LES (ESCASSÍSSIMES) ZONES VERDES DE L'HOSPITALET

A l’Hospitalet tenim molt poques zones verdes i poquíssims parcs. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana un mínim de 10-15 m2 de zona verda per habitant. Doncs bé, a l’Hospitalet tenim més o menys la meitat.

No podem dir amb exactitud la quantitat perquè les dades són diverses.

Segons un estudi de la Generalitat de 2017, l’Hospitalet tenia 5,57 m2 de zona verda per habitant, la més baixa de Catalunya, empatant amb Santa Coloma de Gramanet.

 

Font: Generalitat de Catalunya

Segons l’AMB, l’any 2019, la Torrassa era el barri amb menys zona verda per habitant de tota l’àrea metropolitana, amb 1,45 m²/h. Només el Gornal i Bellvitge superaven els 10 m² mínims que recomanava l’OMS.

Font: AMB

Segons la Generalitat (2022), l’espai qualificat com zona verda era de 8,09 m² per habitant. La conclusió és que el govern municipal ens està robant zones verdes que podria executar de forma ràpida.

I per què necessitem zones verdes, per què són positives? Realment, no calen grans estudis per respondre aquestes preguntes, ho sabem gràcies a la nostra experiència quotidiana.

El verd urbà millora la nostra salut

Reproduïm el que diu l’Organització Mundial de la Salut: més verd urbà és més salut i més esperança de vida, perquè el verd urbà:

- millora la relaxació i la salut mental

- millora el benestar i la convivència social

- millora el sistema immonològic

- promou l’activitat física i redueix l’obesitat

- amorteix la contaminació acústica i genera sons naturals

- redueix l’exposició a la contaminació de l’aire

La situació de la salut pública a l'Hospitalet no és bona. Els seus indicadors de mortalitat infantil, morts prematures o esperança de vida són pitjors que les mitjanes catalanes. Font: Los ODS en 100 ciudades españolas

Els efectes concrets en la salut són la millora en la salut mental i funcions cognitives i en el desenvolupament dels embarassos, la reducció de la mortalitat en general, de la morbiditat de les malalties cardiovasculars o de la diabetis tipus 2.

Per veure les zones verdes reals del 2021, podeu fer servir el Visor NDVI de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

La lluita contra l’emergència climàtica

La principal autoritat sobre el tema de l’Emergència Climàtica és un organisme de l’ONU, l’IPCC. El març del 2023 van publicar el darrer informe, que inclou un resum per a polítics/ques, que diu, en un to molt moderat:

-El canvi climàtic ha generat impactes negatius en la salut humana, els mitjans de vida i les infraestructures.

- Proposa vuit mesures per a mitigar la situació, la quarta de les quals és incrementar el verd urbà.

- En concret, a les ciutats posa l’èmfasi en la importància de la planificació urbanística i en la imposició d’infraestructures verdes i blaves (d’aigua).

L'abril de 2023, l'AViV de la Florida defensava uns jardinets i uns arbres consolidats i l'Ajuntament va enviar excavadores per fer el terra de paviment i diu que posaran uns arbres al mig dels carrers. D'aquí uns anys no es podrà creure tanta ceguesa.

Conclusions

Aquests informes haurien de ser la base del programa electoral de tothom. 

Temperatures preses al Carrer Martí i Julià, a l'ombra dels arbres i a la intempèrie. Gairebé 13 graus més. Temperatures i fotos preses per Cèsar Ornat (gràcies!!!!) el 28 d'abril de 2023 vers les 16 hores.

L’observació de la nostra situació i el que diuen muntanyes de documents científics ens porta a les següents conclusions evidents:

- és urgent fer més zones verdes, algunes amb les característiques dels refugis climàtics.

- no podem destruir cap espai de verd urbà, molt menys si són arbres consolidats que generen voltes verdes.

Cartell de la concentració de defensa del verd urbà a Collblanc.

- hem de deixar de construir més i més blocs, que generen emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, contaminació i augmenten l’efecte d’illa de calor.

Font: National Geographic

Què està passant a l’Hospitalet? Tot el contrari, que l’Ajuntament es va arribar a plantejar eliminar mig parc a Santa Eulàlia, que vol talar arbres consolidats a Collblanc, que destrueix jardinets als Blocs Florida, que posa més i més sòl de ciment al Centre, que no te cura dels arbres del Gornal, etc.

Hem de seguir les indicacions de l’OMS i l’IPCC, ara ja és molt urgent! Volem guanyar vida!

 

L'HOSPITALET TIENE LOS BARRIOS CON LA DENSIDAD DE POBLACIÓN MÁS ALTA DE LA UNIÓN EUROPEA

La densidad de población en l’Hospitalet

Hace pocos días se ha actualizado el estudio de Eurostat, la agencia estadística oficial de la Unión Europea, sobre las densidades de población. 

El 1º, el 2º y el 7º km² más densos de Europa son de l’Hospitalet: la Florida-Pubilla Casas (56.158 h/km²), Collblanc-la Torrassa y Santa Eulàlia-Sants. 13 cuadrados de los 15 más densos son del área metropolitana de Barcelona.

Fuente: https://twitter.com/montsanto/status/1645760740744126466, del artículo de Àlex Rebollo y Francisco José Moya en El Periódico, https://www.elperiodico.com/es/hospitalet/20230408/mapa-area-barcelona-sufre-densidad-catalunya-metropolitana-santa-coloma-85667665

 

En marzo de 2016 publiqué un primer artículo que contribuyó a introducir la densidad de población de l’Hospitalet en el debate público.

Entonces ya denunciaba que la ciudad era de las más densas de España y Europa y que algunos de sus distritos, los del norte, eran los más densos del continente.

En marzo de 2019, en pre-campaña de les municipales, como ahora, escribí un segundo artículo para responder al concejal socialista Belver, que publicó una columna en la que decía que lo de la densidad no era para tanto.

Este mapa es del estudio del profesor Alasdair Rae del 2018, en el que utilizaba la metodología de dividir la superficie en cuadrados de 1 km de lado. Eurostat también había hecho otro en 2016. En los dos casos situaban el cuadrado más denso de la Unión Europea en l'Hospitalet.

 

Recientemente, se ha actualizado el estudio y el mapa del profesor Alasdair Rae. El cuadrado más denso volvía a ser el de Collblanc-la Torrassa (52.767 h/km²) y el 12º el de la Florida-les Planes (47.139 h/km²). Entre los 20 cuadrados más densos hay 16 del área metropolitana de Barcelona.

Fuente: https://drive.google.com/drive/folders/1_c1tQQfCb1yIIbezGCQw4ktmSdT1P3pl

En resumen, los datos son incontestables: la densidad de población de l’Hospitalet es altísima, especialmente en el continuo urbano Can Vidalet-Pubilla Casas-la Florida-les Planes-Collblanc-la Torrassa-Santa Eulàlia-la Bordeta.

Qué hay que hacer?

En primer lugar, afirmar con rotundidad que esta situación és muy negativa: contribuye a agravar problemas de convivencia y civismo, de contaminación y salud pública y los derivados de la emergencia climática, etc.

En l’Hospitalet hay una feroz competencia por el poco espacio público que tiene la mucha población que hay: niños jugando con pelotas, jóvenes con la música muy alta, familias y amigos en terrazas, mayores que quieren pasear y sentarse tranquilamente… Es inevitable que se molesten.

Además, una buena parte de los menores de 30 años son de origen extranjero y la mayoría de los mayores de 60 años son de origen español. Lo que es un conflicto generacional por el uso del espacio es aprovechado por los fascistas para difundir el racismo.

En segundo lugar, y por encima de todo, hay que parar la construcción de más bloques que provoquen el aumento de la densidad de población de la ciudad. Llevamos décadas repitiendo lo mismo: ¡No más bloques!

Fotografías tomadas en Bellvitge, en la década de 1970 y 2010.

Para solucionar el problema de la vivienda y ganar espacio público hemos de hacer lo que recomiendan desde la ONU hasta la Generalitat (y el sentido común): la rehabilitación de edificios ya construidos.

Pero, ¿qué podemos esperar de un Partido Socialista que para aprobar presupuestos ponía como condición una locura del calibre del Hard Rock de Salou?

En tercer lugar, adquisición de espacio privado para convertirlo en espacio público, en parques para los diferentes colectivos, jardines, pistas deportivas, etc.

Finalmente, no ceder espacio público a empresas privadas para que hagan sus negocios. Si una empresa quiere ganar dinero que haga la inversión correspondiente, no les cedamos uno de los bienes más escasos y preciados de la ciudad: el espacio. La vergüenza es mayor si encima el espacio cedido es patrimonio histórico y cultural, como se está gestando en este momento con Can Trias, una fábrica modernista.

La situación urbanística es grave y sus consecuencias sociales, sanitarias etc. no están estallando en la cara.

La política de las últimas décadas ha sido poner la ciudad al servicio de las grandes empresas y eso lo tenemos que cambiar.

 

L'HOSPITALET TÉ ELS BARRIS AMB LA DENSITAT DE POBLACIÓ MÉS ALTA DE LA UNIÓ EUROPEA

La densitat de població a l’Hospitalet

Fa pocs dies s’ha actualitzat l’estudi d’Eurostat, l’agència estadística oficial de la Unió Europea sobre la densitat de població de les seves ciutats. El 1r, el 2n i el 7è km² més densos d’Europa són de l’Hospitalet: la Florida-Pubilla Casas (56.158 h/km²), Collblanc-la Torrassa i Santa Eulàlia-Sants. I 13 quadrats dels 15 més densos són de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Font: https://twitter.com/montsanto/status/1645760740744126466, tret de l'article d'Àlex Rebollo i Francisco José Moya a El Periódico, https://www.elperiodico.com/es/hospitalet/20230408/mapa-area-barcelona-sufre-densidad-catalunya-metropolitana-santa-coloma-85667665

El març del 2016 vaig publicar un primer article que va contribuir a introduir la densitat de població de l’Hospitalet en el debat públic.

Aleshores ja denunciava que la ciutat era de les més denses d’Espanya i Europa i que alguns dels seus districtes, els del nord, eren els més densos del continent.

El març del 2019, en pre-campanya de les municipals, com ara, vaig escriure un segon article per respondre al regidor socialista Belver, que va publicar una columna en la que deia que això de la densitat no era per tant.

Aquest mapa és de l'estudi del professor Alasdair Rae del 2018, en el que utilitzava la metodologia de dividir la superfície en quadrats d'1 km de costat. Eurostat també havía fet un altre en 2016. En tots dos casos situaven el quadrat més dens de la Unió Europea a l'Hospitalet.

Recentment, s’ha actualitzat l’estudi del professor Alasdair Rae. El quadrat més dens tornava a ser el de Collblanc-la Torrassa (52.767 h/km²) i el 12è el de la Florida-les Planes (47.139 h/km²). Entre els 20 quadrats més densos n’hi havia 16 a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Font: https://drive.google.com/drive/folders/1_c1tQQfCb1yIIbezGCQw4ktmSdT1P3pl

En resum, les dades són aclaparadores: la densitat de població de l’Hospitalet és altíssima, especialment al continu urbà Can Vidalet-Pubilla Casas-la Florida-les Planes-Collblanc-la Torrassa-Santa Eulàlia-la Bordeta.

Què cal fer?

Primer de tot, cal afirmar amb rotunditat que aquesta situació és molt negativa: contribueix a agreujar problemes de convivència i civisme, de contaminació i salut pública i els derivats de l’emergència climática, etc.

A l’Hospitalet hi ha una ferotge competència pel poc espai públic que té la molta població que hi ha: canalla jugant a pilota, joves amb la música molt alta, famílies i amics en terrasses, gent gran que vol passejar i seure tranquilament… És inevitable que es molestin.

A més, una bona part dels menors de 30 anys són d’origen estranger i la majoria del majors de 60 anys són d’origen espanyol. El que és un conflicte generacional i per l’espai és aprofitat pels feixistes per difondre el racisme.

En segon lloc, i per sobre de tot, cal aturar la construcció de més blocs que facin augmentar la densitat de población de la ciutat. Portem dècades repetint el mateix: No més blocs!

Fotografies de les dècades de 1970 i 2010

Per solucionar el problema de l’habitatge i guanyar espai públic hem de fer el que recomanen des de l’ONU fins a la Generalitat (i el sentit comú): la rehabilitació d’edificis ja construïts.

Però, què podem esperar d’un Partit Socialista que per aprovar pressupostos posava com a condició una bogeria del calibre del Hard Rock de Salou?

En tercer lloc, adquisició d’espai privat per convertir-lo en espai públic, en parcs pels diferents col·lectius, jardins, pistes esportives, etc.

Finalment, no cedir espai públic a empreses privades per a que facin els seus negocis. Si una empresa vol guanyar diners que faci la inversió corresponent, no hem de cedir un dels béns mes escassos i preuats de la ciutat: l’espai. La vergonya és més gran si a més a més l’espai cedit és patrimoni històric i cultural, com s’està fent en aquest moment amb Can Trias, una fàbrica modernista.

La situació urbanística és greu i les seves conseqüències socials, sanitàries etc. ens estan esclatant.

La política de les darreres dècades ha estat posar la ciutat al servei de les grans empreses i això ho hem de canviar.