romànic de la catedral de Solsona (Solsonès), refeta a l'època gòtica i amb afegits posteriors.

L'escultura romànica era subordinada a l'arquitectura, servia per decorar i complementar la predicació a les esglésies.

Portalada de St. Trophime, a Arles (França)

Per una banda, tenim els relleus de pedra a les parets, sobretot a la portalada, amb missatges destinats al poble en general.

Una bona part d'aquesta escultura era policromada, encara que els colors s'ham perdut amb el temps.

Als relleus del timpà de la Catedral de Verona (Itàlia), de finals del s. XII, es conserva part de la policromia.

També són importants els capitells i frisos dels claustres, amb missatges destinats a les comunitats religioses.

Les penes de l'infern a un fris de la Catedral de Girona.

Dos capitells del claustre de St Benet de Bàges. Al primer, un exemple del bestiari (animals fabulosos) de l'art Romànic. El segon, decoratiu, amb motius vegetals, d'inspiració clàssica.

Finalment, també es van fer moltes imatges de fusta, sovint policromada.

Majestat Batlló, una de les escultures més importants de la col·lecció del Romànic del MNAC, a Barcelona.

La pintura es feia a dos llocs. Per una banda a les parets interiors de les esglésies, amb la tècnica del fresc.

Pintures de l'absis de Sant Pere del Burgal (Pallars Sobirà), actualment al MNAC de Barcelona. Foren fetes vers 1090.

Per altra banda, a les fustes de les taules dels altars i d’altres objectes que servien per a fer els rituals religiosos.

També es feien tapissos i alguns mosàics.

Frontal del arcàngels, del segon quart del segle XIII, al MNAC de Barcelona. Els frontals eren la part del davant, a la vista del públic, de les taules dels altars on els capellans oficiaven la missa.

La pintura i la escultura partien de la influència de l'art de l'Imperi Bizantí.

Totes dues arts compartien una temàtica exclusivament religiosa i esquematisme formal, amb figures gens realistes, rigides i inexpresives. No es representava la profunditat.

Pantocràtor (Déu totpoderós) envoltat del Tetramorf (literalment, "quatre formes", que representen els quatre evangelistes); Santpedor (Bàges). Aquesta obra fou feta vers 1180.

Recreació virtual de les pintures murals de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça). El Pantocràtor amb el Tetramorf als seus peus, envoltat de la Cort celestial i molts símbols que representen el seu poder. Les pintures originals, al MNAC, són del 1122, aproximadament.

Frontal d'altar de Cardet (Alta Ribagorça), actualment al MNAC de Barcelona. Es representa al centre la Mare de Déu amb el seu fill, representada precisament com Theotokos (literalment "mare de Déu")

Timpà del Baptisteri de la Catedral de Parma (Itàlia). Envoltada d'escenes semblants a les del frontal anterior.

EL ROMÀNIC A L’HOSPITALET

De l'època romànica, a l'Hospitalet tenim una església i mitja.

L'obra clarament romànica és l'església de Santa Eulàlia de Provençana. Podem considerar originals la major part del paredat i la portalada.

La imatge més antiga que conservem de l'església de Santa Eulàlia de Provençana, de 1889. Al reportatge d'on s'ha tret, ja es denuncien deformacions de l'edifici en unes reformes recents. Les columnes i el capitells de la portalada sembla que no hi eren.

L'església fou consagrada originalment l'any 1101, encara que la inscripció del timpà diu:

"anno millesimo duecentesimo primo actum est hoc mense ma/rcio a quodam magistro a."

És a dir, que l'edifici actual deu ser d'una reconstrucció del 1201, dirigida per un mestre d'obres amb la inicial A.

Interior de l'església de Santa Eulàlia de Provençana.

En aquesta foto de 1932 podem veure que l'església de Santa Eulàlia tenia un absis típicament romànic, amb els arcs cecs d'origen llombard, tan freqüents a Catalunya. En fou inexplicablement destruït.

També destaca l'escultura que ara es troba enganxada a una paret lateral. No sabem si formava part d'una columna, com capitell o basa, o d'un conjunt escultòric més gran.

Aquesta escultura representa quatre feres (sembla que dues serps a dalt i altres dues més difícils d'identificar a baix) mossegant una persona. Com hem vist, els càstigs als pecadors eren una temàtica habitual a les escultures romàniques.

També era romànic l'edifici original de l'església de Sta. Maria de Bellvitge. Tanmateix, les parets d'aquesta obra es troben alguns metres sota terra.