PATRIMONI A PUBILLA CASAS

Aquest article, també vol aportar elements per al debat del nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni de l’Hospitalet, com el dels cementiris, el de la Florida i les Planes o el de Sant Josep.

Pubilla Casas, com passa amb Can Serra, Sanfeliu, la Florida i les Planes, no conserva cap masia, però sí que conté dues vil·les neoclàssiques d’un valor patrimonial extraordinari, totes dues amb reconeixement i protecció de BCIL.

La seva construcció va anar molt lligada a la de la Carretera Reial.

1) La Carretera Reial fou ordenada pel rei Carles III i construïda al llarg de la dècada de 1760. Deuen quedar vestigis que poden ser museïtzats.

2) Uns elements ben visibles de la carretera són els ponts que salvaven les rieres que després s’unien per formar el Torrent Gornal.

3) Can Rigalt, vil·la neopalladiana construïda vers 1770, es troba en un estat d’abandó absolutament injustificable.

Can Rigalt, l'any 2012.

4) Pubilla Casas, de 1773, és un col·legi privat i no és accessible per a la població. Com Can Rigalt, té el reconeixement de BCIL.

Pubilla Casas, l'any 1932.

5) El transformador de la Carretera de Collblanc és del moment de l’electrificació de Catalunya, l’any 1913, i pot contenir elements d’arqueologia industrial molt valuosos.

6) De la urbanització de la finca de la Pubilla Casas, el que havia de ser una ciutat-jardí, es conserven algunes casetes escampades. Podem destacar la de Amadeu Vives, 35.

7) El Mercat de Can Vidalet té la data a la seva façana, 1948. Mostra el moment històric en el que començava a arribar la immigració.

Fotografia de 2012

8) Escola (encara que després ha estat església, regidoria, etc.) a la cruïlla d’Ibèria amb Amadeu Vives. Inaugurada l’any 1957 segons els plànols de Manuel Puig i Janer.

Fotografia de 1959

9) Edifici al Carrer Montràs, 13-17. Una de les obres de joventut d’Òscar Tusquets i Lluís Clotet, de l’any 1966. L’arquitectura moderna arribava al barri.

Fotografia de 1966

10) Escola i biblioteca Joaquín Costa, del 1969. A més de pel seu purisme formal, destaca per l’esgrafiat de la façana.

Fotografia de 2021

11) La Plaça de la Bòbila va ser un espai conquerit pel moviment veïnal durant la segona meitat de la dècada de 1970. És un espai que testimonia la lluita veïnal i antifranquista.

12) L’Edifici Agbar, de Leopolo Rodés i Parés. Un gran exemple d’arquitectura contemporània. Un cub de sis plantes, amb dependències annexes, fet el 2007.

Fotografia de 2014

D’escultures, al barri n’hi ha poques. La d’homenatge a Tierno Galván, a la frontera amb la Florida, ja ha estat ressenyada a l’article del patrimoni del Districte IV.

13) El gran conjunt escultòric Geometria d’ombres, de Richard Vaccaro, fou erigit per ornamentar una de les zones olímpiques, el 1992.

14) L’escultura d’homenatge a García Lorca, d’Eduardo Carretero, posada el 1998, ha estat retirada, com la de Tierno Galván.

15) La placa d’homenatge a Severo Ochoa, a l’Avinguda que porta el seu nom, és al límit del que es pot considerar una escultura.

Un esment final per la Cofradia 15+1. Des de que a l’any 1977 un grup d’homes que eren al bar Kiki van improvisar una processó, aquestes manifestacions religioses han assolit una volada extraordinària.

16) Les processons de Setmana Santa de la Confraria 15+1, un dels més importants elements de patrimoni immaterial de la ciutat.

17) Les imatges religioses i passos que es fan servir a les processons i d’altres activitats.

 

PATRIMONI A LA FLORIDA-LES PLANES

Aquest article vol ser una aportació al nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni de l'Hospitalet, com els de Sanfeliu, Pubilla Casas, Can Serra i Sant Josep.

Els barris de la Florida i les Planes no tenen gaire patrimoni de l’època agrària, perquè no hi havien masies ni infraestructures del Canal de la Infanta. 

En primer lloc, cal recordar que el cementiri de l'Hospitalet i tot el seu patrimoni és a les Planes. Una primera llista d'elements a protegir pot ser:

1) Compartit amb Sant Josep, el pont del ferrocarril per salvar la Riera del Cementiri. La part central és de l'any 1854, i caldria esbrinar de quan són les ampliacions. 

2 i 3) Del passat industrial es conserven les dues xemeneies del Parc de les Planes, reconegudes com BCIL. Eren de segles bòbiles, Goyta i IMPACOSA.

4 i 5) Uns altres elements d’aquesta branca industrial són les dues torres metàl·liques de les línies elèctriques d’alta tensió. De les moltes que passaven per l’Avinguda Catalunya algú va prendre l’encertada decisió de conservar-ne alguna. No sé de quin any són, però representen les línies que travessaven els dos barris des del 1913.

6) De la primera urbanització del districte (1922), la d’Antoni Ceravalls, també coneguda com “barri dels boters”, no en queda cap petjada. Caldria comprovar, però, si al Carrer Subur, 9 n’hi ha un passadís.

7, 8 i 9) De la segona, coneguda com “de la Granota”, sí que es conserven algunes casetes. Tenen especial interès les del Carrer Felip Pedrell, 3 i 5 o la del Carrer Collserola, 56.

10) A la cantonada de Collserola amb Llevant hi és l’edifici que actualment ocupa la Peña Antonio Mairena. 

Es tracta d’una de les escoles que en Puig i Gairalt va dissenyar durant la 2a República, vers 1932, i l’única que es conserva.

11, 12 i 13) De la urbanització la Florida, vers 1930, tampoc no queda gairebé res. Les casetes de Martí i Blasi, 45 i 55 i Bòbiles, 36 són alguns exemples.

Casa del Carrer Bòbiles, 36.

14) L'Església de la Mare de Déu de la Llum fou construïda l'any 1960. Gràcies a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet sabem que es tracta d’un disseny de l'arquitecte mallorquí Gabriel Alomar (1910-1997).

15) L’Escola Pau Vila, d’en Puig i Janer, de l’any 1964.

Pel que fa a les escultures, al districte n'hi han algunes:

16) Al Carrer Primavera, a tocar de l'Avinguda Isabel la Catòlica, hi és l'escultura Selene, de Ferran Soriano, des del 1990.

17) Al Parc de les Planes, Friendly Space, de Xavier Medina Campeny, del 1995.

Font: http://www.medina-campeny.com/planes/pu_sculp.html

18) A la Plaça Eivissa, el monument d'homenatge a Tierno Galván, de Meritxell Martínez, del 1995 també. Actualment, l’escultura no hi és al seu lloc públic.

19) El monòlit que recorda el 50 aniversari de la Peña Antonio Mairena, del 2019, no es pot considerar una escultura, però podria ser considerat una mostra material del patrimoni immaterial.

 

20) La Torrassa Florida és un mural ceràmic de Nevenka Pavic i La Gloria Factoria de Arte, del 2021.

21) A l’interior de l’església, segons la fitxa de la Diputació, hi ha la imatge de la Mare de Déu de la Llum de l'escultor Rafael Solanic i Balius, del 1956.

22) A la Plaça Blas Infante, tenim un arbre de la llana, procedent d'Argentina, des del 2003. És, potser, un dels arbres singulars més importants de la ciutat.

Trobeu a faltar algun altre element patrimonial del districte?

 

ART I PATRIMONI ALS CEMENTIRIS DE L'HOSPITALET

Una part important del nostre patrimoni és el que es troba als cementiris. Des de fa molts anys s'hi organitzen visites perquè les ciutats dels morts expliquen molt bé l'esdevenir de les ciutats dels vius, a més de que contenen obres d'art molt interessants.

A l'Hospitalet tenim dos cementiris, el nostre i el de Sants. El nostre va ser construït l'any 1852, tot i que la decisió s’havia pres el 1836. Existia una gran quantitat de lleis i reials ordres perquè es construïssin cementiris als afores dels pobles des del 1787. 

Entrada del Cementiri de l'Hospitalet. Probablement fou feta en la reforma de 1922-26 dissenyada pel Ramon Puig i Gairalt.

Recordem que els cementiris tradicionals eren al costat de les esglésies i que durant els segle XIX la principal causa de les morts encara eren les malalties infeccioses. Aleshores, en la dècada de 1850, el terreny a tocar de la Riera dels Frares era ben lluny del poble.

El Cementiri de Sants fou inaugurat l'any 1880, dissenyat per Jaume Gustà i Bondia. Hem de recordar que en aquell moment Sants era un municipi independent i que havia de tenir el seu propi cementiri (com Les Corts, Sant Gervasi, etc.). 

Entrada al Cementiri de Sants

Com que Sants no tenia un espai apropiat al seu terme, es va decidir d’ubicar-ho al de l'Hospitalet, l’any 1865. Primer es va optar per la Torrassa, i després per un indret ben connectat per la Carretera de Collblanc.

El gruix del patrimoni dels cementiris és la estatuària funerària. Tanmateix, hi ha un altre element molt important: les capelles. La del Cementiri de Sants imagino que forma part del projecte de Gustà de 1880. Es tracta d’una extraordinària obra eclèctica, amb una barreja d’estils del passat: finestrals gòtics, arcs de mig punt, coronament en forma de frontó clàssic, etc.

La capella de l’Hospitalet és un disseny del 1922 d’en Ramon Puig i Gairalt, construïda vers 1926. En plena etapa noucentista, la capella és una obra força classicista, de planta quadrada amb pòrtic; gairebé una versió de la Capella Pazzi.

La Capella del Cementiri de l'Hospitalet. Font: Pobles de Catalunya

L’entrada principal, la que dona a Sant Josep, també és una construcció classicista, amb aires d’arc de triomf. No sabem la data de la seva construcció.

Al Cementiri de Sants trobem dues obres escultòriques signades d’un valor artístic més que notable. Per una banda, la làpida atribuïda ni més ni menys que a Pau Gargallo (1881-1934) per a la família del pintor Marià Pidelaserra.

També és signada l’obra Solidaritat, de l’escultor Josep Mundet (1931-1983), una de les poques que tenen elements avantguardistes.

El fossar n’és ple d’escultures, la majoria de les quals són crucifixions, mares de Déu i àngels. De les que són exemptes, destaquem les següents.

 

També n’hi ha alguns relleus interessants.

 

Al Cementiri de l’Hospitalet no hi trobem tantes obres escultòriques. A l’entrada del recinte diu que no es poden fer fotos, per tant no puc aportar imatges pròpies, només les que ja han estat publicades i que m’imagino que tenen permís.

El que sí faré serà una enumeració de les obres que mereixen, al meu humil parer, protecció.

Tenim, com a mínim un parell d’obres de l’artista de l’Hospitalet Hèctor Cesena. Es tracta de dos relleus. 

- El primer, un alt-relleu a la tomba de la família Navarro, amb un Sant Jordi clarament noucentista. 

- El segon, al panteó de la família Ponsa Ballart, amb figures noucentistes i d’altres avantguardistes, amb influències d’en Subirachs. 

N’hi havia una altra, la dels nens que van morir intoxicats amb una llauna de tonyina, però van haver de retirar-la perquè van vandalitzar-la. Sense comentaris.

També tenim una Pietat de Josep Miret (1900-1978), l’autor del Crist del Tibidabo. N’és a la tomba de Just Oliveras i Antònia Durban, assassinats durant la Guerra, en circumstàncies encara no resoltes.

La Pietat de Miret. Font: lhdigital

- L’únic panteó amb entitat arquitectònica és el de la família Goyta, d’aire historicista, com influenciat per l’arquitectura del Cementiri de Sants. La tomba més antiga que s’hi pot veure és del 1901.

- A l’altra banda de la capella hi ha un altre panteó, el de la família Herp. En un mur corbat s’hi van posar catorze relleus de la passió de Crist. No he trobat l’autor.

D’altres escultures notables són:

- la d’una nena amb una flor a les mans, a la tomba de la família Martínez Cano

- un relleu d’una Dolorosa, a la tomba de la família Besalduch

- un Crist a la tomba de la família Campreciós

- un àngel a la tomba de la família Solanas Anglada 

Algunes altres obres m’han semblat de no tan bona qualitat o que no són obres originals, però potser estic equivocat.

Crec que aquestes obres han de rebre el reconeixement i la protecció que mereixen.