L'ART MEDIEVAL (II). EL GÒTIC I LA SEVA MANIFESTACIÓ A L'HOSPITALET

L'estil artístic que coneixem com Gòtic va dominar bona part d'Europa entre els segles XIII i XV, tot i que podem trobar obres i reminiscències al segle XVI i fins i tot més tard. A l'Hospitalet conservem poques obres d'aquesta etapa.

Aquestes finestres són gairebé les úniques restes gòtiques de la ciutat.

Durant el segle XII a Europa es construïen les esglésies segons un estil que hem anomenat Romànic. Tanmateix, aquest estil havia anat evolucionant i s'havien fet diverses experimentacions. 

Catedral de Chartres (França). Les catedrals del nord de França començades a finals del segle XII van ser el laboratori i el focus del nou estil gòtic.

A mitjan d'aquell segle XII, però, a la regió de París, es van introduir tants canvis que va arribar un moment que ja hem de parlar d'un estil diferent, anomenat més tard com Gòtic.

Interior de la Catedral de Sant Pere de Montpeller (França), construïda a partir de 1364. El gòtic francès, que es va estendre per la majoria d'Europa, va imposar uns temples amb una nau central més elevada que les laterals i una planta de creu llatina, amb la nau transversal més curta que la nau longitudinal.

Totes les arts del Gòtic van partir dels models de Romànic, però van continuar evolucionant, especialment a les ciutats. Els grups socials que vivien als creixents nuclis urbans, com la burgesia i l'artesanat, van desenvolupar una nova cultura, que gradualment s'allunyava del domini aclaparador de l'Església Catòlica.

L'arquitectura gòtica es basava en la utilització de l'arc apuntat (també dit ogival). Els sostres es feien creuant dos arcs apuntats, per això les voltes es deien de creueria.

Els sostres amb voltes de creueria també s'aplicaven als edificis no religiosos, cada vegada més abundants. Pòrtic del Palazzo della Mercanzia, construït vers 1390 a Bolonya (Itàlia).

Les voltes de creueria es van complicar amb el pals del temps, com aquesta de la Catedral de Sant Bavó (Gant, Bèlgica), de mitjan segle XVI.

A partir del 1200 es va produir una competició entre les ciutats europees per a tenir la catedral més alta, més ampla o amb alguna característica superlativa que mostrés que la ciutat era rica.

La volta de la Catedral de Girona (Gironès) és la més ampla de tots els temples gòtics, amb 23 m. En fou construïda a partir de 1417.

Per a poder construir les grans i altes voltes, es van haver d'incorporar uns reforços exteriors als pilars que recollien el pes del sostre: contraforts i arcbotants. 

El sistema de contraforts i arcbotants de la Catedral de Tortosa (1337-1441) és ben visible. Es tracta d'un edifici amb trets de gòtic francès, amb naus laterals força més baixes que la central, i de gòtic català, sense transepte. La façana és dels segles XVII i XVIII.

Els reforços exteriors permetien que els panys de paret entre pilar i pilar es poguessin substituir per finestres amb vitralls de colors.

A la capçalera de la Basílica de Saint-Nazaire de Carcassonne (França), construïda a partir de 1269, podem veure com els vitralls han substituït els panys de les parets.

Alguns/es autors/es diuen que el Gòtic sorgí per la voluntat de fer edificis més grans. D'altres, però, creuen que el motor del nou estil fou la voluntat de permetre l'entrada de la llum a l'interior dels edificis.

A l'Església del Jacobins de Toulouse (França) es va desenvolupar una volta molt singular, coneguda com "la palmera". En té més de 22 m d'alçada i fou construïda vers 1290.

Amb el pas del temps, els elements constructius interiors (arcs i voltes) i exteriors (contraforts i arcbotants) es van fer amb més elements decoratius. Van aparèixer les traceries, els pinacles, les gàrgoles...

Claustre del Monestir de Santa María la Real de Nájera (La Rioja). Les traceries d'aquests arcs mostren com la decoració als edificis gòtics va arribar a un gran virtuosisme als segle XV i XVI (en foren elaborats a partir de 1517).

Les ciutats econòmicament capdavanteres eren les més revolucionàries en l'àmbit social i polític i també en el cultural. En elles s'hi desenvolupà una arquitectura gòtica civil, més sòbria i geomètrica que la religiosa.

Exterior i interior de la Llotja de Palma de Mallorca, un extraordinari exemple de gòtic civil, construïda entre 1426 i 1447.

El gòtic francès va ser el més influent i per la via del Camí de Sant Jaume es va imposar a la Corona de Castella. 

La Catedral de Burgos és una de les més importants de Castella. La façana, del segle XIII, és de clara influència francesa.

El gòtic francès es va estendre per Alemanya, Anglaterra, etc., barrejant-se amb les tradicions regionals.

Façana del transepte de la Catedral de Colònia (Alemanya).

La catedral de Salisbury (1230-1330) mostra com el gòtic va arribar i es va desenvolupar a Anglaterra.

A Catalunya, però, es va difondre un gòtic més auster, amb esglésies de planta de saló, és a dir, sense transepte, generant un únic espai.

Església de Sant Feliu, a Girona (Gironès)

Gairebé totes les ciutats de l'època van créixer força, i ho van fer de forma irregular i desordenada. Tanmateix, en algunes ocasions es van planificar ciutats, amb plànols geomètrics i regulars. 

La ciutat de Montauban (França) fou fundada el 1144, i es va desenvolupar amb un plànol geomètric al voltant de la plaça central rectangular.

L'escultura gòtica parteix dels models del Romànic, tant en la forma, la localització a les esglésies, la temàtica, etc.

Timpà de l'església de Santa Maria, de Deba (Euzkadi). Veiem que no és gaire diferent als timpans romànics.

L'escultura va evolucionar gradualment, incorporant més realisme a les figures, trencant la rigidesa, destacant les característiques humanes, etc.

Tomba de Berenguer de Castelltort, feta vers 1389, a l'església de Santa Maria de Cervera (Segarra).

La Pietat, Sant Joan i Santa Magdalena (1476) a l'Església de Pierre de Moissac (França). Es millora en realisme, flexibilitat i apareix la qualitat humana de Déu.

La pintura va tenir la mateixa evolució. Els frescos a les parets van cedir el protagonisme als retaules sobre fusta, van aparèixer els retrats, etc. L'italià Giotto di Bondone (1267-1337) va introduir la profunditat en les escenes.

Detall del Reatules del Sant Esperit, fet vers 1394 per Pere Serra per la Seu de Manresa (Bàges).

També apareix la pintura portàtil, en forma de políptic o de taula senzilla, sempre amb la fusta com suport.

Pietat de finals del segle XV. Església de Saint Salvi, a Albi (França)

Al segle XV, aquesta evolució va generar un estil anomenat "gòtic internacional", destinat a una classe alta rica que volia un art luxós. 

A les zones més riques d'Europa, però, es va produir una veritable revolució. A Flandes es va desenvolupar una pintura molt realista i amb una nova tècnica, l'oli, invenció de Jan Van Eyck (ca. 1390-1441). Al nord d'Itàlia es va produir el Renaixement.

El Matrimoni Arnolfini (1434) de Jan Van Eyck

A partir del segle XIII els artistes comencen a tenir un cert reconeixement i signaven les seves obres. Així, podem parlar dels escultors Andrea Pisano i Claus Sluter o dels pintors Giotto, Taddeo Gaddi i a Catalunya de Ferrer Bassa o Jaume Huguet.

Retaule amb la Mare de Déu i Sants (1470, Museu Episcopal de Vic) de Jaume Huguet.

EL GÒTIC A 'HOSPITALET

De l'estil gòtic tenim poques obres a l'Hospitalet. De ben segur que bona part de l'Hospital de la Torre Blanca que va generar el poble i li va donar nom fou construït en els segles del Gòtic.

També l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, la principal del poble, consagrada a finals del segle XV, era d'aquest estil. 

Aquest temple, però, fou substituït per un altre a finals del segle XVI. Fins i tot, en aquesta nova església, amb un pòrtic clarament renaixentista, les voltes eren més aviat gòtiques, com a molts d'altres edificis del moment; tant important era encara la tradició gòtica!

Interior de l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida que, malgrat construir-se a finals del s. XVI, tenia una estructura tardogòtica. Font: AMHL 831 AF 0025605 /a.Ramon Puig Gairalt /d.Arxiu Nacional de Catalunya

La major part dels paredats i el campanar de l'església de Santa Maria de Bellvitge també són de l'època gòtica, encara que no podem veure-hi cap dels trets típics d'aquest estil.

Església de Santa Maria de Bellvitge

L'únic vestigi d'elements artístics gòtics que tenim a la ciutat són algunes finestres. Comencem amb les que té la casa del Carrer Xipreret que, precisament, és coneguda com Casa dels Finestrals Gòtics, de finals del segle XV o ja del XVI. 

Casa dels Finestrals Gòtics l'any 1959, abans de la destrucció d'una part.

A hores d'ara només resten dues de les finestres, però originalment tenia dues més, destruïdes en reformar-se una part de la casa a mitjan segle XX.

Es tracta de dues finestres de pedra coronades per un arc conopial amb traceria lobulada i sengles caps humans a l'origen de cada costat de l'arc.

El finestral destruït que donava al corraló era com els altres dos que es conserven. Del que donava al Carrer Xipreret no podem fer gaires afirmacions.

Vista de la Casa dels Finestrals Gòtics des del Carrer Joan Pallarès.

L'altre edifici d'epoca gòtica del Carrer Xipreret é Ca n'Oliver. En conserva una finestra gòtica, que, no sabem per quina raó, va ser traslladada de la façana del Carrer Xipreret a la façana de la Plaça Josep Bordonau.

Emplaçament original i foto actual del finestral gòtic de Ca n'Oliver. Veiem que durant el trasllat, s'ha "perdut" un relleu que hi havia a sobre de la finestra.

Ca l'Esquerrer, edifici construït l'any 1572, conserva un extraordinari finestral tardogòtic. El marc de la finestra ja té característiques renaixentistes però el doble arc conopial i la traceria són típiques del gòtic. Els quatre busts humans fan d'aquesta obra una veritable joia.

Finestra de Ca l'Esquerrer. Aquesta foto té més de 30 anys i ara no podem apropar-nos-hi. Confiem en que es trobi en bon estat.

A més de les obres que conservem, tenim el testimoni d'una altra finestra gòtica. A la publicació La Ilustració catalana del 31 de març de 1889 es va publicar un dibuix d'una finestra de l'Hospitalet. No informa de quin edifici n'és. Podem veure que es tracta d'un arc molt singular, amb una traceria lobulada.

Finestra de l'Hospitalet. Font: CELH

 

ANNEX FOTOGRÀFIC

Rosassa de l'església de Sant Jaume d'Alcúdia.

Contraforts de la Catedral de Barcelona.

Nau de l'església de Montsió, del 1388, a Barcelona.

Nau lateral de la Catedral de Nàpols (Itàlia).

Santa Madonna de l'Orto a Venècia (Itàlia)

Palazzo Cavalli-Franchetti a Venècia (Iiàlia)

Palau a Cordes-sur-Ciel (França)

Basílica de San Petronio, a Bolonya (Itàlia)

Loggia de la Signoria, a Florència (Itàlia), construïda entre 1376 o 1382.

Palau episcopal a Montauban (França)

Façana de la Catedral d'Oviedo (Astúries)

Cimbori de l'església del Monestir de Vallbona de les Monges (Urgell)

Pati de l'Hospital de Montblanc (Conca de Barberà)

Finestra de l'església de Sant Martí de Teià (Maresme)

Timpà de la Porta del Sarmental de la Catedral de Burgos (Castella-Lleó), fet entre 1230 i 1240.

 

Timpà de l'església de Santa Maria la Real a Olite (Navarra), feta vers 1300.

Escultura del pòrtic de la Catedral de Santa Cecília, a Albi (França)

Sepulcre del Bisbe Ponç de Vilamur, a la Seu de Lleida (Segrià), del s. XIV.

Enterrament de Crist, a Moissac (França), finals del s. XV.

Retaule de Sant Bernat i Sant Bernabé, del segle XIV, a l'església de Santa Maria de Montblanc (Conca de Barberà)

Mènsula al claustre del Monestir de Santes Creus (Alt Camp)

Timpà de Santa Maria del Mar, a Barcelona, de finals del segle XIV.

Capella de Saint Antonin, al Convent dels Jacobins de Toulouse (França). Les pintures, del segle XIV, representen l'Apocalipsi.

Santa Caterina, al Retaule de Sant Miquel Arcàngel i Sant Joan Baptista, a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), fet vers 1435.

Fragment del Retaule de la Mare de Déu, Sant Sebastià i Sant Bernardí, a Alcúdia (Mallorca)

Aquesta pintura que es conserva a la Catedral de Burgos és coneguda com Virgen del bello país o Virgen con niño en un paisaje. Tampoc se sap el seu autor. És datada vers 1495. Tardogòtic d'influència flamenca a Castella. Es tracta d'una pintura portàtil, amb dues ales laterals que la tanquen.