ELS REFUGIS CLIMÀTICS A L'HOSPITALET

L’Emergència Climàtica, o més aviat la Catàstrofe Climàtica, ja ha arribat. Ja no es tracta de quin planeta deixarem als nostres fills, el problema és com passarem el proper estiu. Això ja no ho pot negar ni “el primo de Rajoy”.

L'Hospitalet, 2022, grues i més grues. Compteu també les dues petites del fons.

L’augment de temperatura i els episodis extrems de vent i pluges són les tendències inevitables. No és que ho diguin muntanyes d’estudis científics, ho confirma la nostra pròpia experiència en els darrers anys.

 

Com és prou conegut, les ciutats, tal i com les hem fet fins ara, generen una illa de calor. És a dir, que fa més calor que a la zona que les envolta. En concret, a l'Hospitalet tenim 2º més i generem la nostra petita illa de calor pròpia. Font: AMB

Què s’hauria de fer? Reduir, fins l’eliminació, el consum de les fonts d’energia fòssils (petroli, gas i carbó) i tendir cap al decreixement econòmic. Ja sé que això no ho farem, malauradament, fins que l’esgotament dels recursos ens ho imposi. El problema és que la crisi climàtica ha esclatat abans d’aquest esgotament.

L'Hospitalet i encontorns, molt més gris que verd. Font: ICGC

Què podem fer a escala local? La primera mesura que qualsevol ajuntament s’hauria de plantejar és deixar de construir i reformar amb criteris de sostenibilitat els edificis ja construïts.

La segona, augmentar l’espai natural i agrícola, els parcs i les zones verdes i fer-hi un seguit d’espais que reuneixin les característiques per ser considerats “refugis climàtics”.

El punt de partida de l’Hospitalet és molt dolent: les densitats de població més altes i les zones verdes per habitant més baixes del país. I ja no podem culpar només al franquisme; en més de 40 anys d’ajuntament democràtic es podien haver fet més parcs i menys blocs.

Avinguda de Catalunya, a les Planes, l'any 1994. En el seu moment es va urbanitzar al servei dels cotxes. Potser cal replantejar-se alguns espais de la ciutat.

Però ja no n’hi ha prou amb tenir una ratio de zones verdes per habitant mínima. Una part significativa d’aquests espais han d’ajudar-nos a passar els estius i les onades de calor, han de ser refugis climàtics.

Quins requisits ha de tenir una zona verda perquè la puguem considerar un refugi climàtic? Jo diria que hi ha una característica imprescindible: l’ombra generada per arbres. Dues característiques més són més que convenients: sòl natural o de terra i aigua corrent o polvoritzada.

Les voltes verdes dels arbres grans i consolidats són fonamentals. El cas del Parc de l’Alhambra, que va anar de poc que se’l carreguessin, n’és un exemple. En les darreres setmanes estem lluitant perquè no es talin els arbres del Carrer Dr. Martí i Julià. Si generen algun problema s’ha de buscar una altra solució, com fer el carrer de vianants o podar millor els arbres. El criteri de la conservació de la volta verda ha de ser prioritari en aquests moments.

El sòl natural o de terra és clau perquè absorbeix l’aigua, permet el creixement de gespa o vegetació i, potser el més important, no s’escalfa tant com el ciment o l’asfalt.

Finalment, l’aigua, en un corrent, polvoritzada, en cascada, etc. també refresca l’ambient. En moltes ciutats es fan jocs infantils amb raigs d’aigua.

On fer els refugis climàtics? És molt important fer-los en zones cèntriques i accessibles a la gent gran. Per exemple, al Parc de Les Planes té habilitada una zona de refugi climàtic, però cal pensar en un altre al barri perquè la gent gran no pot arribar-hi amb facilitat. Passa el mateix amb els parcs de l'anomenada "cornisa verda", els de la Torrassa o Can Cluset.

El Parc de la Torrassa ens il·lustra molt bé de la situació de la ciutat. És un parc amb poc manteniment, com es veu a la foto, i que va haver de ser reduït perquè el club de futbol del barri pogués tenir un camp. Com veiem, el pendent el fan poc accessible i a les nits pot generar inseguretat. Al fons, el Transformador, un element patrimonial de primer ordre, que ha patit pèrdues perquè va predre li van retitrar la seva protecció.

La proposta de l’Ajuntament de sis refugis climàtics és un insult, una burla a la ciutadania. Tres parcs (Can Buxeres, Alhambra –el que s’ho volien mig carregar-  i les Planes) i tres edificis públics (els poliesportius del Centre i el Gornal i el CC Tecla Sala).

Als parcs no s’han fet cap mena d’arranjaments en la línia de crear un espai que es pugui qualificar de refugi climàtic. Fins i tot, no s’han reparat unes parts del Parc de l’Alhambra que podrien fer aquesta funció.

Parc de Can Buxeres, l'any 2021.

Lo dels edificis públics és vergonyós. On hem d’anar si no som socis dels poliesportius? al vestíbul? I on seurem al CC Tecla Sala? al terra de les sales d‘exposicions?

I la gent de Pubilla Casas, Can Serra, Bellvitge, Collblanc-la Torrassa, el Gornal, Sanfeliu o Granvia Sud?

Cal fer dues coses: reformar part dels parcs existents i, sobretot, guanyar espai a l’asfalt i fer nous parcs i zones verdes amb una part que sigui refugi climàtic, com a mínim un per barri i a una zona cèntrica accessible per a la gent gran.

En un acte públic en el que l’Ajuntament va presentar al veïnat el projecte de la Plaça de les Palmeres, sense possibilitat de modificació, ens va dir que hi tindria tres refugis climàtics. Vaig preguntar al tècnic municipal quins requisits tindrien aquests espais i em va contestar que l’arbrat. El terra seria de paviment i els corrents d’aigua no seran utilitzats perquè poden generar problemes, com la legionella.

La bona notícia és que l'Ajuntament es planteja que hi hagi refugis climàtics en els parcs. La mala notícia és que no els fa, reprodueix el parc tradicional en un moment en el que calen propostes noves.

Cal obrir un debat als barris per escollir els llocs on fer-ne. Alguns suggeriments:

A Bellvitge, un al Passeig i un altre al Parc.

Al Gornal, a l'Avinguda Carmen Amaya.

A Santa Eulàlia, millorar el Parc de l'Alhambra i al projectat de la Plaça de les Palmeres.

Aquest racó del Parc de l'Alhambra tenia grans possibilitats. Avui ja no hi és. Foto 2017 de @nataliapiernas.

A Granvia Sud, a la Plaça del Repòs.

A la Torrassa, Collblanc, les Planes i Pubilla Casas es podrien habilitar zones dels escadussers parcs que hi existeixen. Tanmateix, el que caldria és una política de compra de terrenys per evitar noves construccions de blocs i creació de parcs.

A Can Serra, a la Plaça de la Carpa.

Al Centre, a les noves mansanes que malauradament s'estan construint al llarg de l'Avinguda del Carrilet.

A Sanfeliu encara queda un solar a tocar del Carrer Estronci, si no l'omplen amb blocs gegantins, com han fet amb la vorera del davant.

Sanfeliu, l'any 2022

A Sant Josep, a més de millorar la Plaça de la Serp, caldria fer permeable l'Avinguda del Carrilet i guanyar espais en el poligon de la Carretera del Mig. 

Hem de recordar que hem perdut l'oportunitat històrica de fer un pulmó vers a Cosme Toda, el centre geogràfic de la ciutat, que podia haver influït directament en quatre barris. Però per això cal tenir un projecte de ciutat.

Per un altre article, els refugis a parcs infantils i escoles, als edificis públics i les possibilitats d'introduir la natura als edificis i carrers.