ELS VELLS OFICIS JA DESAPAREGUTS

En algunes ocasions recordo a l’alumnat de les meves classes que la meitat d’ells i elles treballaran en oficis que ara no existeixen, i gairebé tots i totes treballaran en oficis que ja existeixen però ho faran d’una manera molt diferent.

Felicitacions nadalenques d'alguns gremis d'oficis, la majoria dels quals ja no existeixen. Font: Arxiu Municipal de Barcelona

Això ha estat una constant en els darrers segles. El nostre passat, el que nosaltres recordem com “el que hi havia abans”, ja era una novetat en relació al passat d’aquell moment. I de ben segur que hi havia nostàlgics que deien que havíem anat a pitjor.

La Marina de Cornellà, l'any 1917. Era habitual que gent de l'Hospitalet treballés a terres de municipis propers, i viceversa.

En el segle I abans de Crist, Ciceró ja cridava “O tempora, o mores” per recordar que els temps i els costums anteriors eren millors. Portem més de dos mil anys empitjorant? Avui pretenc recordar amb la dosi justa de nostàlgia, sense caure en la gran mentida de que el passat fou millor, quan en realitat el que passa és que en el passat érem joves.

Un altre advertiment previ. Com veurem, molts dels oficis eren majoritàriament femenins; les dones sempre han treballat fora de casa, i molt, sempre pitjor pagades que els homes. A més, havien de fer les feines de casa: la doble jornada, la doble explotació. Quan faci esment del oficis utilitzaré gairebé sempre un gènere, el que crec que n’era majoritari.

Un dels sectors amb més percentatge de treball femení era el tèxtil.

Els oficis desapareguts (a l’Hospitalet) són molts i de diferents èpoques. Alguns encara existeixen, però no a la nostra ciutat. Els he agrupat per sectors; comencem.

En primer lloc, els relacionats amb l’agricultura. L’Hospitalet va ser una potència agrícola fins la dècada de 1960. La gent que treballava al camp eren anomenats llauradors, encara que també jornalers si no eren propietaris de les terres. 

La Marina de l'Hospitalet en la dècada de 1950.

Algunes feines eren més específiques, com la dels segadors, d’una importància minvant a la comarca perquè els cereals eren també cada vegada menys importants.

Segadors al Barcelonès, l'any 1913.

També n’hi havien activitats ramaderes. Fins a la dècada de 1980 es podien veure per la ciutat pastors amb els seus ramats, com el del cabrero de Granvia Sud.També n'hi havia vaqueries, i per tant vaquers/es i granges de porcs relacionats amb els escombriaires.

Una vaqueria de l'Hospitalet i un ramat d'ovelles travessant Bellvitge, l'any 1973.

Una altra activitat primària desapareguda a la ciutat és la pesca. N'hi havia pescadors que pescaven al riu i a la platja. Recordem que l'Hospitalet arribava al mar fins l'any 1920. A la platja de la Farola n'hi havia un grapat de casetes de pescadors, que finalment van haver de ser enderrocades perquè el mar avançava.

L'anguilero pescant al riu (primera meitat del segle XX), i l'Oncle Nel·lo cosint la xarxa (1968)

Pràcticament tots els oficis de l’artesania han desaparegut. Podem destacar els espardenyers, per l’abundància de cànem, el material amb el que es feia la sola de les espardenyes, a la Marina de l’Hospitalet. Les espardenyes eren el calçat de la majoria de la població.

Espardenyeria Minoves al Carrer Miquel Romeu, l'any 1916. Font: AMHL 901 AF 0000547 /a.Autor desconegut/da /d.Pere Minoves Rufes

Durant el segle XIX va arribar a l’Hospitalet l’anomenat sistema domèstic. Consistia en que un empresari proporcionava matèria primera i potser la màquina als treballadors i treballadores i després els pagava una quantitat per la feina feta. La principal activitat d’aquest sistema va ser la de teixidors i teixidores manuals. L’any 1833 trobem 35 teixidors al padró, 48 l’any 1860 i el 1872 ja només 7[i].

Les puntaires, que aleshores era una feina i no una afició, significaven el 20% de la població femenina adulta de la ciutat en la dècada de 1850[ii]. Existia una gran demanda de les blondes per a les peces de la indústria tèxtil, i milers de dones del Baix Llobregat, Maresme, etc... en treballaven a casa.

Puntaire de l'Hospitalet. Font: Feminal, febrer de 1913

Els constructors de carros eren fonamentals, perquè el seu producte era la base del transport de persones i mercaderies, fins que el ferrocarril i després el camions els van substituir. L’any 1850 hi eren empadronats tres, en Rafael Vidal i els seus dos fills[iii]. Els basters eren igual d’importants, perquè eren els que feien els arreus necessaris per a les bèsties de tir dels carros, les cadires de muntar, etc.

Font: Temps de carros

 

 

Dins de la indústria, molts dels oficis també s’han perdut. El sector pioner va ser els de la moltura de grans, i els moliners de la ciutat treballaven als molins que s’hi van instal·lar aprofitant els salt d’aigua del Canal de la Infanta. L’any 1833 n’hi vivien setze al poble i l’any 1868 només dos[iv]. Alguns artesans van aprofitar les farines per fer de semolers i fer pastes de sopa; al padró de 1864 n’hi havia un parell [v].

Filadores de Tecla Sala i teixidores de Trinxet.

El tèxtil era el sector més important de la indústria. El pas de la fibra (cotó, cànem, jute o seda) a la tela, tenia molts passos i molts oficis: sortejadores, teixidores, filadores, metxeres, contramestres, cardadores, bataneres, tintorers, aprestadors i pel manteniment serrallers i manyans.

Manteniment de la maquinària de Can Vilumara, 1958.

D’altres sectors industrials també han tingut força importància en algun moment de la nostra història. El molí paperer va fer que hi haguessin algunes famílies de l’Anoia que practicaven l’ofici de paperer. Des de finals del segle XIX i fins mitjan s. XX, la ceràmica va ser el segon sector més important de la indústria local, per la qual cosa hi havia molts rajolers, que feien maons i d’altres productes ceràmics.

Una portada de juliol de 1904 de La Ilustración obrera.

També van ser molt importants durant la primera meitat del s. XX els constructors de pous. A Les Planes hi havia unes cases conegudes com dels boters. Vol dir que n’hi havia algun fabricant de botes? El sector del vidre va tenir una considerable expansió en aquell temps, i també n’hi havia vidriers, entre els que també n’hi havia oficis específics, com ara els bufadors.

Una industria del vidre de Collblanc i el vitrall de la Cooperativa Obrera S.A. de La Torrassa.

Moltes activitats industrials tenien els seus oficis particulars. Les treballadores de la Vanguard, Lámparas Z o els operaris de Rosich o La Farga de ben segur que tenien oficis o categories sòcio-professionals concretes. Per exemple, a la INDO hi eren les muntadores o les polidores.

Muntadores de la INDO, 1969.

Les activitats del terciari també han canviat molt i algunes han desaparegut, com els serenos o els acomodadors dels cinemes. Els carreters eren els transportistes. Desconeixem si a l’Hospitalet van haver bugaderes: una altra característica del treball femení és que sovint era a l’economia informal, i no deixava registre documental. La de telefonista va ser una feina que va durar unes dècades.

Centraleta telefònica automàtica de l'Hospital de Bellvitge, l'any 1972.

Una activitat especialment important a l’Hospitalet va ser la dels i les escombriaires, amb més de 100 carros i desenes de sitials en la dècada de 1950. Recollien les escombraries de Barcelona i als patis feien la tria i dels residus feien recursos.

Carros d'escombriaires i dues dones fent la tria al sitial.

Finalment, volia comentar la feina d’informàtic/a. Entre les dècades de 1970 i 1990 a moltes empreses i organismes públics hi havia unes persones que eren les que sabien d’aquella novetat que era la informàtica. Treballaven amb uns ordinadors que eren com armaris i amb discs que eren com ensaïmades de Mallorca.

Fotografies dels serveis informàtics de l'Ajuntament de 1989 i 1990

Recordeu o teniu informació d’algun ofici important a l’Hospitalet que s’hagi perdut?

---

[i] AMH, “Estadística. Padró d’habitants 1833 i 1850” , “Estadística. Padró d’habitants 1857-1860-1864 i varons nats fins al 1896” i “Estadística. Padró d’habitants 1872”

[ii] CASAS, Joan. La formació de la indústria a l'Hospitalet del s. XIX, Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 1985, pàg. 16

[iii] AMH, “Estadística. Padró d’habitants 1833 i 1850”

[iv] AMH, “Estadística. Padró d’habitants 1833 i 1850” i “Estadística. Padró d’habitants 1868”

[v] AMH “Estadística. Padró d’habitants 1857-1860-1864 i varons nats fins al 1896”

COMPLIM A L'HOSPITALET ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE ? (I)

El setembre de 2015 va ser aprovada per l'Assemblea General de l'ONU l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, que es desplega en 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS), amb els que es proposa abordar els grans problemes mundials: la pobresa, el canvi climàtic, l’educació, la salut, la igualtat de gènere, la pau, etc. Cada ODS inclou diferents metes, que en total són 169.

Les metes són mesurades amb un indicadors numèrics, el que permet veure la situació d’un territori, la seva evolució en el temps i la comparació amb d’altres llocs. Recentment ha estat publicat l’informe Los ODS en 100 ciudades españolas, en el que hi és l’Hospitalet.

En aquest gràfic es veu quins són els objectius en els que anem millor i pitjor.

És un document en el que trobem moltes dades de la ciutat i en el que veiem en quins aspectes sí que complim amb els objectius i en els que hem de millorar. Cal recordar que el compliment d’aquests objectius no és una opció benintencionada, és una necessitat en la que ens juguem la supervivència, tant la nostra particular, com la global com espècie.

Objectiu 1. La fi de la pobresa

Ratio 20/20 de desigualtat de renda. És el percentatge dels ingressos del 20% més pobre de la població respecte als ingressos del 20% més ric. A l’Hospitalet és 8,08 %. És un valor relativament alt en el context de les ciutats espanyoles (que oscil·len entre 4,75 i 10,73 %), però ens està dient que el 20 % de les famílies més riques de l’Hospitalet són 12 vegades més riques que el 20 % de les famílies més pobres.

Pressupost municipal dedicat a serveis socials. A l’Hospitalet és de 95,8 € per càpita (2018). Es troba a prop dels 100 € que l’informe considera el llindar del que és correcte, però no arriba.

Taxa de població en situació de pobresa alta. A l’Hospitalet el 10,9 % de la població té uns ingressos per sota del 40 % de la mitjana espanyola (2017), una situació intermèdia en els termes que proposa l’informe.

Taxa de pobresa infantil. A l’Hospitalet el 32,8 % dels menors de 18 anys tenen uns ingressos per sota del 60 % de la mitjana espanyola (2017), que és una dada relativament alta en el context espanyol.

Taxa de població en risc de pobresa. A l’Hospitalet el 21,8 % de les famílies tenen rendes per sota del 60 % de la mitjana espanyola, també una dada en una zona intermèdia respecte a les ciutats de l’informe.

Objectiu 2. Fam zero

Agricultura ecològica. La superfície d’agricultura ecològica respecte a la superfície agrícola total és de 5,89 % (2015), molt més a prop del pitjor valor (0,2) que del millor (26,6).

Preus de consum d’aliments. Índex de 106, 39 (l’índex 100 és l’IPC de maig del 2020), dels més alts de les ciutats analitzades.

Taxa d’ocupació en agricultura. 0,3 % de la població activa (2018), molt baixa.

Explotacions agràries i forestals. 0 %

Les terres agrícoles de Can Trabal són un factor de desenvolupament sostenible, de millora de la nostra vida. No hauríem de plantejar-nos la seva destrucció!

Superfície de conreus. Només un 1,91 % del terme municipal (2014), molt baixa.

Objectiu 3. Salut i benestar

Fertilitat adolescent. De cada mil noies de 10 a 19 anys, 5,57 són mares (2018), el que és una de les dades més altes del país.

Mortalitat infantil. És de 5,48 nadons morts en el seu primer any de vida per cada mil naixements (2018). Aquesta dada, que és especialment sensible, és més aviat a la franja alta de les ciutats de l’informe. Hem de tenir en compte que la mortalitat infantil a Catalunya l’any 2018 va ser de 2,42. A l’Hospitalet és a prop de ser el doble!

Morts prematures. Morts de menors de 65 anys, 306,63 per 100 mil habitants (2018). També en la franja alta de les ciutats espanyoles.

Morts per suïcidis. A la ciutat la taxa és de 9,06 per cada 100 mil habitants (2018), mentre que a Catalunya és de 6,9.

Morts per accident de trànsit. Tenim un 0,38 per cada 100 mil habitants (2017), el que és una dada molt baixa. La mitjana a Espanya és de 3,7 i a la UE és de 5,1.

Esperança de vida. Una dada cabdal; a l’Hospitalet és de 83,25 anys (2018). A Catalunya és de 83,6 anys i a la Unió Europea és de 81 anys. A més, l’esperança de vida ha pujat en relació a l’informe de dos anys ençà, quan era de 82,99 anys.

Després hi ha un seguit d’indicadors relacionats amb morts per diverses malalties, en les que tenim dades bones i dolentes (del 2018):

Tuberculosi. La millor de les dades possibles, 0 morts. Tumors del sistema respiratori. Una dada molt relacionada amb el tabaquisme o la contaminació: 117,77 morts per cada 100 mil habitants. Som en la franja alta, malauradament. Malaltia infecciosa del sistema respiratori. És de 19,25 per mil habitants, en la franja baixa del país.

Hepatitis vírica. És de 3,77 per mil habitants, en la franja alta. VIH i SIDA. A l’Hospitalet, la taxa és de 1,89 morts per mil habitants, en la franja alta.

Abús de drogues i alcohol. A l’Hospitalet és 1,51 per mil habitants, en la franja alta del país. Malalties no transmissibles. 849,68, més a prop del llindar dolent que del bo.

Aconseguir els ODS també és el fruit de les lluites socials.

Objectiu 4. Educació de qualitat

Població matriculada en una titulació superior. Una dada preocupant, només 10 per cada mil habitants (2017), molt baixa.

Despesa municipal en educació. Arribem als 47,96 € per habitant (2018), a la franja alta però no a la més alta.

Accés a serveis en l’educació preescolar. Un 53,87 % de la població de 0 a 4 anys (2018), una dada de les més baixes de les ciutats analitzades.

Població amb nivell d’educació màxima de secundària. Un 42,04 %  de la població de 25 a 64 anys té fins a aquest nivell d’estudis (2018), una dada alta, el que ens situa en la franja dolenta de les ciutats de l’informe.

Població amb nivell d’educació màxima de 2n cicle de secundària. Un 26,61 % de la població 25-64 anys té com a màxim aquesta titulació (2018), el que és un valor alt.

Població amb nivell d’estudis superior. Tenim un 31,35 % de la població 25-64 amb aquesta titulació (2018), el que és una dada intermèdia.

Objectiu 5. Igualtat de gènere

Bretxa salarial en pensions. Les pensions de les dones són un 31,19 % inferiors a les dels homes (2018), una bretxa de les pitjors a les ciutats de l’informe.

Bretxa salarial en assalariats. Els salaris de les dones són un 23, 73 % inferiors als dels homes (2018), una bretxa superior a la mitjana de les ciutats analitzades.

Violència i explotació sexual. El valor és de 52,09 agressions sexuals per cada 100 mil habitants (2019), en la pitjor franja de les ciutats de l’informe.

Violència de gènere. La dada és de 87,26 denúncies per aquesta raó per cada 10 mil habitants (2019), en la franja baixa.

L'antiga masia de Can Colom acull el Centre d'Atenció i Informació a la Dona (CAID).

Paritat en càrrecs electes. El 48,15 % de les regidories són ocupades per dones (2019), incloent l’alcaldia; en això sí que hem arribat a la paritat.

Algunes conclusions

Totes i cadascuna d’aquestes dades mereixen una anàlisi profunda. Però podem començar amb algunes conclusions de les que són més importants.

Tenim molt de camí per recórrer per tal de millorar el desenvolupament sostenible de la població de l’Hospitalet i contribuir al de la població mundial. Recordeu: actua localment, pensa globalment.

La pobresa és un greu problema, una pobresa que pateixen especialment les dones. Ja sabem que l’Hospitalet és una ciutat de classe treballadora, de gent més aviat pobre. Veiem que la despesa municioal en assistència social hauria de millorar. La pobresa, però, s’ha de combatre d’altres maneres, des d’àmbits polítics i socials per sobre del marc local.

Tanmateix no hem de renunciar a fer-ho. Hem d’afavorir la creació d’un teixit productiu local d’alt valor afegit, amb generació de rendes dignes. Això es diu Economia Social i Solidària, cooperativisme, etc. Els sectors on podem fer-ho: la rehabilitació d’edificis, la transició energètica, la reducció de la bretxa digital...

L’agricultura ecològica i de proximitat és un dels ODS. Ara resulta que els terrenys agrícoles que encara tenim són un factor de desenvolupament! I se’ls volen carregar!

És més que evident que hauríem de mantenir i ampliar aquestes terres de conreu, regenerar un sector agropecuari local que, a més, fos un focus d’educació mediambiental.

Les terres de conreu de Can Trabal han de ser ampliades.

A veure si ho tenim clar tots plegats: el PDU Granvia-Llobregat i tota la resta de plans urbanístics que afecten el Delta del Llobregat són un atemptat directe als Objectius de Desenvolupament Sostenible. 

Alguns aspectes de la salut de l’Hospitalet són molt millorables. Cal amb urgència un estudi epidemiològic que ens expliqui les causes de la mortalitat infantil tan elevada que patim, més propera a la de Sèrbia o Bulgària que a la d’Itàlia o França.

Alguns altres indicadors també ens mostren que cal incidir en els aspectes més socials i emocionals de la salut per a reduir les addiccions i els suïcidis.

 

Hauríem d'aconseguir que hi haguessin més flors de veritat

L’educació ha de millorar, especialment en l’etapa 0-6 anys. Tothom coincideix que és una etapa clau pel desenvolupament cognitiu i emocional de les persones. Hem de millorar la xarxa d’escoles bressol, per les que va lluitar tant la Montserrat Company, que en ha deixat fa molt poc.

Els centres de primària i secundària i les escoles d’adults destaquen per les seves bones pràctiques, però lluiten contra un sistema social desigual. Els calen més recursos, evidentment. Mentrestant, la titulació acadèmica de la població de la ciutat no és gaire alta.

La igualtat de gènere també és lluny d’assolir-se. Els indicadors de l’informe són els monetaris, prou importants, però els altres que percebem en la nostra vida quotidiana també ens ho recorden. Allà on poden arribar amb eficàcia les lleis, com ara en la formació de llistes electorals, sí que se n’aconsegueix. I encara hi ha qui critica les lleis paritàries!

La violència masclista continua sent una realitat. A la ciutat la patim, amb unes 150 agressions i unes 2000 denúncies per violència de gènere per any. Hem d’acabar amb això, eliminant la pobresa de les dones, millorant l’educació, repensant l’urbanisme...

(continuació amb una segona part de l'article)