martes, 15 de noviembre de 2022

ELS MOTINS CONTRA LES QUINTES DE 1872 (150 ANIVERSARI)

Les quintes 

Les quintes era el sistema de reclutament de soldats que existia durant el segle XIX i part del XX. Consistia en un sorteig dels nois (els mossos) que tenien una edat i no tenien uns impediments. Al que li tocava havia d'anar a l'exèrcit, però si pagaves una quantitat de diners, et lliuraves. Conclusió, "pringaven" el pobres.

El rebuig de la classe treballadora a les quintes fou constant, i es van produir nombrosos actes de protesta arreu del país, especialment els motins de 1845 i 1870. Podem dir que l'eliminació de les quintes i els consums era una reivindicació recurrent dels diferents grups de la classe baixa. 

Un dels principals combats del motí de 1870 fou a la porta de La España Industrial de Sants. Font: La Campana de Gràcia, 22/5/1870, p. 1

Malgrat la derrota del motí del 1870, l’odi a les quintes (i als consums, els també odiats impostos indirectes als productes de primera necessitat) no va desaparèixer. A més, el context polític i social del Sexenni Democràtic afavoria l’organització i la mobilització de la classe treballadora. 

Cal fer esment del motí que va haver a Barcelona contra la restitució dels consums. Des del dia 28 de gener de 1872 hi havia mobilitzacions davant els burots i l’ajuntament. El dia 29 “se han aumentado algo los grupos con gentes que afluyen de Sans, Hostafranchs, Gracia y demás pueblos cercanos” [1]. Finalment, el 30 es van cremar alguns burots i una manifestació a la Plaça de Sant Jaume va ser dissolta a trets per l’exèrcit, amb el resultat de dos morts [2].

Font: La Ilustración Española y Americana, 16/2/1872, p.1

És a dir, a Barcelona, a la derrota de la revolta contra les quintes d'abril de 1870 es va afegir la de gener de 1872 de la revolta contra els consums. Això potser va influir en que les mobilitzacions de novembre i desembre de 1872 no hi fossin tan massives.

Els motins del 1872

La guerra continuava a Cuba des del 1868 i l'abril de 1872 s'havia produït un aixecament de les forces carlines, especialment a Euskal Herria i el nord de Catalunya. Doncs, en aquest context, el govern decretà una quinta de 40.000 homes, tot i que governaven partits que havien manifestat la intenció d'abolir-les.

Manifestació republicana federal a Barcelona. Font: La Ilustración Republicana Federal, 20/11/1871

A tota Espanya van haver des de manifestacions pacífiques fins a motins. A la premsa, he trobat mobilitzacions des de mitjan octubre a Alacant, Almería, Baza, Béjar, Burgos, Ferrol, Fuente Maestre, Huesca, Loja, Madrid, Maó, Murcia, Paterna, Peñaranda, Puerto de Santa María, Salamanca, Santisteban del Puerto, Segovia, Sevilla, Teruel, València, Valladolid i Zaragoza [3].

A Barcelona, van haver uns aldarulls el 19 i 20 de novembre amb sengles manifestacions d’estudiants contra les quintes. Les forces militars desplegades es van enfrontar contra ells a la “nova” Plaça de la Universitat i a les Rambles i van ocupar el "nou" edifici de la universitat, on es feien classes des de l'any anterior. Un contingent de soldats també va entrar a Gràcia, epicentre del motí de 1870 [4].

Alhora, als teatres de Madrid i Barcelona s’interpretava amb èxit les obres ¡No más quintas! [5] i Catalans, fora quintas! [6] Entre 1869 i 1872 es van estrenar cinc peces teatrals contràries a les quintes.

Darrere de la majoria d'aquestes mobilitzacions hi havia les diferents forces republicanes. L'ambient en els dies immediatament anteriors als sorteigs és descrit així:

 "En Granada, como en Barcelona y en Alicante, se ha mandado reconcentrar toda la Guardia civil y carabineros de la provincia; el lema escrito en su bande ra por los quintos de aquella capital no puede ser mas tranquilizador: «La sangre se redime con sangre.»

La oficialidad de la guarnición de Málaga, Sevilla, Cádiz y Córdoba duerme todas las noches en los cuarteles, mientras los mozos sorteados recorren las calles cantando al son de bandurrias y guitarras:
No iré yo al rio,
no iré yo al mar"[7]

De mica en mica, les mobilitzacions passaren a ser motins quan arribaren els dies del sorteig. Vers el dia 20 de novembre n'hi va haver un a Paterna i vers el 22 a Alcoi i Arcos de la Frontera [8]. Les revoltes es van estendre per diverses comarques, especialment per l’Empordà i el camp de Murcia. 

Segons la premsa d'esquerres van haver aldarulls importants a moltes poblacions; segons la premsa conservadora i afí al govern les pertorbacions de l'ordre van ser mínimes. La Campana de Gràcia afirmava que van haver motins a 28 de les 49 províncies espanyoles [9].

"Sucesos de Murcia. Toma del Ayuntamiento y del gobierno civil por los insurrectos". Font: La Ilustración española y americana, 8/12/1872, p. 4

En molts casos, els revoltats organitzaven una "partida" i anaven de poble en poble. De partides de republicans federals van haver diverses a tota Espanya. Pels encontorns de Barcelona (Rubí, Martorell i Sant Quirze del Vallès) van actuar algunes entre mitjan octubre i mitjan desembre ser la que va liderar Joan Martí, el Xic de la Barraqueta, que va actuar entre mitjan octubre i mitjan desembre per  [10]. 

El motí a l'Hospitalet
 
L'Hospitalet l'any 1872 tenia uns 3.400 habitants. Un terç de la població era de jornalers del camp i un altre terç era d'arrendataris. Del terç restant, la majoria n'eren artesans i obrers. Només uns pocs eren rics. Les eleccions, amb sufragi universal masculí, les guanyaven els republicans, malgrat que bona part de la classe treballadora era a les quatre associacions que optaren per l'anarquisme.
 
La situació social i política hi era agitada, com sempre. El gener, l'Ajuntament demanà ajuda al Governador Civil per a poder cobrar les contribucions. El febrer,  una carta en la direcció contrària retreia que a l'Hospitalet hi havien...
"...sociedades políticas sin autorizacion alguna y que á la vez son centro donde se proclaman maximas e ideas que tienden á subvertir la pública tranquilidad" [11].

El maig, es declara l'Estat de Guerra arran de la insurrecció carlina, i es tanquen "casinos, liceos y establecimientos de este género". Quines eren les societats polítiques subversives? Segurament es referia a les associacions obreres, obertament revolucionàries. De casinos o liceos, sabem que existia L'Harmonia, de caire republicà. 

Aquell mes de maig arribà la notificació d'un mort a l'altra guerra, la de Cuba; es tractava de Maurici Gatell Montanet. L'octubre, es rebé una altra carta amb contingut semblant, referida a Joan Tubau Collet, encara que no sabem, en aquest cas, de quina guerra es tractava. El desembre, el pare de Josep Mons Camprubí rebia una quantitat de diners amb motiu de la mort del seu fill a Cuba.

Aquella primavera també van tornar els incendis provocats de camps i pallers, una vella tàctica de protesta social. Tot plegat va provocar que s'organitzés el sometent local, i que s'en posés al capdavant, com a caporal, al líder de les forces conservadores locals, en Jaume Arús.

L’Ajuntament, amb majoria republicana, continuava fent els repartiments per tal d’obtenir els diners per comprar els substituts. El consistori, a contracor, va intentar fer el sorteig el 24 de novembre, però fou impedit per un motí, i no va poder portar-se a terme fins al 10 de desembre a l’empara de la presència d’un destacament de soldats. 
 
Aquest episodi el coneixem gràcies a diversos documents. Per una banda l'anotació en el llibre d'actes del ple municipal, del 24 de novembre, que diu:
 "Reintegro álas dos actas que faltan con motivo del motín popular que hubo el día vinte y cuatro de Noviembre en el acto de declaracion de Soldados las cuales el pueblo las rompió." [12]
També tenim una carta del Governador de la província a l'alcalde en resposta a la comunicació prèvia de que no s'havia pogut fer el sorteig:
"En vista de cuanto V. me manifiesta en su comunicacion de hoy, le prevengo que el 10 del corriente proceda este Ayuntamiento á hacer la declaracion de soldados con entera sugeccion á la ley de quintas, y si volvieran á repetirse los tumultos para impedir dichas operaciones, dispondrá V. la inmediata detencion de los culpables (...).

Al propio tiempo doy las órdenes necesarias para que alguna fuerza del Egército vaya á ese pueblo en el referido dia para mantener el orden."

Acta del Ple municipal del 6 de desembre en la que es comunica la carta del Governador Civil i es reprodueix el contingut. Font: Arxiu Municipal de l'Hospitalet.

El 12 de desembre, el Govern provincial imposà una multa de 50 ptes. a l’Ajuntament de l'Hospitalet per no haver presentat encara a la caixa de reclutes el resultat del sorteig. Poc després li retirà la sanció "en vista de las gestiones practicadas para la redención del cupo", encara que li van posar una data límit per solucionar el tema, el 23 de desembre. 

La institució municipal, doncs, s’implicà a fons en la redempció dels seus mossos; és a dir, es recaptaven diners per a contractar substituts dels joves als que els havia tocat anar a l'exèrcit.
 
Per recaptar els diners es feien "repartiments" entre tota la població, segons la riquesa, però els recursos plantejats pels més rics del poble (Parera, Arús, Oliveras...) i el fet que s’hagués de solucionar el tema a posteriori del sorteig indica que la solidaritat entre els habitants de la localitat era més forçada que voluntària.
 
La reacció conservadora del 1874 imposà les quintes i ja no van haver més motins específics contra "la contribució de sang", fins la Setmana Tràgica (1909).
 
[1] La Época. 30/1/1872, p. 3
[2] Crónica de Cataluña. 29/1/1872, p.3; La Ilustración española y americana. 16/2/1872, p. 10
[3]  La Igualdad, 10/11/1872, p. 2; Id., 22/11/1872, p. 3, El Pensamiento Español, 7/11/1872, p. 4; Id., 22/11/1872, p. 2.; El Imparcial, 25/11/1872, p. 1;...
[4] La Esperanza. 22/11/1872, p. 2; Crónica de Cataluña, 21/11/1872, p. 2
[5] Diario oficial de avisos de Madrid, 21/11/1872, p. 4
[6] La Independencia, 16/11/1872, p. 2
[7] La Regeneración, 21/11/1872, p. 3
[8] El Pensamiento Español, 22/11/1872, p. 4; Id., 23/11/1872, p. 4
[9] La Campana de Gràcia, 8/12/1872, p.4
[10] BERGES, Magda. La lucha contra las quintas y el republicanismo: pueblo, republicanos y cultura insurreccional (1866-1896), 2015
[11] Totes le informacions, si no es diu el contrari, és AMH "Correspondència 1870-1872".
[12] https://portalimatges.l-h.cat/fotoweb/archives/5005-Documents-textuals/

 


No hay comentarios:

Publicar un comentario