I sabeu que hi ha en el lloc de la majoria d'aquests elements del patrimoni cultural i natural? Blocs i més blocs.
Una llista d'aquestes pèrdues, ordenades cronològicament per la data de la destrucció, podria ser aquesta:
- Església de Santa Eulàlia de Mèrida. L'església de quan l'Hospitalet era un poble. La darrera reforma era de 1600, d'estil renaixentista i tardogòtic, i contenia pintures i escultures només parcialment recuperades.
Destruïda amb molts altres edificis religiosos el 1936.
- La Marina, l'espai agrícola i natural, del que ens queda molt poc, substituït gradualment per blocs i fàbriques.
- La Torre Puig, la gran obra modernista d'en Marià Tomàs i Barba del 1910, fou destruïda pel Dr. Gajo vers 1951, en fer la seva nova clínica a la Rambla.
- Torre Alverico, una casa de la Rambla, disenyada per en Ramon Puig i Gairalt l'any 1916, enderrocada vers 1958.
- L'absis de Santa Eulàlia de Provençana, destruït quan es va construir el nou temple, vers 1956.
- Can Serra, casalot del segle XIX destruït vers el 1965, en començar a edificar-se el barri que porta el seu nom.
- Ca n'Alòs, masia desmuntada pedra a pedra (i traslladada?) per la família Cahué (els amos de la Vanguard) vers 1970.
- Ca l'Adela Oliveras. Enderrocada vers 1973, en fer la prolongació de la Rambla Just Oliveras.
Font: AMHL 101 AF 0000403 /a.Monrós |
- Estació del ferrocarril. Enderrocada el 1974 en construir la nova.
- Cal Miquel del Ros, masia enderrocada en ampliar-se la Granvia vers el 1976. Podríem posar desenes de fotos de masies destruïdes. Si en voleu veure imatges (algunes eren extraordinàries, com Cal Pau Durban, Cal Pelat, Cal Patico, etc.), cliqueu aquí. En alguns casos no era ni necessari. Us imagineu una masia al bell mig de Bellvitge, a tocar de la Rambla Marina? Doncs n'hi havia una.
Masies de l'Hospitalet desaparegudes. Font: MARCÉ, Francesc. Una mirada a la Marina d'ahir: les nostres masies, 1980 |
- Can Bori, antic casalot i escola des del 1932. Enderrocat vers 1980.
- Casa Balcells, petit edifici modernista del 1907 de la Plaça espanyola. Un exemple de les desenes de cases i blocs enderrocats malgrat el seu valor artístic.
Del llibre d'Inocencio Salmerón Històries de Collblanc-la Torrassa |
A partir de 1988, les destruccions del patrimoni s'acceleren. Els plans urbanístics endegats pel regidor d'urbanisme i després alcalde Celestino Corbacho no contemplaven la conservació del patrimoni. La línia s'ha mantingut en els darrers anys.
- Can Cluset, casalot probablement del XIX, amb important patrimoni moble a l'interior, enderrocat vers 1988.
- Can Brugaroles, un altre casalot del noucents contigu a l'anterior, també enderrocat el 1988.
Can Cluset i Can Brugaroles, a l'esquerra de la imatge, vers 1920. Imatge procedent de https://brugarolas.com/compania/historia/ |
- Les tres escoles que va dissenyar Ramon Puig i Gairalt durant la República, grans obres racionalistes, enderrocades durant la segona meitat de la dècada de 1980.
.
- Can Trinxet, la fàbrica més important de l'Hospitalet durant moltes dècades, fou construïda entre 1905 i 1916. La major part es va destruir gradualment al llarg de les dècades dels 80's, 90's i 2000.
Més tard, es va enderrocar la casa del porter (2002) i va caure un porxo (2018).
- Can Jordà, enderrocada malgrat la forta oposició de l'Associació de Veïns de Collblanc-Torrassa, vers 1990.
- Can Gajo, la clínica de la Rambla, refeta l'any 1951 per Manuel Puig i Janer. Lloc de naixement de moltes persones de la ciutat. Enderrocada l'any 1997 per, segons es va dir, fer equipaments sanitaris. Avui n'hi ha un bloc de pisos.
Fotografia manllevada de https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/masies-indrets/can-gajo-masies-indrets/ |
- Cases del segle XVIII del Carrer Major. Com a mínim, mitja dotzena han estat enderrocades en les darreres dues dècades i mitja.
A la primera imatge, una casa del Carrer Major del segle XVIII en el moment de ser enderrocada, l'any 1998. En aquell moment era un Centre Social Ocupat. A la segona fotografia, una altra casa de la mateixa època, enderrocada l'any 2018. |
- El Respeto Mutuo, la seu de la cooperativa d'aquest nom, testimoni de la història social de la ciutat, construïda l'any 1914 i enderrocada vers el 2002, amb un important patrimoni moble a l'interior.
- Can Gomar, edifici industrial de l'etapa noucentista de Ramon Puig i Gairalt, enderrocat vers 2002.
- Cal Ramonet, sobre l'antic hostal de Santa Eulàlia, es va construir un establiment de restauració, enderrocat vers 2002.
- Casa del dipòsit d'aigua, construïda vers 1880 i destruïda vers 2003.
- Caserna de Lepant, enderrocada el 2004.
- Mural de la INDO, destruït el 2007. Exemple de molts murals ceràmics, esgrafiats, etc, perduts per sempre.
- Capella de la Remunta, enderrocada l'any 2011.
- Cases del transformador, habitatges relacionats amb el transformador de La Torrassa, un conjunt que tenia protecció i que la va perdre el 2001, enderrocades vers el 2014.
- Edifici "El Coro", enderrocat l'any 2017.
Fotografia manllevada de https://perseulh.wordpress.com |
- El Pi de la Remunta, trasplantat el 2016 i mort el 2017.
Fotografia manllevada de https://perseulh.wordpress.com |
- Cosme Toda, Llopis i Batllori. D'aquestes tres indústries ceràmiques de finals del segle XIX es va conservar estrictament el que era protegit pel PEPPA vigent i es va enderrocar tota la resta l'any 2018. A les obres que s'han dut a terme en els anys següents s'ha destruït gairebé tot el patrimoni subterrani: túnels, forns, refugis, etc.
Fotografia manllevada de https://www.nataliapiernas.com/patrimonio-industrial/cosme-toda-patrimonio-industrial-en-lhospitalet/ |
- Casa a l'Avinguda Carrilet, enderrocada el 2019.
- Can Salvador del Roig, enderrocada el novembre de 2022. Una altra de les víctimes del passat agrícola de l'Hospitalet a mans dels especuladors immobiliaris i la complicitat de l'Ajuntament. L'operació immobiliària a la vessant sud de l'Avinguda del Carrilet al seu pas pel barri del Centre està destruint molt de patrimoni.
Segur que teniu testimonis i dades de més elements patrimonials destruïts. Si podeu ajudar-me a fer un recull més exhaustiu...
Ara som a temps de no perdre més elements, de fer de l'Hospitalet una ciutat més respectuosa amb el seu patrimoni.