El feminicidi al món

1. L'estructura de la població per gèneres

A l'Hospitalet tenim uns extraordinaris anuaris estadístics. Segons el de 2013, l'any anterior hi havia a la ciutat 250.056 habitants. Però la quantitat total de la població he de ser analitzada segons diferents criteris, i un dels més importants és el de la seva estructura per gèneres. És a dir, cal especificar quants són del gènere femení i quants del masculí. En concret, n'hi havia 130. 382 dones i 123.674 homes.

Per expressar numèricament la proporció entre els gèneres el que es fa és dividir una quantitat entre l'altra i es multiplica per 100. Tradicionalment es parlava de

Taxa de masculinitat = dones / homes X 100

o de sex ratio 

Sex ratio = homes / dones X 100

En les darreres estadístiques oficials de Nacions Unides he vist que es canviava la nomenclatura, per tant, a partir d'ara utilitzaré el concepte sex ratio (SR) com es fa a l'ONU i Eurostat, i, per tant:

SR = dones / homes X 100, és a dir, la quantitat de dones que hi ha per cada 100 homes.

La SR de l'Hospitalet seria  (130.382 / 123.674) X 100 = 105,42. El que vol dir que hi ha, aproximadament, 105 persones del gènere femení per cada 100 persones del gènere masculí. La mitjana entre 2009 i 2013 és 104,26.

Si hi ha més persones d'un gènere o d'un altre només es pot deure a que hi ha quantitats de naixements o morts més altes d'un gènere, o que hi ha moviments migratoris més alts d'un genere; és a dir, que neixen o moren més homes o dones o que marxen o venen més homes o dones.

Com que l'Hospitalet ha rebut moltes persones en els darrers anys, potser es deu a que hi ha una immigració femenina superior a la masculina. Fixem-nos en les dades anteriors a aquest darrer episodi immigratori. La SR mitjana de 1997 i 1999 era de 104,3. Per tant, no sembla que els moviments migratoris hagin modificat gaire la SR local. 

La dada hospitalenca, és normal? Si la comparem amb les dades de Catalunya, veurem que la SR de 2011 era 103,52. però si fem la mitjana dels anys 1998-2000, veurem que era de 104,67. Per tant, al conjunt de Catalunya el recent episodi immigratori sí que sembla que ha tingut un component masculí una mica més alt. 

Pintada en una paret de l'Hospitalet feta l'any 2006.

I a la Unió Europea? Segons les dades de 2013 la SR era de 104,8. Si ens fixem en dos països prou importants dins de la UE, com són Alemanya i França, les seves SR d'aquell any eren 103,3 i 106,5, respectivament. Espanya, amb 103,0, estaria molt a prop del Regne Unit, 103,3 o Suïssa, 102,6. A Espanya ha passat com a Catalunya, que la immigració recent ha fet canviar una mica la proporció més característica del país. La SR de l'any 2001 era 104,11.

En conclusió, la SR característica de l'Hospitalet i Catalunya podem situar-la al voltant de 104,5, que és la que predomina a Europa.

I al món? Segons l'anuari de Nacions Unides, l'any 2013 hi havia 3.552 milions de dones i 3.610 milions d'homes, el que ens dóna una SR de 98,39. Ep! al conjunt del món passa el contrari d'allò que passa a la meva ciutat i al meu país; hi ha més homes que dones. Com és això? Bé, aquest és el tema d'aquest article.

2. L'estructura de la població per gèneres i edats

Si analitzem l'estructura per edats combinada amb el gènere, veiem que, a l'Hospitalet, entre 2009 i 2012 van néixer 106,83 nens per cada 100 nenes. A Catalunya, l'any 2011, la proporció fou de 106,19. En general, trobem afirmacions fonamentades en estudis rigorosos que afirmen que neixen entre 105 i 107 nens per cada 100 nenes en la espècie humana. Això ens dóna una una SR en néixer de 94; o dit d'una altra manera, neixen 94 nadons nenes per cada 100 nadons nens.

A la piràmide de població de Catalunya de 2001 veiem com neixen menys nenes (7) que nens i que hi ha més dones grans (1) que homes grans(2).

Com és que segons anem pujant d'edat les dones van augmentant la seva proporció? Només hi ha una explicació. La mortalitat masculina és superior a la femenina. Per què? Potser perquè els homes moren més a les guerres que les dones. Bé, això és discutible; el que no és discutible és que al meu país no hi ha hagut cap guerra des del 1939 (si no comptem la insignificant Guerra de l'Ifni en 1958). Potser perquè els homes fan feines més dures i perilloses. Això també és més que discutible, però el que és evident és que aquesta mena de feines són cada vegada més minoritàries i compartides. Potser perquè els homes són discriminats, maltractats... Això sí que no, més aviat és al contrari. Potser és perquè la selecció natural ha fet al gènere femení més fort; és el masculí el sexe dèbil?

3. Hipòtesi de partida

Al meu entorn, la igualtat legal entre dones i homes es total. Les lleis garanteixen un tractament igual als dos gèneres i, fins i tot, hi ha algunes mesures de discriminació positiva favorables al gènere femení que pretenen reduir la situació de discriminació i subordinació que es reconeix que han patit les dones durant segles. La igualtat real, però, encara és lluny de ser assolida. Tanmateix, podem afirmar que majoritàriament les persones del dos gèneres reben un tracte escolar i sanitari idèntic i un tracte social molt semblant.

Per tant, parteixo de l'afirmació que la SR hospitalenca-catalano-unioeuropea és la correcta, la que hauria d'haver a tot arreu. És cert que hi ha assassinats de dones, però afortunadament són pocs. Compte! Només que n'hi hagi un ja és molt, moltíssim. Quan dic que són pocs és des del punt de vista numèric. Parlar de morts de persones amb criteris quantitatius pot semblar una frivolitat o quelcom de pitjor, però ho haig de fer per poder desenvolupar els arguments. Si acceptem que les desigualtats que encara tenim afecten a les dones, potser hauriem de fixar la SR òptima en 105.

Si la SR que hauria d'haver és 105 i la del món és 98,39, aquí passa alguna cosa. La xifra d'homes era de 3.610 milions en 2013. Si la proporció fos la correcta, haurien d'haver 3.790,5 milions de dones, fent una senzilla regla de tres. Això vol dir que "falten" 238,5 milions de dones (una xifra que podria variar segons s'accepti que la SR òptima sigui més alta o més baixa de 105).

4. El feminici al món

Com ja he comentat abans, la desviació de la SR òptima es pot deure a desviacions en el comportament normal de la natalitat o la mortalitat d'un dels dos gèneres o a moviments migratoris amb un component especialment gran d'un o d'un altre gènere. En el cas del món, les migracions interplanetàries encara no es contemplen, per tant, la causa només pot ser relativa al moviment natural.

Un cop d'ull a les notícies, als reportatges d'actualitat, etc. ens situen en l'escenari de la sobremortalitat femenina; ras i curt, en la violència masclista, en l'assassinat de dones, en el feminicidi. Entenem per feminicidi (de vegades també li diuen femicidi) l'assassinat d'una dona pel fet de ser una dona. Les formes del feminicidi al món són molt diverses, de vegades justificades per la religió o la tradició, de vegades tan sols són l'expressió de la violència en estat pur barrejada amb o provocada per idees masclistes o patriarcals.

La professora Diana Russell, creadora del concepte feminicidi i gran activista feminista.

També es parla de genericidi, com l'assassinat de persones pel fet de ser del seu gènere. És un concepte més ampli, però a hores d'ara l'assassinat d'homes per raó del seu gènere no és un problema significatiu arreu del món. Potser sí que caldria utilitzar-ho per designar la persecució de les persones transexuals, però segurament aquesta discriminació té més a veure amb l'homofòbia que amb el masclisme, si és que es poden separar aquests dos conceptes.

És evident que no sóc la primera persona que s'ha adonat d'aquest fet, (el documental de Evan Grae Davis n'és un exemple) i organismes internacionals ho han denunciat, com a mínim des de 1997. De fet, és un fenomen amb el que hem conviscut generació rere generació i és segurament el genocidi més gran de la història. 

Aquí no podem fer un repàs de tots els països del món. Destaquem el cas de Xina, amb una SR, segons l'ONU, de 93; és a dir, on hi "falten" més de 87 milions de dones. Segons les dades oficials xineses, l'any 2012, amb una SR de 95, hi havien 39 milions més d'homes que de dones, quan, segons la hipòtesi de partida, havien d'haver uns 34,5 milions més. Aquesta proporció es manté estable des de 1992. Entre 1965 i 1970 la proporció d'homes era encara una mica més gran, i en en ays anteriors encara més. És a dir, aquesta situació no és recent, ni de bon tros; abans era pitjor.

A l'àlbum de Tintín El Lotus Blau (1934-1935), Hergé esmenta l'infanticidi, sense afegir que es feia només amb nenes, com un dels tòpics que es deien de Xina.

També hem de parlar de la Índia. Segons l'ONU la SR és de 94, el que vol dir que haurien d'haver 73 milions de dones més. En el casos xinès i hindú, les tradicions, les dots matrimonials que han d'aportar les noies, etc. empenyien a l'infanticidi femení. La tecnologia actual substitueix la sobremortalitat infantil femenina per la infranatalitat femenina. Clar i català, cada vegada maten menys nenes perquè hi ha una enorme quantitat d'avortaments femenins. Val a dir que, des de fora del país, el fet és molt més conegut i denunciat a la Índia que a Xina, on és més greu, però on es tenen més interessos econòmics.

Un altre tipus de crim masclista és el dels anomenats "crims d'honor". Responen a la idea que l'honor de la família recau en el comportament de les dones de la família, especialment en el comportament relatiu a la sexualitat i a les relacions amb els homes en general. Els crims, sovint, són comesos pels pares o germans de les víctimes. En l'actualitat es produeixen especialment en els països de majoria islàmica, però no són exclusius de cap cultura o religió. Per exemple, a Espanya la literatura ens recorda que aquest problema ha estat ben arrelat fins fa ben poc (recordem de Calderón a Lorca).

Goya, amb les limitacions de l'època, va mostrar molta sensibilitat en relació a la violència contra les dones. Aquest extraordinari dibuix, de l'època preparatòria dels Caprichos (dècada de 1790), porta l'explícit tìtol "Por casarse con quien quiso".

A Amèrica Llatina destaca el feminicidi relacionat amb la violència i l'explotació sexual. Segons l'ONG suïssa Small Arms Survey, 14 països de la regió es troben entre els 25 que tenen la taxa de feminicidis més alta del món (tenint en compte que no tenen dades de molts països i que la majoria dels feminicidis a països com la Índia no es denuncien i no es comptabilitzen). En qualsevol cas, El Salvador, Jamaica i Guatemala ocupen els tres primers llocs, Guyana i Honduras el sisè i el setè... Potser el cas més conegut és el de Ciudad Juárez, sobre el que s'ha fet una pel·lícula amb grans estrelles.

Els països anb més feminicidi segons l'informe de Small Arms Survey

La majoria, però, dels assassinats es produeixen en el marc de la parella, com a Rússia. Si ens atenem a la demografia, la SR de Rússia és 116. Per tant, hi ha moltes més dones que homes. Semblaria que les víctimes del maltractament són els homes. La realitat és que la sobremortalitat masculina es deu a la més important epidèmia del país, que afecta especialment als homes: l'alcoholisme. Per tant, la SR russa amaga que aquell país ocupa el cinquè lloc en el trist rànquing abans esmentat, amb unes 13 mil dones assassinades cada any.

També a Europa i a Espanya es produeixen feminicidis. En el meu barri, en pocs anys, han estat assassinades dues dones. Podríem parlar de la violència específica que pateixen les dones en els conflictes armats, les mutilacions genitals o el planxat de pits a Àfrica... 

Si voleu saber la SR d'un país cliqueu aquí. Recordeu, però, que de vegades una SR alta provocada per sobremortalitat masculina, com la de Ucraïna (116), o una molt baixa provocada per immigració masculina, com la de Kuwait (65), poden amagar els feminicidis. El cas del Vaticà (al voltant de 50) és, com us podeu imaginar, molt singular.

La desviació de la SR òptima, per tant, no pot prendre's com un indicador absolut del feminici ni del masclisme en general, però en molts casos ens pot ajudar a entendre la terrible realitat. Es fan estudis utilitzant d'altres indicadors, com el del World Econòmic Forum (on surt que el pitjor país per ser dona és Iemen), però no estaria de més que ho incorporessin.

5. Una conclusió

Costa una mica de pair que en un insignificant bloc, fet per un professor de secundària que no sap gaire cosa de res, es parli d'un genocidi en el que les generacions vives han tret la vida d'unes 240 milions de dones. Al llarg de la història la magnitud del fenomen pot ser...

També és força incomprensible que sigui un fenomen conegut, sobre el que es fan informes, reportatges i documentals, i es faci ben poca cosa per eliminar-lo. Per dir-ho d'una manera actual, el feminicidi no és a l'agenda dels grans mandataris.

I si no ho saben els líders mundials és perquè no volen saber-ho. Tot això que hi surt en aquest post és tret de pàgines web accessibles a tothom i per fer-ho no he hagut de robar cap document secret; ni tan sols he anat a una biblioteca especialitzada. Tota la informació es pot obtenir sense aixecar-se de la cadira.

Mentrestant, la violència contra les dones continua, a tot arreu, en totes les classes, amb moltíssimes formes, sovint justificada per religions o tradicions. Crec que no hi ha una una expressió de violència tan gran, estesa i diversa com la violència contra les dones, com el masclisme.

Amb un feminisme demonitzat i ridiculitzat, amb milions de joves empassant-se la saga Crepuscle, amb els governs, jutjats i comissaries en mans d'homes, el futur no és esperançador, que voleu que us digui. Evidentment, si volem que això canvii sí que haurem d'aixecar-nos de la cadira.

Imatge extreta d'un extraordinari bloc, que es diu El dit a la nafra