L'HOSPITALET ALS LLIBRES ANTICS (ANTERIORS A 1808)

Aquest article és una separata ampliada d'un altre que vaig fer l'any 2014. El faig perquè no em deixa fer més afegits en l'anterior. En el primer article trobareu els llibres a partir de 1815.

La referència més antiga que hem trobat de l'Hospitalet a un llibre (gràcies a l’article de Carles Ferrer “L’Hospitalet literari: més realitat que ficció”) és Relacion del viaje hecho por Felipe II en 1585 á Zaragoza, Barcelona y Valencia que va escriure Enrique Cock. Malauradament només és un esment i no conté cap descripció. La podeu trobar aquí. 

Giovanni Antonio Franco. Vero et giusto Disegno della Pianta della Citta et Assedio di Barcelona posta dal’Armi Cattoliche sotto il Comando del Serenisimo D. Gio: D’Austria. L’Anno 1651. El 7 és "Spedaleto".

And. Parisius. Plànol del setge de Barcelona (1652). Amb la L, "lugar del Hospitalet"

F. Gazan. Plano de Barcelona Sitiada por las Armas de Francia... (1697)

Al voltant de 1700, Juan Álvarez de Colmenar  va escriure en francès Les delices de l'Espagne & du Portugal... en les que fa un breu esment a les rodalies de Barcelona (pàgina 599-600).

En les darreres dècades del segle XVIII va arribar a Catalunya la Il·lustració, i amb ella l’enciclopedisme, la voluntat de tenir els coneixements basats en la ciència i la raó ben ordenats i presentats. A partir d’aquest moment tenim algunes obres que ens apropen als pobles i ciutats de l’època final del feudalisme i de l’inici del capitalisme. 

Podem començar pel famós “qüestionari de Zamora”. Francisco de Zamora (1757-1812) fou nomenat magistrat de l’Audiència de Barcelona en 1784, on va viure fins 1791. En aquests pocs anys va deixar empremta del seu tarannà il·lustrat. Per una banda, va enviar un qüestionari a totes les poblacions catalanes per recollir informació de l’estat del país. 

A més, va realitzar diversos viatges, dels que va fer uns relats, publicats per Curial l’any 1973, però que no es troben en línia. En un altre article he parlat dels esments d'aquesta obra de l'Hospitalet. 

Les respostes al qüestionari, de l’any 1789 (el de l’inici de la Revolució francesa) dels municipis del Baix Llobregat i l’Hospitalet es van editar a cura de Jaume Codina, Josep Moran i Mercè Renom, l’any 1992.

Les preguntes les podem trobar entre les pàgines 69 i 78, i les respostes de l’Hospitalet entre les pàgines 158 i 162. Malauradament, Fèlix Norta, el regidor i llaurador que va respondre el qüestionari ho va fer de mala gana, i les informacions no són gaire extenses. Per la lectura, cliqueu aquí.  

 

De Jaume Caresmar, tenim Discurso sobre la Agricultura, Comercio i Industria del Principado de Cataluña del 1780. Fa referència al "Corregimiento de Barcelona" a partir del full 601. 

 

Calaix de sastre, és el dietari que va escriure Rafael d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà, entre 1769 i 1819. Aquest noble tenia propietats a l’Hospitalet i les visitava periòdicament, per la qual cosa va deixar algunes pàgines descrivint el poble. Gràcies a una publicació del Servei d'Educació de l'Àrea d'Educació i Cultura de l'Ajuntament, fet pel Joan Soler i Amigó, i penjada al web del Museu de l'Hospitalet, tenim informació de l’autor i alguns dels textos dedicats a la nostra ciutat (aleshores petit poble). Féu clic, aquí.

 

També diversos viatgers il·lustrats estrangers van venir per Catalunya. Henry Swinburne va ser-hi en 1775, i va descriure els conreus del Delta del Llobregat (pàgina 72). Joseph Townsend va venir en 1786 i va dedicar moltes pàgines als encontorns de Barcelona (de la 161 a 187).

 
En 1787 ho va fer l'anglès Arthur Young, que va deixar algunes pàgines imprescindibles especialment en relació a allò que més l'interessava: l'agricultura.

El francès Alexandre de Laborde també va prendre notes en 1800-01 per fer més tard el seu Itinerari descriptiu de les províncies d'Espanya... (vegeu les pàgines 42 i 43). 

 

A l'obra anònima A tour though the principal provinces of Spain and Portugal: performed in the year 1803 with cursory observations on the manners of the inhabitants hi trobem una descripció de la vall baixa del Llobregat (pàg. 10).

 

L'article de Quim Solias afegeix d'altres descripcions de l'Edat Moderna, escrites, de Miquel Parets (1626) a Antonio Ponz (1796), i gràfiques.