EL CANT CORAL A L'HOSPITALET

El moviment coral català és impulsat per Josep Anselm Clavé a mitjan segle XIX. Evidentment que ja existien abans d’altres formes de cançó popular, com els cors parroquials i les caramelles, però les organitzacions que ell va crear són el moment fundacional del cant coral contemporani.

Clavé és un personatge excepcional. D’origen menestral, fou un músic i poeta autodidacta. I també un militant del republicanisme i partidari de les formes incipients del socialisme, que en aquella època volia dir eliminar la propietat privada i repartir la riquesa.

De la barreja de música/poesia i republicanisme/socialisme van sorgir les societats corals. Aquestes entitats eren formades per homes de classe treballadora i tenien una vessant educativa, recreativa i política.

Clavé creà la seva primera coral a Barcelona l’any 1850, i el model començà a estendre’s. En 1851 o 1852 (les fonts no coincideixen) va fer el mateix a Gràcia, Sants i a l’Hospitalet, on va fundar i dirigir la societat El Llobregat.[i]

Penó del Cor El Llobregat. En ella es diu que l'entitat fou fundada en 1851.

El Llobregat va ser una de les entitats que va formar part de la coordinadora de cors de Clavé creada en 1860, la Asociación Euterpense. Segons Marcé va ser la guanyadora del primer concurs d’aquesta coordinadora de corals, el setembre de 1862. Quan, després de la “Revolució” de 1868, el Casino de l’Harmonia va començar la seva activitat política (en la línia de les ideologies esquerranes: democràcia, republicanisme federal...) la coral s’hi va integrar.[ii] Ens imaginem que va patir la il·legalització de l’Harmonia en 1874. 

Ens tornem a trobar unes corals anomenades El Llobregat legalitzades en 1876 i 1894. La de 1876 és molt probablement la mateixa d’abans que ha de tornar a la legalitat només com a coral, al marge de l’entitat política que era prohibida en aquell moment. De la de 1894 i de La Campestre, creada la tardor de 1882 sabem poc a hores d’ara.[iii]  

El setembre de 1887 les trobem a totes dues amb 24 corals més en un acte per promoure un monument a Clavé. El desembre de 1888 ja només participa en un acte semblant La Campestre. Sembla que El Llobregat va desaparèixer i per això va haver de ser refundada el 1894.

L'any 1890, La Campestre va estrenar La locomotora, amb lletra de l'escriptor i polític local Pau Sans i música d'Anton Vaqué. Només podem enunciar la hipòtesi que pertanyien al conjunt d’associacions obreristes i republicanes que hi havia en el poble. 

En algun moment entre finals del segle XIX i començaments del XX, les societats corals van deixar de tenir el component polític de classe. Tanmateix, va adquirir connotacions polítiques catalanistes, especialment a partir de la fundació de l’Orfeó Català (1891). 
A l'Hospitalet en la primera dècada del segle sabem que van haver activitats corals infantils lligades a l'Escola Catalana del Doctor Robert impulsades per Anton Busquets. Poca cosa sabem a hores d'ara que el que ens informen aquestes dues fotografies:

 

Font: La Ilustració catalana, núm. 209, 2 de juny de 1907, pàg.14 (http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0001405835&page=14&search=&lang=es)

Coral infantil que visità l'Hospitalet. La Ressenya, núm. 3, 18 de maig de 1907. Font: https://portalimatges.l-h.cat/fotoweb/archives/5004-Hemeroteca/?8=La+Ressenya

 

L'any 1922 es creà l’Orfeó del Dr. Robert. L’any següent, arran de la dictadura de Primo de Rivera, va haver de canviar de nom i dir-se Orfeó Hospitalenc.

 
Per contra, La Campestre, va evolucionar cap a la dreta espanyolista, probablement per influència de l'alcalde Tomás Giménez. L'any 1928, amb més de 200 socis, es va unir a la Unión Patriótica, el partit del dictador Primo de Rivera i l'alcalde esmentat. Quan va caure la dictadura, l'entitat va desaparèixer.

L'edifici d'El Coro fou construït el 1925 per La Campestre. Font: https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/12/30/ledifici-de-el-coro/

Les dècades de 1920 i 1930 van veure una gran eclosió de societats corals:

- L’Univers, havia estat fundada a Hostafrancs en 1910. L’any 1926 es va traslladar a la Plaça Espanyola de La Torrassa, on va ser una secció d’una entitat cultural i esportiva de clara tendència republicana. Després de la Guerra va desaparèixer fins que en 1950 fou reorganitzada.

- Els Tranquils fou fundada en 1928, i tenia la seu a l’edifici de l’Harmonia, o després conviurà amb l’Ateneu de Cultura Popular, afí a Esquerra Republicana de Catalunya. Era de caràcter humorístic. Després de la Guerra van haver de canviar de seu, però van mantenir la seva activitat sarcàstica durant un bon grapat d’anys.

- Al si d’una entitat esportiva, El Xut, havia nascut una coral, vers 1925. I d’aquesta va sorgir L’Aurora de Collblanc en 1929, apadrinada per Just Oliveras i la seva dona.

- Els Pilotaires va néixer en 1929 al Frontón Nacional de Santa Eulàlia, i va ser de les primeres que va reprendre l’activitat després de la Guerra.

- El Pensament fou creada al barri de Sant Josep en 1930 i refundada en 1948.

- La Joventut fou fundada en 1934 al barri del Centre i també va ser reorganitzada en 1949.

Coral La Joventut actuant a la Rambla Just Oliveras vers 1950.

Al finals dels anys 40’s, a més de la revifalla de moltes corals anteriors, també es van fundar la coral Els Callats, Els Antichs de la Torrassa (1947), Els Rossinyols de Coll-blanch i Unió Torrassenca (1949), tots quatre a Collblanc-La Torrassa. Aquestes dues últimes es van fusionar i l’entitat resultant també s’uní a El Universo vers 1961.[iv]

Segons un comentari en xarxes, els Antics de la Torrassa tenia la seva seu al Bar Marcelino, del Carrer Holanda (gairebé cantonada amb Martí i Julià).

Desfilada de corals de l'Hospitalet, 1957.

 

Advertim que des de finals dels 40’s, les institucions toleraven o fins i tot donaven suport a les societats corals. Especialment a Collblanc-Torrassa, on es van impulsar moltes iniciatives culturals i socials per tenir organitzat i controlat un barri amb antecedents immediats més aviat anarquistes.

La Coral Els Callats.

N’hi havia a la ciutat, vers 1950, una desena de corals. L’any 1954 l’Ajuntament va dedicar una plaça i un monument a Clavé, amb un gran aplec públic de corals de Clavé de la ciutat. L’antiga activitat gairebé revolucionària havia estat absorbida pel franquisme, i el socialista utòpic Clavé era homenatjat com un educador de dòcils obrers. 

 
Va ser el moment culminant d’un tipus d’entitats que encara conservaven les formes de les confraries de començaments mitjan segle XIX, amb estendards, processons, apadrinaments, marginació de les dones...

Monument a Clavé inaugurat en 1954. La inscripció recorda les corals que van participar en l'homenatge: L'UNIVERS L'AURORA LA JOVENTUT ELS ANTICS ELS CALLATS ELS PILOTAIRES ELS ROSSINYOLS TORRASSENCS / HOMENATGE DE LES SOCIETATS CORALS DE LA CIUTAT PRESIDIDES PER L'ESTENDARD DE LA QUE FOU LA PRIMERA DE TOTES; LA S.C EL LLOBREGAT. FUNDADA L'ANY 1851 12-12 1954

Els canvis en l’oci en la dècada de 1960 va significar la desaparició de la majoria d’aquestes corals. L’any 1972, segons un article a La Vanguardia, només quedaven dues. 

Però llavors va començar a notar-se un altre cicle cultural i polític, el de l’antifranquisme, el de la recuperació de la cultura i la llengua catalanes. En 1971 fou creada a la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida la coral infantil Els Matiners. Aquell mateix any, a la UEC de Collblanc es fundà la Coral Elisard Sala, encara que més tard es va convertir en una secció del Casino del Centre. En 1973 neix al barri Centre el cor Xalesta. 

 
La gran característica d’aquestes corals és que eren mixtes. Fins aleshores les corals eren masculines. En 1984 naixia la coral Heura, que en 2015 esdevenia una coral femenina. Xalesta, Heura i Elisard Sala impulsen la Setmana de Cant Coral des del 1984. En 1986 es va crear la coral Cor Creixent, al si de l'Ateneu Catalònia de Collblanc.

 

En els darrers anys, moltes entitats han creat corals per a promocionar la cultura, la cohesió social o amb finalitats terapèutiques. L'any 2000 fou creat el Cor de la Parròquia de la Mare de Déu de la Llum de la Florida i l'any 2023 es va crear un segon. Vers el 2017, van fer-ho a la secció local de l'Associació Catalana d'Afectats de Fibromiàlgia (ACAF).

El Cor de l'ACAF, actual a l'Auditori Barradas (2024)

La darrera expressió del cant coral local són els grups de gospel. L’any 2006 es creava Gospel’hearts i l’any 2009 New Gospel. Això, que jo sàpiga.

 
Una gran tradició, ben puixant actualment.

---

[i] CARBONELL I GUBERNA, Jaume. Josep Anselm Clavé i el naixement del cant coral a Catalunya (1850-1874), Cabrera de Mar, Galerada, 2000; pàg. 194-210

[ii] MARCÉ I SANABRA, Francesc. 25 imatges de la història de l’Hospitalet, L’Hospitalet, Museu d’Història de l’Hospitalet i Banc de Bilbao, 1979; pàg. 72

[iii] Arxiu Municipal de l’Hospitalet, Correspondència 1882-1883 i Governació s.XIX i XX.

[iv] Dades de VILLAGRASA, Emiliano. Una ciudad en marcha: Hospitalet de Llobregat, 1961 i MASCARELL, Mireia. L’abans. Recull gràfic de l’Hospitalet, Barcelona, Efadós, 2003

L'HOSPITALET, SERÀ UNA MAQUILA?

Mentre preparava les classes de geografia vaig trobar aquest text:

“En estas zonas, los gobiernos ofrecen a las empresas privilegios económicos: no pagan impuestos, pueden sacar el dinero del país fácilmente y además el gobierno mantiene una estructura de empresas de servicios para las propias multinacionales.
(...) En las zonas francas generalmente se produce en cadena y trabajan mujeres o niños/as en condiciones de explotación y con sueldos bajos. Aunque a menudo estos sueldos son superiores a los que se perciben en otros trabajos en el mismo país. Por eso, mucha gente quiere buscar trabajo aquí.”

Font: LAS ZONAS FRANCAS PARA LA EXPORTACIÓN: LAS MAQUILAS. http://www.edualter.org/material/consumo/maquilas.htm

I vaig pensar que, en part, aquesta situació es la que es comença a donar a l’Hospitalet, i que l’estratègia del govern municipal és convertir l'economia local en una maquila.

El concepte maquila neix a Amèrica Llatina i fa referència al procés industrial que trasllada (deslocalitza) part o tota la producció a un país amb mà d’obra barata, menys impostos i control mediambiental, etc. A partir de la segona meitat de la dècada de 1960, aquest procés és imparable i és un dels principals fenòmens d’això que en diem globalització.

Des dels moviments contraris a la globalització o altermundistes, sempre havíem denunciat aquest sistema com una nova forma d’imperialisme, que tornava a atorgar al Tercer Món un paper desfavorable en la divisió internacional del treball. Les maquiles no proporcionaven desenvolupament, perpetuaven la pobresa.

Mentrestant, una bona part dels països subdesenvolupats es barallaven entre ells per oferir millors condicions i avantatges comparatius a les multinacionals, per tal d’aconseguir que es localitzessin en la “zona franca” que les oferien.

Can Trias és un extraordinari edifici de 1903. Cedir-lo a una empresa no és recuperar patrimoni, és perdre-ho.

I ves per on, ara ens trobem a l’Hospitalet amb uns processos que tenen una flaire molt semblant. En primer lloc, cal aclarir que el que es vol atraure són activitats terciàries, no industrials, i amb un valor afegit superior al de les activitats manufactureres més senzilles. De fet, l’empresa que pot trobar atractiu l’Hospitalet exigeix un cert nivell de qualificació de mà d’obra i de serveis (com passa amb les multinacionals del sector de l'automòbil, raó per la qual encara no s’han anat del tot).

Però, com ha exigit la indústria de l’automòbil, la condició prèvia a la localització en un país per part d'una gran empresa és tenir una mà d’obra dòcil i barata. Les reformes laborals i la devaluació interna a base de baixar salaris han proporcionat el marc òptim pel capital. I aleshores comença la competició per atraure les inversions i les empreses -mentre més grans millor- que, diuen, ens faran sortir de la crisi i generaran molts llocs de treball. I en això, el govern municipal de l’Hospitalet està destacant, com les campanyes de El Periódico i La Vanguardia ens recorden de forma acrítica cada pocs dies.

I quin és el nostre avantatge comparatiu, què és el que fa la nostra ciutat especialment atractiva? L’avantatge comparatiu de l’Hospitalet és la proximitat amb Barcelona. I que podem oferir? Espai per situar-se a prop de Barcelona, especialment ara que allà hi ha un govern que intenta, amb més o menys èxit, enfrontar-se als grans moviments del capital. I espai és el que ja gairebé no ens queda.

El Districte Cultural ofereix espais amb un 95% d’exempció fiscal, segons va manifestar el comissionat local en una reunió de la Taula de Cultura del Consell de la Ciutat. La seu dels antics jutjats ha estat cedida a Planeta. Can Trias, després de fracassar el projecte inicial d’un centre gastronòmic, es cedirà a un Centre de Desenvolupament i Promoció de Medicina Tradicional Xinesa. Una escola privada anomenada U. College of New Technologies S.L. ha demanat anar-hi a Albert Germans. El Circ du Soleil diu que s’instal·larà a tocar de Bellvitge...

El PDU Granvia és una forma d’oferir el poc espai lliure que ens queda a grans empreses. Segons el regidor que ens va explicar el projecte, es tracta de deixar guanyar diners als privats per poder fer les obres i els serveis públics que necessitem. Per això no tenim els impostos? És a dir, que primer baixeu els impostos als rics perquè facin inversions i com que les institucions públiques tenen cada vegada menys ingressos hem de deixar que els rics guanyin encara més diners per poder recaptar alguna cosa. 

Albert Germans, equipament públic o escola privada?

En resum, oferir la ciutat a la inversió de grans empreses pot ser positiu o pot convertir la ciutat en una gran maquila. Què en traiem? El que recaptarem d’IBI justifica la pèrdua per generacions d’espai o de patrimoni públic? El teixit econòmic o cultural de la ciutat es veurà beneficiat per l’arribada d’aquestes empreses? L’experiència d’arreu del món ens diu que més aviat no. Caldria que les institucions forcessin certes condicions o la creació de joint ventures. Si no, només traurem feines precàries i mal pagades, com les kellys ens anuncien.

I caldria informació pública de les condicions amb les que venen aquestes empreses. L'Hospitalet té molt de sòl que ja és industrial; que comprin un espai i facin el que hagin de fer pagant impostos.

El relat oficial insisteix que tota la inversió del gran capital és positiva i que cal fer tot el possible per atreure-la. I amb la propaganda oportuna es crea una imatge de modernitat que genera satisfacció. La percepció de la realitat pot tenir més importància que la realitat mateixa.