Què tenen en comú
Baldomero Espartero, Lluís Companys i Xavier Domènech? Que han guanyat unes
eleccions a l’Hospitalet. El 23 de juliol de 2023 és dia de les 16enes
eleccions de l’etapa democràtica actual. Des de les primeres, el 1820 (les de
les Corts de Cadis no es van fer aquí), se n’han fet moltes, unes 50 més. No
podem parlar de totes, però podem fer alguns comentaris i destacar-ne algunes.
El sufragi al segle XIX
El sufragi al segle XIX
El dret de vot durant
part del segle XIX va oscil·lar entre el 0,5% de la població quan governava la
dreta conservadora i el 4-10% quan governaven els progressistes. Això era el
sufragi censatari, és a dir, que només votaven els homes majors de 25 anys que
tenien una certa riquesa.
Durant el Sexenni
democràtic (1868-1874) hi va haver sufragi universal masculí, i ja tenia dret
de vot un 24% de la població. El sufragi censatari va tornar amb la reacció
conservadora del 1874: el electors eren només un 4%. El sufragi universal
masculí fou imposat de nou el 1890.
ELECTORS A L'HOSPITALET
Data
|
Electors
|
% pob.
|
Font
|
Juliol 1836
|
9
|
0,4
|
AHDB 96
|
Set. 1837 i agost 1838
|
105
|
4,2
|
AHDB 100
|
Juliol 1839
|
118
|
4,6
|
AHDB 152
|
Gener 1840
|
148
|
5,8
|
AHDB 119
|
Gener 1841
|
168
|
6,6
|
AHDB 124
|
Juny 1842
|
169
|
6,6
|
AHDB 129
|
Gener 1843
|
167
|
6,5
|
AHDB125
|
Gener 1844
|
166
|
6,5
|
AHDB 127 i AMH “Bans, edictes, avisos…”
|
Maig 1848
|
6
|
0,2
|
AHDB 148
|
Desembre 1849
|
10
|
0,4
|
AHDB 148 i AMH “Varis s. XVIII-XIX….”
|
Març 1852
|
10
|
0,4
|
AMH “Bans, edictes, avisos…”
|
Febrer 1853
|
14
|
0,5
|
AMH “Edificis i terrenys públics….”
|
Maig 1854
|
19
|
0,7
|
AMH “Bans, edictes, avisos…”
|
Novembre 1854
|
297
|
10,6
|
AHDB 142
|
Agost 1857
|
17
|
0,6
|
AMH “Correspondència 1857”
|
Desembre 1868
|
827
|
24,3
|
AMH “Correspondència 1868”
|
1877-1878
|
140
|
3,8
|
AHDB 158
|
Maig 1891
|
1.028
|
23,3
|
AMH “Governació s. XIX-XX”
|
Fonts: Arxiu Històric de la
Diputació de Barcelona (AHDB), Arxiu Municipal de l’Hospitalet (AMH). La
proporció electors / població calculada
amb les dades demogràfiques que
coneixem.
De la majoria de les eleccions no
tenim dades, però sí d’algunes, i en parlarem, i només de les eleccions al Congrés dels diputats.
Les eleccions de 1840
En aquell any, l’Hospitalet era
cap d’un districte electoral, on eren també Cornellà, Castelldefels, Esplugues, Gavà, Prat, St Boi,
St Climent, Sants i Viladecans. Les dades que tenim són del conjunt del
districte.
La
candidatura de la circumscripció a la que pertanyia el districte de l’Hospitalet
escollia 14 diputats. Encara que hi havia dues llistes, els vots eren nominals.
El
candidat més votat fou el general Baldomero Espartero, que encapçalava la
candidatura “monárquico-constitucional”[i],
amb 354 vots. Li seguien 13 noms de candidats de l’alta burgesia, amb 228-230
vots.
L’altra
candidatura, més progressista, amb Pere Monlau, Joan Antoni de Llinàs, etc., va
obtenir entre 124 i 126 vots. Pel que sembla, Espartero encapçalava també la
candidatura demòcrata i es va emportar també els seus vots.[ii]
 |
| Pere Monlau |
La
dreta reaccionària era en aquells moments en les files del carlisme i havia
estat derrotada militarment l’any anterior, després de set anys de guerra
civil.
Les eleccions de 1891
L’Hospitalet
pertanyia al districte de Sant Feliu, on s’escollia un diputat. Les eleccions de
l’1 de febrer de 1891 van ser les primeres amb sufragi universal masculí
després de molts anys. Era la prova de foc de la farsa democràtica organitzada
pels liberals de Sagasta i els conservadors de Cánovas.
D’aquestes eleccions
vaig escriure un article[iii].
En resum, els resultats reals van ser favorables al candidat republicà Josep
Rubau. Tanmateix, es van fer diverses accions per consumar la tupinada
electoral.
Es van falsificar diferents actes, com les d’Esplugues, on figurava
que havia votat el 100% de la població, i pel candidat liberal Comas. A
l’Hospitalet, les actes dels interventors republicans donaven 313 vots a Rubau
i 162 a Comas, però les que va entregar l’alcalde al jutge donaven 471 vots al
candidat del règim, i 340 al republicà.
A d’altres llocs, com
Sant Joan Despí o Sants, la cosa va anar pitjor. L’estratègia era enviar als
col·legis electorals que sabien que eren més partidaris del republicanisme un
grups perquè provoquessin aldarulls i el jutge declarés nul aquell centre de
votació.
Les eleccions de 1907
Les eleccions d’abril
de 1907 també foren especials. Després dels fets del Cu-Cut i la legislació
d’excepció pensada per reprimir les expressions polítiques d'equerres i catalanistes, una
majoria de partits de Catalunya van decidir de crear una coalició. Agrupava des
de republicans a tradicionalistes i es va dir Solidaritat Catalana. Donats els
resultats de les eleccions provincials del mes de març, el diputat liberal Roig
i Bergadà ja va anunciar que ni es presentava.
 |
| El Gràfic, 15 de desembre de 1908 |
Com és conegut,
aquesta coalició va arrasar en les eleccions, obtenint a Catalunya 37 diputats (entre ells,
l’hospitalenc Felip Rodés), per 11 totes les altres candidatures. La nostra
ciutat era al districte de Sant Feliu. Dintre de la coalició solidària hi va
haver una pugna entre dos possibles candidats, el republicà “unitari” Laureà Miró i el republicà federal Ramon Roig i Armengol[iv].
Finalment la comissió de les candidatures imposà el primer, que va guanyar amb
la pràctica totalitat dels vots.
No tenim dades
concretes de l’Hospitalet, encara que no és difícil imaginar que van ser en la mateixa línia del conjunt del districte. De Cornellà, sabem que Miró va obtenir 141 vots i el
lerrouxista Pich i Pon, només 1 vot. Al conjunt del districte, a falta d’11
seccions, Miró obtingué 3.566 vots i Pich, 34.[v]
Les eleccions de 1931
Poc després de
proclamar-se la 2a. República espanyola es van convocar eleccions a Corts
Constituents. L’Hospitalet era al districte de la província de Barcelona.
Basant-nos en el llibre de Joan Camós, tenim les dades de l’Hospitalet
incompletes (falten 5 seccions de 18). Amb més de 2/3 de les dades, podem
afirmar que els candidats d’Esquerra Republicana de Catalunya, amb en Lluís
Companys al capdavant, van guanyar, amb un 75-80% dels vots.[vi]
 |
| Campanya electoral del juny de 1931 a Barcelona |
El segon lloc, el va
ocupar el partit Extrema Izquierda Federal (21%), el tercer, la Lliga Regionalista,
dretana i catalanista, (6%) i el quart, el Partit Republicà Radical (6%), el
partit republicà espanyolista de Lerroux que dècades abans havia estat
rellevant a la ciutat i en aquell moment ja era residual. Van ser les darreres
eleccions generals en les que no van poder votar les dones. Com és sabut, les
Corts sorgides d’aquestes eleccions aprovaren el sufragi femení.
Les eleccions de 1977
Les primeres eleccions
després del franquisme, en les que no tots els partits havien estat legalitzats
encara, en les que el dret de vot era als 21 anys i que van ser constituents
encara que no s’havia anunciat, van portar-se a terme el juny de 1977.
 |
| Cartell electoral pel Senat. Els senadors més votats d'Espanya. Font: http://cartelestransicion.blogspot.com |
Va ser la primera d’onze
victòries consecutives a l’Hospitalet per part del PSC-PSOE. En aquella ocasió
van treure el 43% dels sufragis, amb en Joan Reventós al capdavant. En segon
lloc, el principal partit de l’antifranquisme, el comunista PSUC, va obtenir un
23%. El partit del govern, el que va guanyar al conjunt d’Espanya, la UCD,
només va treure un 13%.
Les eleccions de 2015
Per primera vegada en
l’etapa democràtica actual va guanyar una candidatura diferent a la socialista.
Es tractava d’En Comú-Podem, la coalició que reunia a les forces d’esquerra,
encapçalada per l’historiador Xavier Domènech. Els estralls de la crisi i la fragmentació
del vot provocada pel conflicte entre Catalunya i Espanya van impulsar aquesta
coalició fins el primer lloc, amb un 30% dels vots.
La segona força, el
PSC, va treure un 26% dels vots, mentre que PP i C’s van ser al voltant del
14%. Els resultats van ser molt semblants en les eleccions de l’any següent.
Per l'anàlisi de les eleccions en els darrers anys, teniu l'article de Pere Ríos. Les dades, aquí.
Per l'anàlisi de les eleccions en els darrers anys, teniu l'article de Pere Ríos. Les dades, aquí.
[iii] DOMÍNGUEZ, Manuel. “El
fracàs de la democràcia española. Les eleccions de 1891 a l’Hospitalet i el
districte de Sant Feliu”, Quaderns d’Estudi,
Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 2016, pàg. 115-121
[vi] CAMÓS, Joan. L’Hospitalet. La historia de tots nosaltres
1930-1936, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1986, pàg. 60-61
No hay comentarios:
Publicar un comentario