La gentrificació
La gentrificació és el
procés que han tingut alguns barris cèntrics de les ciutats on els ocupants
pobres han estat substituïts o foragitats per ocupants rics.
És un procés complex on
conviuen transformacions que podem considerar normals, producte del
deteriorament pel pas del temps, amb d’altres canvis forçats pels capitalistes
que, com no, volen fer negoci encara que perjudiquin a moltes persones.
 |
| Obres a la Plaça Europa en març de 2008. La bombolla era a punt d'esclatar i la promotora de fer fallida. |
Poso alguns enllaços de
diferents estudis i notícies de casos concrets, com Querétaro, Sevilla,
Madrid, Londres, València i Nova York
perquè veiem que és un fenomen universal i molt d’actualitat.
Als barris que lluiten
contra la gentrificació, com el Cabanyal, Malasaña o Brixton hem de sumar el
Raval o la Barceloneta, perquè tot això fa temps que passa a Barcelona, com a
mínim des del boom constructiu amagat darrera dels Jocs Olímplics. Fa un
parell de dècades que es va començar a parlar d’assetjament (o mobbing) immobiliari, que tot i ser en
un marc global, era presentat com un conflicte entre dues parts. Ara ja parlem
de gentrificació, un fenomen global que no és més que una manifestació més de
la lluita de classes.
És l’Hospitalet
susceptible de gentrificar-se?
La resposta és sí, rotundament sí, clar que sí. Fa unes dècades que formem part del centre de
l’àrea metropolitana de Barcelona. Podem considerar la inauguració de les
rondes (1992) com la certificació d’aquest nou posicionament.
En 2008-9, l’Hospitalet era el 14è municipi, per la cua, de més de 5.000 habitants en el rànquing de
renda familiar disponible de Catalunya (14.100 euros, amb una mitjana catalana
de 17.400).
 |
| Gràfic dels municipis de Catalunya de més de 5000 habitants ordenats per renda/habitant. L'Hospitalet era en 2008-9 dels últims. Badia era el més pobre i Matadepera el més ric. Font:
|
Tanmateix, al llarg de la
década de 2000 era al voltant del 4rt lloc en els municipis amb el m2
d’habitatge d’obra nova més car, darrere de Barcelona i Sant Just Desvern, i en
competència amb Esplugues, Sant Cugat o Sitges.
 |
| Font: "Propiedades. Anuario 2006", El País, 24 de novembre de 2006, pàg. 48 |
És evident que la gent de
la ciutat ho tenia una una mica malament per comprar-hi un pis. Les condicions per
la gentrificació eren ben paleses. La crisi de 2008 ho va aturar tot, però ara
sembla que tornem a caure en les mateixes errades.
S’ha produït ja algun
episodi de gentrificació a l’Hospitalet?
No ho puc assegurar. L’eliminació
de Can Pi al voltant de 1990 podria ser-ho, però no conec les circumstàncies
en les que els/les darrers ocupants van abandonar el barri, si van rebre
pressions... El procés que ha patit el petit nucli de La Fonteta en els darrers
anys també pot apropar-se’n. El barri ha estat substituït per un parc, però el
terreny s’ha permutat per d’altres zones verdes a la zona de la Remunta.
El que ha passat en els
darrers anys ha estat més aviat la urbanització o l’intent d’urbanització dels últims
espais no urbanitzats. Al voltant del Pla L’H 2010 endegat per l’alcalde
Corbacho en 1996 es van impulsar les anomenades Porta Nord i Sud de la ciutat.
La Sud, al llarg de la Granvia va reeixir a cavall de la Fira i la Plaça
Europa. La Nord, al llarg de la Carretera de Collblanc, no s’ha materialitzat
de la mateixa manera.
La resistència popular ha
aturat, per ara, els plans de Cal Trabal a l’Hospitalet i Caufec a Esplugues,
però tornaran, amb l’afegit del PDU Granvia.
 |
| Les transformacins urbanístiques provocades pel PDU Granvia segons La Saboga |
El parc d’habitatges dels
barris del Samontà oferia, però, un altre tipus de negoci més immediat: la
venda i/o el lloguer d’habitatges de baixa qualitat als segments de población
amb menys poder adquisitiu. Els centenars de famílies del darrer episodi
immigratori, d’origen estranger, trobaren grans facilitats per part de les
immobiliàries i entitats financeres per endeutar-se en la compra d’un pis.
Per tant, a
Collblanc-Torrassa, Pubilla Casas i La Florida més aviat s’ha produït un
fenomen contrari a la gentrificació, i població més pobre ha substituït a la
que hi havia. Tanmateix, això pot ser un pas previ a la gentrificació, perquè
el que pot servir és per abaratir el sòl, per justificar plans urbanístics
disfressats de plans socials, etc.
Quines són les
perspectives immediates?
L’Hospitalet és més a
prop del centre de Barcelona que molts barris de Barcelona. Jo visc a 20 minuts
de la Plaça Catalunya si no haig d’esperar el metro. El perill de gentrificació
és evident. I es pot materialitzar de tres formes:
-
l’enderroc
d’edificis vells per construir-ne de nous i cars
-
el
districte cultural
-
el
turisme
El primer fenomen és el més
evident i el que cal combatre obertament. En aquest moment la ciutat no necessita
edificis nous, necesita amb urgència rehabilitar o substituir alguns immobles
sempre de forma pactada i amb el compromís de mantenir la població prèvia.
Els altres dos fenòmens
poden ser una gran oportunitat per la ciutat si es desenvolupen de forma reglada.
Si obrim les portes esperant l’arribada de Mr. Marshall podem trobar-nos enmig
d’importants operacions econòmiques que no podrà controlar ni l’Ajuntament. Estic convençut que l'arribada d'artistes i de turistes, cada grup a la seva manera, pot ser beneficiosa per la ciutat, però, compte, que darrere poden venir d'altres empreses amb interessos que ja coneixem i que podem resumir en el concepte "pelotazo".
 |
| Obres en la Porta Nord de l'Hospitalet entre Pubilla Casas i Collblanc, en març de 2012. Una manera ben absurda de construir. |
La ciutat canvia
continuament, hem d’intentar aprofitar els canvis en benefici del conjunt de la
població, i la población hospitalenca actual no som dels rics, no som de la gentry.
No hay comentarios:
Publicar un comentario