En les dècades finals del s. XIX la salut pública a l'Hospitalet havia millorat en relació al passat. Només la darrera pandèmia mundial de còlera va pertorbar la vida d'aquell poble d'uns quatre mil habitants al voltant de 1885.
El paludisme també va originar una epidèmia al Delta del Llobregat entre 1886 i 1893, però no en va afectar l'Hospitalet, tot i que aquesta malura hi era endèmica i provocava malalts de forma regular.
 |
| El personal i el material dels dos dispensaris de la Creu Roja, de Collblanc i Santa Eulàlia a la porta de l'Ajuntament, l'any 1910. Font: AMHLAF0025780 /d.Família Isern - Matilde Marcé |
L'Hospitalet era un poble majoritàriament rural, amb una política de salut pública pròpia de l'època, molt bàsica i a càrrec de l'Ajuntament, i una assistència mèdica comunitària, a càrrec de les mutualitats. Podem dir que hi havia una de les millors cobertures que podia tenir la classe treballadora de l'època.
En la primera meitat del segle XX ja no es patien a Europa Occidental les grans pandèmies del passat. La pesta de l'Edat Mitjana i Moderna o el còlera del segle XIX ja no assotaven la nostra ciutat. Fins i tot, el nou gran brot de paludisme (1919 i 1922) tampoc no va afectar gaire a l'Hospitalet.
 |
| L'avenç de la ciència i els serveis mèdics de l'Ajuntament de Barcelona van fer que les epidèmies no fossin tan mortíferes a la capital catalana i la seva àrea metropolitana en formació. Font: La Ilustració catalana, 25-11-1906, pàg. 4. |
Aquesta evolució positiva es va capgirar segons avançava el s. XX. La immigració va començar a ser significativa i el creixement urbanístic en males condicions va afavorir l'expansió de noves epidèmies.
Vers el 1900, l'Hospitalet tenia uns 5 mil habitants i 30 carrers. En 1930, en tenia uns 38 mil habitants, que vivien a 128 vials (carrers, passatges, etc).
No només hi havien més carrers, també van aparèixer nuclis de barraques a Santa Eulàlia, que havien despertat l'atenció de les autoritats per la gran pobresa dels seus ocupants i la dolentíssima situació higiènica.
Els petits brots de malalties infeccioses es succeïen i eren
detectats i tractats amb celeritat per les autoritats: verola (1901 i
1922), rubèola (1907)... També van aparèixer i es van ampliar els dispensaris de la Creu Roja, especialment el del Carrer Progrés, a Collblanc, l'any 1917. Però la pobresa creixia molt més de pressa.
La pandèmia mundial de grip de 1918 va venir per raons totalment alienes a la situació local, però la seva afectació sí que va ser determinada per circumstàncies locals. Per saber-ne més, us recomano el gran reportatge de l'Enric Gil.
Encara que no tenim dades concretes de l'Hospitalet, sabem que provocà una "sobremortalitat" de 130 persones, un 1,2% de la població.
 |
| El Centre i el futur Sant Josep, l'any 1923. |
El brot de febre tifoide de 1924
Els brots de malalties infeccioses més freqüents eren els de febre tifoide, provocats pels deficients o inexistents sistemes de clavegueram i abastiment d'aigua potable.
La febre tifoide és generada per un bacteri del grup salmonella i es difonia perquè els excrements i orines humanes es filtraven i arribaven als aqüífers d'on s'extreia l'aigua per a beure.
L'Hospitalet creixia vertiginosament en aquells anys i la urbanització no es feia sempre amb les infraestructures del cicle de l'aigua que exigien els principis sanitaris bàsics.
Tenim notícia de brots de febre tifoide a l'Hospitalet en 1903, 1914, 1924, 1928 i 1935. Cal destacar que el brot de 1914 sí va arribar a ser una epidèmia a Barcelona.
 |
| Font: Nuevo Mundo, 14-11-1914, pàg. 30. |
Fixem-nos en el que va passar fa 100 anys, en 1924, del que he trobat tres documents fets pel Dr. Santiago Prats.
 |
| El Dr. Santiago Prats |
Santiago Prats i Comas (1884-1952) fou metge municipal i avui el recordem sobretot perquè va ser el propietari de Can Sumarro que va cedir aquest mas a la ciutat al seu testament.
L'Arxiu Municipal de l'Hospitalet conserva tres documents en els que en Prats certifica sis casos d'aquesta malaltia, tots al barri del Centre. Això no vol dir que no n'hi haguessin més.
En definitiva, a les cases del Centre que obtenien l'aigua als pous van aparèixer aquests casos de febre tifoide.
El brots de pesta de 1905 i 1931
La pesta havia deixat de provocar epidèmies a Europa Occidental des de les primeres dècades del segle XVIII, però hi van haver diversos brots d'importància, que generaven la lògica alarma.
A Barcelona, va haver-ne un els anys 1905-6, especialment important a la zona de Sants, la Bordeta i Hostafrancs, amb focus relacionats amb dipòsits d'escombraries i fems.
També es va difondre als nuclis de barraques, com ara el que hi havia a la platja de Can Tunis, entre els termes de Barcelona i l'Hospitalet, conegut com el Vidriol.
Finalment, es van certificat 52 casos amb 10 defuncions, encara que segurament van ser molts més. Entre les mesures preses, es van cremar sitials d'escombriaires i nuclis de barraques. Entre les mesures recomanades, el trasllat dels dipòsits d'escombraries a zones més despoblades. La zona despoblada més propera era l'Hospitalet.
Podem dir que la pesta de 1905-6 va afectar l'Hospitalet "de rasquis". Quan les instal·lacions dels escombriaires s'hi van situar, el següent brot de pesta es va donar a la nostra ciutat plenament.
 |
| El Heraldo de Madrid, 27-8-1931, pàg. 16 |
Podem seguir el brot del 1931 gràcies a l'article del Dr. Claramunt. Entre l'agost i el novembre es van tractar 26 casos, dels quals 14 eren de l'Hospitalet: 2 dones de la Torrassa, 3 al mas de Cal Tocayo (on ara hi ha la Fira) i la resta a Santa Eulàlia.
A l'Hospitalet van morir una nena de 13 anys de la Torrassa, 3 persones de Santa Eulàlia (una d'elles, habitant d'un nucli de barraques) i un dels tres germans de Cal Tocayo que la van contreure.
A l'article mèdic es diu clarament que els focus principals van ser els sitials d'escombraries i les sèquies del Canal de la Infanta. La propagació es va produir als carrers que no tenien clavegueres, el que feia que les rates convisquessin amb les persones.
Aquests episodis epidèmics ens mostren com era la situació de la majoria de la població de l'Hospitalet ara fa 100 anys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario