El novembre de 1972, l’Hospital de Bellvitge farà 50 anys. Tanmateix, el seu impacte a la història de la ciutat va començar abans, com ara veurem.
El disseny
L’Hospital de Bellvitge respon al “Plan Nacional de Instalaciones Sanitarias”, que gradualment va imposar el model d’hospitals molt grans, anomenats “residències” o “ciutats sanitàries”. La primera instal·lació d’aquesta mena a l’àrea de Barcelona va ser l’hospital de la Vall d’Hebró, l’any 1955, amb el nom de “Residencia Sanitaria Francisco Franco”.
Els equipaments socials en general i els sanitaris en particular sempre anaven molt per darrera de les necessitats de la població [i]. L’Hospitalet, que en 1970 tenia un quart de milió d’habitants, no en tenia cap hospital. Llavors es plantejà la construcció de l’Hospital de la Creu Roja, inaugurat el novembre del 1971, i la construcció d’un de metropolità a Bellvitge, on s’estava construint el barri des del 1964.
 |
| Projecte de l'Hospital. Font: Arxiu de l'Hospitalet |
L’edifici fou projectat per Martín José Marcide, a qui anaven els encàrrecs de l’Instituto Nacional de Previsión en aquells anys. El model arquitectònic era l’anomenat d’infermeria, amb torres de plantes circulars, en aquest cas tres torres disposades en forma de trèvol. Ja n’havia desenvolupat aquesta tipologia als edificis de les maternitats de La Paz a Madrid i la Vall d’Hebró [ii].
La construcció de l’hospital
Els terrenys agrícoles van ser expropiats i indemnitzats amb un total de 78 milions de ptes de l’any 1969.
 |
| El barri de Bellvitge en construcció, vers 1968. Al quadrant superior de la dreta, l'espai on es construirà l'hospital. |
La construcció dels edificis es va fer molt ràpidament. La pressió a l’empresa era traslladada als paletes, el que feia que les condicions de treball imposades per Dragados y Construcciones fossin dures i perilloses. Això va provocar una vaga, en un temps en el que les vagues eren il·legals.
El promotor de la mobilització va ser en Jaume Valls, militant del PSUC i CC.OO. Malgrat que l’obra va ser encerclada per la policia, la unitat i la unanimitat dels treballadors van aconseguir una pujada del 40% del sou, vestuaris, un menjador, mesures de seguretat, etc. Es considera una de les més importants fites del moviment obrer i de l’antifranquisme d’aquella època.
Un altre contratemps en la construcció va ser la gran inundació de setembre de 1971, potser l’últim dels grans desbordaments del Llobregat.
Finalment es va inaugurar el novembre de 1972, amb la visita dels aleshores Prínceps d’Espanya. El centre hospitalari va rebre el nom de Hospital Príncipes de España. Ciudad Sanitaria de Bellvitge.
Els primers anys i el conflicte dels MIR
L’aïllament de l’hospital va fer que trigués en completar-se la plantilla, especialment d’infermeres, una feina aleshores exclusivament femenina. Tampoc es van enllestir les instal·lacions fins a tres anys després.
 |
| Centraleta telefònica de l'Hospital l'any 1972. |
L’any 1975 va ser els del conflicte dels MIR, els metges i les metgesses interns residents que demanaven contractes laborals i condicions dignes. L’epicentre de la lluita a Barcelona va l’hospital de Bellvitge, que va ser acordonat per la policia, que va arribar a entra a colpejar al vestíbul.
La lluita es va guanyar, tot i que van haver detencions i acomiadaments. Finalment, les persones amb pena de sedició van ser amnistiades i tornades a contractar un cop mort Franco.
 |
| Foto de la residència d'infermeria presa des de l'Hospital, l'any 1978. Foto de Joan Massats. |
A partir de 1976 l’hospital és totalment en marxa. Tot i les dificultats, havien començat activitats pioneres al país, com el trasplantament de còrnia o el tractament de l’anorèxia. També de seguida van començar les ampliacions, com l’escola i residència d’infermeria.
Èxits mèdics i mediàtics
A partir d’aleshores, la història de l’Hospital és el de la nostra sanitat pública: milers i milers de persones treballant per millorar la nostra salut, amb molts encerts, algunes errades, sempre amb problemes de finançament... De tot això en puc parlar en primera persona i només que puc agrair el que l’Hospital de Bellvitge (les persones que hi treballen i les que fan possible que en funcioni) ha fet pel meu entorn familiar.
 |
| Els encontorns de l'Hospital l'any 1987. |
Normalment es recorden les fites com trasplantaments pioners de ronyó, de fetge, etc. Però no hem d’oblidar els milers de visites i d’intervencions diàries.
Als èxits mèdics podem afegir l’èxit mediàtic Bellvitge hospital, una sèrie de TV3 que mostrava la vida quotidiana del centre, tant del punt de vista dels pacients com dels professionals. Fou emesa a partir del gener de 1999.
Ampliacions
A partir de 1984 la gestió va ser traspassada a l’ICS. L’augment de l’oferta de serveis va continuar i, potser am una mica de retard, anava acompanyada d’un increment d’edificis, fins els set conjunts actuals.
L’any 1987 l’ICS es fa càrrec de l’Hospital Duran i Reynals i el va dotant de serveis i el va incorporar a la Ciutat Sanitària de Bellvitge. Finalment, l’any 1995 es va crear l’ICO.
Destaquem que en 1990 s’arribà a un acord amb la Universitat de Barcelona i l’hospital va començar a a nomenar-se Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge (CSUB) i comencen a construir-se les primeres aules, laboratoris, etc. Des del 2002, el nom de l’establiment és Hospital Universitari de Bellvitge (HUB).
 |
| L'edifici de la UB en primer terme i els de consultes externes en segon terme. |
Les altres ampliacions més importants han estat l’edifici de consultes externes (2006) , l’ampliació del campus universitari (2012) i l’edifici d’urgències (2014) i l’edifici per tractar la COVID (2020).
A més de les ampliacions d’infraestructures, serveis terapèutics i preventius i activitats docents lligades a la UB, també s’ha desenvolupat la recerca. El 2004 es va crear l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), per centralitzar i impulsar-la. L’existència de l’IDIBELL, l’ICO i la UB a l’entorn de l’Hospital va promoure la creació del Biopol’H, l’any 2010, un clúster que pretén atraure activitats biomèdiques a la zona.
Escenari de lluites socials
La crisi de 2008 va generar una resposta per part del poder consistent en retallar les despeses socials bàsiques de l’Estat del Benestar per eixugar els problemes financers dels bancs.
Aquesta agressió va provocar una resposta social, en la que l’Hospital de Bellvitge va ser un dels principals escenaris. A més de les mobilitzacions puntuals, des del 2012, cada dimecres, el grup anomenat Rebelión Bellvitge es concentra a la port del Hospital per defensar la sanitat pública.
 |
| Manifestació de Rebelión Bellvitge l'any 2016. |
Amb el parèntesi dels confinaments i amb l’alternança en els darrers temps amb les concentracions a l’Hospital General de l’Hospitalet, deu ser la lluita pels serveis públics més constant del país.
Potser sigui el fet de ser a l’Hospitalet el que ha fet que els més de 50 anys d’història de l’Hospital de Bellvitge comencin i acabin amb lluites socials.
Per finalitzar, el vídeo corporatiu del 50 aniversari de l'HUB.
ANNEX FOTOGRÀFIC
 |
| Inauguració de l'Hospital, el 8 de novembre de 1972 |
 |
| 1985 |
 |
| 2016 |
 |
| L'edifici de la COVID en construcció, novembre de 2020. |
[i] L’any 1970 Itàlia tenia 9,8 llits d’hospital per cada mil habitants i Espanya en tenia 4,7. L’any 1979, França tenia 11,1 llits d’hospital per cada mil habitants i Espanya en tenia 5,5; www.bancomundial.org
[ii] PIELTÀIN, Alberto. Los hospitales de Franco. La versión autóctona de una arquitectura moderna, Tesi doctoral, UPM, 2003, pàg. 100-105 https://oa.upm.es/4331/1/ALBERTO_PIELTAIN_ALVAREZ_ARENAS_b.pdf
No hay comentarios:
Publicar un comentario