La reducció de la jornada laboral ha estat una reivindicació clàssica del moviment obrer i de l'esquerra. En les primeres dècades del capitalisme, les jornades de dones i homes, nenes i nens podien ser de més de 12 a 14 hores diàries, sis dies a la setmana, per un sou de misèria.
A l'Hospitalet, com a tot arreu, la reducció de jornada era una de les principals peticions en totes les mobilitzacions obreristes. Aquestes accions eren possibles perquè la classe obrera estava organitzada en societats, ateneus, cooperatives, mutualitats, corals, sindicats i partits polítics d’esquerres. L'organització i la mobilització han aconseguit i aconsegueixen encara que tinguem unes condicions de treball i de vida dignes.
![]() |
Pancarta a Melbourne (1856). Font: Viquipèdia. |
A finals de 1854, els obrers de La Aprestadora Española van fer una vaga amb la que van aconseguir una jornada d'11 hores. Això vol dir que abans era superior, d'unes 70 hores setmanals.
En novembre i desembre de 1871 els obrers alfareros de Barcelona i rodalia van fer una vaga en la que demanaven que la jornada baixés a 10 hores diàries. Els terrissaires de l'Hospitalet i uns quants pobles més demanaren, el juliol de 1873, la jornada de 8 hores.
Al camp, la situació era també molt dolenta o pitjor. Després de la vaga de 1893, els jornalers del Barcelonès van aconseguir jornades de dotze hores del maig al juliol, onze hores l’abril i l’agost i nou hores la resta de l’any. Insisteixo, si aquest era l'acord, això vol dir que abans en treballaven més hores.
![]() |
Font: La Ilustración obrera, 19-3-1904 |
La jornada de 8 hores fou la gran reivindicació del moviment obrer durant dècades. Treballar 48 hores a la setmana era l'objectiu. Finalment, es va aconseguir la llei de les 8 hores arran la gran vaga general de l'àrea de Barcelona, coneguda com vaga de la Canadenca, l'any 1919.
La classe treballadora de l'Hospitalet va participar plenament en la vaga de la Canadenca, començant pel Transformador de la Torrassa, que pertanyia a l'empresa en la que va començar la mobilització.
Poc després, el novembre de 1919, a la Conferència de Washington en la que va ser creada l'Organització Internacional del Treball (OIT), es va ratificar aquest objectiu: 8 hores al dia i 48 a la setmana.
Malauradament, la llei del 1919 i les directrius de l'OIT es van complir més aviat poc. A la Tecla Sala, l'any 1920, la jornada era de 9 hores al dia i 4,5 els dissabtes; és a dir, un total de 49,5 hores setmanals.
Va ser la II República, amb Largo Caballero (el Lenin espanyol) al capdavant del Ministeri de Treball qui va reprendre el tema i va tornar a imposar la jornada de 8 hores amb una llei el juliol de 1931.
![]() |
Font: Transporte, juny 1931. |
La reacció franquista va liquidar els avenços socials republicans. Al Fuero del Trabajo, la primera llei fonamental, del 1938, es deia que l'Estat havia de limitar convenientment la duració de la jornada, però no posava cap limitació global.
Durant el franquisme, amb uns sindicats oficials al servei dels empresaris, les condicions de treball eren molt dures. Al camp es va tornar al treball "de sol a sol". A les fàbriques, jornades llargues i, donada la pobresa general, allargades si es podia amb hores extres.
A Tecla Sala, l'any 1959 la jornada setmanal era de 48 hores i les hores extres, habituals. En 1971, una assemblea a la INDO, al marge del sindicat vertical oficial, demanava que les hores de feina setmanals baixessin a 44. Puc aportar el testimoni de la meva infantesa, en la que jo veia al meu pare només els caps de setmana.
La Llei de Relacions Laborals de 1976 va limitar la jornada a 44 hores setmanals, en un context d'un moviment obrer molt actiu, i amb la por del règim franquista agonitzant a un antifranquisme liderat pels comunistes. L'Estatut dels Treballadors de 1980 la va baixar a 42/43 hores.
Una de les primeres mesures del PSOE al poder, encara amb l'impuls esquerranós que els va durar poc, va ser la de decretar la jornada laboral de les 40 hores setmanals, el desembre de 1982. La patronal va reaccionar anunciant l'Apocalipsi, per cert.
![]() |
Govern i sindicats signen la reducció de la jornada laboral el desembre de 2024. |
Ara, l'equip de la ministra Yolanda Díaz intenta que s'aprovi la nova reducció de la jornada laboral a 37,5 hores. Davant la reacció patronal i de la dreta, amb els mateixos arguments del segle XIX, els drets de la classe treballadora intenten ampliar-se, gràcies al moviment obrer, sindicats i forces d'esquerra.
Fatxes de tota mena, podeu fer tota la propaganda que vulgueu, però si ara no treballeu entre 70 a 80 hores a la setmana per sous de misèria és gràcies a l'esquerra política que recull les reivindicacions obreristes.