lunes, 15 de mayo de 2023

LES TEMPERATURES A L'HOSPITALET I EL SEU IMPACTE EN LA SALUT

El següent article el podia haver escrit Pero Grullo. Però a qui ens governa cal recordar-li les coses òbvies i evidents.

Som en una Emergència Climàtica (a l'Hospitalet també) i l’augment de les temperatures és una realitat que ja no poden negar ni "el primo de Rajoy" ni els fanàtics d’extrema dreta. 

Temperatures preses a Collblanc-la Torrassa. Font: https://twitter.com/i/status/1655965223944069122

A les ciutats, per l’acumulació d’edificis i de sòl urbanitzat es produeix un efecte conegut com “illa de calor”, una pujada de temperatura dins seu respecte al seu entorn. A Barcelona, la diferència entre el centre i les zones no urbanitzades properes és de 3 a 8º.


El company Isaac Castro, al seu gran blog sobre parcs i jardins, va prendre temperatures de la superfície de diversos llocs del barri de Santa Eulàlia durant l’onada de calor de juny de 2019:

Lloc

Temp. al sol

Temp. a l’ombra

Gespa a la Plaça de l’Escorça

38

22,7

Sòl de cautxú a la Pl. de l’Escorça

60,5

31,4

Jo he pres la temperatura de la superficie a dos llocs de l’Hospitalet el dia 14 de maig de 2023, entre les 16 i les 17 hores:

Lloc

Temp. al sol i terra de paviment

Temp. a l’ombra i terra de gespa

Bellvitge

47,4

22,7-23,4

Plaça Eivissa

43,9

26,5

Temperatura a Rambla Marina i al Parc de Bellvitge, a pocs metres de distància.

Conseqüències

Aquest augment de les temperatures és quelcom més que una molèstia, és un problema de salut pública que provoca malalties i sobremortalitat. Com diu el Departament de Salut de la Generalitat:

“Entre les setmanes 28 a 32 de 2022, de l’11 de juliol al 14 d’agost, segons el sistema de monitoratge de la mortalitat EuroMOMO, l’Estat espanyol té un excés de mortalitat extraordinàriament elevat, amb la contribució especialment rellevant de les defuncions entre la població de 75 anys i més.”

A Catalunya, tot i que la sobremortalitat de 2022 no va ser de les més altes a Espanya, veiem una lleugera sobremortalitat a partir del 60 anys.

Temperatures del terra de la Plaça Eivissa, entre Pubilla Casas i la Florida.

Al conjunt d'Espanya, s'atribueixen a les altes temperatures la mort d'11.578 persones.

No tenim dades especifiques de sobremortalitat per mesos a l’Hospitalet, però si tenim en compte que l’any 2018 l’esperança de vida era una mica menor respecte la mitjana catalana (83,25 i 83,6, respectivament) segurament que conclourem que aquí també tenim aquest problema de salut pública.

Solucions

Com evitar això? La principal estratègia és la reducció de les superfícies d’asfalt, formigó o paviment que absorbeixen la radiació solar i la seva substitució per terra, preferentment amb arbres, i verd urbà en general.

El verd urbà pot ser de moltes formes diferents. Els tradicionals parcs han de ser reformulats i hem de tenir un refugi climàtic per barri. S'han de crear jardins de pluja i cobertes vegetals a sostres i parets.

En resum, el verd urbà no és una qüestió estètica, és una qüestió de salut pública, de supervivència. Cada totxo de més ens resta vida, cada arbre i cada parc ens fa guanyar vida.

 

viernes, 12 de mayo de 2023

UN CANVI EN EL TRAÇAT DEL CANAL DE LA INFANTA FET PER TECLA SALA I JOAN RIERA

En la recerca per a escriure una part del llibre Filant cultura m’he adonat d’un aspecte de la història del Canal de la Infanta que ha estat davant nostre tots aquests anys i que no havia vist.

Tots els plànols i el dibuix d’en Ferran Xumetra indiquen que el Canal de la Infanta passava per fora del recinte del conjunt fabril que va ser un molí paperer (1854-1880), la fàbrica tèxtil de la família Basté (1880-1913) i la filatura de cotó de Tecla Sala, a partir de 1913.

Primer, veiem el fragment del famós plànol del Canal que va fer l’arquitecte municipal, Marià Tomàs, l’any 1908. No es representa la fàbrica, però sí veiem que quan el Canal s’apropa al Salt Basté gira cap al nord i en cap moment desapareix.



A un plànol de 1910, encara que sense gaire detall, es veu el canal força allunyat de la fàbrica, i quan s'hi apropa no fa un gir cap al conjunt fabril.


Al dibuix d'en Xumetra, del 1916, el pas del Canal és clarament per darrere de la tanca del recinte. 

Fotografia de Bibian Escudero

 

Al plànol de la Brigada Topográfica de Ingenieros, del 1923, ja veiem que quan el Canal s'apropa al conjunt fabril fa un gir cap al sud, apropant-s'hi.


 

Sabem que l'any 1923 l'empresa Tecla Sala encetà el procés d'instal·lació de dues turbines.

Sabem que l'any 1925, Joan Riera, marit de Tecla Sala, va demanar el permís per a urbanitzar el Carrer Terra Baixa

Als plànols posteriors, confirmem que el Canal, quan s'apropava a l'alçada de la fàbrica Tecla Sala, girava cap a l'interior del recinte fabril i passava pel mig. A sobre del recinte fabril hi trobem el Carrer Terra Baixa.

Al voltant de 1960 es van fer unes guies urbanes de l'Hospitalet. La següent imatge és de l'edició de 1963.

 

En aquest plànol de 1966 es veu clarament com el Canal entra en la Tecla Sala, desapareix i torna a aparèixer en el Carrer Pintor Sorolla, després de creuar el Torrent Gornal.


Molts dels testimonis de les persones que treballaren a T. Sala e Hijos també ens informen de l'existència del Canal entre els edificis del conjunt industrial. Imagino que no deu ser difícil treure a la llum algun tram del Canal.

En resum, que sempre havíem sabut que el Canal passava pel mig del Tecla Sala, però no havia caigut en que originalment no havia estat així. No he trobat la documentació concreta sobre aquest canvi, però l es evidències són incontestables.

He fet aquesta "troballa" mentre participava en l'elaboració de Filant cultura, que espero que us agradi.





domingo, 30 de abril de 2023

LAS (ESCASÍSIMAS) ZONAS VERDES DE L'HOSPITALET

En l’Hospitalet tenemos muy pocas zonas verdes y poquísimos parques. La Organización Mundial de la Salud (OMS) recomienda un mínimo de 10-15 m2 de zona verde por habitante. Pues bien, en l’Hospitalet tenemos más o menos la mitad.

No podemos decir con exactitud la cantidad porque los datos son diversos.

Según un estudio de la Generalitat de 2017, l’Hospitalet tenía 5,57 m2 de zona verde por habitante, la más baja de Catalunya, empatando con Santa Coloma de Gramanet.

Fuente: Generalitat de Catalunya

Según la AMB, en 2019, la Torrassa era el barrio con menos zona verde por habitante de toda el área metropolitana, con 1,45 m2/h. Solo el Gornal i Bellvitge superaban los 10 m2 mínimos que recomendaba la OMS.

Fuente: AMB

Según la Generalitat (2022), el espacio calificado como zona verde era de 8,09 m2/h. La conclusión es que el gobierno municipal nos está robando zonas verdes que podría ejecutar de forma rápida.

Y por qué necesitamos zonas verdes, por qué son positivas? Realmente, no hacen falta grandes estudios para responder estas preguntas, lo sabemos gracias a nuestra experiencia cotidiana.

El verde urbano mejora nuestra salud

Reproducimos lo que dice la Organización Mundial de la Salud: más verde urbano es más salud y más esperanza de vida, porque el verde urbano:

- mejora la relajación y la salud mental

- mejora el bienestar y la convivencia social

- mejora el sistema inmunológico

- promueve la actividad física y reduce la obesidad

- amortigua la contaminación acústica y genera sonidos naturales

- reduce la exposición a la contaminación del aire

La situación de la salud pública en l'Hospitalet no es buena. Sus indicadores de mortalidad infantil, muertes prematuras o esperanza de vida son peores en relación a las medias catalanas. Fuente: Los ODS en 100 ciudades españolas.

Los efectos concretos en la salud son la mejora en la salud mental y funciones cognitivas y en el desarrollo de los embarazos, la reducción de la mortalidad en general, de la morbilidad de las enfermedades cardiovasculares o de la diabetes tipo 2.

Si queréis ver las zonas verdes reales, podéis utilizar el Visor NDVI del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. La zona norte de l'Hospitalet está en una situación límite.

La lucha contra la Emergencia Climática

La principal autoridad sobre el tema de la Emergencia Climática es un organismo de la ONU, el IPCC. En marzo de 2023 publicaron su último informe, que incluye un resumen para políticos/as, que dice, en un tono muy moderado:

-El cambio climático ha generado impactos negativos en la salud humana, los medios de vida y las infraestructuras.

- Propone ocho medidas para mitigar la situación, la cuarta de las cuales es incrementar el verde urbano.

- En concreto, en las ciudades pone el énfasis en la importancia de la planificación urbanística y en la imposición de infraestructuras verdes y azules (relativas al agua).

En abril de 2023, la AViV de la Florida defendía unos jardines y unos árboles consolidados y el Ayuntamiento envió excavadoras para destruirlos. El proyecto es hacer el suelo de pavimento y dice que pondrán unos árboles en el centro de las calles. De aquí a unos años no se podrá creer tanta ceguera.

Conclusiones

Estos informes tendrían que ser la base del programa electoral de todos. 

Temperaturas tomadas en la Calle Martí i Julià, a la sombra de los árboles y a la intemperie. Casi 13 grados más. Temperaturas y fotos tomadas por Cèsar Ornat (¡¡¡¡gracias!!!!) el 28 de abril de 2023 hacia las 16 horas.

La observación de nuestra situación y lo que dicen montañas de documentos científicos nos lleva a las siguientes conclusiones evidentes:

1- es urgente hacer más zonas verdes, algunas con las características de los refugios climáticos.

2- no podemos destruir ningún espacio de verde urbano, mucho menos si son árboles consolidados que generan bóvedas verdes.

Cartel de la concentración de defensa del verde urbano en Collblanc.

3- tenemos que dejar de construir más y más bloques, que generan emisiones de gases de efecto invernadero, contaminación y aumentan el efecto de isla de calor.

Fuente: National Geographic

¿Qué está pasando en l’Hospitalet? Todo lo contrario:

El Ayuntamiento se llegó a plantear eliminar medio parque en Santa Eulàlia, que quiere talar árboles consolidados en Collblanc, que destruye jardines en los Bloques Florida, que pone más suelo de cemento en el Centre, que no cuida los árboles del Gornal, etc.

¡Hemos de seguir las indicaciones de la OMS y el IPCC, ya es muy urgente! ¡Queremos ganar vida!