S’imaginen una
manifestació per l’Avinguda del Masnou, encapçalada per dos regidors, uns
toreros i picadors a cavall i una vaqueta lligada? Doncs, aquesta manifestació va
tenir lloc el juliol de 1988. De les moltes que s’han fet a la ciutat, és,
segurament, la més singular de totes.
A l’estiu de 1988 a La
Florida s’havia instal·lat una plaça de toros al Carrer de Sant Rafael, un
indret popularment conegut com “la cuesta de los bomberos”, per ser un vial amb
un fort pendent que té en un extrem la caserna dels bombers. En aquest lloc
s’hi posaven espectacles ambulants, com el “Teatro Chino de Manolita Chen” o
els firaires durant la festa major. Desconec si la instal·lació de la plaça s’havia
fet en anys anteriors.
 |
| La plaça de toros de La Florida |
No era la primera plaça
taurina de la ciutat. N’hi havia hagut una primera a Can Vidalet a partir de
l’estiu de 1966, anomenada “La Alegría”, i una altra a la Plaça de la
Redentora, on ara hi ha l’Institut Pedraforca. No podem precisar els anys en
els que van funcionar les dues places.
 |
| Plaça de toros a La Florida, entre l'Avinguda del Torrent Gornal i els carrers Pedraforca i Enginyer Moncunill, vers 1975. Font: https://www.flickr.com/photos/centredestudisdelhospitalet/albums |
En març de 1988 el
Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Protecció dels Animals. En ella es
prohibien els espectacles en els que es produís patiment als animals.
Tanmateix, s’excloïa explícitament les curses de braus “on hi hagi places construïdes”. Per tant, les festes taurines a les
instal·lacions considerades portàtils, sí que eren il·legals. I la de La
Florida ho era.
Malgrat el coneixement de
la llei, la Comissió de Festes del barri va mantenir la festa organitzada per
la Penya Taurina. No puc assegurar si es tracta de la “Peña Ángel Leira de
Zarzacapilla”, que havia estat fundada en 1986 i que encara existeix i té una
activitat notable. Malgrat la negació del permís per fer-la, tot es va
organitzar per portar a terme la cursa.
El dissabte 9 de juliol, amb
les entrades venudes, el regidor Roberto Ruiz va anunciar per l’altaveu que l’espectacle
no es podia fer per la prohibició guvernativa i que “Catalunya prohíbe la Fiesta
Nacional”. Els assistents a la festa es van dividir entre partidaris i
contraris de fer la novillada, i després de mitja hora d’estira-i-arronsa el
president de la penya va decidir de
suspendre-la.
Aleshores va ser quan una
part del públic va fer la manifestació Carrer de Sant Rafael amunt, fins
l’Avinguda del Masnou i va girar a la dreta. Per què aquest rumb? Perquè allà
hi havien unes oficines de la Generalitat, en concret de Benestar Social.
Aquelles persones van interpretar que la Generalitat era el culpable, o el que
més se n’apropava del que tenien a mà per mostrar el seu disgust. I tot va
acabar amb el trencament dels vidres d’aquesta oficina. Afortunadament, la
vaqueta anava ben lligada i ningú no va prendre mal, en un barri que era en
festa major.
 |
| Moments en els que es debatia si s'havia de fer o no la "novillada". Font: L'Hospitalet informatiu, núm. 4, juny-juliol 1988, pàg. 6 |
 |
| La Vanguardia, 10 de juliol de 1988, pàgina 29. Els manifestants portaven pancartes, per tant, no fou una manifestació espontània. |
Com podem veure a la foto
que va publicar La Vanguardia, al
capdavant de la manifestació, amb els dos regidors socialistes Roberto Ruiz
(responsable de l’àrea de seguretat ciutadana) i José Vicente Muñoz (regidor
del districte de Florida-Les Planes), hi eren els protagonistes del “cartell”
de la novillada, Ángel Leria i Manolo Porcel, amb els seus vistosos “trajes de
luces”. Segons la premsa els manifestants, uns 400, van cridar “Cataluña es
España, la fiesta es nacional” i consignes contra Jordi Pujol.
Més enllà de la imatge,
esperpèntica per alguns, digna per uns altres, aquest episodi pot ser
considerat com la manifestació d’un conflicte en el que es barregen diverses
contradiccions. Per una banda, l’argument dels partidaris de la novillada de
que a La Florida hi havia una gran tradició taurina era, com a mínim,
exagerada. Per l’altra, la consideració que tenia la Generalitat de les
manifestacions culturals que no valorava com a pròpies de Catalunya, posant-les
dintre de la Conselleria de Benestar Social i no de Cultura, no ajudava gaire.
El regidor Ruiz va
promoure una moció al Ple de l’Ajuntament en setembre, i en el seu suport hi
van anar els partidaris de la tauromàquia, alguns dels quals anaven abillats amb
els vestits corresponents, banderilles, etc. També va intervenir-hi a favor l’antropòleg
Manuel Delgado. La intervenció en contra, del regidor d’IC Jaume Botey, va ser
contestada amb xiulets.
Acabo amb una reflexió
personal. Ningú no nega la llarga tradició taurina de Catalunya, com passa en
algunes altres zones de la Mediterrània i d’Espanya. També hem de recordar que
en d’altres regions no existeix aquesta tradició en absolut. Afortunadament,
algunes tradicions són abandonades perquè es considera que defensen uns valors
negatius. Aquest ha estat el camí de la majoria de la societat catalana en
relació als toros.
 |
| En aquesta foto, publicada en 1990, encara podem veure la plaça de toros. |
Les persones que som
contràries al maltractament animal estem molt contentes de que hagin estat
prohibides les curses de toros al Principat. Si l’espanyolitat s’ha de basar en la defensa dels toros…
