LES EPIDÈMIES DE 100 ANYS ENRERE

En les dècades finals del s. XIX la salut pública a l'Hospitalet havia millorat en relació al passat. Només la darrera pandèmia mundial de còlera va pertorbar la vida d'aquell poble d'uns quatre mil habitants al voltant de 1885. 

El paludisme també va originar una epidèmia al Delta del Llobregat entre 1886 i 1893, però no en va afectar l'Hospitalet, tot i que aquesta malura hi era endèmica i provocava malalts de forma regular.

El personal i el material dels dos dispensaris de la Creu Roja, de Collblanc i Santa Eulàlia a la porta de l'Ajuntament, l'any 1910. Font: AMHLAF0025780 /d.Família Isern - Matilde Marcé

L'Hospitalet era un poble majoritàriament rural, amb una política de salut pública pròpia de l'època, molt bàsica i a càrrec de l'Ajuntament, i una assistència mèdica comunitària, a càrrec de les mutualitats. Podem dir que hi havia una de les millors cobertures que podia tenir la classe treballadora de l'època. 

En la primera meitat del segle XX ja no es patien a Europa Occidental les grans pandèmies del passat. La pesta de l'Edat Mitjana i Moderna o el còlera del segle XIX ja no assotaven la nostra ciutat. Fins i tot, el nou gran brot de paludisme (1919 i 1922) tampoc no va afectar gaire a l'Hospitalet.

L'avenç de la ciència i els serveis mèdics de l'Ajuntament de Barcelona van fer que les epidèmies no fossin tan mortíferes a la capital catalana i la seva àrea metropolitana en formació. Font: La Ilustració catalana, 25-11-1906, pàg. 4.

Aquesta evolució positiva es va capgirar segons avançava el s. XX. La immigració va començar a ser significativa i el creixement urbanístic en males condicions va afavorir l'expansió de noves epidèmies. 

Vers el 1900, l'Hospitalet tenia uns 5 mil habitants i 30 carrers. En 1930, en tenia uns 38 mil habitants, que vivien a 128 vials (carrers, passatges, etc).

No només hi havien més carrers, també van aparèixer nuclis de barraques a Santa Eulàlia, que havien despertat l'atenció de les autoritats per la gran pobresa dels seus ocupants i la dolentíssima situació higiènica.

Els petits brots de malalties infeccioses es succeïen i eren detectats i tractats amb celeritat per les autoritats: verola (1901 i 1922), rubèola (1907)... També van aparèixer i es van ampliar els dispensaris de la Creu Roja, especialment el del Carrer Progrés, a Collblanc, l'any 1917. Però la pobresa creixia molt més de pressa.

La pandèmia mundial de grip de 1918 va venir per raons totalment alienes a la situació local, però la seva afectació sí que va ser determinada per circumstàncies locals. Per saber-ne més, us recomano el gran reportatge de l'Enric Gil.

Encara que no tenim dades concretes de l'Hospitalet, sabem que provocà una "sobremortalitat" de 130 persones, un 1,2% de la població.

El Centre i el futur Sant Josep, l'any 1923.

El brot de febre tifoide de 1924

Els brots de malalties infeccioses més freqüents eren els de febre tifoide, provocats pels deficients o inexistents sistemes de clavegueram i abastiment d'aigua potable.

La febre tifoide és generada per un bacteri del grup salmonella i es difonia perquè els excrements i orines humanes es filtraven i arribaven als aqüífers d'on s'extreia l'aigua per a beure.

L'Hospitalet creixia vertiginosament en aquells anys i la urbanització no es feia sempre amb les infraestructures del cicle de l'aigua que exigien els principis sanitaris bàsics.

Tenim notícia de brots de febre tifoide a l'Hospitalet en 1903, 1914, 1924, 1928 i 1935. Cal destacar que el brot de 1914 sí va arribar a ser una epidèmia a Barcelona.

Font: Nuevo Mundo, 14-11-1914, pàg. 30.

Fixem-nos en el que va passar fa 100 anys, en 1924, del que he trobat tres documents fets pel Dr. Santiago Prats.

El Dr. Santiago Prats

Santiago Prats i Comas (1884-1952) fou metge municipal i avui el recordem sobretot perquè va ser el propietari de Can Sumarro que va cedir aquest mas a la ciutat al seu testament.

L'Arxiu Municipal de l'Hospitalet conserva tres documents en els que en Prats certifica sis casos d'aquesta malaltia, tots al barri del Centre. Això no vol dir que no n'hi haguessin més.

 

En definitiva, a les cases del Centre que obtenien l'aigua als pous van aparèixer aquests casos de febre tifoide.

El brots de pesta de 1905 i 1931

La pesta havia deixat de provocar epidèmies a Europa Occidental des de les primeres dècades del segle XVIII, però hi van haver diversos brots d'importància, que generaven la lògica alarma.

A Barcelona, va haver-ne un els anys 1905-6, especialment important a la zona de Sants, la Bordeta i Hostafrancs, amb focus relacionats amb dipòsits d'escombraries i fems. 

També es va difondre als nuclis de barraques, com ara el que hi havia a la platja de Can Tunis, entre els termes de Barcelona i l'Hospitalet, conegut com el Vidriol.

Finalment, es van certificat 52 casos amb 10 defuncions, encara que segurament van ser molts més. Entre les mesures preses, es van cremar sitials d'escombriaires i nuclis de barraques. Entre les mesures recomanades, el trasllat dels dipòsits d'escombraries a zones més despoblades. La zona despoblada més propera era l'Hospitalet.

Podem dir que la pesta de 1905-6 va afectar l'Hospitalet "de rasquis". Quan les instal·lacions dels escombriaires s'hi van situar, el següent brot de pesta es va donar a la nostra ciutat plenament. 

El Heraldo de Madrid, 27-8-1931, pàg. 16

Podem seguir el brot del 1931 gràcies a l'article del Dr. Claramunt. Entre l'agost i el novembre es van tractar 26 casos, dels quals 14 eren de l'Hospitalet: 2 dones de la Torrassa, 3 al mas de Cal Tocayo (on ara hi ha la Fira) i la resta a Santa Eulàlia.

A l'Hospitalet van morir una nena de 13 anys de la Torrassa, 3 persones de Santa Eulàlia (una d'elles, habitant d'un nucli de barraques) i un dels tres germans de Cal Tocayo que la van contreure. 

A l'article mèdic es diu clarament que els focus principals van ser els sitials d'escombraries i les sèquies del Canal de la Infanta. La propagació es va produir als carrers que no tenien clavegueres, el que feia que les rates convisquessin amb les persones.

Aquests episodis epidèmics ens mostren com era la situació de la majoria de la població de l'Hospitalet ara fa 100 anys.

ELS ALLOTJAMENTS TURÍSTICS A L'HOSPITALET

A hores d’ara, l’impacte dels allotjaments turístics en el preu del lloguer i fins i tot en la disponibilitat d’habitatges és indiscutible.

A l’Hospitalet no és l’única causa de que tinguem un dels preus del lloguer de pisos més alts d’Espanya, però és una de les principals.

Carrer Rosselló, 15. Animen als turistes amb la frase "First fiesta. Then siesta"

Pel que fa al mercat immobiliari i a la localització dels allotjaments turístics, l’Hospitalet es comporta com si fos una part de Barcelona, una de molt ben comunicada amb el centre de la ciutat.

Carrer Modern, 50

L’any 2015, convidat per l’Ateneu Catalònia, vaig fer una xerrada sobre quin impacte podia tenir el turisme a la nostra ciutat. En aquell moment, el turisme era valorat molt positivament per gairebé tothom. Algunes persones i col·lectius ja avisaven dels efectes perversos que en podia tenir.

Carrer Miquel Romeu, 43

En 2024, amb els lloguers pels núvols i amb dos blocs on la propietat està fent fora als llogaters per fer-hi apartaments turístics o de temporada (Occident, 14 i Holanda, 26) ja tenim clares algunes conseqüències del turisme.

A la Festa de la Diversitat de 2024 també hi van ser les comunitats d'Occident, 14 i Holanda, 36, denunciant la seva situació.

Però, de què estem parlant en concret? En paraules del propi Ajuntament:

“Els establiments hotelers de L’Hospitalet han tancat el 2023 amb 1.051.000 pernoctacions, superant per primera vegada la xifra del milió. Durant el mateix període, la ciutat ha acollit 470.100 viatgers, una xifra rècord, que supera les dades d’abans de la pandèmia (381.200 el 2019 i 355.800 el 2018). (…)

L’Hospitalet disposa de 30 allotjaments turístics (hotels, hostals i apartaments turístics) i 5.024 places amb una ocupació mitjana el 2023 d’un 75%, xifres que superen per primer any les dades prepandèmia (74,6% de mitjana el 2019). La despesa mitjana dels turistes durant la seva estada també s’està recuperant, el 2022 va ser de 950,6 euros, quantitat que s’apropa als 991,5 euros del 2019.”

Carrer Estruch, 14

Aquestes dades no coincideixen de tot amb les que proporciona la Generalitat.

L'Hospitalet tenia en 2002, 6 hostals i pensions amb 94 places i només 1 hotel amb 206 places. L'any 2022 eren 2 pensions i 22 hotels, amb un total de 4.759 places.

L'altre sector que va créixer moltíssim van ser els habitatges d'ús turístic. La primera dada que tenim és de 2015, amb 115 establiments i 633 places. En 2018, les dades es van multiplicar per quatre: 465 establiments i 2.558 places. Aleshores es van prohibir i en 2022 n'hi havien 483 establiments amb 2.657 places. 

Aquests són els legals; ens temem que de ben segur n'hi han més d'il·legals.

En els darrers temps s'està produint el boom dels blocs d'apartaments turístics, els únics permesos per l'ordenança municipal. Entre 2015 i 2022 el creixement ha estat lleu, de 2 a 7 establiments, de 212 a 287 places. Però a hores d'ara, el recompte, incomplet, que he fet i que adjunto al final, em dona 42 establiments.

Carrer Modern, 70.

Recordem que els guanys dels establiments hotelers no es queden a l’Hospitalet, se’n van a la butxaca dels/de les propietaris/es. A la nostra ciutat potser viuen les persones que treballen en aquest sector de forma precària i mal pagades.

Pancartes al Carrer Holanda.

ELS PREUS DEL LLOGUER D’HABITATGES A L’HOSPITALET

Existeixen diverses fonts, referents a juny de 2024. Segons Habitaclia, superem els 19€ el m2, segons Idealista, els 17€. En els rànquings de les capitals més cares d’Espanya, l’Hospitalet només és superada per Barcelona i Madrid.

Un altre signe dels allotjaments turístics és la roba penjada dels balcons, com veiem a Mare de Déu dels Desamparats, 33 i Occident, 14.

Els mitjans municipals locals van informar que segons les dades de la Generalitat, el preu mitjà mensual d’un pis hi era de 880€, el que significava un increment del 28% en els darrers cinc anys.

Font: LHDigital

El que no reflecteixen aquestes dades és el que s’està demanant per una habitació, on sovint malviuen famílies senceres, o el que es demana per deixar que es posi una adreça, encara que sigui fals que s’hi viu, per aconseguir l’empadronament. El drama de l’habitatge té moltes cares a l’Hospitalet.

Bòbiles, 40

Alhora, els preus d’una nit a un allotjament turístic oscil·len entre els 100 i els 500€. És qüestió de temps que la ciutat, especialment els barris més ben comunicats amb el centre de Barcelona, s’omplin de blocs d’apartaments per als turistes o de temporada.

Per contra, si alguna persona vol viure de lloguer a l’Hospitalet, que tingui clar que, o fem alguna cosa, o ja pot marxar.

QUÈ PODEM FER?

És absolutament necessari regular els allotjaments turístics, especialment els del tipus apartament, si volem garantir un dret tan bàsic com és el de l’habitatge. Així ho veuen a cada vegada més ciutats i regions. De la dreta, sempre al servei del capital, no esperem res. De les forces d’esquerra, esperem una acció immediata.

Plaça Pirineus, 1

Una primera regulació a l’Hospitalet va prohibir els apartaments turístics a dins d’una escala de veïns; només es permetien en blocs sencers o cases i en vials d’una amplària mínima. 

Si continua la progressió, en 2026 en tindrem més de 60 establiments! Ara cal prohibir-los, si no a tota la ciutat, a bona part dels nostres barris.

Cal una suspensió de llicències i l’inici d’un procés de debat per a elaborar un pla d’usos d’establiments hotelers i allotjaments turístics i de temporada a la ciutat que inclogui les residències d'estudiants.

Prat de la Manta, 59

Una altra mesura urgent és demanar un canvi legislatiu perquè l’Hospitalet tingui el mateix tractament fiscal que Barcelona en aquest tema. Hem de cobrar el mateix que Barcelona per cada pernoctació i hem de podem imposar recàrrecs.

Finalment, fer inspeccions dels apartaments il·legals, els que malgrat la normativa són a escales de veïns.

Cal aturar aquest procés de gentrificació per la via de la turistificació de la ciutat i l’única manera de que una petita part dels beneficis econòmics del turisme i només les seves externalitats és fent-los pagar impostos.

Cal actuar amb urgència! 

Dr. Martí i Julià, 132.

ANNEX. ESTABLIMENTS D'ALLOTJAMENTS TURÍSTICS

(llistat en construcció)

 

COLLBLANC-LA TORRASSA

Cases Cinca, 14 (Hotelito Boutique Cinca) Estruch, 14 (Hotelito Boutique Mercat de Collblanc) Llobregat, 51 Mare de Déu dels Desemparats, 31 Mare de Déu dels Desemparats, 33 Mas, 154 Mas, 156 (Madre Mia! Apartamentos) Rafael de Campalans, 175 Ronda de la Torrassa, 91 (Casa Querol) Rosselló, 7 Rosselló, 107 (Casa Nanit) Salvador Seguí, 15 Travessera de Collblanc, 51 Vaquer, 23

 

Baixos Travessera de Collblanc, 19 ( Hotelito boutique)

 

Blocs Dr. Gregorio Marañón, 14 Dr. Marti i Julià, 101 Dr. Martí i Julià, 132 Dr. Martí i Julià, 199 Estudi, 4 Joventut, 14 (Habitat Apartments Teatre) Mare de Déu dels Desemparats, 57 Montseny, 20 Montseny, 72 (Olala homes) Mn. Jaume Busquets, 37 Pça Pirineus, 1 (limehome) Llançà, 120 Mas, 62 Mas, 63 Mas, 139 (Torrassa Cozy apartment)  Mont, 35 Montseny, 72 (Olala homes) París, 78 Progrés, 19 (Casa Sinfreu, Fell Home Apartments) Progrés, 43 (Caliu Apartments) Progrés, 50 (Barcelona Touch Apartments) Progrés, 78 Pujós, 42 Rambla Catalana, 27 (Global apartments) Rafael de Campalans, 9 (Barcelona Touch Apartments) Rafaels de Campalans, 63 Rafael de Campalans, 116 (La Bodega 1910) Rabarté, 10-12 (8 Lacus Apartments) Riera Blanca 14-16 (Madanis) Rosich, 15 (Barcelona Touch Apartments) Rosselló, 15 (Numa Càlid) Rosselló, 60

 

SANT JOSEP

Blocs Miquel Romeu, 21 Miquel Romeu, 43 (Weflating) Av. Fabregada, 85 (Aura Park Fira Barcelona) Terra Baixa, 66 Ventura Gassol, 6 (Olala Homes)

 

PUBILLA CASAS-LA FLORIDA-LES PLANES

Blocs Carretera de Collblanc, 173 Bòbiles, 40 (Olala homes) Muses, 25 (Olala homes)

 

CENTRE

Blocs Avinguda del Carrilet, 325

 

SANTA EULÀLIA

Cases Santiago Rusiñol, 6

 

Baixos Aprestadora, 15 (Onefam hostels) Igualtat, 21-25 Modern, 17 Enric Morera, 34

 

Blocs Àngel Guimerà, 94 Blas Fernández de Lirola, 37 Blas Fernández de Lirola, 43-45 (JSM Apartaments) Buenos Aires, 35 Castelao, 118 Castelao, 189 (Ona Living Barcelona) Enric Morera, 5-7 (Europa Fira Apartments) Enric Morera, 20 Enric Morera, 30 (Topdown) Enric Morera, 44 Enric Morera, 50 (Unique Apartments) Plaça Europa, 1 (Europa Apartments Modern, 20 Modern, 70 (Ariqus Apartments Fira) Prat de la Manta, 59 Santa Eulàlia, 91 (Olala Homes)

 

Dr. Martí i Julià, 101.

Plànol dels edificis d'allotjaments turístics. Els punts vermells són els edificis d'apartaments. Els punts negres són els blocs d'Occident, 14 i Holanda, 36. Els punts blaus, les residències d'estudiants. La imatge ens mostra on és més greu el problema, a Collblanc-la Torrassa i Santa Eulàlia.