Al llarg de la dècada de 1760 es va construir la carretera de Barcelona a Madrid. El tram que passa per l’Hospitalet el coneixem com Carretera de Collblanc.
He escollit l’any 1767 perquè va ser quan es va inaugurar el pont de Molins de Rei i quan la carretera va adquirir la seva dimensió de via de comunicació de llarga distància.
Més o menys, pel mateix traçat passava un camí, que anava cap a Esplugues, Sant Just i Sant Feliu. Els projectes de fer camins de carros per Espanya venien de dècades enrere, però va ser arran d’una llei de 1761 que es va decretar crear “caminos reales” que unissin Madrid amb Andalusia, Galícia, València i la frontera francesa per La Jonquera, passant per Barcelona.
En algun moment del segle XVIII o d’aquella dècada de 1760 es va decidir fer passar el traçat del Camí Ral per Collblanc i no per on passava la via de comunicació tradicional, la dels actuals carrers Santa Eulàlia, Prat de la Riba i Major, d’origen romà. Ja hem vist com va ser a la seva vora on es va construir la primera església parroquial, els hospitals, la segona església i es va consolidar el poble.
La part interna del pont que hi ha al començament del Torrent Gornal, al davant de Can Rigalt, formen part de les construccions de la dècada de 1760 i en són una part important del patrimoni de Pubilla Casas. |
Al
llarg de la carretera, en les dècades finals del segle XVIII, es van construir vil·les neoclàssiques: Can Rigalt
i la Pubilla Casas (1771). Ser la principal via d'accés a Barcelona des del sud també tenia conseqüències negatives, com durant la Guerra del Francès.
No va ser fins el segle XIX, però, quan el creixement de Sants per aquest eix va començar a afectar el territori de l’Hospitalet, amb fàbriques, cases i fins i tot el seu cementiri (1880).
Una altra imatge del pont o viaducte del Camí Ral al seu pas entre Collblanc i Pubilla Casas, en una foto de la dècada de 1950, sense els afegits posteriors, només amb una canalització d'aigua. |
Al voltant de 1900, quan al llarg de la carretera hi vivia un centenar de persones, el creixement urbanístic va estendre’s des de la carretera cap al sud, i es van configurar en 30 anys els barris de Collblanc i la Torrassa, que durant algunes dècades van tenir més de la meitat de la població del municipi.
Vet aquí com una carretera de fa més de 250 anys va generar un eix de creixement de la ciutat ben allunyat del Centre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario