El cap de setmana del 27 i el 28 d’octubre de 2018 es va fer una nova
sessió del 48h Open House a Barcelona, especialment dedicada al racionalisme i el GATCPAC. El racionalisme va ser l’estil arquitectònic més important del
segle XX. A Catalunya, un grapat
d’arquitectes van adherir-se a aquest moviment i es van agrupar l’any 1929 en
el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània
(GATCPAC).
Aquest grup tenia una clara orientació
política d’esquerres i es va comprometre amb la II República i la Generalitat a
partir de 1931. Les seves propostes anaven en la direcció de solucionar el
problema de l’habitatge per a la classe obrera, la construcció d’equipaments
socials, etc.
A l’Hospitalet, l’arquitectura era dominada
per Ramon Puig i Gairalt (1886-1937), arquitecte municipal de la ciutat des del
1912. En va signar gairebé tots els edificis importants, i d’altres no tan
importants, entre aquell any i la seva mort. Des del punt de vista tècnic i formal, va passar per
tots els estils dominants de la seva època: modernisme, noucentisme, art déco i
finalment racionalisme.
Maqueta (1931), foto de la construcció (1932) i de l'edifici enllestit (1933) de la Casa Pons, el "gratacel" de Collblanc, principal obra racionalista d'habitatges de Puig, que afortunadament es conserva. |
Puig, amb més 40 anys i la carrera
consolidada, no va dubtar de sumar-se al nou corrent, encapçalat per joves 15 o
20 anys més joves que ell. Des de la direcció de la revista Arquitectura i Urbanisme, òrgan de
l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (AAC), a partir de 1931 va ajudar a difondre’l.
L’AAC va organitzar un Congrés d’Arquitectes
de Llengua Catalana el 1932, en el que Puig va presentar una ponència dins la
categoria “política social”, titulada Són
convenients les construccions de barriades blocs?. L’any següent, va
organitzar una exposició d’arquitectura escolar, on Puig va tenir una presència
protagonista.
L’obra de Puig en la dècada de 1930 va molt
lligada al racionalisme, començant pel famós “gratacel” o d'altres cases unifamiliars i blocs, com el Xalet Ysern.
Tanmateix, va ser en les escoles que l’Ajuntament li encarregà on va portar més lluny la seva aposta pels principis racionalistes. Com que les institucions republicanes esmerçaren molts esforços en desenvolupar l’educació pública, va tenir diversos encàrrecs:escoles a Can Pi, Santa Eulàlia i el Carrer Campoamor.
Tanmateix, va ser en les escoles que l’Ajuntament li encarregà on va portar més lluny la seva aposta pels principis racionalistes. Com que les institucions republicanes esmerçaren molts esforços en desenvolupar l’educació pública, va tenir diversos encàrrecs:escoles a Can Pi, Santa Eulàlia i el Carrer Campoamor.
Doncs bé, aquestes tres escoles, joies de
l’arquitectura social racionalista, foren enderrocades una a una durant la
dècada de 1980. Una pèrdua irreparable pel patrimoni de l’Hospitalet i de
Catalunya, una més.
També va dissenyar una escola per la canalla de l'Hospitalet a Castelldefels.
Projecte de l'Escola de Mar (1933) i edifici enllestit a Castelldefels. |
En relació als seus projectes d'habitatges, Puig va fer una gran quantitat de blocs i passadissos, fruit de l'encàrrec de la iniciativa privada, amb l'objectiu del benefici dels constructors.
Tanmateix, li coneixem un projecte d'habitatge social, sospitosament molt semblant al que 10 anys més tard es farà pels anomenats "Bloques del Caudillo" a Collblanc.
"Grup de cases a bon preu", un projecte de 1931. |
Quina gran ruta del racionalisme podríem haver fet a l'Hospitalet!
Quins equipaments podríem tenir en aquestes joies arquitectòniques!
Ara som a temps de no haver de lamentar més pèrdues patrimonials en el futur.
Ara som a temps de no haver de lamentar més pèrdues patrimonials en el futur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario