12 D'OCTUBRE, ÉS PER CELEBRAR-HO?

No, trobo que no és per celebrar-ho. L'imperialisme no s'hauria de celebrar mai.

Fragment del Códice de los Gobernadores (1570) on s'il·lustren els maltractaments que rebia la població indígena a mans dels conqueridors espanyols. L'original es troba a la Biblioteca Nacional.

 Reprodueixo el que vaig publicar a la revista Progrés, l'octubre de 1992, amb motiu del Vè Centenari del "Descobriment d'Amèrica". 

 

 

La situació actual ha canviat poc. La mortalitat infantil d'Amèrica Llatina i el Carib (ALC) era l'any 2015 tres vegades superior a la dels països desenvolupats. 
L'esperança de vida dels països de l'OCDE era 5 anys superior a la d'ALC.
El paper d'ALC en la divisió mundial del treball ha canviat. El rol de ser exportador de productes primaris a baix preu ara és compartit amb el de productor de manufactures a baix preu. ALC és el subcontinent on s'inventà el concepte maquila. Però sempre s'exporta a baix preu i es manté a la mà d'obra en la pobresa.
Dues lectures per finalitzar:
Brevísima relación de la destrucción de la Indias, en la que un monjo que havia estat un militar conqueridor (Bartolomé de las Casas), explica el que va passar a partir del 12 d'octubre de 1492.  
Las venas abiertas de América Latina, d'Eduardo Galeano, imprescindible sempre.

Afegit del 12 d'octubre de 2019. Unes ratlles del mestre Miquel Izard, el millor americanista (pel meu parer).

"LA IRRUPCIÓ EUROPEA

El 1492 Europa ensopegà amb un món amb que no comptava. Aviat, els que havien capitulat [pactat] amb la reina Isabel s’establiren en un espai migrat, poc més del 15% del territori, i van organitzar una colonització basada en furtar la major quantitat possible d’or i argent.

La mineria esdevingué no l’activitat primordial però sí la central, i va pertorbar completament el medi ambient amb una única finalitat: arrabassar com més plata millor perquè, en bona part, s’esmunyís cap a la resta d’Europa sense ni tocar la metròpoli.

La Castella que va agredir Amèrica –una Castella, integrista, militarista i comercialment agressiva- va donar un tarannà peculiar a la conquesta. Els que ja eren allà, alguns vinculats a cultures molt més sofisticades que l’europea en el camp científic, ètic o material, com els maies o els inques, van ser esclavitzats –al marge de la llei, però mai contra ella- violats per sistema, en especial dones o mainada, i condemnats a acceptar els costums dels assaltants, la religió abans que res. (...)”

Miquel IZARD. “Les llavors del jeroglíc”, L’Avenç, núm. 286, desembre 2003, pàg. 26.