S’està produint una perillosa combinació. Per una banda esperem un futur pitjor que l’actualitat; com he llegit en una paret, “el futur ja no és el que era”. Per altra, idealitzem el passat; podem dir que s’imposa un “el passat no era el que el fem ser”.
Es curiós que les dues grans aportacions catalanes al gènere distòpic tinguin l'Hospitalet com un dels seus principals escenaris. En la novel·la Mecanoscrit del segon origen els dos supervivents d’un atac alienígena, Alba i Dídac, troben a "un indret a cavall entre l'Hospitalet i el Prat" on reconstruir una llar, gràcies a l’ambient rural dominant (fou publicada l’any 1974) però proper a la gran urbs.
 |
| Fotograma de Los últimos días. El protagonista, Marc, arriba a un centre comercial de l'Hospitalet. |
A la pel·lícula Los últimos días, la població sent pànic i no pot sortir al carrer. Marc i Enrique, els protagonistes, arriben pels túnels del metro a un centre comercial a Granvia Sud, que s’ha construït on abans hi havien els camps del Mecanoscrit (fou rodada en 2012). Aquesta escena em sembla extraordinàriament clarivident, lamentablement profètica: un grup domina el supermercat, els recursos, i s’atrinxera en comptes de compartir, amb el resultat d’un enfrontament en el que tots surten perdent.
Com és sabut, el gènere distòpic ens alerta dels perills del present amb unes situacions futures negatives, normalment com metàfores. L’atac alienígena del Mecanoscrit feia referència al perill nuclear, ben real en aquells anys. L’angoixa que impedia sortir a la intempèrie a Los últimos días bé podia referir-se a la crisi climàtica. Evidentment, ara podem fer una altra lectura pandèmica al confinament que patia la població. Les metàfores són prou ambigües com per adaptar-se als perills que ens assetgen.
Tanmateix, malgrat tots els avisos de la ficció i, el que és més important, de la ciència i el món acadèmic, ens apropem o ja hem arribat al futur distòpic.
L’única explicació que trobo al nivell autodestructiu que hem assolit es que som jonquis del consum. Per aconseguir la nostra dosi creixent de roba, viatges, cadenes de televisió, aparells electrònics, cotxes, etc. no estem disposats a acceptar les dues coses que poden frenar la cursa al món distòpic al que ens precipitem: el decreixement econòmic i el repartiment de la riquesa. En tots dos casos, cal reduir les nostres dosis de consum.
Comprovem en la nostra vida diària de què va això de la emergència climàtica. I tant se val, continuem plantejant construir més i més blocs en zones qualificades com verdes o ampliar el port o l’aeroport fins i tot sobre zones naturals del Delta del Llobregat, o continuem protestant si es limita l’ús del cotxe.
 |
| Manifestació a Gavà, l'otubre passat, contra el pla urbanístic conegut com Pla de Ponent. Font: |
Plans urbanístics com el Pla de Ponent a Gavà, el PDU Granvia a l’Hospitalet el CAUFEC a Esplugues o el que vol destruir l’Olla del Rei de Castelldefels són l’absurda manifestació d’un sistema que s’ofega en el seu propi ciment.
La darrera expressió d’aquesta cursa autodestructiva és el negacionisme de la pandèmia de COVID-19. Veiem a les manifestacions contràries a les mesures que limiten la mobilitat a ultradretans i persones que rebutgen que no els deixin sortir quan volen. El consum per davant de tot, fins i tot per davant de la pròpia supervivència i de la de la resta de la població.
De la mateixa manera que ignoren o neguen a la comunitat científica que informa del canvi climàtic, fan el mateix amb els que treballen al voltant de la pandèmia de COVID-19. Manifestants amb forta presència de neonazis van atacar l’Institut Koch (institució científica que porta el nom del descubridor del bacil de la tuberculosi) a Berlín l’octubre de 2020; com quan els jonquis arriben a agredir i robar a la seva mateixa família per aconseguir la dosi que els matarà.
 |
| Una institució on es fa recerca científica en salut pública a la que han intentat cremar l'any 2020, com quan cremaven a bruixes i bruixots, o feien progroms. Ignorància o feixisme? Font: https://www.euronews.com/2020/10/26/german-public-health-institute-targeted-by-arson-attack-as-tensions-rise-over-covid-19-res |
I què dir la manifestació de policies de Madrid? A tota aquesta colla de negacionistes va dedicat el gran article d'Antonio Turiel "Eres un pringao":
"Tú sabes muy bien lo que pasa. Tú has investigado y sabes muy bien la verdad, has leído muchos artículos y visto muchos vídeos de YouTube que lo explican bien. Cómo puede ser la gente tan tonta. Nos están intentando engañar, con toda esta farsa de la Covid, y lo malo es que todo el mundo se lo cree, todo el mundo traga porque son una panda de borregos.
Tú eres el boss.
Sin embargo, hay un pequeño problema con todo esto. Un pequeño problemilla...
Siento tener que ser yo el que te lo diga, pero el problema es que el imbécil eres tú, no los demás. Ya lo dicen, que ser gilipollas es como estar muerto: los demás lloran, pero tú no te das cuenta."
És clar que no em refereixo a les mobilitzacions dels sectors perjudicats, que de manera cívica defensen els seus interessos i demanen les ajudes que mereixen. També és clar que no incloc entre els cívics als “genis” del restaurant gallec de Les Planes que han fet la seva reivindicació llençant pintura contra un edifici del segle XVIII, una les poques joies neoclàssiques que tenim al país.
Cada vegada es fa més evident que la raó i la ciència s’han d’imposar a les mentides escampades i la barbàrie practicada bàsicament per l’extrema dreta.
Cal construir una alternativa al creixement econòmic i al consumisme, és una qüestió de supervivència; cal combatre les mentides..., però, ¿ens podrem desenganxar i rehabilitar-nos de l’addicció al consum? Es pot fer una teràpia col·lectiva? Hem de trobar una metadona social? Ja no es una opció, és una necessitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario