Annex del novembre de 2023
Les dades de població de 2022 són:
Total: 7.975 milions (M) de persones.
Dones: 3.967 M.
Homes: 4.009 M.
Això dona una ratio de gènere (RG, també dita sex ratio) de 101,1. És a dir, que al món, per cada 100 dones n'hi han 101,1 homes.
A Europa Occ. i meridional, la RG és al voltant de 96 mentre que a Àsia és de 104.
 |
| La situació de cada país pot dependre de diversos factors. Als països àrabs, a més de la sobremortalitat femenina derivada del masclisme, hi ha una gran immigració masculina per raons laborals. Compte amb el que està passant a Guinea Equatorial, on el percentatge de població femenina ha caigut força en els darrers anys. A l'est d'Europa, la sobremortalitat masculina és provocada sobretot per l'alcoholisme. Font del mapa: https://ourworldindata.org/gender-ratio |
Si acceptem que la RG que hauria de ser a tot arreu del món és 95, la que tenim al sud d'Europa, la quantitat de dones que hauria d'haver al món és de 4.220 M. Per tant, "falten" al voltant de 253 M de dones.
Al primer article que vaig publicar sobre el tema, el 2015, la dada era de 238,5 M.
Aquesta xifra que jo proposo és gairebé el doble que la que estudiosos amb molta més preparació i mitjans que jo van publicar l'any 2015, potser perquè només han comptat des del 1970 o perquè consideren que la RG òptima és 96 o més altes.
Tanmateix, un estudi recent (març del 2022) estima que les dones "desaparegudes" (és a dir, assassinades i més recentment a les que no han deixat néixer per ser nenes) en els darrers 70 anys a Xina són 89 M i a l'Índia, 139 M.
A Xina i Índia, els dos gegants demogràfics i on és molt arrelat el feminicidi, n'hi ha 228 M de dones "desaparegudes". Això seria molt més a prop del que proposo des del 2015.
El feminicidi és el més terrible genocidi que s'ha fet i es continua fent. La lluita feminista en general (i contra violència masclista en concret) continua sent necessària. Les xifres canten!
Si voleu seguir l'argumentació... més avall.
Article del novembre de 2019
Aquesta és la versió resumida, actualitzada i en
català de l’artícle que vaig publicar el gener de
2015 (i en anglès).
La meva reflexió segueix és la següent:
1. La població mundial, en 2017
era de 7.550 milions (M) de persones; d’elles, 3.809 M eren del gènere masculí i
3.741 del gènere femení, el que dona una proporció de 101,8 homes per cada 100 dones
(a partir d’ara, sex ratio o SR).
2. Tanmateix, la SR varia molt entre continents,
regions, països. La SR d’Àsia és de 104,8, mentre que la d’Europa es 93,5.
 |
| Font: https://www.geografiainfinita.com/2015/03/la-situacion-de-la-mujer-en-el-mundo-a-traves-de-los-mapas/ |
3. La igualtat legal entre els gèneres aconseguida a
Europa Occidental - Europa Meridional no ha eliminat la desigualtat real, però
probablement sigui el lloc del món en el que aquesta igualtat real sigui més a
prop. Per tant, afirmaré que la SR d’aquestes regions d’Europa és la més propera
a l’òptima. Si corregim la desviació provocada per la desigualtat encara
existent, (gairebé 100 dones assassinades a Espanya durant 2019) la SR que hauria d’existir en tot el món és 95.
4. La diferència entre la SR
òptima i la que existeix es deu a la “sobremortalitat” femenina provocada pel
masclisme, és a dir al feminicidi. Diana Russell afirmà que el
feminicidi és l’assassinat de dones per homes pel fet de ser dones. Crec que el
feminicidi és un concepte més ampli. No cal un assassinat per a provocar la mort
d’una dona, n’hi ha prou amb una educació insuficient, una assistència mèdica
deficient, un matrimoni forçat... I no sempre és a mans d’homes. Entenc el
feminicidi com la mort d’una nena o una dona a conseqüència de la
discriminació i el maltractament que pateix a causa del seu gènere.
 |
| Totes les formes de violència masclista poden provocar sobremortalitat femenina, és a dir, feminicidi. |
5. Si la SR del món hauria
de ser, aproximadament, 95 i es 101,7. Això vol dir que “falten” al voltant de
274 M de nenes i dones. I això, entre les generacions vives. Aquesta dada sorgeix
d’una senzilla proporció: si la quantitat d’homes és de 3.809 M, la que hauria
d’haver de dones amb la SR de 95 seria d’uns 4.009 M. La diferència amb la quantitat
de dones que realment n’hi ha (3.741 M) dona aquesta esgarrifosa quantitat
de persones del gènere femení que haurien que ser al món, i no hi són. Al meu
article anterior, amb dades del 2013 la quantitat era de 238,5 M. Sembla que no
millorem.
6. Aquesta xifra és molt matisable perquè hauria que
estudiar regió per regió, país per país. La veritat és que em costa i demano disculpes per parlar de
milions de nenes, noies i doneses assassinades amb aquesta lleugeresa i manca de precisió,
però no tinc la capacitat per fer-ho millor. Segurament la xifra de víctimes
del feminicidi és superior, perquè a Europa Oriental la SR es de 89. Aquesta
dada sembla indicar que allà no hi ha feminicidi. El cert és que hi ha una
sobremortalitat masculina extraordinària provocada per l’alcoholisme, el que
oculta la sobremortalitat femenina generada pel masclisme i agreujada
precisament per aquest alcoholisme. Un informe de 2012 afirmava que a Rússia
morien anualment 14.000 dones a mans de les seves parelles o familiars.
7. Els països on el feminicidi és enorme són India i Xina.
Segons l’últim cens (2011) la SR de la India era de 106,1, el que vol dir que haurien
d’haver 68 M de nenes i dones més de les que hi ha. En una estimació no oficial de 2016, la
situació hauria empitjorat, amb una SR de 106,7. Com és conegut, a l’Índia s’han
popularitzat les clíniques que fan ecografies per a determinar el gènere del
fetus, i si es femení, avorten. A Xina, segons el cens de 2010, falten 70 M de
nenes i dones, una quantitat que puja a 72 M segons una estimació de 2016.
8. Doncs sí, en un insignificant blog escrit por un
insignificant profe de secundària s’afirma que el feminicidi és un dels més
importants genocidis de la història (el més gran?), que, arrodonint, en l’últim
segle s’ha assassinat o deixat morir a més de 250 M de persones pel fet de que
eren del gènere femení. I les morts es poden comptar, el patiment, no. És, sense
dubte, una de les xacres més terribles i urgents del món i del nostre país. Tanmateix,
no és a l’agenda de cap cimera mundial, ni ocupa massa temps als consells de
ministres. Segurament perquè els dirigents polítics són majoritàriament homes.
9. I tots aquests crims, ¿per què? La resposta és molt
senzilla, masclisme, és a dir la creença de que els humans de gènere
masculí són superiors a les dones i tenen més drets, i el patriarcat, és a dir
la creença i les lleis que imposen l’autoritat dels homes sobre les dones. Aquestes
dues plagues adopten múltiples formes i es perpetuen, de vegades modernitzán-se,
de vegades tornant a costums i religions ancestrals. Y per a combatre-les, la
resposta és senzilla, feminisme, la ideologia i l’acció per la igualtat
entre els gèneres.
10. En els darrers anys, a casa nostra s’ha produït
una gran mobilització feminista i de denúncia de la violència masclista.
Alhora, però, un partit d’extrema dreta i clarament masclista obté cada vegada
més vots. Els pamflets ultres inventen campanyes dient que la violència que
pateixen els homes és comparable a la que pateixen les dones o paraules com
“feminazis”. Malauradament, aquesta ofensiva masclista és portada als platós de
televisió i les institucions per Vox.
No sé si ho fan conscientment o no, però les persones,
mitjans i partits que pacten i donen espais a aquesta gent són còmplices de la violència masclista i del feminicidi,
perquè estan ajudant a justificar-los.
