PATRIMONI AL DISTRICTE VI (EL GORNAL, BELLVITGE I LA MARINA)

 Continuem amb la sèrie d'articles de patrimoni, després dels dedicats als cementiris, la Florida-les Planes, Pubilla Casas, Sanfeliu, Sant Josep i Can Serra.

Aquesta zona de la ciutat és la que conserva més zona natural, més restes del passat agrari i alhora dos polígons de la segona meitat del segle XX, quan l’Hospitalet va adquirir la seva actual fesomia.

Una de les moltes imatges que conservem de l'Ermita de Bellvitge abans de la construcció dels blocs, quan era envoltada de camps de conreu.

Els principals elements serien:

1) Riu Llobregat i la seva llera, l’únic espai natural de la ciutat. La proposta de Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) presentada per la consellera el juny de 2022 inclou tota la superfície des del riu fins l’espai agrari, ambdós inclosos. És un reconeixement més de l’extraordinària importància d’aquest espai.

2) Espai agrícola. Aquestes hectàrees són el reducte d’un passat agrari importantíssim. La zona agrícola té un enorme valor patrimonial natural, històric, paisatgístic, educatiu, terapèutic i, cada vegada més, econòmic. El Grup de Patrimoni de l'Hospitalet va proposar que tota aquesta zona fos declarada BCIN.

3) Ca l’Esquerrer, una masia construïda el 1572, i que ha patit diverses reformes al llarg dels anys. Potser és la masia de l’Hospitalet que conserva més elements artístics, però també és la més desconeguda, car és en mans privades i és difícil d’apropar-se.

Ca l'Esquerrer, l'any 1994. Font: PEPPA, 2001

4) Cal Trabal. Segons la fitxa del PEPPA vigent aquesta masia es va construir l’any 1769. Un edifici superb, en ple funcionament com a centre d’una explotació agrària.

Cal Trabal. Font: Diputació de Barcelona

5) Cal Masover Nou. Una gran masia, per la tipologia, probablement de l’Edat Moderna, com les dues anteriors. Malauradament, és en un estat de conservació molt dolent, perquè els responsables ho permeten.

Cal Masover Nou, l'any 2010. Avui, el seu estat ha empitjorat. Atenció al relleu escultòric de la llinda de la finestra principal. Font: Imatges retrospectives...

6) Cal Capellà, actual Restaurant La Marina. N’és una masia del segle XIX que encara conserva les canalitzacions de les sèquies del Canal de la Infanta i patrimoni moble de l’època agrària. Carretera de la Feixa Llarga, 47.

7) Cal Rovira, una petita masia probablement del segle XIX i amenaçada pel PDU Biopol Granvia. Camí de Pau Redó, 10.

Cal Rovira

8) Cal Jaume de la Vidala o Cal Terol·lo, una masia de la que queda poc, ignorada per tothom, entre les cotxeres de la TMB i un aparcament de camions.

9) Torre Gran. Un dels grans misteris del patrimoni local. Què era aquest edifici? Quan fou construït? Una meravella arquitectònica possiblement del segle XVIII que cau a trossos de mica en mica, enmig de la indiferència de les institucions responsables, Generalitat i Ajuntament.

La Torre Gran abans del seu abandonament i en una foto de 2014. El seu estat actual és molt pitjor.

10) Canalitzacions del Canal de la Infanta. A la part superior de la zona agrícola de Cal Trabal es conserven algunes sèquies i infraestructures de regadiu en ús, de la xarxa del Canal de la Infanta. Un testimoni viu del passat agrícola de la ciutat.

11) Església de la Mare de Déu de Bellvitge i jaciment arqueològic annex. Poc es pot afegir a aquest edifici medieval, amb frontó barroc. Només recordar que unes excavacions en tot el perímetre ens poden il·lustrar del nostre passat més llunyà.

La diferent fàbrica de les parets de l'Ermita ens indica que ha estat construïda i reconstruïda diverses vegades. El campanar i les parts visibles més baixes són de l'època medieval, gòtica. La part anterior, romànica, és sota terra, com els enterraments.

Passem a l’època contemporània, la dels blocs.

12) Cabina telefònica. Última de les antigues cabines de tota la ciutat, al Carrer del Prat de Bellvitge.

13) Edifici per a la Caixa de Barcelona (1970; originalment, una biblioteca), d'en Pere Llimona i Xavier Ruiz.

14) Estació de Servei (1970), de Juan Salichs Sintas, l'arquitecte dels darrers plans del barri i el que va dirigir la seva construcció.

15) Font construïda pel veïnat l’any 1979.

16) Passeig de Bellvitge. Una de les conquestes més emblemàtiques del moviment veïnal de la ciutat. Durant unes setmanes, entre 1975 i 1976, es van produir manifestacions i concentracions diàries contra les obres, amb importants enfrontaments amb la policia. Al vespre, la població del barri desfeia el s’havia construït aquell dia. Fins i tot, es va tombar la formigonera, el que va esdevenir el símbol del triomf veïnal.

17) Monument d’homenatge a Ramon Fernández Jurado (1988).

18) Escultura Fusions (1991), de Ferran Soriano.

19) Història del’Olimpisme (1991), mural que era a l’estadi de Beisbol, actual camp del C.E. l’Hospitalet, que va ser retirat pel mal estat de conservació.

El mural de Gabarrón al seu emplaçament original.

20) La Bòbila (1992), escultura de Joan Junyer.

21) Parc de Bellvitge (1998). Espai conquerit pel moviment veïnal de la dècada de 1980 i 1990. Després de 10 anys de lluites i plantades d’arbres, es va aconseguir aquest gran parc.

Segona plantada d'arbres per a reivindicar el Parc de Bellvitge, organitzada per l'Associació de Veïns i el Grup Ecologista, el 1989. Foto de Simón Rovira. Font: Històries de Bellvitge.

22) Fanals del Parc de Bellvitge (1998), amb un disseny que permet tenir plaques fotovoltaiques.

23) Conseqüència d’equilibris (2001), escultura de Ferran Soriano al Parc de Bellvitge.

24) Hotel Hesperia Tower (2002), de Richard Rogers i Alonso Balaguer.

25) Homenatge a les dones (2018), escultura d'Alfredo Sánchez a l'Avinguda Carmen Amaya del Gornal.

26) El Jardí de les Emocions és un espai creat l'any 2021 a l'Hospital de Bellvitge, arran de l'experiència de la pandèmia de COVID-19. Inclou l'escultura Ens en sortirem, d'Alfredo Sánchez.

Ja sabeu, si teniu suggeriments, feu-los, si us plau!