ANIVERSARI DE LA GUERRA DELS 30 ANYS

Un aniversari ha passat totalment desapercebut entre nosaltres, els 400 anys del l’inici de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Va començar, el 23 de maig de 1618 amb la famosa “Defenestració de Praga”. Defenestrar vol dir, literalment, llençar per la finestra. I això és el que van fer els nobles de Bohèmia amb els delegats de l’emperador d’Àustria. Aquest episodi fou l’espurna que va caure a sobre del barril de pólvora que era en aquell moment Europa, i la guerra va esclatar.

La Defenestració de Praga (1618). Font: https://en.wikipedia.org/wiki/Defenestrations_of_Prague

No ens pensem que van ser 30 anys de combats constants. En aquella època organitzar i mobilitzar un exèrcit era molt costós, i de campanyes militars en aquells anys potser van haver una vintena. Tanmateix, aquesta feblesa militar era compensada amb la crueltat i el terror. Els generals pensaven: “ja que no tornarem a passar per aquí en molt de temps, o potser mai, ens assegurarem que no es tornin contra nosaltres”.

Jacques Callot va fer una sèrie de gravats l'any 1633 titulada "Les misèries de la guerra"

Els exèrcits eren mantinguts per les poblacions de les terres on vivien, per la via dels allotjaments forçats. La majoria dels soldats eren mercenaris de procedències molt diverses que no solien cobrar puntualment. Per tant, el pillatge i la violència sobre la població civil era una pràctica habitual, sense distingir gaire si era territori amic o enemic. Darrere dels exèrcits també hi anava un seguici amb famílies dels soldats, comerciants, etc.

En alguna de les fases d’aquesta guerra es van veure involucrats gairebé tots els països d’Europa. Una altra característica la va fer especialment terrible: el motiu principal, si més no al començament, va ser la religió. La Guerra dels Trenta Anys va començar com un enfrontament entre catòlics i protestants. A la violència pròpia de qualsevol guerra es va sumar el fanatisme procedent de les versions fonamentalistes de les religions de l’època.

El saqueig i destrucció de Magdeburg (1831) per part dels exèrcits imperials i de la Lliga Catòlica fou un dels episodis més terribles de la Guerra dels Trenta Anys

No era el primer conflicte relacionat amb la picabaralla entre catòlics i protestants. N’hi havia conflictes armats amb aquest component des del 1524. 

 

A més, molts conflictes regionals i guerres que ja existien abans es van veure barrejats amb aquesta gran guerra. Un clar exemple és la guerra entre el país que més tard seria conegut com Holanda per independitzar-se de la Monarquia Hispànica, també amb un component religiós, que ja venia desenvolupant-se des de 1568.

L’escenari principal de la Guerra va ser el centre d’Europa: les actuals Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Txèquia... 

 

Campanyes militars de la guerra dels Trenta Anys en la fase de la intervenció danesa (1625-1629)

Al bàndol imperial-catòlic trobem Àustria, Espanya, Baviera, el Papat... Al bàndol antiimperial-protestant trobem Dinamarca, Suècia, diversos estat alemanys i França.

 

França, malgrat ser catòlica i perseguir als protestants dins del país, es va aliar amb els protestants perquè el que volia era acabar amb el poder d'Espanya.

 

Les conseqüències van arribar a tot arreu, encara que als territoris on va haver més combats i van passar els exèrcits, les destruccions i morts van ser superiors. Hem de pensar que els exèrcits eren uns bons propagadors d'epidèmies, com ara la de la pesta.

 

 

Les conseqüències van arribar també a Catalunya i a l’Hospitalet, sobretot si tenim en compte que un dels principals actors de la tragèdia va ser el monarca hispànic, Felip IV. Aleshores, n’era el rei que, en teoria, tenia l’exèrcit més poderós i l’imperi més gran. La Corona d’Aragó, però, era exempta de participar en el finançament d’aquestes empreses militars, i tampoc se’n beneficiava dels  possibles guanys. Per tant, l’impacte a l’Hospitalet, per bé o per malament, va ser molt diferent que a un poble castellà, gallec o andalús.

Inicialment, no va haver cap mena de repercussió. Prou feines tenien de refer-se de la gran inundació del 1617, conegut com “l’any del diluvi”. La Guerra, però, es va allargar i la catòlica França va entrar en la guerra del costat dels protestants, perquè volia derrotar Espanya. Richelieu, que podríem considerar una mena de president del govern francès d’aleshores, va pensar que els enemics (els protestants) del seu principal enemic (Espanya), podien ser els seus amics.

El Comte-Duc d’Olivares, el Richelieu espanyol, va decidir allotjar tropes a Catalunya, i la població de l’Hospitalet va patir la situació des del 1638, fins que el conflicte va esclatar el 1640. Llavors començà de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652) i el gran conflicte iniciat 22 anys enrere va arribar plenament al nostre poble. Evidentment, el problema aquí no era pas religiós, era d’una altra mena, que sembla que té alguna vigència en l’actualitat.

Esquema de la Batalla de Montjuïc (1641). De color vermell, les tropes castellanes, de color blau, les catalanes.  Autor: "Panotxa".  Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Montju%C3%AFc_(1641)#/media/File:Batalla_de_Montju%C3%AFc.jpg

La Guerra de Separació (o dels Segadors) va durar fins 1652, quan  la Guerra dels 30 anys ja havia finalitzat, amb la Pau de Westfalia (1648). En aquests tractats de pau es van definir alguns principis polítics actuals. La Guerra entre Espanya i França no va finalitzar fins 1659.

Bé, només volia recordar aquesta efemèride, d’una enorme transcendència i que va afectar, poc o molt, com peces de dòmino, totes les regions d’Europa. I a la gent de l’Hospitalet, finalment, la va posar al mig d’una guerra i en ocasions a la línia del front (1641-42 i 1651-52). I amb la guerra va arribar la pesta, l'any 1651.

 

Setge de Barcelona (1651-1652). Font: http://www.mhcat.cat/col_leccio/peces_destacades_de_la_col_leccio/el_setge_de_barcelona_de_1651_1652