COMPLIM A L'HOSPITALET ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE ? (I)

El setembre de 2015 va ser aprovada per l'Assemblea General de l'ONU l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, que es desplega en 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS), amb els que es proposa abordar els grans problemes mundials: la pobresa, el canvi climàtic, l’educació, la salut, la igualtat de gènere, la pau, etc. Cada ODS inclou diferents metes, que en total són 169.

Les metes són mesurades amb un indicadors numèrics, el que permet veure la situació d’un territori, la seva evolució en el temps i la comparació amb d’altres llocs. Recentment ha estat publicat l’informe Los ODS en 100 ciudades españolas, en el que hi és l’Hospitalet.

En aquest gràfic es veu quins són els objectius en els que anem millor i pitjor.

És un document en el que trobem moltes dades de la ciutat i en el que veiem en quins aspectes sí que complim amb els objectius i en els que hem de millorar. Cal recordar que el compliment d’aquests objectius no és una opció benintencionada, és una necessitat en la que ens juguem la supervivència, tant la nostra particular, com la global com espècie.

Objectiu 1. La fi de la pobresa

Ratio 20/20 de desigualtat de renda. És el percentatge dels ingressos del 20% més pobre de la població respecte als ingressos del 20% més ric. A l’Hospitalet és 8,08 %. És un valor relativament alt en el context de les ciutats espanyoles (que oscil·len entre 4,75 i 10,73 %), però ens està dient que el 20 % de les famílies més riques de l’Hospitalet són 12 vegades més riques que el 20 % de les famílies més pobres.

Pressupost municipal dedicat a serveis socials. A l’Hospitalet és de 95,8 € per càpita (2018). Es troba a prop dels 100 € que l’informe considera el llindar del que és correcte, però no arriba.

Taxa de població en situació de pobresa alta. A l’Hospitalet el 10,9 % de la població té uns ingressos per sota del 40 % de la mitjana espanyola (2017), una situació intermèdia en els termes que proposa l’informe.

Taxa de pobresa infantil. A l’Hospitalet el 32,8 % dels menors de 18 anys tenen uns ingressos per sota del 60 % de la mitjana espanyola (2017), que és una dada relativament alta en el context espanyol.

Taxa de població en risc de pobresa. A l’Hospitalet el 21,8 % de les famílies tenen rendes per sota del 60 % de la mitjana espanyola, també una dada en una zona intermèdia respecte a les ciutats de l’informe.

Objectiu 2. Fam zero

Agricultura ecològica. La superfície d’agricultura ecològica respecte a la superfície agrícola total és de 5,89 % (2015), molt més a prop del pitjor valor (0,2) que del millor (26,6).

Preus de consum d’aliments. Índex de 106, 39 (l’índex 100 és l’IPC de maig del 2020), dels més alts de les ciutats analitzades.

Taxa d’ocupació en agricultura. 0,3 % de la població activa (2018), molt baixa.

Explotacions agràries i forestals. 0 %

Les terres agrícoles de Can Trabal són un factor de desenvolupament sostenible, de millora de la nostra vida. No hauríem de plantejar-nos la seva destrucció!

Superfície de conreus. Només un 1,91 % del terme municipal (2014), molt baixa.

Objectiu 3. Salut i benestar

Fertilitat adolescent. De cada mil noies de 10 a 19 anys, 5,57 són mares (2018), el que és una de les dades més altes del país.

Mortalitat infantil. És de 5,48 nadons morts en el seu primer any de vida per cada mil naixements (2018). Aquesta dada, que és especialment sensible, és més aviat a la franja alta de les ciutats de l’informe. Hem de tenir en compte que la mortalitat infantil a Catalunya l’any 2018 va ser de 2,42. A l’Hospitalet és a prop de ser el doble!

Morts prematures. Morts de menors de 65 anys, 306,63 per 100 mil habitants (2018). També en la franja alta de les ciutats espanyoles.

Morts per suïcidis. A la ciutat la taxa és de 9,06 per cada 100 mil habitants (2018), mentre que a Catalunya és de 6,9.

Morts per accident de trànsit. Tenim un 0,38 per cada 100 mil habitants (2017), el que és una dada molt baixa. La mitjana a Espanya és de 3,7 i a la UE és de 5,1.

Esperança de vida. Una dada cabdal; a l’Hospitalet és de 83,25 anys (2018). A Catalunya és de 83,6 anys i a la Unió Europea és de 81 anys. A més, l’esperança de vida ha pujat en relació a l’informe de dos anys ençà, quan era de 82,99 anys.

Després hi ha un seguit d’indicadors relacionats amb morts per diverses malalties, en les que tenim dades bones i dolentes (del 2018):

Tuberculosi. La millor de les dades possibles, 0 morts. Tumors del sistema respiratori. Una dada molt relacionada amb el tabaquisme o la contaminació: 117,77 morts per cada 100 mil habitants. Som en la franja alta, malauradament. Malaltia infecciosa del sistema respiratori. És de 19,25 per mil habitants, en la franja baixa del país.

Hepatitis vírica. És de 3,77 per mil habitants, en la franja alta. VIH i SIDA. A l’Hospitalet, la taxa és de 1,89 morts per mil habitants, en la franja alta.

Abús de drogues i alcohol. A l’Hospitalet és 1,51 per mil habitants, en la franja alta del país. Malalties no transmissibles. 849,68, més a prop del llindar dolent que del bo.

Aconseguir els ODS també és el fruit de les lluites socials.

Objectiu 4. Educació de qualitat

Població matriculada en una titulació superior. Una dada preocupant, només 10 per cada mil habitants (2017), molt baixa.

Despesa municipal en educació. Arribem als 47,96 € per habitant (2018), a la franja alta però no a la més alta.

Accés a serveis en l’educació preescolar. Un 53,87 % de la població de 0 a 4 anys (2018), una dada de les més baixes de les ciutats analitzades.

Població amb nivell d’educació màxima de secundària. Un 42,04 %  de la població de 25 a 64 anys té fins a aquest nivell d’estudis (2018), una dada alta, el que ens situa en la franja dolenta de les ciutats de l’informe.

Població amb nivell d’educació màxima de 2n cicle de secundària. Un 26,61 % de la població 25-64 anys té com a màxim aquesta titulació (2018), el que és un valor alt.

Població amb nivell d’estudis superior. Tenim un 31,35 % de la població 25-64 amb aquesta titulació (2018), el que és una dada intermèdia.

Objectiu 5. Igualtat de gènere

Bretxa salarial en pensions. Les pensions de les dones són un 31,19 % inferiors a les dels homes (2018), una bretxa de les pitjors a les ciutats de l’informe.

Bretxa salarial en assalariats. Els salaris de les dones són un 23, 73 % inferiors als dels homes (2018), una bretxa superior a la mitjana de les ciutats analitzades.

Violència i explotació sexual. El valor és de 52,09 agressions sexuals per cada 100 mil habitants (2019), en la pitjor franja de les ciutats de l’informe.

Violència de gènere. La dada és de 87,26 denúncies per aquesta raó per cada 10 mil habitants (2019), en la franja baixa.

L'antiga masia de Can Colom acull el Centre d'Atenció i Informació a la Dona (CAID).

Paritat en càrrecs electes. El 48,15 % de les regidories són ocupades per dones (2019), incloent l’alcaldia; en això sí que hem arribat a la paritat.

Algunes conclusions

Totes i cadascuna d’aquestes dades mereixen una anàlisi profunda. Però podem començar amb algunes conclusions de les que són més importants.

Tenim molt de camí per recórrer per tal de millorar el desenvolupament sostenible de la població de l’Hospitalet i contribuir al de la població mundial. Recordeu: actua localment, pensa globalment.

La pobresa és un greu problema, una pobresa que pateixen especialment les dones. Ja sabem que l’Hospitalet és una ciutat de classe treballadora, de gent més aviat pobre. Veiem que la despesa municioal en assistència social hauria de millorar. La pobresa, però, s’ha de combatre d’altres maneres, des d’àmbits polítics i socials per sobre del marc local.

Tanmateix no hem de renunciar a fer-ho. Hem d’afavorir la creació d’un teixit productiu local d’alt valor afegit, amb generació de rendes dignes. Això es diu Economia Social i Solidària, cooperativisme, etc. Els sectors on podem fer-ho: la rehabilitació d’edificis, la transició energètica, la reducció de la bretxa digital...

L’agricultura ecològica i de proximitat és un dels ODS. Ara resulta que els terrenys agrícoles que encara tenim són un factor de desenvolupament! I se’ls volen carregar!

És més que evident que hauríem de mantenir i ampliar aquestes terres de conreu, regenerar un sector agropecuari local que, a més, fos un focus d’educació mediambiental.

Les terres de conreu de Can Trabal han de ser ampliades.

A veure si ho tenim clar tots plegats: el PDU Granvia-Llobregat i tota la resta de plans urbanístics que afecten el Delta del Llobregat són un atemptat directe als Objectius de Desenvolupament Sostenible. 

Alguns aspectes de la salut de l’Hospitalet són molt millorables. Cal amb urgència un estudi epidemiològic que ens expliqui les causes de la mortalitat infantil tan elevada que patim, més propera a la de Sèrbia o Bulgària que a la d’Itàlia o França.

Alguns altres indicadors també ens mostren que cal incidir en els aspectes més socials i emocionals de la salut per a reduir les addiccions i els suïcidis.

 

Hauríem d'aconseguir que hi haguessin més flors de veritat

L’educació ha de millorar, especialment en l’etapa 0-6 anys. Tothom coincideix que és una etapa clau pel desenvolupament cognitiu i emocional de les persones. Hem de millorar la xarxa d’escoles bressol, per les que va lluitar tant la Montserrat Company, que en ha deixat fa molt poc.

Els centres de primària i secundària i les escoles d’adults destaquen per les seves bones pràctiques, però lluiten contra un sistema social desigual. Els calen més recursos, evidentment. Mentrestant, la titulació acadèmica de la població de la ciutat no és gaire alta.

La igualtat de gènere també és lluny d’assolir-se. Els indicadors de l’informe són els monetaris, prou importants, però els altres que percebem en la nostra vida quotidiana també ens ho recorden. Allà on poden arribar amb eficàcia les lleis, com ara en la formació de llistes electorals, sí que se n’aconsegueix. I encara hi ha qui critica les lleis paritàries!

La violència masclista continua sent una realitat. A la ciutat la patim, amb unes 150 agressions i unes 2000 denúncies per violència de gènere per any. Hem d’acabar amb això, eliminant la pobresa de les dones, millorant l’educació, repensant l’urbanisme...

(continuació amb una segona part de l'article)