DEFENSEM EL COMERÇ DE PROXIMITAT!

En l’últim Ple Municipal, el 22 de març de 2023, es va produir un fet important i revelador: l’aprovació de l’ampliació del Centre Comercial Granvia 2.

Els arguments exposats pel tinent d’alcalde Francesc Belver van ser que d’aquesta manera es guanyaven molts milions i zones verdes per Bellvitge i les Planes.

No entraré en el debat d’aquests avantatges, que molt són discutibles. El que ara vull destacar és que el possible guany obtingut gràcies a l’ampliació d’una gran superficie comercial és a costa de la ruïna del comerç local.

Comerç tancat a Sanfeliu

Aquest és el model del partit socialista: deixar guanyar molts diners a les grans empreses capitalistes, i amb les engrunes que deixen, fer algunes accions polítiques més estètiques que efectives.

Això ho va confirmar en Belver al breu debat que s'hi va produir. Amb l'habitual to despectiu que utilitza per replicar als altres grups, va respondre així al suggeriment d’estudiar l’impacte d’aquesta ampliació i negociar amb les associacions de comerciants:

“Fa uns quants anys, El Corte Inglés es va dirigir a aquest Ajuntament per veure la possibilitat de crear una botiga a la ciutat, i en aquell moment, parlat amb els àmbits comercials, amb les associacions de comerciants, es va considerar convenient no autoritzar, no facilitar l’arribada d’El Corte Inglés a la ciutat. Se’n va anar a cent metros del llindar del nostre terme municipal. Tenim tots els perjudicis i cap dels beneficis.

Per tant, crec que hem d’elevar una mica la mirada, posar-li una mica de materia gris al cervell, pensar una mica i no quedant-se en la immediatesa. Això del vuelo gallináceo ens porta massa a prop.”

Si voleu escoltar el debat, cliqueu aquí. Les paraules del tinent d'alcalde són al minut 54:17.

En resum, negociar amb associacions de comerciants és negatiu perquè és propi de persones curta mirada, més aviat tontetes. Les persones que veuen més enllà, com ell, han de prendre solets les decisions, perquè el seu vol no és gallinaci, sinó més aviat de falcó o de voltor.

Si la localització d’El Corte Inglés a Cornellà era negativa per a l’Hospitalet, no ho podien negociar amb l’Ajuntament d’aquesta ciutat o amb les institucions metropolitanes? Si governava també el PSC! O és que aquest partit no té una alta mirada metropolitana? Potser els gallinacis són ells.

És el model de les maquiles centroamericanes, en el que els països es barallen per atraure inversions de multinacionals. Fins ara érem una maquila immobiliària, ara ja també som una maquila comercial.

En conclusió, pel govern local del PSC el manteniment del comerç local té un preu, i si algú ho paga que es fotin els botiguers, i negociar amb les associacions de comerciants és de curts de gambals i de mires.

Si a això li sumem que el govern local no es vol fer càrrec de la reforma dels quioscos, veiem la importància que li dona al comerç local, de barri, de proximitat.

Ja no entro en la situación de molts mercats. Crec que és de sentit comú no posar un Mercadona a la planta baixa d’un mercat, al que has d’accedir amb escales o rampes, o un Caprabo al costat d’un altre mercat. Doncs, això és el que s’ha fet a la Florida i a Collblanc.

En els temps de les majories absolutes de Pujol, era un tòpic universalment acceptat que la seva base social eren els botiguers.

Semblava que només la dreta defensava als petits comerciants i l'esquerra es centrava en els obrers de les fàbriques.

Però, oh sorpresa! amb el pas dels anys hem vist com les dretes liberalitzaven el comerç i es carregaven lentament i inexorable el petit comerç tradicional de proximitat.

Les esquerres, pel contrari, lluitem per l’economia productiva de proximitat i intentem regular les activitats per defensar els nostres conciutadans del capitalisme salvatge.

Cal una política comercial per a la ciutat, pactada amb els i les comerciants de la ciutat, en la que ens plantegem moratòries i limitacions per a les grans empreses i que sigui favorable al comerç de proximitat.