I
En aquests dies de juliol i agost recordem l’inici de la
Primera Guerra Mundial amb motiu del seu centenari. Sobre aquest terrible
episodi de la història recent s’han escrit centenars d’obres, en les que
trobareu tota la información que vulgeu. Ara us poso alguns enllaços que us
poden ser útils:
Comencem amb un web extraordinari de la revista Sàpiens
El llibre que més m’agrada en relació al tema és La Gran Guerra (1914-1918), de Marc
Ferro, però no es troba en línia. Una obra interessant, feta per un altre
historiador francès, que a més va lluitar a la guerra, és la de Pierre Renouvin.
A més, és de les més senceres al “google llibres”, on, com sabeu, trobem obres
però amb mancances d’algunes pàgines o de fragments.
Un atlas sempre va bé
Com és conegut, en els anys anteriors a 1914, en el si del
moviment obrer i del socialisme es va produir un gran debat. Què calia fer?,
lluitar cada obrer pel seu país o declarar la vaga ganeral perquè entenien que
la guerra era conseqüència dels enfrontaments imperialistes de les burgesies de
cada país? Què era més important, la conciencia nacional o de classe?
Malauradament va pesar més la primera opció.
Qui ho va veure clar, entre d'altres va ser Lenin,
que en 1916 escrivia una obra que és una joia de l’anàlisi política i económica,
basant-se en Hobson i Hilferding, L'imperialisme, fase superior del capitalisme.
Al Youtube podeu trobar moltíssims documentals. Dues bones sèries són
Pel que fa a les pel·lícules, en línea trobem Feliz Navidad 1914 (2005)
De la novel·la d’Erich M. Remarque Sin novedad en el frente s’han fet diverses versions. Malauradament, la
clàssica de 1930 no es troba gratis.
Sí que hi és l’adaptació de Adéu a les armes (1932) d’Ernest Hemingway . I la de 1957, en anglès Afarewell to arms
Val a dir que tant Remarque com Hemingway van participar en
la Guerra. La millor peli? Segurament que encara és Paths of glory (1957), però a mi la que m’agrada més és La Grande Guerra (1959), del triangle
Monicelli, Gassman i Sordi.
Aquests i molts altres enllaços els podeu trobar en aquest
recull de “Recursos de la Gran Guerra” http://recursosgranguerra.blogspot.com.es/p/blog-page_3280.html
II
Anem apropant-nos. Com sabeu, Espanya es va mantenir
neutral, i aquesta opció va tenir unes trascendentals –i positives-
conseqüències econòmiques. En paraules de Josep Maria Jover, (vegeu les pàgines 51 a 60) un riu d’or es va
abocar a la Península,
Les potències que lluitaven en la comtesa eren grans
consumidores de molts tipus de productes, i els mercats que abans els compraven
es trobaven desabastits. L’oportunitat amb la que es va trovar el teixit
productiu espanyol va ser inigualable.
Dos testimonis. El primer, directe. Pere Gual Villalbí,
industrial i polític (va arribar a ser ministre franquista) va publicar l’any
1922 Memorias de un industrial de nuestro
tiempo. En aquest llibre trobem aquest relat:
“Unas veces eran contratos para proveer de algunos centenares de miles de mantas; otras se trataba de cantidades fabulosas de tejido para uniformes… Llovían las demandas, muy superiores a nuestra capacidad productora y, bajo los agobios a que se sometía a los compradores para entregarles sus pedidos, se avenían a todas las condiciones, ofrecían espontáneamente mejores precios, con tal que les sirviese, y éstos emprendieron enseguida una carrera ascensional desenfrenada. Fue una época fantástica, un sueño portentoso en el que todos los negocios fueron prósperos y fáciles, consistiendo una verdadera orgía de ganancias”[i]
El segon testimoni és indirecte. En Francesc Cabana, a la
seva obra La saga dels cotoners catalans (2006) informa que les exportacions
de teixits de cotó es van triplicar entre l’inici i la fi de la guerra, i reprodueix
una anècdota que afirma que li van explicar uns membres de la familia Sedó:
“ Mentre es lluitava, un general francès d'intendència visita el despatx dels Sedó per passar una comanda de pana de cotó, destinada a la confecció d'uniformes per a l’exercit. El militar precisa que es tractava d'una comanda urgent i que no discutiria el preu que li demanessin. Però el volum de metres que demanava era tan important, que els Sedó, tot i que estaven disposats a destinar-hi tota la producció de la fàbrica en torns continus de treball, no veien la possibilitat d'atendre-la. Davant de la insistència del militar els empresaris argumentaren que una producció intensa i accelerada perjudicaria la qualitat del producte acabat. La resposta del general francès fou contundent: "No es preocupin per la qualitat del teixit. Abans que l'uniforme s'hagi fet malbé, el soldat que el porti ja estara mort”."[ii]
I tenia raó aquell general malparit, sobretot perquè ja
s’encarregaven aquella colla de caps militars ineptes i assassins que es
complís l’horrible predicció. Si viatgeu a qualsevol poble de França veure un
monument com aquest, que és de Talteüll (de la Catalunya Nord, Tautavel en
francés). En un poble que l’any 1914 tenia uns 1.100 habitants, van morir 40
homes en la guerra. Com que després van afegir els morts de les altres guerres
en les que ha participat França, podem comparar: 4 morts a la II Guerra Mundial
i 1 mort a la Guerra d’Algèria.
III
I a l’Hospitalet? En aquell moment, el municipi tenia uns 10
mil habitants, repartits en tres nuclis (Centre-Sant Josep, Collblanc-Torrassa
i Santa Eulàlia) i en gairebé dues-centes masies i cases escampades per la
Marina, que, recordem-ho, encara arribava a la costa. En els anys anteriors a
1914 s’havien instal·lat algunes indústries importants del tèxtil (Basté, Trias,
Trinxet, Gras, Vilumara, Rifà, etc) i d’altres sectors. La indústria començava
a ser tan important com l’agricultura, tot i que el Delta del Llobregat era una
de les zones més productives, o la més productiva, del país.
Per conèixer l’evolució de la industria local tenim les
dades de la Matrícula Industrial, on els ajuntaments anotaven el cobrament de
la contribució industrial i de comerç, un impost directe creat el 1845. Els
llibres de la Matrícula hospitalenca es troven a l’Arxiu Municipal de
l’Hospitalet. No totes les empreses hi eren, puix les que eren constituïdes
segons algunes formes jurídiques, com societat anònima, pagaven a hisenda en
una altra finestreta.
A més, com sabem si pensem en l’actualitat, les dades
fiscals són d’una fiabilitat sempre discutible. Tot plegat provoca que no les
hem de prendre al peu de la lletra. Tanmateix, les dades de la Matrícula són la
principal font primària pel que fa al desenvolupament industrial i ens poden
proporcionar una correcta perspectiva de l’evolució global en aquells anys.
Com que els reculls d’informació es feien en diferents
moments de l’any, exposaré les dades amb la data en la que es va signar el
document per part de l’alcalde. Les xifres corresponen a l’anomenada “Tarifa
3ª”, la de la indústria. En la Matrícula també contribuïen les botigues, la
gent d’ofici, comerciants, etc. Val a dir que en el període que mostrem no hem
trobat cap pujada d’impostos (que sí es van produir en 1911 i 1920), per la
qual cosa constitueix una sèrie homogènia i comparable.
CONTRIBUCIÓ
INDUSTRIAL A L’HOSPITALET
DATA
|
CONTRIBUCIÓ
(en pts)
|
14 novembre 1911
|
58.517,38
|
14 novembre 1912
|
61.688,62
|
29 novembre 1913
|
54.540,69
|
20 novembre 1914
|
91.663,27
|
20 novembre 1915
|
97.383,99
|
6 novembre 1916
|
73.284,33
|
21 novembre 1917
|
101.456,40
|
2 desembre 1918
|
108.584,66
|
Font: Matrícula industrial. Arxiu de l’Hospitalet.
En primer lloc, hem de dir que les dades de noviembre de
1913 i 1916 són poc fiables, amb importants absències d’alguns elements que sí apareixen en l’any anterior i
posterior, especialmente de l’empresa local més important de l’època, la tèxtil Can Trinxet. Per exemple, en els anys 1912, 1913 i
1914 declararen 420, 40 i 500 telers mecànics respectivament. Això té
pinta de frau fiscal.
Per tant, per veure correctament la trajectòria industrial
local, el punt de referència anterior a l’esclat de la Guerra (juliol de 1914)
és el document de novembre de 1912. Fins i tot, podem partir d’unes 65.000 pts
a finals del 1913 si mantenim la progressió de l’any anterior. Doncs bé, podem
dir que la indústria hospitalenca va crèixer un 67-70 % arran de la Gran Guerra
segons aquest indicador concret.
Veiem que l’impacte de la pujada de la demanda ja es va
notar a finals de 1914. Quan tothom va veure que la guerra seria llarga van
començar les comandes a l’estranger i les inversions per respondre’n. Al llarg dels quatre anys següents, les dades de
la matrícula no ens donen un creixement tan important.
Tanmateix, per d’altres fonts sabem que es van produir grans
ampliacions de fàbriques que no apareixen en la documentació fiscal. És el cas
de La Farga, que va esdevenir Altos Hornos de Catalunya, S. A. en 1916, amb
capital procedent de la Bèlgica ocupada:
Can Trinxet, que ja hem vist que protagonitzava
“irregularitats fiscals”, va ser ampliada extraordinàriament entre 1916 i 1917
(adjuntem una reproducció del plànol de l’ampliació[i]),
amb unes naus a tocar del carrer Santa Eulàlia on de ben segur que van
instal·lar unes màquines que no apareixen en les pàgines de la Matrícula. Fins
i tot, els anys 1917 i 1918 declararen quantitats una mica inferiors de telers i
fusos que en els anys anteriors. Les noves naus eren buides?
 |
| Plànols de l'ampliació de Can Trinxet de l'any 1916. |
Podem concloure que el creixement real va ser superior al
que indica la Matrícula; la indústria hospitalenca molt probablement es va
doblar en quatre anys.
Les conseqüències socials del boom econòmic provocat per la
Guerra també són molt conegudes: inflació, augment de l’explotació a la clase
treballadora, increment de la misèria popular i creixement de la conflictivitat
social. A les reivindicacions majoritàriament pacífiques, l'oligarquia va
respondre amb el màuser. L’espiral de la violència va créixer a partir de 1917.
D’això ja he escrit (si voleu llegir el meu article sobre pistolerisme cliqueu aquí) i ho tornaré a fer més endavant.
L’explosiu creixement industrial de l’àrea metropolitana de
Barcelona també va ser el principal factor de la primera onada immigratòria que
ha rebut en cent anys. D’això també escriuré en el futur. Aquest article pot
fer d’aperitiu.
Manuel Domínguez.
[i]
DOMÍNGUEZ, LÓPEZ, MARTÍNEZ i DE PLANELL, Rutes
urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l’Hospitalet, Museu de l’Hospitalet,
1991
[i] Cit. a
TERMES, Josep. De la Revolució de
setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939), Barcelona, Ed. 62, 1987
(vol. VI de VILAR, Pierre (dir.). Història
de Catalunya), pàg. 277-278
[ii] CABANA,
Francesc. La saga dels cotoners catalans,
Barcelona, Proa, 2006, pàg. 74
