miércoles, 2 de noviembre de 2016

L'HOSPITALET I EL TURISME



El següent article té el seu origen en la xerrada que vaig fer el passat 28 d’octubre a l’Ateneu Cultural Catalònia, a la seva seu, a Collblanc. Moltes gràcies per la seva invitació i confiança i per la seva amabilitat.

Un dia vaig sentir que algú deia que uns anys ençà existia aquesta dita: “Estàs més perdut que un turista a l’Hospitalet”. Ves per on, l’any 2016 a algú altre se li acut fer un article amb el títol “L’Hospitalet i el turisme” i no el prenen per boig. Què ha passat?

La Plaça Europa en 2008. A la dreta, l'Hotel Porta Fira en construcció.

Espanya és el 3r país del món en quantitat de turistes i el 2n en ingressos. El 50% venen de Regne Unit, Alemanya i França.

En 2016 han entrat a Espanya 75,6 milions (M) de turistes, que s’han gastat uns 77 mil M €. Això significa l’’11% del PIB i el 14% de l’ocupació del país.

Amb la crisi, el turisme ha guanyat importància relativa. Abans de 2010 el turisme era un 10% del PIB i l’12% de l’ocupació. Per tant, és un sector que ha resistit o crescut mentre que la recessió feia baixar la majoria dels altres sectors. El sector de l‘automoció significa el 10% del PIB i la construcció no arriba al 6%, encara que com sabem és molt fluctuant i vers el 2006 era del 12% del PIB.



Catalunya atrau una quarta part dels turistes estrangers que arriben a Espanya, uns 17 M. Si els sumem 10 M de catalans i 5 M de la resta d’Espanya, també tenim un sector que és el 12% del PIB català.

El turisme més important és el de “sol i platja”, però darrerament s’ha produït un fenomen molt important: l’explosió turística de la ciutat de Barcelona. A hores d’ara, Barcelona és la 12ª ciutat de món més visitada. En 2015 van allotjar-se 8,3 M de visitants als seu hotels (recordem que Catalunya té 7,5 M d’habitants). Això són uns 15 mil M €, que fa que sigui la 6ª ciutat en el món per ingressos. I en el primer semestre de 2016 ja ha crescut un 11% en relació a 2015…

Això ha fet que la suburbialització dels municipis al voltant de Barcelona torni a funcionar, com abans havia passat amb l’agricultura o la indústria. S’hi localitzen establiments hotelers a l’Hospitalet per la proximitat de Barcelona. O per la localització d’infraestructures que tenim a l’Hospitalet per la proximitat de Barcelona: el cas més evident és la Fira.

A hores d’ara, l’Hospitalet és la 12ª localitat catalana per places hoteleres (4.638 a finals de 2015) i la 7ª en recaptació de la taxa turística, perquè a Barcelona i l’Hospitalet la recaptació per client és major. De les places hoteleres, 666 eren pisos turístics. Fent una aproximació a partir de la recaptació de la taxa hotelera, podem dir que la facturació dels establiments hospitalencs deu ser d’uns 450 M €.



A l’Hospitalet tenim 13 hotels, més de 30 establiments d’apartaments, i un alberg. La major concentració es dóna al voltant de Granvia i Fira, i en segon lloc, Collblanc. L’alcaldessa va anunciar la construcció d’un altre hotel de la cadena Easy de 10 plantes a la Granvia el passat mes d’abril. I també va dir que treballava per atraure’n més.

Fins aquí, les dades. Ara, valorem. Tot plegat, és bo o dolent? Quines són les conseqüències bones i les dolentes?

L'Hospitalet, 2017.


OPORTUNITATS

L’efecte positiu del turisme és bàsicament l’econòmic. Uns anys ençà podíem dir que afavoria l’intercanvi d’idees o de costums… Ara ja no cal el turisme per tot això. La part bona del turisme és la riquesa i l’ocupació que genera.

Quin impacte directe té per l’Hospitalet?  La població ocupada en aquest sector, els impostos que paguen els hotels i la part que arriba a l’Ajuntament de la taxa turística (un 30%), aprovada al Parlament de Catalunya l’any 2012. Uns 203 mil € en 2015?

Al Centre d’Estudis fa temps que veiem la nova situació de centralitat metropolitana de la ciutat, i el seu nou paper en el sector turístic. Creiem que podem aprofitar l’oportunitat d’una manera més intensa. Sabem que el turisme va a Barcelona i que cap element local pot competir amb Gaudí. Per tant, serà molt difícil atraure visitants. Però el que hem de tenir ben present és que no els hem d’atraure, ja hi són. Podem plantejar-nos un objectiu ben a l’abast. Hem d’aconseguir que una part dels que dormen als hotels de la ciutat dediquin una part del seu temps a visitar l’Hospitalet.

Fa dos anys que vam plantejar al regidor de Cultura que havíem de senyalitzar i posar en valor els elements patrimonials de la ciutat. La seva resposta va ser ràpida i positiva. El problema va venir quan vam haver de coordinar Cultura amb Urbanisme. El cas és que dubto que pel proper estiu n’hi hagi alguna mena de rètol que indiqui als milions de visitants del Camp Nou que a 20 passes de la boca del metro n’hi ha un mercat Art Déco on, a més, poden comprar de tot com a La Boqueria. I ni goso somiar amb la prolongació de la línia del bus turístic cap a un Can Rigalt restaurat i visitable.

Al Centre d’Estudis ja hem entregat els textos de 10 elements patrimonials i treballem en els 10 següents. Ara manca la voluntat política de materialitzar les senyalitzacions i impulsar activitats que puguin produir un benefici econòmic. Fa temps que es parla de fer alguna cosa a Can Trias que és al davant mateix de la Fira…

La xemeneia de Can Trias, entre els gratacels.

Una bona notícia es va produir en juliol de 2015, quan l’Hospitalet va aconseguir el certificat de Destí Turístic Esportiu. Aquesta és una altre línia positiva que s’hauria d’aprofundir. En qualsevol cas, l’Ajuntament ha vist la importància que va assolint el sector a la ciutat, i des de l’any passat que la regidoria de temes econòmics es diu “de turisme i desenvolupament econòmic”.


PERILLS

PISOS TURÍSTICS

Sembla que des de les manifestacions de la Barceloneta de 2014 que hem pres consciència que el turisme també té importants perills. Potser el més conegut arran dels fets de la Barceloneta és el dels apartaments turístics. Els il·legals perquè no paguen impostos, etc, i juntament amb els legals, perquè poden generar greus problemes de convivència. Per dir-ho d’una manera suau: els inquilins d’un apartament turístic és força possible que no tinguin grans escrúpols per fer soroll, embrutar, etc… en el bloc on vivim. 



MASSIFICACIÓ

Omplim la ciutat d’hotels per guanyar molts diners? Si estem d’acord en fomentar el turisme, quants hotels més s’han de construir? 2, 8, 50 més? Ens anem tots i totes i convertim les nostres cases en hotels? Imagino que tothom veu clar que s’ha de posar un límit

També aquest estiu han hagut manifestacions a Roma o Venècia en el mateix sentit. Salou ha dit no a tornar a fer la Saloufest, aquella festa d’universitaris britànics. La pressió de l’Ajuntament i la Generalitat han provocat que no es faci, tot i perdre 5 M €. Sembla que l’Ajuntament de Lloret ha dit que no l’acollirà. Per tant, sembla que avança la consciència que no val tot, que no podem créixer indefinidament. Estaríem disposat a acollir-la a l’Hospitalet?

En el fons, és una part del debat més ample i profund dels límits del creixement econòmic.

Com sabem, l’Ajuntament de Barcelona va suspendre la concessió de llicències turístiques el juliol de 2015. La moratòria d’un any es va prolongar un altre. Mentrestant es debat un mapa turístic barceloní. En març de 2016 es va aprovar el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) que ha posat un límit, pretén el decreixement d’aquests establiments al centre i un moderat creixement a la perifèria. En concret, a Sants preveu un màxim de 450 places més i a La Marina del Prat Vermell, 1.480 places més. En el que es mostra contundent és amb els pisos turístics: ni un més, i no renovar les llicències concedides anteriorment.

Els titulars deien, l’Hospitalet (la Marín) acollirà els hotels que no vol Barcelona (la Colau). En aquesta ocasió (només?) els titulars no responen a la veritat, per ignorància o per interès. El govern de Barcelona, per la banda que toca amb l’Hospitalet no veta als hotels, els limita. 



Per tant, ara per ara, l’Hospitalet acull hotels, no perquè no els vulgui Barcelona (que no és cert que no els en vulgui) sinó per la mateixa raó que fa dos o tres anys, perquè és a prop del centre de la ciutat. A més, en el darrer anys i mig, d’ençà de l’aprovació de la moratòria a Barcelona, no s’ha produït cap onada d’instal·lació d’hotels a la nostra ciutat.

En una recent enquesta, el turisme era la segona preocupació dels habitants de Barcelona. Però també la massificació turística era una de les principals queixes dels turistes mateixos.

Pot arribar la massificació, els pisos turístics plens de joves sorollosos a l’Hospitalet? Sí, és clar que sí, especialment a diverses zones de la ciutat. Jo visc a 4,7 km (59 minuts) caminant de la Plaça Catalunya, a menys de 30 minuts en metro. Si recorden quan han viatjat a alguna ciutat és molt probable que s’hagin allotjat més lluny del centre d’aquella ciutat.

CONTAMINACIÓ

Tota activitat econòmica genera contaminació, que ens provoca greus perjudicis per la nostra salut. Com que els efectes no són immediats, no sabem que la nostra bronquitis es deu als fums provocats pels turistes, però és així.

Cap altra activitat provoca tanta contaminació com els creuers. Barcelona va rebre en 2015 749 escales de creuer, amb 2,5 M de creueristes. Un creuer mitjà genera els fums de 12.000 vehicles, però són uns fums molt més contaminants i perjudicials per a la salut perquè provenen de la combustió de fuel pesant i dels propis residus. La Plaça de l’Ajuntament de l’Hospitalet es troba a uns 8 km del molls on atraquen els creuers. Rebem de valent aquests fums, que s’han detectat fins a l’Aragó.

El Llobregat, 23 de juny de 2015

EFECTES SOBRE L’ECONOMIA

No tots els efectes del turisme en l’economia són positius. Per començar, genera una ocupació molt estacional, és un sector que necessita mà d’obra de forma “flexible”, el que provoca una important precarització i subocupació. Als que som d’història ens agrada fer paral·lelismes, i tot això recorda a la situació que hi havia a les regions espanyoles latifundistes. Hi ha un consens general en que aquella situació provocava molta pobresa i patiment en la classe treballadora, però també era un fre al desenvolupament econòmic general del país, per manca de generació de capitals, demanda interior solvent, etc.

Per altra banda, l’ocupació genera benestar quan les rendes que reben els treballadors són significatives. Treballadors? Potser caldria dir més aviat treballadores. Com sempre, l’esglaó més baix de l’escala sociolaboral és ocupat per les dones, com ara les netejadores d’habitacions. L’explotació en aquest sector comença a ser dels que destaquen històricament. Com denuncien les dones d’un col·lectiu que em sembla admirable per la seva valentia i dignitat, les “Kellys” (nom derivat de “las que limpian”) s’està pagant a 2€ per habitació i s’està obligant a fer més de 20 habitacions al dia. És la cara oculta del luxe i els vestíbuls lluents que fan goig quan passeges per la porta dels hotels.

Quan cobra un/a cambrer/a o un/a cuiner/a? Uns 800 € mensuals? És aquesta l’ocupació que genera el turisme? Dels milers de milions que facturen els hotels, quina part ens arriba als barris de l’Hospitalet, on vivim les Kellys i els cambrers? Ben minsa. On van els beneficis? Els amos i accionistes no viuen a l’Hospitalet i tenen els seus comptes a les Illes Caiman (o Panamà, o Andorra).

Font: www.hosteltur.com, 9 d'agost de 2016
 
EL MONOCONREU

La dimensió del turisme pot arribar a ser excessiva en termes macroeconòmics. No és bo que un sector assoleixi tanta importància relativa. Ja hem oblidat què ens ha passat fa ben poc amb la construcció, que va arribar a més del 15% del PIB? Què passa quan una comarca depèn d’una mica i aquesta mina es tanca?

Si depenem massa del turisme, què passarà quan el turisme decaigui?, què farem amb tants hotels? A hores d’ara, es calcula que el 30% dels turistes que arriben a Catalunya són “prestats” de zones en conflicte. És a dir, si els turistes pugessin anar al Nord d’Àfrica o l’Orient Pròxim hi anirien perquè seria molt més barat.

Ja en la dècada de 1990 les guerres d’Algèria i Iugoslàvia van impulsar un turisme espanyol que donava senyals d’esgotament. I si canvien les modes? I si ja no es fan tantes fires i congressos?

ELS PREUS DE L’HABITATGE

No és només pel turisme, però el turisme és un dels factors que estan impulsant uns grans moviments d’inversions immobiliàries cap a Barcelona i la seva perifèria (i l’Hospitalet ja no és perifèria a efectes geogràfics i immobiliaris). D’això ja parlarem més detingudament en el futur.

Sembla que ens hem de començar a familiaritzar amb les “socimis”, societats d’inversió immobiliària que compren blocs i pisos. I d’on obtenen els diners les socimis?, dels bancs, és clar, que ho han rebut del Banc Central Europeu (és a dir, dels nostres estalvis) que ho està prestant gairebé a interès 0 perquè les entitats financeres facin créixer l’economia. Són al darrera de les operacions immobiliàries que proliferen darrerament a la ciutat o del PDU-Granvia?

Sembla que Barcelona ha rebut en 2015 un 2mil M € en inversions d’aquesta mena (un 80% del pressupost de la ciutat). Això només pot provocar una cosa, una altra pujada dels preus de compra i de lloguer de l’habitatge, i que molts pisos es dediquin a lloguer turístic, i que s’expulsi a la població del barri que not pagar aquests preus… És a dir, una forma de gentrificació.

A més, si el lloguer turístic ofereix quatre vegades més de beneficis que el lloguer residencial, podem vaticinar que viure de lloguer a molts barris de Barcelona i l’Hospitalet pot esdevenir un record del passat en poc temps.
Dos hotels a zona de Granvia.

CONCLUSIÓ

El turisme ofereix possibilitats a la nostra ciutat. Ja tenim un volum considerable de persones que s’allotgen als establiments hotelers, la quantitat dels quals encara té un cert marge de creixement. Tanmateix caldria consensuar un límit a aquest increment, a més de vetar els pisos turístics. Hauria d’haver un pla semblant al PEUAT a l’Hospitalet. Jo demano per l’Hospitalet el que s’ha fet a Barcelona. A més, hauria d’haver un plantejament metropolità del fenomen turístic, en el que els interessos dels habitants estiguin per sobre dels interessos de les empreses hoteleres.

Cal posar en valor el nostre patrimoni i plantejar-se activitats que puguin retenir als nostres monuments, museus,  restaurants, etc a una part dels visitants que només dormen o passen fugaçment per la ciutat. I cal que aquestes activitats no quedin en mans de les grans empreses que aspiren els diners i se’ls emporten ben lluny, pagant sous de misèria. 
Volem cedir el nostre territori (un cop més) perquè uns altres es facin rics?





No hay comentarios:

Publicar un comentario