L’any 2010, un grapat de
persones del Centre d’Estudis de l’Hospitalet vam tirar endavant el projecte de
fer una exposició i un seguit d’actes commemoratius del 40 aniversari delmoviment veïnal a la ciutat.
Com és que ara, en 2015,
faig un article que diu que el moviment veïnal de l’Hospitalet fa 50 anys? En
2010 el que vam recordar és el 40 aniversari de la legalització de la primera
associació de veïns (AV), la de Sant Josep. En 2015 el que vull fer és ampliar
el concepte de moviment veïnal i recordar que abans i al costat de les AV també
n’hi va haver.
L’any 1965 es produí un
fet que considero que és el primer que podem qualificar de moviment veïnal: la
fundació de la Cooperativa d’Habitatges de La Bomba.
La Bomba era un barri de
barraques situada on ara és el centre comercial Granvia-2. Una cooperativa
d’habitatges no és per se una
mobilització de tipus veïnal, el seu objectiu és associar a un grup de persones
per, aprofitant la legislació existent, adquirir uns pisos en propietat.
Tanmateix, aquella entitat va fer moltes més coses, que sí podem considerar
accions per millorar la vida dels habitants d’un barri, és a dir, moviment
veïnal.
La Bomba en una fotografia de 1957 (extreta del web de l'Institut Cartogràfic de Catalunya) |
Tenim dues fonts que ens
informen d’aquell fet. La primera ja la vaig publicar en un altre blog i es tracta d’un article del
butlletí que editava “El Hogar Social de Casa Antúnez”, anomenat Ideal.
L’article fou reproduït en el llibre escrit per un dels principals
protagonistes de la vida associativa de Can Tunis, Elies Ortiz Garrido, que es
diu Relat d’una experiència. Barri de Can Tunis, publicat per
l’Editorial Claret l’any 1997.
Reproducció del llibre esmentat d'Elies Ortiz |
L’altra font és el butlletí que la mateixa cooperativa
va editar en 1968, arran del trasllat del primer grup de socis/es a Bellvitge,
que també ha estat publicat en un excel·lent bloc sobre el barri de La Bomba.
Pàgina 2 del Boletín Informativo de la Cooperativa de Viviendas Obreras de la Barriada de La Bomba, editat en desembre de 1968 |
Totes dues fonts
coincideixen en que en 1965 un grapat de veïns/es de La Bomba comencen a fer
accions col·lectives per millorar la situació del barri. En concret, tapar la
sèquia que el travessava i començar a construir una mena de centre cívic que havia
de tenir una funció principal, fer d’escola.
Al darrera de la
Cooperativa hi havia el matrimoni de militants del PSUC format per Pura
Fernández i Felipe Cruz, dels que ja he parlat en diverses ocasions, pel seu
paper en la fundació de Comissions Obreres i en el moviment veïnal de Bellvitge o per la seva relació amb l’actual alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena.
Doncs, mentre fundaven CC.OO, Dones Democràtiques, allotjaven les reunions
clandestines del PSUC, editaven i distribuïen propaganda antifranquista,
treballaven i tiraven endavant la casa i la familia, també posaven la primera
pedra del moviment veïnal a la ciutat, que després continuaran amb molt d’èxit,
a partir de finals de 1968, a Bellvitge, impulsant una comissió de barri i
després l’Associació de Veïns Bellvitge-Nord.
L’altra gran experiència
de moviment veïnal prèvia a l’existència de les AV fou el Centre Social de La
Florida. Em baso en l’article que va escriure Honorio Blasco pel número 8 del setmanari
L’Estaca, publicat en juny de 1978.
Per l’autoria i la proximitat, pensó que és una font molt fiable. També són
imprescindibles el llibre Memorias de un bolchevique
andaluz, de Pepe Gutiérrez, un altre dels protagonistes en aquells anys, i les aportacions de Montse Santolino.
Resumint el que ja vaig
escriure en L’Hospitalet lloc de memòria
(2007), a partir de 1966 es produeix un viratge de l’entitat de l’assistència a
la lluita social. En primer lloc, van ser un grapat de joves de la JOC, fent
una mena d’entrisme semblant al que feien en el camp sindical. A partir de 1967
l’entitat va esdevenir una illa de llibertat que va atraure a tota mena de
lluitadors antifranquistes, especialmente joves inconformistes.
Les activitats del Centre
Social en aquells anys eren abundants i diverses, des de les excursions i el
ping-pong fins les xerrades i les primeres accions veïnals. En 1967 van treure
un butlletí on ja denunciaven els problemes socials i urbanístics del barri.
Poc després, aquests/es activistes polítics i socials van crear una comissió de
barri.
Portada del Butlletí de Centre Social La Florida de 1967 |
En conclusió, a l’Hospitalet,
a partir de 1965 en La Bomba i 1967, com a mínim, en La Florida, cristians progressistes
i comunistes, alhora o imitant el que s’estava fent a les fàbriques, començaren
a desenvolupar un nou front de lluita. Ho feren, com el moviment obrer, de
forma molt horitzontal però generant organismes estables de lluita. A més,
aprofitaren les estructures del règim que pretenien destruir.
Finalment, el model
organitzatiu que va triomfar va ser el de les AV, a l’Hospitalet, des del 1970. És de justícia recordar, però, que va haver moviment veïnal abans de les AV.
No hay comentarios:
Publicar un comentario